Liffey

A+ A A-
Martina

Martina

Hola, em dic Martina i tinc 11 anys.

Tinc dues passions: la gimnàstica rítmica i escriure.

M'agradaria ser periodista, com la Mélodi, tot i que a diferència d'ella encara no havia pogut escriure en cap diari. Ara, al Liffey, he tingut l'oportunitat de poder fer realitat el meu somni.

Website URL: http://dom.cat/16jq

Diari de la Mélodi: la sorpresa del cap de setmana

Dimecres, 10 de maig 2017 00:00 Publicat a Societat

Dissabte 12 de setembre

Benvolgut diari, 

Avui els meus pares m'han donat una gran sorpresa. En despertar-me, m'he trobat en un hotel, estirada en una habitació al costat de la Sara i la Jana. Halaaaaaaaa! A on era? Millor dit, on érem? Ràpidament he llevat les meves amigues i quan ens hem vist tancades en una habitació ens hem posat molt nervioses! Hem començat a pensar en on podíem ser i on podien ser els nostres pares.

La Jana ha tingut una gran idea: baixar al rebedor a veure si trobàvem algú. En baixar, li hem preguntat a un home si havia vist sis adults que anaven ben junts. Ell molt amablement ens ha contestat que sí, que havien anat cap a la piscina interior de l'hotel. Nosaltres, sense pensar-nos-ho, hem sortit corrent cap a la piscina.

La Jana ens ha preguntat si havíem sentit si els nostres pares havien dit alguna cosa sobre què teníem previst de fer aquest cap de setmana. Totes, sense cap mena de dubte, hem respost que no en teníem ni idea! Quan hem arribat a la piscina interior i hem entrat...... SORPRESA!!!!!!!! Ens han donat una sorpresa inimaginable, increïble, inigualable... bé, potser exagero una miqueta. Diguem que no ens ho podíem creure!

Els pares ens han explicat que el dia del berenar van estar pensant en un viatge. Els pares de la Sara tenien un viatge per a 9 persones que volien fer amb uns amics, però a aquests amics els havia sorgit un assumpte molt més important. Per això, els van oferir als nostres pares si volien marxar de viatge amb ells en comptes dels seus amics.

El que ens ha sorprès a la Jana, a la Sara i a mi, ha estat que hagin pogut decidir en tan poc temps que marxaven de viatge. I com no ens n'havíem assabentat!? La Jana els ha demanat que ho expliquessin tot des del principi fins al final. És un embolic TOTAL!!!!!!!!

Docs mireu: ahir van estar pensant en el viatge i van tenir tantes ganes de venir que van fer les maletes. També van pactar que seria sorpresa. Aquest matí a les 6 els pares ens han vestit procurant que no ens despertéssim. A les 8 del matí sortia l'avió des de l'aeroport de Dublín fins al de Girona.

I a que no sabeu on som!? SOM A CADAQUÉS! Estem en un hotel vora la platja. Bé, continuo explicant la història; han llogat un cotxe per família i han conduït fins a l'hotel. Eren qüestió de les 10 del matí quan ens han deixat a l'habitació. Han baixat i s'han pres un cafè al restaurant de l'hotel i aleshores li han dit al recepcionista que si preguntàvem per ells ens enviessin a la piscina interior; ha estat qüestió de temps que ens despertéssim i preguntéssim pels pares.

Ha estat un gran pla, i sobretot una gran sorpresa! A l'hora de dinar hem baixat a la platja a un lloc de paella i ens hem assegut els pares en una taula i nosaltres en una altra. El menjar estava boníssim. A la tarda hem visitat el poble i al vespre hem sopat a l'hotel. Ara la Sara i la Jana són aquí observant com escric i tenim tanta son que..... (m'he quedat adormida). Hola som la Jana i la  Sara, la Mélodi s'ha quedat adormida. O sigui, que demà us explicarà més coses. FINS DEMÀ!

URL curta: bit.ly/2qPMWTg

Foto original

Diari de la Mélodi: últimes proves i berenar

Dimecres, 03 de maig 2017 00:00 Publicat a Societat

Divendres 11 de setembre

Benvolgut diari,

Avui hem tingut una hora de classe lliure i la Sara, la Jana i jo hem estat parlant per planejar un berenar. Els pares de la Sara i els meus es volien conèixer, i en el cas dels de la Jana, retrobar-se. A l'hora del pati, com ja et pots imaginar, hem corregut fins a la biblio per fer cua, però aquest cop érem de les primeres, ja que ens havíem afanyat per ser l’última prova.

Però no t'imaginaràs qui estava davant nostre... la Mary!!! I com no, s'ha ficat amb nosaltres. Però aquest cop no s'ha ficat amb mi, sinó amb la Jana, fet que encara m'ha semblat pitjor. Li ha dit que per portar aquell horror de vestimenta, que millor no sortís de casa. Però la Jana ha passat d'ella com de les vaques. Ja quasi ens tocava!

La prova era molt divertida. Havíem d'aprendre'ns un guió en 3 minuts i aleshores ens començarien a gravar com si fos un telediari dels del matí. Jo sempre el veig abans d'anar a l'escola per estar informada de les notícies del dia, tot i que certament no entenc tot el que expliquen. A la Sara no li ha anat del tot bé aquesta prova, però ja que les altres li van anar perfectes tenia una gran esperança. La Jana ha sortit tota contenta dient que li havia anat prou bé.

A la tarda, en comentar als pares els plans que teníem per a  berenar, s'ho han pensat una mica però, finalment, han decidit que sí. La cafeteria a la qual hem anat era preciosa. Era molt ... rústica!?! Hem pres un got de llet, unes pastes i unes quantes galetes i els nostres pares han quedat en anar a dinar el dia 19 d'abril a una pizzeria. Guauuuu!! Al final ha sigut tot un èxit!! Ostres, quina hora és?... Que fort, són les 23:00h. Haig d'anar a dormir immediatament! A més, demà serà un nou dia per explicar.

URL curta: bit.ly/2puboIp

Dijous 10 de setembre

Benvolgut diari.

Avui quan esmorzava quasi em cau la llet al terra de tan nerviosa com estava. Quan entrava a l'escola m'he trobat a la Sara i hem entrat juntes. M'ha explicat que avui hi hauria una nena nova a la classe. La nena era molt amiga de la Sara des de petita. Quan li he preguntat com es deia, m'ha sobtat que es digués com la meva millor amiga de la Vall d'Aran.

Li he preguntat d'on era i m'ha dit que de la Vall d'Aran. Uauuuu?!?! Potser era ella, la meva amiga Jana. El tema és que en arribar a la classe he vist la Jana. No m'ho podia creure, era ella! Ens hem abraçat amb molta força i la Sara m'ha preguntat si ens coneixíem. Jo li he dit que era la meva millor amiga de la Vall d'Aran. Tenia tantes coses a preguntar-li que no podia esperar!!!!!!

M'ha dit que a l'hora del pati m'ho explicaria tot. Però en el que no he pensat és en les segones  proves de periodisme. Li he hagut de dir que no podia ser, però que si volia es podia apuntar a les proves i a la cua ja m'ho explicaria tot. - Ok! Però són difícils les proves?- m'ha preguntat ella tota interessada.

A l'hora del pati hem corregut tant cap a la biblio que la Sara s'ha descuidat l'entrepà. La Jana m'ha explicat que estava aquí només perquè la seva mare tenia una gran oferta de treball temporal que si tot anava bé es faria indefinida, però ella m'ha dit que no s'esperava de cap manera que jo pogués estar aquí.

Estava tan contenta que se m'ha oblidat que teníem les proves. Quan ja em tocava he entrat a la sala en la qual es feien. Els organitzadors m'han explicat què havia de fer. M'han descrit una situació imaginària: hi ha hagut un festival a l'escola i volen entrevistar l'encarregada de l'organització. Aquesta feina me l'encarreguen a mi. Llavors m'han fet fer-li unes preguntes a una professora que en aquell cas era l'organitzadora. M'han dit que ho havia fet molt bé!!!

Fora de la sala, he esperat la Sara i la Jana. Totes ho hem celebrat ja que ens havia anat molt bé.  Però ara havíem de fer una altra cursa per arribar a classe sense fer tard. En explicar als meus pares que m'havia retrobat amb la Jana han flipat en colors. Ara ja estic al llit i estic a puntet de quedar-me adormida!  Fins demà!!!!!!

URL curta: bit.ly/2p2l8cM