Liffey

A+ A A-

Dilluns passat les restes de l'huracà Ophelia van arribar a Irlanda en forma de forta tempesta que va causar moltes destrosses a tota l'illa, però sobretot a la meitat oest, on encara avui hi ha gent sense subministrament elèctric. Entre les ciutats afectades hi va haver Derry que, estant situada a l'extrem nord, va ser de les darreres a patir els efectes de l'Ophelia i divendres va rebre la visita del príncep Carles d'Anglaterra, que ja tenia previst d'anar-hi des dels aiguats de l'estiu.

De tota manera, l'hereu al tron britànic no va ser rebut pel batlle de la ciutat i membre del Sinn Féin, Maolíosa McHugh, malgrat que en altres ocasions alguns càrrecs d'aquest partit com Gerry Adams o Martin McGuinness han saludat membres de la reialesa britànica.

McHugh va justificar la seva negativa a trobar-se amb Carles d'Anglaterra pel fet que aquest darrer és coronel en cap del Regiment de Paracaigudistes Britànics, alguns membres dels quals van protagonitzar el Bloody Sunday, un dels episodis més mortífers dels Troubles que el gener del 1972 va acabar amb catorze morts quan es va disparar a uns manifestants al barri catòlic del Bogside.

Segons McHugh, encara hi ha alguns temes sensibles pendents que fan que una trobada amb Carles d'Anglaterra sigui considerada prematura. De tota manera, com a batlle de Derry i Strabane, McHugh va assegurar que està compromès amb la reconciliació i que vol arribar a la comunitat unionista, a banda de reconèixer la contribució feta per alguns membres de la reialesa britànica a l'hora de cercar la reconciliació i l'entesa.

Font: RTÉ 

URL curta: bit.ly/2gYmQHx

Publicat a Política

A poc a poc, des de la signatura, l'any 1998, de l'Acord de Divendres de Pasqua entre unionistes i nacionalistes, Irlanda del Nord ha anat fent via cap a la pacificació i malgrat que encara hi ha una certa divisió, sobretot entre els elements més radicals de cada bàndol, ja queden molt lluny els anys de plom del conflicte nord-irlandès, quan els atemptats, segrestos i assassinats eren el pa de cada dia.

Un exemple d'aquest nou clima és el Museu del Derry Lliure, inaugurat l'any 2006 al barri catòlic del Bogside i que després d'una remodelació en què s'ha invertit 2,85 milions d'euros, ha doblat el seu espai. El centre explica els episodis més importants dels Troubles a la ciutat com el Bloody Sunday del 1972, la Batalla del Bogside (el barri catòlic de Derry), els empresonaments dels activistes republicans o l'Operació Motorman, que va tenir lloc el juliol del 1972 quan l'exèrcit britànic va recuperar, amb un gran desplegament de recursos humans i logístics, el control d'algunes zones controlades per faccions locals de l'IRA.

Amb aquesta ampliació el museu disposa de més espai per a exposicions, tant de permanents com de temporals, i també un arxiu i material per a la recerca. Així doncs, el museu es consolida com a punt a tenir en compte entre la cada vegada més extensa oferta turística de Derry, que probablement rebrà més visitants gràcies a la depreciació de la lliura esterlina a causa del Brexit, que ha fet la zona més atractiva als residents al sud.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2t6wQDr

Foto original

Publicat a Política

Els comicis per a emplenar el Parlament de Westminster celebrats dijous passat han deixat un mapa polític nord-irlandès molt polaritzat entre dues formacions: el Democratic Ulster Party (DUP) amb 10 escons i el Sinn Féin amb 7. Així doncs, els electors nord-irlandesos basculen cap als extrems i no volen saber res de les mitges tintes que representarien el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SLDP) i l'Ulster Unionist Party (UUP), que han perdut la representació a Londres. De fet, dels embats del DUP i del Sinn Féin només se n'ha salvat Sylvia Hermon, candidata independent per la circumscripció de North Down.

Ara, amb aquests resultats a la mà, comencen a planar molts dubtes sobre la viabilitat dels nacionalistes moderats de l'SLDP i dels centristes unionistes de l'UUP, dos partits que fa només 19 anys, amb John Hume (SLDP) i David Trimble (UUP) al capdavant, van ser cabdals per a la consecució de l'Acord de Divendres de Pasqua del 1998. Hume i Trimble van rebre el Premi Nobel de la Pau.

El cas de l'UUP és força més greu perquè es consolida una tendència a la baixa iniciada a mitjan anys setanta del segle passat, quan va començar a perdre l'hegemonia que havia tingut des dels anys vint enfront del DUP, que ara és clarament el partit majoritari entre els votants unionistes.

Amb tot, tenint en compte que el Sinn Féin seguirà fidel a la seva política de no ocupar els escons que té assignats a Westminster, durant aquesta legislatura no hi haurà cap representant nacionalista nord-irlandès a Londres malgrat que, per contra, altres polítics de la regió sí que hi tindran un cert protagonisme arran de l'acord entre el Partit Conservador de Theresa May i el DUP.

Pel que fa al Parlament d'Stormont, ara, després de l'ajornament arran de les eleccions britàniques, es reprendran les converses per tal de formar un govern compartit, tot i que no serà gaire fàcil perquè les diferències entre els dos actors principals, el DUP i el Sinn Féin, continuen sent molt grans, sobretot en el tema del gaèlic com a llengua oficial i amb la resolució de la "legacy" (llegat), és a dir, els assassinats encara no esclarits ocorreguts durant els anys de plom dels Troubles.

Font: RTÉ

URL curta: bit.ly/2rg6j8Y

Publicat a Política
Divendres, 02 de desembre 2011 00:00

Disculpa per no haver presentat un guardó britànic

Malgrat els 13 anys transcorreguts des de la signatura de l'Acord de Divendres Sant el 1998, les coses a Irlanda del Nord van a poc a poc i tot i els petits passos cap a la reconciliació entre catòlics i protestants, molt sovint es produeixen situacions en què es fa evident que encara queda un llarg camí a fer.

El darrer cas ha estat el protagonitzat pel joveníssim alcalde de Belfast Niall Ó Donnghaile, de només 25 anys i membre del Sinn Féin, que no va presentar la cerimònia d'entrega dels guardons Duc d'Edimburg (marit de la reina Elisabet d'Anglaterra) i en què una de les receptores era una cadet de l'exèrcit britànic de 15 anys. La seva decisió ha provocat una allau de crítiques i demandes de dimissió des dels partits unionistes i fins i tot unes 200 persones van manifestar-se davant de l'ajuntament.

L'alcalde s'ha disculpat dient que no volia ferir sensibilitats a cap de les dues comunitats i que no era la seva intenció d'ofendre ningú, sobretot a la noia i a la seva família, però que en una societat com la nord-irlandesa s'ha d'anar amb molt de compte a l'hora de tractar temes sensibles.

En el context polític actual a la part de l'Ulster sota administració britànica amb un govern de coalició entre republicans i unionistes que té ministres d'ambdós bàndols, és força habitual que passin aquestes coses i per exemple cap membre del costat republicà sol anar a veure la selecció nord-irlandesa per no haver d'escoltar l'himne britànic. Fa unes setmanes la ministra de Cultura va anar al Windsor Park però va ocupar el seu seient un cop finalitzada la interpretació del God Save the Queen.

Font: RTÉ 

Publicat a Política

La campanya publicitària de l'aigua amb gust de taronja que la marca francesa de begudes refrescants Volvic (Grup Danone) ha fet a Anglaterra i al País de Gal·les no es durà a terme a l'illa d'Irlanda, ni al Nord ni al Sud, a fi de no ferir sensibilitats entre els membres de la comunitat catòlica i per evitar que s'associï el producte amb el bàndol unionista.

Als pòsters de la campanya hi apareix una noia pèl-roja molt somrient i una ampolla; fins aquí tot correcte. El problema és el lema, “Orange and Proud” (Taronja i Orgullós/a), que si bé fa referència al gust de l'aigua i al fet de consumir una beguda diferenciada de la resta d'aigües, es podria malinterpretar, com si els consumidors estiguessin orgullosos de ser orangistes, és a dir, unionistes.

Com sol passar en aquests casos, la polèmica ha encès el debat entre els polítics, que sempre aprofiten aquestes notícies per a treure pit davant la seva parròquia. En aquest sentit, Tom Elliot, diputat unionista i reconegut orangista del comtat de Fermanagh, ha criticat la decisió de Volvic dient que no té cap sentit de creure que algú es pugui sentir insultat pel gust de l'aigua i que la correcció política s'ha dut massa lluny. Elliot ha recordat que hi ha moltes begudes amb marques o etiquetes de color verd i que això no suposa cap insult per als unionistes i protestants.

Un altre diputat unionista i orangista, Nelson McCausland, ha criticat el fet que encara no s'havia penjat cap pòster, per la qual cosa Volvic no ha pogut rebre cap queixa, a banda de considerar molt difícil d'entendre que algú pugui sentir-se ofès per una cosa així.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2bKxF0i

Publicat a Política

El tribunal de la Llibertat d'Informació del Regne Unit, un ens que s'encarrega de donar informació sobre l'administració pública a tot aquell qui ho sol·liciti, ha desestimat la demanda de l'historiador irlandès Barry Keane sobre alguns documents de fa més de 100 anys i que romanen sense desclassificar al departament d'Interior britànic (British Home Office).

El litigi va sorgir ara fa dos anys quan Keane feia recerca sobre diversos fets ocorreguts a Cork durant la Guerra d'Independència, més concretament de les massacres de protestants, i va descobrir que un informe anomenat “Paid Informants in Irish Secret Societies 1886-1910” no estava disponible. Aquest informe conté informació sobre la xarxa de confidents i informants a sou que l'exèrcit britànic tenia a Irlanda en aquella època i podria explicar què sabien de coses com els preparatius dels Fets de Pasqua.

La raó adduïda per no desclassificar els arxius és que els descendents dels implicats podrien ser víctimes de represàlies per part d'organitzacions republicanes. Keane ha dit sentir-se estupefacte per aquest raonament puix que la darrera persona mencionada a l'informe ja fa seixanta anys que va morir i perquè hi ha documents que daten de fa 127 anys.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/mfzo

Publicat a Política

Pocs dies després de ser nomenat alcalde de Dublin a l'independent Christy Burke ja li han començat a treure els draps bruts... bé, més que bruts en aquest cas serien cremats, més concretament una Union Jack que diversos simpatitzants del Sinn Féin, partit del que Burke va ser membre fins al 2009, van cremar l'any 1996. La foto ha estat penjada a Twitter pel Progressive Unionist Party (PUP) i hi apareix Burke aguantant el pal d'una bandera britànica en flames.

De tota manera l'alcade no se n'ha amagat i ha assegurat que no té cap intenció de demanar disculpes ni de penedir-se'n. En aquest sentit ha recordat que allò era una guerra, un conflicte que provocava sofriment a ambdós bàndols i que quan va adherir-se al moviment republicà creia –i continua creient- que en aquell context allò era el que s'havia de fer.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/lwNo

Foto original

Publicat a Política
Diumenge, 22 de juny 2014 00:00

Mor Gerry Conlon, un dels Quatre de Guildford

El costat fosc de la justícia britànica en relació amb el republicanisme irlandès torna a l'actualitat amb la mort de Gerry Conlon, un dels Quatre de Guildford que va passar 15 anys a la presó per un crim que no havia comès. Conlon, de 60 anys, va morir ahir a la seva casa de Belfast després d'estar malalt durant uns quants anys arran dels problemes heretats de la seva estada a la presó.

L'any 1975 Conlon, juntament amb tres persones més (Paul Hill, Carole Richardson i Paddy Armstrong), va ser condemnat a cadena perpètua per 33 càrrecs, entre assassinat i conspiració, relacionats amb l'atemptat perpetrat per l'IRA en un pub de Guildford (sud-oest de Londres) en què van morir quatre soldats britànics fora de servei i un civil, a banda de provocar 65 ferits. Una de les proves més importants presentades durant el judici va ser la confessió dels acusats tot i que es va fer sota tortura i maltractament.

El seu pare, Giuseppe, també va ser detingut, i condemnat a 12 anys de reclusió acusat falsament de tinença d'armament, juntament amb sis persones més –el grup conegut com a Maguire Seven- quan va anar a Anglaterra a veure el seu fill; va morir a la presó l'any 1980.

Tanmateix, les famílies i amics dels Quatre de Guildford van endegar una campanya per reclamar una revisió del cas i l'atenció que hi van parar els mitjans de comunicació va fer que l'any 1989 la Cort d'Apel·lació dugués a terme una investigació que acabaria amb l'anul·lació de la condemna i la posada en llibertat dels quatre innocents. La disculpa del govern britànic no va arribar fins l'any 2005 de la mà de Tony Blair.

Des de llavors Conlon va dedicar tots els seus esforços a fer campanya per la democràcia i la justícia arreu del món. El cas encara va agafar més volada amb la pel·lícula “En el nom del pare”, dirigida per Jim Sheridan i amb l'actor Daniel-Day Lewis interpretant el personatge de Conlon, basada en el llibre autobiogràfic de Conlon “Proved Innocent”.

URL curta: ves.cat/lvGY

 

Publicat a Política

Aquest dissabte 17 de maig va fer-se un acte commemoratiu al monument de Talbot Street (Dublin 1) que recorda les 33 víctimes (o 34 si es compta el fill d'una dona en avançat estat de gestació) que van provocar les quatre bombes que fa quaranta anys van explotar, gairebé simultàniament, en tres indrets diferents de la capital i a Monaghan. A dia d'avui romanen impunes. 

Les tres bombes de Dublin van explotar amb només quatre minuts de diferència: la primera a les 17h28 a la confluència entre els carrers Parnell i Marlborough (Dublin 1) provocant 10 morts; la segona a les 17h30 a la cruïlla entre els carrers Lower Gardiner i Talbot (Dublin 1) causant 14 víctimes mortals; la tercera va explotar a les 17h32 a South Leinster Street (Dublin 2) causant dos morts; finalment, a les 18h58 va explotar la darrera bomba, en aquest cas a Monaghan, amb 7 víctimes mortals.

Els atemptats van deixar en estat de xoc tot el país i és que la violència sectària era una cosa que la majoria d'irlandesos associava amb Irlanda del Nord, essent aquesta cadena d'atemptats el capítol més mortífer de la història del conflicte. L'Ulster Volunteer Force va ser acusada de l'atemptat, i així ho va reconèixer la mateixa organització l'any 1993, però el que va causar més malestar va ser la sospita del govern irlandès que alguns dels responsables eren agents britànics i que les forces de seguretat del Regne Unit tenien coneixement de l'acció abans que tingués lloc.

Coincidint amb el 40è aniversari, els membres de Justice for the Forgotten, organització que aplega els familiars de les víctimes, ha anunciat que demandarà el govern britànic per tal de tenir accés als informes secrets que podrien confirmar la col·lusió de Londres amb els fets.

Per la seva banda, el govern irlandès, per boca del Taoiseach Enda Kenny i del Tánaiste Eamon Gilmore, ha assegurat que ha demanat a les autoritats del Nord i del Regne Unit que hom pugui accedir als informes classificats i es depurin responsabilitats. Tanmateix, les més de 300 persones ferides en els atemptats no han rebut cap ajuda de l'administració irlandesa per intentar de superar les seqüeles físiques i psíquiques dels atemptats.

URL curta: ves.cat/k1Oq

 

Publicat a Política

La policia nord-irlandesa (PSNI) va arrestar ahir al vespre Gerry Adams després que el líder del Sinn Féin es presentés voluntàriament a una comissaria de Belfast a fi de ser qüestionat per la seva possible implicació en el segrest, assassinat i desaparició de Jean McConville al desembre del 1972.

Fins ara no hi ha hagut cap condemna en relació amb aquest cas però després que un jutge autoritzés l'entrega al PSNI d'unes gravacions enregistrades al Boston College, realitzades en el marc d'un projecte sobre el conflicte nord-irlandès i amb la promesa feta als participants que no es farien públiques fins que els protagonistes haguessin mort, el cas podria prendre una nova direcció i afectar a algunes figures del moviment republicà. En aquest sentit fa unes setmanes ja van arrestar el veterà Ivor Bell, de 77 anys, a qui també es relaciona amb aquest cas.

McConville, vídua i mare de deu fills, era una dona d'origen protestant convertida al catolicisme que vivia en un barri catòlic de Belfast i de qui es creia que passava informació a l'exèrcit britànic. L'IRA no va reconèixer el seu assassinat fins al 1999 i les seves restes mortals van ser descobertes per casualitat l'any 2003 a la platja de Shelling Hill, al comtat de Louth, fronterer amb Irlanda del Nord i d'on ara Gerry Adams és diputat al Dáil.

Poc abans de començar a declarar, Adams va recordar que mai no havia amagat la seva relació amb l'IRA però que no tenia res a veure amb el cas McConville i va denunciar que trobava sospitós que el cas sorgís en ple període electoral (hi ha comicis locals i europeus el proper 23 de maig). També Mary Lou MacDonald, número dos dels republicans i cara visible del partit a Dublin, va afirmar que la detenció s'havia dut a terme per tal de danyar la imatge d'Adams i del Sinn Féin.

URL curta: ves.cat/ktr6

Foto original

 

Publicat a Política
Page 1 of 4