La línia de metro que hauria d’anar des del centre de Dublin fins a més enllà de Swords, tot passant per l’aeroport, és un d’aquells projectes que, per motius ben diversos, no acaben d’engegar mai. En aquest sentit, la primera idea de construir un metro va aparèixer en un report anomenat Plataforma pel Canvi de la Dublin Transportation Office, un ens públic que s’ha anat transformant -tant de nom com de forma jurídica- i que ara es diu Transport Infrastructure Ireland (TII), tot i no va ser fins al 2005 que, en el marc del programa d’infraestructures Transport 21, se’n va començar a parlar més seriosament.

Tanmateix, la paperassa habitual associada a qualsevol projecte que requereixi un permís urbanístic, amb l’agreujant que en aquest cas era de molta envergadura, va fer que la cosa anés endarrerint-se i el tema va agafar un to força kafkià quan l’octubre del 2011, An Bord Pleanála, l’ens regulador urbanístic, hi donés el seu vistiplau, malgrat que, a causa de la greu crisi econòmica que aleshores patia Irlanda, tothom sabia que el projecte no tiraria endavant, si més no, de manera immediata. Això va confirmar-se el novembre del 2011 quan el llavors ministre de Transport i actual Taoiseach, Leo Varadkar, va anunciar que Metro North quedava ajornat indefinidament.

I uns anys després, més concretament el setembre del 2015, el govern va anunciar que recuperava el projecte, amb un nom nou -Metrolink- i amb un traçat lleugerament diferent de l’original. Així doncs, el procés de sol·licitud de la Railway Order, que en cas d’obtenir-la el beneficiari obté poders especials a l’hora de comprar terrenys i propietats, va engegar de nou. El problema és que el procés és molt democràtic i qualsevol persona pot dir-hi la seva, des de veïns afectats fins als coneguts com a serial objectors, que presenten al·legacions a qualsevol projecte encara que no tingui cap impacte sobre ells.

Així doncs, entre paperassa, crisis econòmiques, canvis de traçat, períodes de consulta, serial objectors, veïns que volen metro, però que no volen patir la inconveniència de les obres, polítics que s’apunten el gol que el metro passi per la seva circumscripció, però que després, quan els veïns es queixen de les possibles molèsties, sembla com si ells no tinguessin res a veure amb el metro... En definitiva, un serial inacabable que la darrera previsió diu que, si tot va bé, podria entrar en funcionament l’any 2035.

I si amb tot això no n’hi hagués prou, ara, la casa de productes alimentaris Heinz, coneguda sobretot per les seves salses, hi ha volgut ficar cullerada amb un anunci situat a Botanic Road, una zona per on hauria de passar el metro, en què, en to burleta, assegura que el fet d’haver trigat cent cinquanta anys a produir aquestes noves quatre salses per a pasta fa que això de Metro North [ara Metrolink] sembli un projecte que va molt de pressa. A més, Heinz li posa un toc molt de metro, amb els taps de les noves salses, cada un amb un color diferent segons el sabor, units per una línia negra, com si fos l’habitual mapa d’una línia de metro amb estacions.