Segons una investigació duta a terme pel diari Irish Independent, uns 2.000 condemnats per la justícia irlandesa han estafat milions d’euros al departament de Benestar Social reclamant subsidis als quals no tenien dret. En aquest sentit, quan una persona va a la presó se li retira el dret a cobrar subsidis, principalment perquè no necessita diners per subsistir donat que l’estada a la presó li surt gratuïta. El problema és que és responsabilitat del pres de notificar-ho al departament de Benestar Social i molts no ho fan; a més, envien algú del seu entorn a cobrar el subsidi setmanalment a l’oficina de correus.

La situació ha agafat un to kafkià quan s’ha sabut que l’any passat, a banda de 1.661 presos que cobraven subsidis tot i estar tancats a la presó, hi havia 381 persones en situació de fuga (on the run) i buscades per la justícia que cada setmana anaven tranquil·lament a la Post Office a cobrar el subsidi corresponent.

Així doncs, tot i les promeses de la ministra Joan Burton d’aplicar tolerància zero contra els milers de defraudadors, els mecanismes de control són obsolets i només es descobreix el frau quan, molt de tant en tant, es creuen les dades del Servei de Presons i les de Benestar Social; és llavors quan apareixen els noms en els dos directoris.

Això de fer un encreuament de dades entre Benestar Social i qualsevol altra base de dades sempre és una font de sorpreses essent els casos més habituals el d’estudiants que cobren un subsidi, però que no poden treballar perquè van la universitat, taxistes que cobren atur, gent que cobra la pensió d’algú que fa vint anys que és mort o gent, sobretot dels Border Counties, que cobra subsidis a Irlanda i a Irlanda del Nord.

Font: Irish Independent