Un diputat nord-irlandès revela el nom del Soldat F

Un diputat nord-irlandès revela el nom del Soldat F El Free Derry Corner, al barri del Bogside / Foto: Ardfern (Wikipedia)

El cas dels fets coneguts com el Bloody Sunday, que van tenir lloc a Derry el trenta de gener del 1972, continua sense cloure’s i ahir, a Westminster, durant una sessió en què es debatien les esmenes a la Proposició de Llei de les Forces Armades, va tornar a ser el focus d’atenció quan Colum Eastwood, líder de l’SDLP -els nacionalistes nord-irlandesos moderats-, va revelar el nom del Soldat F emprant el privilegi parlamentari, que permet de dir noms en seu parlamentària sense córrer el risc d’una posterior acció legal en contra.

En la seva intervenció, Eastwood va recordar que feia gairebé cinquanta anys que catorze civils desarmats van ser assassinats als carrers de Derry pel Regiment de Paracaigudistes de l’Exèrcit Britànic, detallant les acusacions que recauen sobre el Soldat F, revelant el seu nom i denunciant que al fet d’haver gaudit de cinquanta anys d’immunitat, ara s’hi ha d’afegir que la setmana passada la fiscalia va rebutjar de processar-lo adduint que les declaracions d’alguns testimonis ja no eren vàlides. De tota manera, l’al·legació del germà d’una de les víctimes ha fet ajornar la decisió final fins al setembre.

El Soldat F és acusat de disparar mortalment contra dos manifestants i de temptativa d’assassinat de tres persones més; aquell fatídic diumenge de gener al Bogside de Derry va acabar amb catorze morts. D’altra banda, tot i que per motius legals la seva identitat no es pot publicar enlloc, el seu nom ha estat visible en pintades a les parets, com va assegurar ahir Eastwood, ja fora de la Cambra dels Comuns, afirmant que la gent de Derry en sap el nom i que durant les dues darreres setmanes fins i tot ha aparegut pintat, a la vista de tothom, a l’icònic Free Derry Corner.

Per la seva banda, avui, Brandon Lewis, secretari britànic per a Irlanda del Nord, hauria d’explicar el seu pla per a acabar amb tots els processaments derivats de fets constitutius de delicte ocorreguts abans del 1998, quan es va signar l’Acord de Divendres de Pasqua, uns casos que es coneixen com the legacy of the Troubles, és a dir, el llegat dels anys de plom del conflicte nord-irlandès.

Foto original

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt