El Comissari de la Llengua reparteix a tort i a dret

El Comissari de la Llengua reparteix a tort i a dret L'informe del gaèlic per al 2018 / Foto: An Coimisinéir Teanga

La combinació entre un ús gairebé nul del gaèlic fora de les gaeltachtaí, és a dir, les zones perfectament delimitades on hi és predominant, i una legislació de cara a la galeria en què, en principi, es dóna preferència a la llengua irlandesa, fa que cada any es repeteixi la mateixa història quan An Coimisinéir Teanga (el Comissari de la Llengua, en gaèlic) presenta el seu informe anual, basat en les queixes rebudes dels ciutadans i mitjançant el qual reparteix a tort i a dret entre la majoria d’ens públics.

Amb la legislació a la mà, l’administració pública té l’obligació d’atendre en gaèlic tot aquell ciutadà que així ho demani, però a l’hora de la veritat, molts gaeilgeoirí (parlants de gaèlic) es troben que no hi ha ningú que els pugui atendre en la seva llengua, sigui perquè no hi ha ningú capaç de parlar-la o perquè la persona designada que per llei hi ha d’haver a cada ens públic no hi és o té molta feina. Així doncs, molt sovint el fet de parlar gaèlic suposa un clar desavantatge respecte a fer-ho en anglès.

L’informe del Coimisinéir, càrrec que actualment ocupa Rónán Ó Domhnaill, sempre s’acarnissa amb algú i en l’edició 2018 li ha tocat a RTÉ que, segons estipula la Llei d’Emissions Radiotelevisives (2009), té l’obligació d’emetre extensament tant en anglès com en gaèlic; tanmateix, sembla que la definició de la paraula extensament varia segons la llengua perquè les emissions en gaèlic representen un 0,7% del total, 123 hores anuals en xifres absolutes, a banda que tampoc compleixen la llei perquè només cobreixen un petit ventall de temàtiques.

Altres entitats o organitzacions que han aparegut a l’informe són Iarnród Éireann, la companyia estatal de ferrocarril, que no permet, o no té la tecnologia, d’acceptar el fada (l'accent gaèlic que allarga les vocals; de fet, fada vol dir llarg) en els noms dels passatgers que volen fer una reserva de bitllet; el Galway County Council, que va escriure uns tweets relacionats amb la gaeltacht de la zona emprant únicament l’anglès, i el Cork County Council, que continua abusant del traductor de Google. En aquest darrer cas, sembla que la pràctica no ha canviat gaire des de la pífia de la traducció macarrònica del rètol de l'English Market, ara fa set anys.

En total es van rebre 634 queixes, xifra que representa una disminució del 0,63% respecte a l’any anterior, i la majoria fan referència a l’absència del gaèlic en pàgines web, formularis, indicacions i material d’oficina com paper per a imprimir documents oficials.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

 

Torna a dalt