Collins Barracks, una antiga caserna convertida en museu

Collins Barracks, una antiga caserna convertida en museu Façana exterior de les Collins Barracks / Foto: Liffey

L’any 1702, la zona de Dublin coneguda com a Arbour Hill va esdevenir un lloc amb presència militar amb la construcció d’una caserna inicialment anomenada The Barracks, després The Royal Barracks i finalment, l’any 1922, quan els britànics van transferir-la a l’Estat Lliure d’Irlanda arran del Tractat Angloirlandès, va adoptar el nom que ha mantingut d’ençà de llavors: Collins Barracks, en homenatge a Michael Collins.

El complex va ser ampliat en diverses ocasions durant els segles XVIII i XIX, però a fi de mantenir l’harmonia arquitectònica, el gros dels nous edificis fou dissenyat seguint l’estil neoclàssic, amb parets de granit. D’altra banda, l’arquitecte fou Thomas de Burgh, que també és l’autor de la Biblioteca Vella del Trinity College, un edifici amb una façana idèntica a la de la caserna.

Una de les coses que més destaca de les Collins Barracks és la Clarke Square, una plaça amb els quatre costats igual de llargs i amb un pati immens on, probablement, en el passat militar de l’indret, els soldats feien instrucció, però on avui no hi ha absolutament res, llevat d’uns bancs i unes taules de fusta per als visitants que volen descansar. Pel que fa al porxo, només n’hi ha a la meitat oest i la seva estretor crea un efecte òptic que fa que el passadís sembli molt més llarg.

Clarke Square, a les Collins Barracks / Foto: Liffey

De tant en tant, a la plaça hi ha esdeveniments multitudinaris com concerts i fins i tot hi han gravat escenes de films, com Michael Collins, que va donar nom a la caserna i a la pel·lícula gravada a la caserna.

Antigament, les quatre façanes no estaven connectades, però això va canviar a partir del 1997, quan els darrers soldats van abandonar la caserna i s’hi va instal·lar el National Museum of Ireland -secció Arts Decoratives i Història-, que va construir una estructura de vidre a cada cantonada permetent de passar d’un bloc a un altre sense haver de sortir fora, com abans, ideal per a quan fa mal temps.

En tant que museu nacional, l’entrada és gratuïta, com així ho recorden en diversos rètols, alguns en forma de lona vertical i allargada perquè ho vegi tothom, una mesura que pretén d’encoratjar irlandesos i turistes a passar menys de temps al pub i més al museu, amb un ampli ventall d’exhibicions que solen celebrar l’art i la cultura d’Irlanda.

L’antiga caserna també té el seu costat lleig, sobretot a les altres places, que tenen la funció d’aparcament; a més, a diferència del museu, aparcar no és de franc, a banda que s’ha de retirar el cotxe al vespre perquè el recinte de la caserna queda tancat, també per als vianants, principalment veïns del barri d’Arbour Hill, que l’utilitzen per a fer drecera quan baixen del Luas a la parada que agafa el nom del museu: Museum, en anglès, i Ard-Mhuseum, en gaèlic.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Torna a dalt