Sempre que es parla d'alguna notícia sobre el gaèlic hi ha una probabilitat molt alta que la cosa derivi cap a una situació surrealista que no se sap ben bé si n'hi ha per a riure o per a plorar i és que es demostra la precària situació per la que passa la que la Constitució defineix com a primera llengua de la República d'Irlanda.

El darrer capítol ha arribat amb el nomenament dels nous membres del govern després de la remodelació acordada entre el Taoiseach Enda Kenny i la nova líder del Labour, Joan Burton, amb l'anunci que el nou ministre d'Afers Gaèlics és Joe McHugh, diputat que tot i ser del comtat de Donegal no té fluïdesa a l'hora de parlar la llengua irlandesa.

Davant les crítiques rebudes per part de diversos diputats però especialment d'Eamon Ó Cuív, que durant el darrer govern del Fianna Fáil va ser ministre d'Afers Gaèlics, Enda Kenny ha assegurat que McHugh s'ha apuntat a un curset a Donegal i que quan l'acabi ja podrà debatre amb Ó Cuív a TG4, la televisió en gaèlic. McHugh substitueix en el càrrec Dinny McGinley, també de Donegal, que sí que parla gaèlic.

Ó Cuív ha dit que saber parlar gaèlic fluïdament hauria de ser un requisit obligatori per ocupar aquest càrrec. Cal dir que en pocs anys s'ha passat d'un extrem a l'altre i és que quan Ó Cuív era ministre va endegar un pla de gaelització de les Gaeltachtaí que va generar malestar fins i tot entre els habitants d'aquestes zones on es parla majoritàriament gaèlic.

El cas més sonat va ser el de Dingle, amb referèndum inclòs i a qui Ó Cuív va fer canviar el nom. Això va fer que, segons els empresaris de la zona, els turistes no hi arribessin perquè no reconeixen el nom en gaèlic; l’afer va ser conegut com a Dingle Dangle i hi va haver qui va alterar els rètols de les carreteres escrivint la forma anglesa a sobre de la gaèlica.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/lI49