Li roben la bici quan era en una reunió sobre robatoris

El robatori de bicis a Dublin és un fet força estès fins al punt que David Timoney, membre de la Dublin Cycling Campaign, va dur a terme un estudi sobre quin tipus de mesura prenien els ciclistes a l'hora de lligar la bicicleta i quins eren els punts calents de la ciutat en aquest camp.
Kafkianament i demostrant que no havia anat a l'ajuntament a perdre el temps, quan Timoney va anar a les oficines municipals a parlar sobre el tema amb les autoritats va deixar la seva bicicleta de muntanya de 800 euros lligada amb un cable de blocatge però quan va acabar la reunió i va anar a buscar-la ja no hi era.
Segons Timoney, és molt fàcil de trencar un cable de blocatge i després d'haver après la lliçó recomana utilitzar cadenats, que es divideixen en tres categories en funció de la seva duresa: bronze, plata i or. Per a una ciutat amb grans professionals robabicicletes com Dublin Timoney recomana un cadenat de, com a mínim, categoria de plata.
Pel que fa a l'estudi, els resultats van revelar que un 10% dels enquestats va respondre que no lligaven la bici, un 45% utilitzaven un cable de blocatge i la resta cadenats clàssics de diversos gruixos. Amb relació als punts calents, les zones no és més fàcil que desaparegui una bicicleta són al voltant del Trinity College, George's Street, Grafton St (els tres a Dublin 2), Parnell St (D1) i Rathmines Road (D6); bàsicament, els llocs on hi ha més bicicletes aparcades i on els malfactors en tenen per a triar i remenar.
A més, com que les bicicletes no duen cap matrícula ni identificador que les pugui associar a un propietari, moltes víctimes no denuncien el robatori a la policia i això redueix la percepció de la plaga. Una altra conseqüència de tots aquests ingredients és que, segons l'estudi, un 26% dels afectats redueix l'ús de la bicicleta després d'un robatori.
Font: Irish Independent
URL curta: ves.cat/mbo0