Boicot al revisionisme amb el RIC i els Black and Tans

Boicot al revisionisme amb el RIC i els Black and Tans Grup de Black and Tans a Dublin l'any 1921 / Foto: National Gallery of Ireland

El període 2020-2023 serà força calent en matèria de commemoracions i és que ara fa cent anys Irlanda va viure una època molt convulsa, amb la Guerra d’Independència, contra els ocupants britànics, i la posterior Guerra Civil, entre els pro-Treaty -liderats per Michael Collins, el Big Fellah, que van acabar imposant-se- i els anti-Treaty -liderats per Eamonn de Valera, que van perdre però que han dominat la política irlandesa d'ençà d'aquells dies-.

ACTUALITZACIÓ: davant l’allau de crítiques rebudes de totes bandes i dels múltiples anuncis d’absència, el govern ha decidit de posposar l’acte.

De fet, malgrat que ja ha passat un segle, la política irlandesa continua força influenciada per les històriques diferències dels dos bàndols enfrontats durant la Guerra Civil, més concretament, el Fianna Fáil (hereus dels anti-Treaty) i el Fine Gael (hereus dels pro-Treaty), que s’han alternat al govern al llarg de tot aquest temps. Treaty és el Tractat Angloirlandès, signat l’any 1921 i que va suposar la partició de l’illa entre l’Estat Lliure d’Irlanda (actual República) i Irlanda del Nord, una divisió que encara dura avui.

I un dels primers actes que tindran lloc enguany és el que divendres 17 de gener commemorarà el Royal Irish Constabulary -la policia integral de llavors i que es coneixia popularment per les sigles de RIC- i la Dublin Metropolitan Police -localitzada a la capital i rodalia- en un esdeveniment que se celebrarà al Dublin Castle, tota una icona de l’ocupació estrangera puix que era allà on els britànics hi tenien el quarter general.

De tota manera, si aquests dos cossos policials no han estat gaire ben tractats per la història, el fet que al paquet commemoratiu s’hi inclogui indirectament els temuts Black and Tans, un cos paramilitar de reforç -o auxiliar, també se’ls anomenava Auxiliaries- tristament recordat per la seva brutalitat, ha fet que alguns polítics hagin caigut de la convocatòria. 

El sobrenom de Black and Tans (Negre i bronzejat) va sorgir dels colors dels uniformes improvisats que inicialment portaven aquests violents paramilitars, que combinaven el caqui-marronós de l’exèrcit britànic amb el negre de la Dublin Metropolitan Police. 

El primer a obrir la llauna va ser Cathal Crowe (Fianna Fáil), batlle de Clare, que va denunciar que el revisionisme històric havia anat una mica massa lluny i que no assistiria a l’acte del Dublin Castle. Crowe va explicar que havia estudiat Història durant quatre anys a la Universitat de Limerick i que era membre del comitè de commemoració de la Guerra d’Independència a la seva parròquia, per la qual cosa sap que, tot i que als cossos policials hi havia gent molt decent, també n’hi va haver que van ajudar els Black and Tans a cometre tota mena d’atrocitats.

D’altra banda, els regidors de l’ajuntament de Dublin, una institució dominada pels hereus dels anti-Treaty, també han votat -38 vots a favor i 10 en contra- de no participar en l’acte i han acusat el govern de tenir traumes postcolonials i d’avergonyir-se de la història revolucionària d’Irlanda. El Taoiseach Leo Varadkar (Fine Gael) ha lamentat l’actitud dels que faran boicot i Charlie Flanagan (Fine Gael), ministre de Justícia, que és el departament que organitza l’acte, ha volgut aclarir que no és cap celebració sinó una commemoració.

Foto original

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt