Liffey

A+ A A-

Divendres, 18 de setembre

Benvolgut diari, 

Avui estava ben cansada al matí i, ja que no ens tocava gravar el telediari he pogut dormir una estoneta més. Aquesta nit era de les meves preferides del curs, o almenys així era a la meva antiga escola. La qüestió és que jo volia estar ben descansada per la festa i durant tot el dia he intentat de no fer gaires esforços. Però és clar, aquest propòsit no m'ha impedit parlar tot el dia amb les meves amigues.

Avui ha vingut la Shauna a recollir-nos. Les meves amigues i jo hem pensat que devia ser per una reunió de l'equip però aquest cop estàvem equivocades.

Només ens ha recollit a nosaltres tres. Per un moment ens hem pensat que ens renyaria o alguna cosa per l'estil, però per segon cop estàvem equivocades. Ens ha demanat si podíem fer fotos i entrevistar a gent de la festa d'aquesta nit. Us preguntareu per què nosaltres, no?! Doncs això mateix li hem preguntat a la Shauna: -Senzillament perquè heu estat tot un èxit amb el vostre article del diari i amb el telediari d'ahir i hem pensat que us ho mereixeu-. Ens ha contestat tota contenta.

A l'hora del pati hem parlat sobre qui portaria una llibreta i un  boli, qui la càmera de fotos i les altres coses, però ens ha sorprès que en tornar a la classe ens trobéssim la Shauna amb tot un carretó ple de càmeres, màquines gravadores i un micro.

Ens ha comentat que tot allò era per escollir el que volguéssim per la nostra missió. Jo li he preguntat que per què necessitàvem un micro, i m'ha respost que era per fer algunes entrevistes que retransmetrien el dilluns al telediari.

Guauuuuu! Quina emoció! En acabar l'escola, els pares ens han deixat anar una estoneta al parc, i nosaltres hem aprofitat per repartir-nos la feina. La Jana que és una crac fent fotos, portaria la càmera per gravar i fer fotos, la Sara portaria la màquina gravadora per poder gravar algunes entrevistes i poder-les redactar el dilluns en la nostra secció setmanal i, per últim, jo portaria el micro.

Hem quedat allà a les 7h30 per poder anar a buscar l'equip. Ja eren les 8h00 quan ha començat la festa i nosaltres hem començat la nostra missió.

Hi ha hagut minidisco, un sopar, un concert al qual ha vingut una banda de pop... s'ha de dir que ha estat molt divertit tot, i la nostra missió ha estat tot un èxit. I sabeu què? per fer-li una mica d'enveja a la Mary li hem fet una entrevista, però abans d'això li hem explicat l'espectacular notícia de la nostra missió. I tal com ens esperàvem s'ha posat a cridar de l'enveja, vaja, tot un èxit.

Tothom anava guapíssim, i ha estat una nit fantàstica. Encara ens ha quedat algun moment lliure i hem aprofitat per parlar sobre la festa de la Jana.

Diari, els pares em diuen que me'n vagi a dormir, perquè és molt tard i demà he d'estar a les 10 del matí a l'escola per la cursa solidària. Bona nit diari, si és que dorms, és clar! Perquè jo ja m'estic adormint. Adéuuuuu! Muuuuuuuaaaaa!

URL curta: bit.ly/2tqH1CO

Publicat a Societat

Dijous, 17 de setembre

Benvolgut diari,

Avui, ben d'hora, la mare de la Sara els ha enviat un whatsapp als nostres pares dient que quedàvem al parc a les 7h30 del matí per anar tots junts a l'escola i és que avui teníem la primera gravació.

La mare, quan m'ha llevat, m'ha portat una altra sorpresa! La Jana celebra la seva festa d'aniversari el dissabte a la tarda ja que el seu aniversari és el dilluns (com se m'ha pogut oblidar?!). 

Serà una Festa de Pijames, a la qual només ha convidat la Sara i a mi. Hi aniríem després de la cursa solidària de l'escola. La mare m'ha preguntat si hi volia anar, i jo què creieu que he contestat? QUE SÍ!!! Tota excitada he anat corrent cap a la cuina a explicar-li la notícia al pare. Però, sabeu què?  Ell ja ho sabia! Jooooolinnnnn! Així que ja aprofitant he esmorzat volant per arribar al parc el més ràpid possible. 

La Sara i la Jana tot contentes estaven jugant als gronxadors i jo, naturalment, m'hi he afegit encantada mentre els pares parlaven 5 minuts sobre la festa i coses seves. En arribar a l'escola eren les 7h45 i tot estava desèrtic. Hem anat corrent a la biblio on hi ha una sala per gravar el telediari matinal. Tot ha anat perfecte i han deixat que els pares es quedessin. Quan ha començat l'horari escolar, el telediari s'ha retransmès a les aules. La profe ens ha felicitat pel bon treball que hem fet. 

Tot ha anat genial i a l'última classe ens han recordat la festa de demà. Ens han recordat que havíem de venir molt ben vestits i que l'escola acabava a les 3 de la tarda en comptes de les 5. Havíem d'estar allà a les 8 de la tarda, a la sala d'actes.

Evidentment, hem estat parlant tot el dia de la festa de la Jana. Diari tu mai tens son?, perquè jo... sí. Vull dormir. Et deixo per avui, però no et creguis que t'abandonaré. No, no i no! Demà t'explicaré com ens haurà anat la festa de principi de curs. Muaaa! Ciaooo!

URL curta: bit.ly/2tjMZo4

Publicat a Societat

Dimecres, 16 de setembre

Benvolgut diari,

Avui, com us vaig explicar ahir, hem quedat d'hora al matí per jugar al pati. Ha arribat molta més gent de la classe que ahir i hem estat jugant a ”polis i lladres”.

A l'última hora abans del pati, ha arribat la Shauna, la directora de l'equip de periodisme, i com sempre, ha aparegut enmig d'una classe. Però aquest cop ens ha salvat la vida. Ha aparegut a la classe de francès, però ha estat una de les classes més avorrides... i mira que això ja és dir!

Doncs mireu, la informació que ens portava avui ha estat... (repic de tambors).

Les meves amigues i jo hem sortit volant de la classe tan alegres que la Sara ha ensopegat amb una cadira. En arribar a la biblio, ens ha explicat que avui ja havíem de començar a escriure coses a les nostres seccions per demà imprimir el diari i poder-lo repartir.

En quant el telediari matinal ens ha dit que demà ja començàvem la Sara, la Jana i jo. Així que havíem d'estar allà a les 8 del matí per gravar i donar-lo a les 9. També ens ha donat idees per escriure a les seccions i com li havíem de fer arribar.

Tornant cap a la classe les meves amigues i jo hem pensat què escriuríem a la nostra secció. Llavors ha estat quan la Jana ha tingut una idea: li preguntaríem a la nostra tutora coses que passarien aquesta setmana. 

LA LLISTA DE COSES:

- Festa de principi de curs (divendres tarda)

- Cursa solidària (dissabte tarda)

Eren poques coses però ja podíem escriure la secció d'avui... per la propera, hauríem d'anar pensant en alguna cosa més!

Aaaaaraaaaa, tinc molta son i vaig a dormir. 

Adéuuuuu! Continuaré explicant-vos la meva vida!

P.D. Ja hem enviat la secció de demà. Ciaooo!

URL curta: bit.ly/2qUQSiv

Publicat a Societat

Dimarts, 15 de setembre

Benvolgut diari,

Ahir quan vam arribar a l'aeroport, vam quedar que arribaríem molt d'hora a l'escola. Us preguntareu per què, doncs fàcil, per poder jugar al pati abans d'entrar a l'escola. Hem jugat a fet i amagat. Passats uns minuts, han arribat uns quants nens de la classe i hem estat jugant fins a les 9 menys 5. I és que quan ha sonat el timbre, tots hem marxat volant cap a la classe.

A primera hora, com cada dimarts, hem tingut francès, però com sempre, la classe ha estat molt avorrida. Després, ha tocat anglès. Estàvem tan tranquils fent la classe quan, de sobte... ha arribat la directora de l'equip de periodisme, i a que ni us espereu què ha vingut a dir!? Doncs ens ha comunicat la gent que entrava a l'equip de periodisme.

ADVERTÈNCIA: Pot haver-hi Info que no us agradarà.

Les persones de la classe que havien estat admeses a l'equip eren: la Sara, la Jana, la Mary (una gran decepció) i una servidora!

També ens han dit que havíem d'anar a la biblio a l'hora del pati per repartir les seccions del diari i per decidir qui s'encarregaria dels telediaris dels matins. La Jana, la Sara i jo, òbviament que ho hem celebrat, però silenciosament perquè la nostra professora d'anglès és molt tiquismiquis amb el silenci a l'hora de classe i no ho hagués entès (de veritat, jo no entenc aquesta gent, són tan rarets :-) ).

Per suposat que a l'hora del pati hem anat corrent a la biblio, i ens hem quedat petant la xerrada fins que la directora de l'equip de periodisme ha aparegut “del no-res” i ha demanat silenci. Ha començat presentant-se, es deia Shauna. Després ens ha repartit les feines del diari: la Mary i en Max, la secció de moda; l'Àngela i en Jon, la secció d'esports; la Sara, la Jana i jo (havíem pregat per anar plegades) les notícies setmanals i, per últim, a la Jèssica li ha assignat la secció de passatemps i acudits.

Entre tots, ens dedicaríem a fer el telediari matinal, cada dia dues persones, i en el cas de la Jana, la Sara i jo, tres. Ha estat un dia molt xulo i sorprenent tant per a mi com per a les meves amigues, però els que després no s'ho podien ni creure han estat els pares.

Estimat diari, com sempre a aquestes hores, tinc molta son i demà he tornat a quedar amb les meves amigues ben d'hora. Així que demà continuaré explicant-te la meva vida! Adéu!!!

URL curta: bit.ly/2sk1yY2

Publicat a Societat

Dilluns 14 de setembre

Benvolgut diari,

Ahir la minidisco va estar molt, molt xula. Vam ballar, cantar, saltar i jugar. En tornar amb els pares a l'habitació, ens vam quedar adormides de seguida. Ni ens vam posar el pijama! 

Quan ens hem despertat eren les 10:00h i en 30 minuts tancaven el bufet. Així que ens hem vestit i preparat volant, però aquesta vegada els pares ja estaven tots llestos i a punt per baixar a esmorzar. Avui jo m'he agafat uns quants pancakes, un got de llet, un suc de taronja i una torrada amb Nutella. I encara tenia més gana. Però han tancat el bufet i ja no hem pogut agafar res més per menjar.

Després d'esmorzar hem anat a la piscina una estona per petició nostra. No obstant això, la remullada no ens ha durat gaire. Tot i que ja ens ho esperàvem, ens ha costat una mica sortir de la piscina. Però la cosa ha canviat quan ens han dit que sortíem en bici. Doncs sí, com ho sentiu, hem fet una sortida en bici. Hem estat 3 hores fent rodar els pedals fins que... la Sara ha cridat -Estic farta d'anar en bicicleta!- Aleshores ens hem parat.

Estàvem en un poble desconegut, perduts enmig de la Costa Brava. Ens hem posat a buscar un punt d'informació per saber a on érem i a quant estàvem de Cadaqués. Però quan per fi hem trobat el punt d'informació, la informació que ens han donat no ha estat massa bona.

Estàvem a Tamariu, a 3 hores amb bici de Cadaqués!! I havíem de tornar les bicicletes al lloc on les havíem llogat en 1 hora! Tot ben calculat per arribar bé a les 6:00h a l'aeroport i tornar els cotxes. 

Eren les 3:00h. La meva mare nerviosa ens ha donat molta canya perquè anéssim ràpides. En 2 hores ja havíem arribat a tornar les bicis, tot i que ens han cobrat més pel retard de la devolució. En arribar, els pares han pujat corrent a agafar maletes i ens han dit que mengéssim de pressa alguna cosa al bufet i que els esperéssim al costat de recepció. Amb moltes presses, hem sortit de l'hotel i hem agafat els cotxes, i òbviament, també els hem tornat més tard del previst, ja que hem trigat 30 minuts més per arribar a l'aeroport.

Anàvem amb molt retard, i hem facturat i arribat derrapant a l'avió. Ara ja hi som i fa una hora que volem, no gaire més. Però tinc molta son i vull dormir. Adéu, demà us faré cinc cèntims sobre el meu primer dia d'escola després d'un llarg pont a Catalunya. Ciao!!!!

URL curta: bit.ly/2q93GVZ

Publicat a Societat
Dimecres, 17 de maig 2017 00:00

Diari de la Mélodi: segon dia a l'hotel

Diumenge 13 de setembre

Benvolgut diari, 

Avui la Jana ens ha despertat a la Sara i a mi a les 7:00h, ens ha dit que podíem sortir a explorar l'hotel. Totes hem pensat en el mateix i la Sara ha estat la primera a actuar, ha agafat un paper i llavors ha escrit una nota als pares dient que marxàvem a explorar l'hotel.

Però quan ja estàvem vestides, netes i llestes, hem obert la porta i just en aquell moment una veu aguda que provenia de la part de l'habitació dels pares de la Sara ha preguntat:- Noies, on aneu?- nosaltres sense cridar li hem dit què era el que tramàvem i la mare de la Sara ens ha donat el permís de marxar a explorar però amb la condició que tornéssim a les 8:30h per poder anar a esmorzar i poder aprofitar el dia al màxim, cosa que feia falta per poder veure la Costa Brava o almenys una part d'ella.

Hem estat explorant l'hotel, i el que hem descobert ha estat un chiquiparc, un "Spa" pels pares, el connector de la platja de l'hotel, que per cert és molt maco, amb palmeres, sorra i unes quantes barques d'aquelles, de fusta blanca i blava. No hem arribat a la platja però calculo que està a una distància de 5 minuts. No hem pogut explorar gaire més pel poc temps que teníem.

En tornar a l'habitació tots els pares ja estaven vestits i preparats per baixar a esmorzar.

Els pares han comentat que demà la nostra escola (de Dublín) se l'havia agafat com a dia de lliure disposició. O sigui que no marxàvem avui, marxàvem demà a última hora! Dit això, les meves amigues i jo ens hem posat a cridar de contentes com estàvem. Hem baixat a esmorzar, ens hem assegut soles a una taula i ens hem menjat tot el bufet, bé potser exagero però moltíssim sí! En canvi, els pares han menjat molt poc en comparació.

Quan hem acabat, ens han deixat anar a la piscina mentre preparaven les motxilles, i nosaltres, com no!, hem sortit disparades aprofitant que ja portàvem el banyador.

La piscina era molt bonica i tenia tobogans. Hem estat mitja hora banyant-nos i quan han arribat el pares a buscar-nos, hem sortit volant de la piscina perquè no s'enfadessin...

Llavors hem anat al Cap de Creus i després a la platja que, per cert, era molt bonica i hem estat tot el matí allà.

Hem dinat a un restaurant molt a prop de la platja! Feien carn i ens ha semblat molt i molt bona. A la tarda hem visitat el poble i mentre sopàvem hem pogut veure el Barça.

Ara estic aquí amb la Sara i la Jana i estem esperant que siguin les 22:00h per poder sortir corrent a la mini-disco de l'hotel. Ostresss! Si són les 21:57h! Hem de marxar, demà continuaré explicant-vos els meus dies a la Costa Brava. ADÉU!!!

URL curta: bit.ly/2qpvQuF

Foto original

Publicat a Societat

Dissabte 12 de setembre

Benvolgut diari, 

Avui els meus pares m'han donat una gran sorpresa. En despertar-me, m'he trobat en un hotel, estirada en una habitació al costat de la Sara i la Jana. Halaaaaaaaa! A on era? Millor dit, on érem? Ràpidament he llevat les meves amigues i quan ens hem vist tancades en una habitació ens hem posat molt nervioses! Hem començat a pensar en on podíem ser i on podien ser els nostres pares.

La Jana ha tingut una gran idea: baixar al rebedor a veure si trobàvem algú. En baixar, li hem preguntat a un home si havia vist sis adults que anaven ben junts. Ell molt amablement ens ha contestat que sí, que havien anat cap a la piscina interior de l'hotel. Nosaltres, sense pensar-nos-ho, hem sortit corrent cap a la piscina.

La Jana ens ha preguntat si havíem sentit si els nostres pares havien dit alguna cosa sobre què teníem previst de fer aquest cap de setmana. Totes, sense cap mena de dubte, hem respost que no en teníem ni idea! Quan hem arribat a la piscina interior i hem entrat...... SORPRESA!!!!!!!! Ens han donat una sorpresa inimaginable, increïble, inigualable... bé, potser exagero una miqueta. Diguem que no ens ho podíem creure!

Els pares ens han explicat que el dia del berenar van estar pensant en un viatge. Els pares de la Sara tenien un viatge per a 9 persones que volien fer amb uns amics, però a aquests amics els havia sorgit un assumpte molt més important. Per això, els van oferir als nostres pares si volien marxar de viatge amb ells en comptes dels seus amics.

El que ens ha sorprès a la Jana, a la Sara i a mi, ha estat que hagin pogut decidir en tan poc temps que marxaven de viatge. I com no ens n'havíem assabentat!? La Jana els ha demanat que ho expliquessin tot des del principi fins al final. És un embolic TOTAL!!!!!!!!

Docs mireu: ahir van estar pensant en el viatge i van tenir tantes ganes de venir que van fer les maletes. També van pactar que seria sorpresa. Aquest matí a les 6 els pares ens han vestit procurant que no ens despertéssim. A les 8 del matí sortia l'avió des de l'aeroport de Dublín fins al de Girona.

I a que no sabeu on som!? SOM A CADAQUÉS! Estem en un hotel vora la platja. Bé, continuo explicant la història; han llogat un cotxe per família i han conduït fins a l'hotel. Eren qüestió de les 10 del matí quan ens han deixat a l'habitació. Han baixat i s'han pres un cafè al restaurant de l'hotel i aleshores li han dit al recepcionista que si preguntàvem per ells ens enviessin a la piscina interior; ha estat qüestió de temps que ens despertéssim i preguntéssim pels pares.

Ha estat un gran pla, i sobretot una gran sorpresa! A l'hora de dinar hem baixat a la platja a un lloc de paella i ens hem assegut els pares en una taula i nosaltres en una altra. El menjar estava boníssim. A la tarda hem visitat el poble i al vespre hem sopat a l'hotel. Ara la Sara i la Jana són aquí observant com escric i tenim tanta son que..... (m'he quedat adormida). Hola som la Jana i la  Sara, la Mélodi s'ha quedat adormida. O sigui, que demà us explicarà més coses. FINS DEMÀ!

URL curta: bit.ly/2qPMWTg

Foto original

Publicat a Societat
Dimecres, 03 de maig 2017 00:00

Diari de la Mélodi: últimes proves i berenar

Divendres 11 de setembre

Benvolgut diari,

Avui hem tingut una hora de classe lliure i la Sara, la Jana i jo hem estat parlant per planejar un berenar. Els pares de la Sara i els meus es volien conèixer, i en el cas dels de la Jana, retrobar-se. A l'hora del pati, com ja et pots imaginar, hem corregut fins a la biblio per fer cua, però aquest cop érem de les primeres, ja que ens havíem afanyat per ser l’última prova.

Però no t'imaginaràs qui estava davant nostre... la Mary!!! I com no, s'ha ficat amb nosaltres. Però aquest cop no s'ha ficat amb mi, sinó amb la Jana, fet que encara m'ha semblat pitjor. Li ha dit que per portar aquell horror de vestimenta, que millor no sortís de casa. Però la Jana ha passat d'ella com de les vaques. Ja quasi ens tocava!

La prova era molt divertida. Havíem d'aprendre'ns un guió en 3 minuts i aleshores ens començarien a gravar com si fos un telediari dels del matí. Jo sempre el veig abans d'anar a l'escola per estar informada de les notícies del dia, tot i que certament no entenc tot el que expliquen. A la Sara no li ha anat del tot bé aquesta prova, però ja que les altres li van anar perfectes tenia una gran esperança. La Jana ha sortit tota contenta dient que li havia anat prou bé.

A la tarda, en comentar als pares els plans que teníem per a  berenar, s'ho han pensat una mica però, finalment, han decidit que sí. La cafeteria a la qual hem anat era preciosa. Era molt ... rústica!?! Hem pres un got de llet, unes pastes i unes quantes galetes i els nostres pares han quedat en anar a dinar el dia 19 d'abril a una pizzeria. Guauuuu!! Al final ha sigut tot un èxit!! Ostres, quina hora és?... Que fort, són les 23:00h. Haig d'anar a dormir immediatament! A més, demà serà un nou dia per explicar.

URL curta: bit.ly/2puboIp

Publicat a Societat

Dijous 10 de setembre

Benvolgut diari.

Avui quan esmorzava quasi em cau la llet al terra de tan nerviosa com estava. Quan entrava a l'escola m'he trobat a la Sara i hem entrat juntes. M'ha explicat que avui hi hauria una nena nova a la classe. La nena era molt amiga de la Sara des de petita. Quan li he preguntat com es deia, m'ha sobtat que es digués com la meva millor amiga de la Vall d'Aran.

Li he preguntat d'on era i m'ha dit que de la Vall d'Aran. Uauuuu?!?! Potser era ella, la meva amiga Jana. El tema és que en arribar a la classe he vist la Jana. No m'ho podia creure, era ella! Ens hem abraçat amb molta força i la Sara m'ha preguntat si ens coneixíem. Jo li he dit que era la meva millor amiga de la Vall d'Aran. Tenia tantes coses a preguntar-li que no podia esperar!!!!!!

M'ha dit que a l'hora del pati m'ho explicaria tot. Però en el que no he pensat és en les segones  proves de periodisme. Li he hagut de dir que no podia ser, però que si volia es podia apuntar a les proves i a la cua ja m'ho explicaria tot. - Ok! Però són difícils les proves?- m'ha preguntat ella tota interessada.

A l'hora del pati hem corregut tant cap a la biblio que la Sara s'ha descuidat l'entrepà. La Jana m'ha explicat que estava aquí només perquè la seva mare tenia una gran oferta de treball temporal que si tot anava bé es faria indefinida, però ella m'ha dit que no s'esperava de cap manera que jo pogués estar aquí.

Estava tan contenta que se m'ha oblidat que teníem les proves. Quan ja em tocava he entrat a la sala en la qual es feien. Els organitzadors m'han explicat què havia de fer. M'han descrit una situació imaginària: hi ha hagut un festival a l'escola i volen entrevistar l'encarregada de l'organització. Aquesta feina me l'encarreguen a mi. Llavors m'han fet fer-li unes preguntes a una professora que en aquell cas era l'organitzadora. M'han dit que ho havia fet molt bé!!!

Fora de la sala, he esperat la Sara i la Jana. Totes ho hem celebrat ja que ens havia anat molt bé.  Però ara havíem de fer una altra cursa per arribar a classe sense fer tard. En explicar als meus pares que m'havia retrobat amb la Jana han flipat en colors. Ara ja estic al llit i estic a puntet de quedar-me adormida!  Fins demà!!!!!!

URL curta: bit.ly/2p2l8cM

Publicat a Societat

Dimecres 9 de setembre 

Benvolgut diari,

Avui quan estàvem a classe de francès una dona amb cara de molt bona persona ens ha anunciat que hi havia les proves per a l'equip de periodisme de l'escola. Però ja eren avui?! Bé, la veritat és que no eren només avui. En realitat, estaven programades durant una setmana sencera i es componien de diversos tipus de proves. Ja, d'acord, però seguien sent avui, noooooo!?

També ens ha dit que començarien a les 10 del matí, a la biblioteca de l'escola, concretament en el racó infantil, ja que la biblioteca era molt gran. Jo he pensat que era bona idea apuntar-m'hi perquè una activitat més no faria mal. A més, era a l’hora del pati i jo estava del tot disposada a dedicar les hores de pati per aprendre periodisme. Seria una bona excusa per a escriure.

Quan ha arribat l'hora del pati he baixat a corre-cuita cap a la biblioteca. Hi havia un munt de gent fent cua i a mi m'ha sobtat que la Marie estigués fent cua. Estava a poques persones de mi.

Bé, al cap de 30 minuts ja quasi em tocava. A que no sabeu en què consistia la prova?... No ho endevinareu mai. Només ens hem inscrit a un paper per les proves de demà! O sigui, que he estat 45 minuts esperant per inscriure'm en un paper. Estic flipant!!!!!!!!!!!!

Doncs com ja us he dit, avui m'he inscrit per fer les proves de demà. I espero que em vagin molt bé perquè de les 100 persones que s'han presentat, només 15 hi podran entrar. 85 es quedaran fora, fort oi!?

En tornar a classe tothom dialogava sobre les proves i tots tenien la mateixa opinió que jo. No era just!!!!! Quan els ho he explicat als meus pares m'han dit que era una gran activitat. També m'han preguntat si costava diners i els he dit que no, que era una activitat gratuïta. Gairebé celebren una festa enorme amb serpentines, globus i menjar.

En el llit no podia parar de pensar en les audicions de demà. Hauré de continuar demà o si no m'adormiré a mitja paraula...

URL curta: bit.ly/2pztpmx

Publicat a Societat
Page 1 of 2