Liffey

A+ A A-
Martina

Martina

Hola, em dic Martina i tinc 11 anys.

Tinc dues passions: la gimnàstica rítmica i escriure.

M'agradaria ser periodista, com la Mélodi, tot i que a diferència d'ella encara no havia pogut escriure en cap diari. Ara, al Liffey, he tingut l'oportunitat de poder fer realitat el meu somni.

Website URL: http://dom.cat/16jq

Diari de la Mélodi: integrants de l'equip de Periodisme

Dimecres, 31 de maig 2017 00:00 Publicat a Societat

Dimarts, 15 de setembre

Benvolgut diari,

Ahir quan vam arribar a l'aeroport, vam quedar que arribaríem molt d'hora a l'escola. Us preguntareu per què, doncs fàcil, per poder jugar al pati abans d'entrar a l'escola. Hem jugat a fet i amagat. Passats uns minuts, han arribat uns quants nens de la classe i hem estat jugant fins a les 9 menys 5. I és que quan ha sonat el timbre, tots hem marxat volant cap a la classe.

A primera hora, com cada dimarts, hem tingut francès, però com sempre, la classe ha estat molt avorrida. Després, ha tocat anglès. Estàvem tan tranquils fent la classe quan, de sobte... ha arribat la directora de l'equip de periodisme, i a que ni us espereu què ha vingut a dir!? Doncs ens ha comunicat la gent que entrava a l'equip de periodisme.

ADVERTÈNCIA: Pot haver-hi Info que no us agradarà.

Les persones de la classe que havien estat admeses a l'equip eren: la Sara, la Jana, la Mary (una gran decepció) i una servidora!

També ens han dit que havíem d'anar a la biblio a l'hora del pati per repartir les seccions del diari i per decidir qui s'encarregaria dels telediaris dels matins. La Jana, la Sara i jo, òbviament que ho hem celebrat, però silenciosament perquè la nostra professora d'anglès és molt tiquismiquis amb el silenci a l'hora de classe i no ho hagués entès (de veritat, jo no entenc aquesta gent, són tan rarets :-) ).

Per suposat que a l'hora del pati hem anat corrent a la biblio, i ens hem quedat petant la xerrada fins que la directora de l'equip de periodisme ha aparegut “del no-res” i ha demanat silenci. Ha començat presentant-se, es deia Shauna. Després ens ha repartit les feines del diari: la Mary i en Max, la secció de moda; l'Àngela i en Jon, la secció d'esports; la Sara, la Jana i jo (havíem pregat per anar plegades) les notícies setmanals i, per últim, a la Jèssica li ha assignat la secció de passatemps i acudits.

Entre tots, ens dedicaríem a fer el telediari matinal, cada dia dues persones, i en el cas de la Jana, la Sara i jo, tres. Ha estat un dia molt xulo i sorprenent tant per a mi com per a les meves amigues, però els que després no s'ho podien ni creure han estat els pares.

Estimat diari, com sempre a aquestes hores, tinc molta son i demà he tornat a quedar amb les meves amigues ben d'hora. Així que demà continuaré explicant-te la meva vida! Adéu!!!

URL curta: bit.ly/2sk1yY2

Diari de la Mélodi: ens hem perdut! I tornada a Dublin

Dimecres, 24 de maig 2017 00:00 Publicat a Societat

Dilluns 14 de setembre

Benvolgut diari,

Ahir la minidisco va estar molt, molt xula. Vam ballar, cantar, saltar i jugar. En tornar amb els pares a l'habitació, ens vam quedar adormides de seguida. Ni ens vam posar el pijama! 

Quan ens hem despertat eren les 10:00h i en 30 minuts tancaven el bufet. Així que ens hem vestit i preparat volant, però aquesta vegada els pares ja estaven tots llestos i a punt per baixar a esmorzar. Avui jo m'he agafat uns quants pancakes, un got de llet, un suc de taronja i una torrada amb Nutella. I encara tenia més gana. Però han tancat el bufet i ja no hem pogut agafar res més per menjar.

Després d'esmorzar hem anat a la piscina una estona per petició nostra. No obstant això, la remullada no ens ha durat gaire. Tot i que ja ens ho esperàvem, ens ha costat una mica sortir de la piscina. Però la cosa ha canviat quan ens han dit que sortíem en bici. Doncs sí, com ho sentiu, hem fet una sortida en bici. Hem estat 3 hores fent rodar els pedals fins que... la Sara ha cridat -Estic farta d'anar en bicicleta!- Aleshores ens hem parat.

Estàvem en un poble desconegut, perduts enmig de la Costa Brava. Ens hem posat a buscar un punt d'informació per saber a on érem i a quant estàvem de Cadaqués. Però quan per fi hem trobat el punt d'informació, la informació que ens han donat no ha estat massa bona.

Estàvem a Tamariu, a 3 hores amb bici de Cadaqués!! I havíem de tornar les bicicletes al lloc on les havíem llogat en 1 hora! Tot ben calculat per arribar bé a les 6:00h a l'aeroport i tornar els cotxes. 

Eren les 3:00h. La meva mare nerviosa ens ha donat molta canya perquè anéssim ràpides. En 2 hores ja havíem arribat a tornar les bicis, tot i que ens han cobrat més pel retard de la devolució. En arribar, els pares han pujat corrent a agafar maletes i ens han dit que mengéssim de pressa alguna cosa al bufet i que els esperéssim al costat de recepció. Amb moltes presses, hem sortit de l'hotel i hem agafat els cotxes, i òbviament, també els hem tornat més tard del previst, ja que hem trigat 30 minuts més per arribar a l'aeroport.

Anàvem amb molt retard, i hem facturat i arribat derrapant a l'avió. Ara ja hi som i fa una hora que volem, no gaire més. Però tinc molta son i vull dormir. Adéu, demà us faré cinc cèntims sobre el meu primer dia d'escola després d'un llarg pont a Catalunya. Ciao!!!!

URL curta: bit.ly/2q93GVZ

Diari de la Mélodi: segon dia a l'hotel

Dimecres, 17 de maig 2017 00:00 Publicat a Societat

Diumenge 13 de setembre

Benvolgut diari, 

Avui la Jana ens ha despertat a la Sara i a mi a les 7:00h, ens ha dit que podíem sortir a explorar l'hotel. Totes hem pensat en el mateix i la Sara ha estat la primera a actuar, ha agafat un paper i llavors ha escrit una nota als pares dient que marxàvem a explorar l'hotel.

Però quan ja estàvem vestides, netes i llestes, hem obert la porta i just en aquell moment una veu aguda que provenia de la part de l'habitació dels pares de la Sara ha preguntat:- Noies, on aneu?- nosaltres sense cridar li hem dit què era el que tramàvem i la mare de la Sara ens ha donat el permís de marxar a explorar però amb la condició que tornéssim a les 8:30h per poder anar a esmorzar i poder aprofitar el dia al màxim, cosa que feia falta per poder veure la Costa Brava o almenys una part d'ella.

Hem estat explorant l'hotel, i el que hem descobert ha estat un chiquiparc, un "Spa" pels pares, el connector de la platja de l'hotel, que per cert és molt maco, amb palmeres, sorra i unes quantes barques d'aquelles, de fusta blanca i blava. No hem arribat a la platja però calculo que està a una distància de 5 minuts. No hem pogut explorar gaire més pel poc temps que teníem.

En tornar a l'habitació tots els pares ja estaven vestits i preparats per baixar a esmorzar.

Els pares han comentat que demà la nostra escola (de Dublín) se l'havia agafat com a dia de lliure disposició. O sigui que no marxàvem avui, marxàvem demà a última hora! Dit això, les meves amigues i jo ens hem posat a cridar de contentes com estàvem. Hem baixat a esmorzar, ens hem assegut soles a una taula i ens hem menjat tot el bufet, bé potser exagero però moltíssim sí! En canvi, els pares han menjat molt poc en comparació.

Quan hem acabat, ens han deixat anar a la piscina mentre preparaven les motxilles, i nosaltres, com no!, hem sortit disparades aprofitant que ja portàvem el banyador.

La piscina era molt bonica i tenia tobogans. Hem estat mitja hora banyant-nos i quan han arribat el pares a buscar-nos, hem sortit volant de la piscina perquè no s'enfadessin...

Llavors hem anat al Cap de Creus i després a la platja que, per cert, era molt bonica i hem estat tot el matí allà.

Hem dinat a un restaurant molt a prop de la platja! Feien carn i ens ha semblat molt i molt bona. A la tarda hem visitat el poble i mentre sopàvem hem pogut veure el Barça.

Ara estic aquí amb la Sara i la Jana i estem esperant que siguin les 22:00h per poder sortir corrent a la mini-disco de l'hotel. Ostresss! Si són les 21:57h! Hem de marxar, demà continuaré explicant-vos els meus dies a la Costa Brava. ADÉU!!!

URL curta: bit.ly/2qpvQuF

Foto original