Liffey

A+ A A-
Martina

Martina

Hola, em dic Martina i tinc 11 anys.

Tinc dues passions: la gimnàstica rítmica i escriure.

M'agradaria ser periodista, com la Mélodi, tot i que a diferència d'ella, encara no havia pogut escriure en cap diari. Ara, al Liffey, he tingut l'oportunitat de poder fer realitat el meu somni.

Website URL: http://dom.cat/16jq

Diari de la Mélodi: proves per a l'equip de periodisme

Dimecres, 19 d'abril 2017 00:00 Publicat a Societat

Dimecres 9 de setembre 

Benvolgut diari,

Avui quan estàvem a classe de francès una dona amb cara de molt bona persona ens ha anunciat que hi havia les proves per a l'equip de periodisme de l'escola. Però ja eren avui?! Bé, la veritat és que no eren només avui. En realitat, estaven programades durant una setmana sencera i es componien de diversos tipus de proves. Ja, d'acord, però seguien sent avui, noooooo!?

També ens ha dit que començarien a les 10 del matí, a la biblioteca de l'escola, concretament en el racó infantil, ja que la biblioteca era molt gran. Jo he pensat que era bona idea apuntar-m'hi perquè una activitat més no faria mal. A més, era a l’hora del pati i jo estava del tot disposada a dedicar les hores de pati per aprendre periodisme. Seria una bona excusa per a escriure.

Quan ha arribat l'hora del pati he baixat a corre-cuita cap a la biblioteca. Hi havia un munt de gent fent cua i a mi m'ha sobtat que la Marie estigués fent cua. Estava a poques persones de mi.

Bé, al cap de 30 minuts ja quasi em tocava. A que no sabeu en què consistia la prova?... No ho endevinareu mai. Només ens hem inscrit a un paper per les proves de demà! O sigui, que he estat 45 minuts esperant per inscriure'm en un paper. Estic flipant!!!!!!!!!!!!

Doncs com ja us he dit, avui m'he inscrit per fer les proves de demà. I espero que em vagin molt bé perquè de les 100 persones que s'han presentat, només 15 hi podran entrar. 85 es quedaran fora, fort oi!?

En tornar a classe tothom dialogava sobre les proves i tots tenien la mateixa opinió que jo. No era just!!!!! Quan els ho he explicat als meus pares m'han dit que era una gran activitat. També m'han preguntat si costava diners i els he dit que no, que era una activitat gratuïta. Gairebé celebren una festa enorme amb serpentines, globus i menjar.

En el llit no podia parar de pensar en les audicions de demà. Hauré de continuar demà o si no m'adormiré a mitja paraula...

URL curta: bit.ly/2pztpmx

Diari de la Mélodi: l'excursió al Trinity College

Dimecres, 12 d'abril 2017 00:01 Publicat a Societat

Dimarts 8 de setembre

Benvolgut diari,

Avui m'ha sorprès molt que, en arribar a l'escola, hi hagués tot d'entrepans no gaire calents sobre la taula. La professora m'ha dit que teníem una excursió sorpresa al Trinity College de Dublín. També m'ha dit que, com era sorpresa, no li podia dir a ningú i que els altres ja ho anirien descobrint mentre caminàvem cap allà.

Quan la Sara ha arribat ja podíem marxar perquè era l'última. Ens han dit que ens poséssim per parelles i jo, com ja et pots imaginar, he triat la Sara. Quan anàvem caminant cap al Trinity, que no estava gaire lluny, una nena que es diu Marie se m'ha acostat tot caminant com una diva.

- Hola Melo. O hauria de dir-te Meló? - ha exclamat la molt mal educada.

La nena venia amb el seu grupet de dues persones al darrere i quan ha dit aquella bestiesa les seves amigues s'han posat a riure. Quan han marxat, la Sara m'ha dit que era la Marie, la noia més popular de l'escola. Jo m'he sorprès molt perquè encara que fos la més popular de l'escola, no tenia dret a ser desagradable amb qui es trobava per la vida!!!!!!

Bé, la qüestió és que quan hem entrat al Trinity College hi havia unes audicions per inscriure's a la carrera de teatre i ens ho hem quedat mirant una estona. Ho feien espectacularment perfecte!!!!

Tots els nens s'han sorprès molt quan han descobert que el seu trajecte acabava aquí i que era una excursió al Trinity. Hem estat passejant pel Trinity College durant, poder, tres hores. Després ens hem menjat els entrepans que, per cert, estaven molt millor que l'olor que feien. A la tarda ens han explicat la història del Trinity. Quan hem tornat a l'escola ens han preguntat coses, com ara què és el Trinity i des de quan estava obert, per comprovar si havíem escoltat bé a l'excursió i la majoria les hem respost bé.

Quan he arribat a casa la mare havia preparat el millor menjar del món. CREPES!!!! Demà t'explicaré més, però per avui ja n'hi ha prou jo crec. O no t'has cansat?... perquè jo tinc unes ganes de marxar al llit que no t'ho imagines. Doncs així, quedem que demà més!!!!!!

URL curta: bit.ly/2oVCitQ

Diari de la Mélodi: el primer dia a l'escola

Dimecres, 05 d'abril 2017 00:01 Publicat a Societat

Dilluns 7 de setembre

Hola. 

Em dic Mélodi. Els meus amics em diuen Melo. 

Tu  també em pots dir com tu vulguis: Mel, Melo o Mélodi.

Jo visc a Irlanda, exactament a Dublín. Ens vam haver de traslladar perquè al meu pare li va sorgir una oferta de treball que no podia refusar. Jo abans vivia a la Vall d'Aran.

Tinc 8 anys i m'encanta escriure històries. Els meus pares em van dir que seria bo començar amb un diari personal. I ara aquí em teniu. Cada dia em tindreu redactant les meves aventures per Irlanda.

De moment us explicaré una mica el meu primer dia a l'escola. Com ha estat avui, tinc moltes coses per explicar-vos. Doncs mireu, quan he entrat tothom m'ha començat a mirar com si fos un àlien o una cosa semblant. Però aleshores he entès que com tots es coneixien els uns als altres menys a mi, he pensat que podia ser normal.

He fet unes quantes classes com anglès, irlandès i matemàtiques. A irlandès he marxat a una aula amb tot de llibres i sofàs per llegir. També tenia ordinadors i taules per escriure. Es diu la “Sala Internacional”. Serveix per aprendre un idioma desconegut a un nivell inicial. Allà he fet una amiga també catalana que es diu Sara. Era molt amable i he jugat amb ella al pati. Quan he tornat a casa he començat a escriure i aleshores... Ups! Em criden per sopar. Demà continuaré explicant-vos coses. Fins demà!!!!

URL curta: bit.ly/2nCxqoa