Irrellevància del gaèlic als departaments del govern

Irrellevància del gaèlic als departaments del govern Rètol bilingüe a Parkgate Street, Dublin 8 / Foto: Liffey

A principi d’abril i com d’habitud, An Coimisinéir Teanga (el Comissari de la Llengua [gaèlica]) va repartir a tort i a dret amb el seu report anual referent al 2018, que revelava tots els incompliments de l’administració pública a l’hora d’atendre o d’informar els ciutadans en gaèlic; de tota manera, el report anual es fa a partir de les queixes rebudes, no mitjançant una investigació per defecte.

Amb tot, el Coimisinéir també fa investigacions puntuals i la darrera ha analitzat tres coses: el nombre de llocs de treball als departaments del govern en què el coneixement del gaèlic és un requisit, la disponibilitat de la versió en gaèlic de les pàgines web de l’administració local i l’ús de les dues llengües oficials de la República, gaèlic i anglès, als rètols i senyals dels llocs considerats patrimoni nacional.

En el primer apartat, el del requisit del gaèlic a la feina, només 84 llocs de treball el requerien; òbviament, bona part d'aquests 84, més concretament 67, eren al departament de la Gaeltacht, que és el que té més contacte amb els que més s'adrecen en gaèlic a l’administració pública: els gaeilgeoirí (parlants de gaèlic) de les gaeltachtaí (les zones on el gaèlic és, en principi, majoritari).

Amb relació al coneixement de la llengua irlandesa, sigui requisit o no, només es van trobar 551 persones que en fossin competents, d’un total de 21.060 empleats governamentals, i sols el departament del Taoiseach (primer ministre), el d’Ensenyament i el de Cultura, Patrimoni i la Gaeltacht tenien més d’un 3% de competents en gaèlic; a la cua hi ha Agricultura, Aliments i Afers Marins, amb un pobre i preocupant 0,42% (taula a sota).

Pel que fa a les pàgines web, només dues administracions locals de les deu que es van investigar complien amb la normativa; es tracta del Dublin City Council i del Galway County Council. Finalment, gairebé el 60% dels rètols de llocs de patrimoni nacional complien la normativa.

Per la seva banda, Rónán Ó Domhnaill, l’incansable i sofert Coimisinéir, ha denunciat que amb aquest panorama és molt difícil que el govern obtingui la confiança de ningú ni està en posició de garantir que hi hagi prou de funcionaris competents per atendre els ciutadans que vulguin adreçar-s’hi en gaèlic. Així doncs, ha demanat una esmena de la Llei de Llengües i de la política de selecció al sector públic, atès que l’actual és evident que no funciona.

Podeu llegir el report AQUÍ.

Torna a dalt