La tecnologia i el fada, una història que no funciona

La tecnologia i el fada, una història que no funciona Problemes amb el fada a l'hora de fer una transferència bancària / Foto: Liffey

La majoria de dispositius o sistemes informàtics que hi ha a Irlanda es basen en caràcters existents a la llengua anglesa, que té apòstrofs però no accents, i això genera molts problemes als irlandesos que tenen un nom o cognom amb el fada, és a dir, l’accent que allarga les vocals sobre les quals està situat i que en alguns casos també els canvia el so; de fet, fada vol dir llarg en gaèlic.

Entre els noms més habituals hi ha les Sinéad, Siobhán, Gráinne, Áine i els Ciarán o Seán que, molt sovint, cansats de veure que el sistema informàtic no accepta el nom amb accent acaben escrivint-lo sense, no només en formularis sinó sempre, amb l’agreujant que en el cas de Seán, hom passa de dir-se Joan a dir-se Vell (Sean). Així doncs, creix la percepció que això dels accents és una cosa opcional per als qui volen semblar més irlandesos, més que no pas un tema d’ortografia.

Els casos més greus són els de l’administració pública, que té l’obligació d’atendre en gaèlic tot aquell que així els ho demani, però que a l’hora de la veritat, en alguns casos, no accepta ni el nom en llengua irlandesa. En aquest sentit, dilluns passat, adduint que cap entitat té el dret d’esmenar el nom d’un ciutadà, l’Agència de Protecció de Dades va fallar a favor de Ciarán Ó Cofaigh, que havia denunciat el Servei de Salut perquè el sistema informàtic de l’Hospital Universitari de Galway no acceptava els accents del seu nom i cognom. Curiosament, el nom en gaèlic del Servei de Salut té dos fadas: Feidhmeannacht na Seirbhíse Sláinte.

Un altre problema és a l’hora de fer transferències bancàries (foto) o reserves de bitllets amb companyies de transport. En el cas d’Aer Lingus, tota una icona d’Irlanda malgrat que ara forma part del mateix grup que British Airways i Iberia, la companyia accepta apòstrofs i guions, però no fadas. I aquí hi ha el problema afegit que quan es fa la reserva el sistema adverteix que el nom introduït ha de coincidir amb el del document d’identitat, que sí que duu accent, per la qual cosa el passatger queda a mercè de com fili de prim qui fa el control a la porta d’embarcament, tot i que de moment no se’n coneix cap cas.

Finalment hi ha Iarnród Éireann, la companyia estatal de ferrocarril, que permet els fadas a l’hora de fer la reserva però que quan hom arriba al seient reservat, a la petita pantalla que hi ha sobre la finestra amb el nom del passatger, en lloc d’una vocal amb accent hi apareix una llarga seqüència de signes com asteriscs, exclamacions, interrogants, percentatges... Sin%!(/*$?\>¬&}#{~^ad.

Font: The Journal.ie

Torna a dalt