Liffey

A+ A A-

Dilluns, 21 de setembre

Benvolgut diari,

Avui, per començar el dia, m'he llevat ben d'hora i he esmorzat molt. Perquè és clar!, avui és el primer dia de la setmana i cal començar-la bé.

Quan hem arribat a l'escola, a l'entrada hem vist que la Jana i la seva mare portaven una caixa rectangular, força pleneta. Li he demanat a la mare si podia anar a saludar la Jana i ella m'ha respost que sí, que ella també venia. Jo li he preguntat a la Jana què era aquesta caixa tan estranya i ella m'ha dit que era un pastís per a celebrar el seu aniversari amb la classe.

Li he preguntat com era i ella me l'ha descrit. El pastís tenia: una base de xocolata, nata, crema i caramel, després tenia tot de fondant per sobre, fent el dibuix en 3D d'un roure i tot de floretes al voltant. Tenia com un sucre glacejat de color verd com si fos la gespa i per últim tenia uns bastons com els escuradents, però més grans i fixats al pastís, i a sobre tenien uns ocells de fondant. Vaja, això és el que m'ha dit.

Hem entrat i ens hem acomiadat de les mares per entrar a l'escola. He acompanyat la Jana a recepció per deixar el pastís i la recepcionista ens ha demanat les coordenades de la classe. Les li hem donat, hem pujat a classe i la Jana li ha explicat a la Sara les notícies. Han començat les classes i a nosaltres ens passaven ben, ben lentes.

A l'hora del pati hem anat a la biblio a buscar a la Shauna, ja que trobàvem que era una mica estrany que no ens hagués vingut a buscar al matí, per això hi hem anat. Ens ha costat una mica trobar-la, però al final l'esforç s'ha agraït. Quan l'hem trobada li hem preguntat per què no havia vingut i ella ens ha contestat: - Doncs noies, no he vingut perquè ja heu après tot el que havíeu d'aprendre. Si necessiteu acabar un article a l'escola, veniu a l'hora del pati a la biblio i jo us puc ajudar. Ah, i  per cert, m'hauríeu d'enviar l'article abans de demà passat.- Ha dit la dona amb to molt amable.

Ai mare quan s'ha referit a l'article. Les tres ens hem mirat amb cares d'ensurt. Així que li hem dit adéu les tres hem tingut la mateixa reacció. Hem sortit corrent cap a l'ordinador i hem obert el compte d'e-mail de la Jana per començar a redactar l'article. Hem pensat què hi havia aquesta setmana i el que ens ha vingut al cap ha estat: l'excursió dels de 3r al zoo de Dublín i l'excursió de 4rt a la fàbrica de la GUINNESS, el que ens ha fet pensar que nosaltres hi anàvem dimecres.

Ens ha quedat un bon principi però avui la Jana ho hauria d'acabar a casa escrivint tot el que havíem pensat. Les classes del migdia i de la tarda m'han passat molt ràpides. A última hora hem fet el pastís, que per cert, era molt més bonic del que jo m'imaginava, que ja és dir.

Hem gaudit molt del pastís, estava boníssim. Avui ha estat un dia divertit, però tan divertit que estic molt cansada. He de dormir. Molt bona nit, diari! Fins demà, ADÉEEEUUUUU!!

URL curta: bit.ly/2uPBu9B

Publicat a Societat

Diumenge, 20  de setembre

Benvolgut diari,

Avui ha continuat la festa de la Jana. En llevar-nos, hem esmorzat cereals, torrades, galetes i una varietat de productes de pastisseria. Han posat com un bufet a la taula del menjador, hi havia sucs de diferents sabors, llet, “tortites” i en un racó estaven tots els plats, gots i bols. Hem esmorzat com autèntiques reines. Després ens hem vestit, pentinat, rentat les dents i ja estàvem llestes per una sorpresa que els pares de la Jana ens tenien preparada. Hem pujat al cotxe i hem agafat una autovia.

No sabíem molt bé on anàvem, però no hem pogut evitar intentar endevinar de què es tractava. En arribar ens han tapat els ulls i ens han portat fins al lloc. Quan ens han tret el mocador dels ulls, el primer que hem vist ha estat una entrada feta de troncs i en un cartell rodó que estava penjat posava un nom. Aquest nom era: CRAZY NATUR PARK! Era un parc de tirolines molt xules.  

Hem entrat i els pares de la Jana ens han portat fins al lloc on començava el circuit. Allà ens han posat els arnesos i ens han explicat que hi havia 3 dificultats de circuits. Hem triat el circuit 2 ja que era al que podíem pujar totes sense cap problema. Ens han explicat com funcionava tot i llavors l'hem començat. Des de fora semblava bastant fàcil. Però quan hi hem pujat, malgrat que ens ho preníem tot de broma, ens hem mort de por!

Al final, el circuit ha estat més fàcil del que ens crèiem al començament. Hem pujat, baixat, i saltat… ens ho hem passat tan bé que de cap manera volíem marxar! Quina sorpresa més xula!

En tornar a casa, hem sortit a jugar, ens hem banyat a la piscina i hem fet un ball amb la cançó de ”Cause I'm a lady”. A les 6 de la tarda ens han vingut a recollir els pares, i ens hem acomiadat totes fins l'endemà. Ara tinc son, i creeeeeec queeee t'hauria de deixar. Seriosament diari, has de descansar, per què no ho fas mai?!? Adéuuuuuuu! Muaaaa!

URL curta: bit.ly/2tn5WaK

Foto original

Publicat a Societat

Dissabte, 19 de setembre

Benvolgut diari,

Avui m'he aixecat a les 8 del matí per poder anar a la cursa solidària. La veritat és que tenia molta son i no gaires ganes d’anar-hi, però ja estava apuntada, igual que la Sara i la Jana, i hi havia d'anar.

Un cop a l'escola he estat jugant una estoneta als gronxadors fins que han arribat les meves amigues. Llavors ha començat la cursa solidària i a menys de la meitat les tres hem abandonat... bé, almenys ens han donat un premi per l'esforç.

Quan hem acabat, hem anat a beure moltíssima aigua i hem descansat.

Una estoneta més tard, la meva mare m'ha donat la maleta per la festa de la Jana, i jo molt excitada l'he agafada.

Els pares de la Jana han vingut a buscar-nos amb el cotxe, i amb un petó i una abraçada ens hem acomiadat dels nostres pares. Per fi marxàvem a la festa més esperada de la setmana.

Quan hem arribat a casa de la Jana, els seus pares ens han dit que anéssim a deixar les maletes a l'habitació de la Jana. Realment era molt, molt bonica. Tota la paret era de color turquesa pastel, els mobles blancs, i tenia una corda de banda a banda de l'habitació, amb banderoles de diferents estampats de color turquesa, blanc i gris claret. També tenia una moqueta blanca i peluda, i una butaca de color turquesa. Tota la casa era preciosa.

La festa ha començat a la 1 del migdia i hem anat a dinar a un italià semblant al Tagliatella. He dinat molt bé, ens hem demanat un plat de pasta, una pizza i un risotto. Tot això per compartir entre nosaltres 3. I després, ens hem agafat unes postres cadascuna.

En tornar hem estat jugant 2 hores a la piscina, tot i que feia una mica de fred, i després hem marxat al cine, a veure CANTA. 

Quan hem arribat a casa la Jana no hem pogut parar de parlar de la pel·li. Hem menjat dolços en comptes de crispetes, així que no estàvem molt plenes i hem pogut berenar i tot. Ah! I a que no saps a qui ens hem trobat al cine, a la Mary. Auhhhhh! Per què és tant plom aquesta nena?! Però vaja, continuaré… hem berenat i en acabar, la mare de la Jana ha portat el pastís, que era preciós, tenia una foto de les 3 juntetes, i floretes de fondant. El pastís era de xocolata, vaja, un brownie.

I després, li hem donat els regals. La Sara li ha regalat una funda per a la tauleta i una llibreta del ”Mr. Wonderful” i jo li he regalat unes ulleres de sol i un banyador. Després hem sortit a fora a jugar a jocs com el fet i amagar. Hem sopat crepes, i hem gaudit d'un programa de tele, semblant a “La Voz”, mentre menjàvem crispetes.

Ara estem al llit i estem parlant, mentre fem i mirem algun Musicalis i això és el que de moment sembla que seguirem fent.

Si et sembla bé, demà et continuaré explicant sobre la festa de la Jana, perquè de moment, ja no et puc explicar gaire més. Adéuuuuu! Muaaaaaa!

URL curta: bit.ly/2sOHZuk

Foto original

Publicat a Societat

Divendres, 18 de setembre

Benvolgut diari, 

Avui estava ben cansada al matí i, ja que no ens tocava gravar el telediari he pogut dormir una estoneta més. Aquesta nit era de les meves preferides del curs, o almenys així era a la meva antiga escola. La qüestió és que jo volia estar ben descansada per la festa i durant tot el dia he intentat de no fer gaires esforços. Però és clar, aquest propòsit no m'ha impedit parlar tot el dia amb les meves amigues.

Avui ha vingut la Shauna a recollir-nos. Les meves amigues i jo hem pensat que devia ser per una reunió de l'equip però aquest cop estàvem equivocades.

Només ens ha recollit a nosaltres tres. Per un moment ens hem pensat que ens renyaria o alguna cosa per l'estil, però per segon cop estàvem equivocades. Ens ha demanat si podíem fer fotos i entrevistar a gent de la festa d'aquesta nit. Us preguntareu per què nosaltres, no?! Doncs això mateix li hem preguntat a la Shauna: -Senzillament perquè heu estat tot un èxit amb el vostre article del diari i amb el telediari d'ahir i hem pensat que us ho mereixeu-. Ens ha contestat tota contenta.

A l'hora del pati hem parlat sobre qui portaria una llibreta i un  boli, qui la càmera de fotos i les altres coses, però ens ha sorprès que en tornar a la classe ens trobéssim la Shauna amb tot un carretó ple de càmeres, màquines gravadores i un micro.

Ens ha comentat que tot allò era per escollir el que volguéssim per la nostra missió. Jo li he preguntat que per què necessitàvem un micro, i m'ha respost que era per fer algunes entrevistes que retransmetrien el dilluns al telediari.

Guauuuuu! Quina emoció! En acabar l'escola, els pares ens han deixat anar una estoneta al parc, i nosaltres hem aprofitat per repartir-nos la feina. La Jana que és una crac fent fotos, portaria la càmera per gravar i fer fotos, la Sara portaria la màquina gravadora per poder gravar algunes entrevistes i poder-les redactar el dilluns en la nostra secció setmanal i, per últim, jo portaria el micro.

Hem quedat allà a les 7h30 per poder anar a buscar l'equip. Ja eren les 8h00 quan ha començat la festa i nosaltres hem començat la nostra missió.

Hi ha hagut minidisco, un sopar, un concert al qual ha vingut una banda de pop... s'ha de dir que ha estat molt divertit tot, i la nostra missió ha estat tot un èxit. I sabeu què? per fer-li una mica d'enveja a la Mary li hem fet una entrevista, però abans d'això li hem explicat l'espectacular notícia de la nostra missió. I tal com ens esperàvem s'ha posat a cridar de l'enveja, vaja, tot un èxit.

Tothom anava guapíssim, i ha estat una nit fantàstica. Encara ens ha quedat algun moment lliure i hem aprofitat per parlar sobre la festa de la Jana.

Diari, els pares em diuen que me'n vagi a dormir, perquè és molt tard i demà he d'estar a les 10 del matí a l'escola per la cursa solidària. Bona nit diari, si és que dorms, és clar! Perquè jo ja m'estic adormint. Adéuuuuu! Muuuuuuuaaaaa!

URL curta: bit.ly/2tqH1CO

Publicat a Societat

Dijous, 17 de setembre

Benvolgut diari,

Avui, ben d'hora, la mare de la Sara els ha enviat un whatsapp als nostres pares dient que quedàvem al parc a les 7h30 del matí per anar tots junts a l'escola i és que avui teníem la primera gravació.

La mare, quan m'ha llevat, m'ha portat una altra sorpresa! La Jana celebra la seva festa d'aniversari el dissabte a la tarda ja que el seu aniversari és el dilluns (com se m'ha pogut oblidar?!). 

Serà una Festa de Pijames, a la qual només ha convidat la Sara i a mi. Hi aniríem després de la cursa solidària de l'escola. La mare m'ha preguntat si hi volia anar, i jo què creieu que he contestat? QUE SÍ!!! Tota excitada he anat corrent cap a la cuina a explicar-li la notícia al pare. Però, sabeu què?  Ell ja ho sabia! Jooooolinnnnn! Així que ja aprofitant he esmorzat volant per arribar al parc el més ràpid possible. 

La Sara i la Jana tot contentes estaven jugant als gronxadors i jo, naturalment, m'hi he afegit encantada mentre els pares parlaven 5 minuts sobre la festa i coses seves. En arribar a l'escola eren les 7h45 i tot estava desèrtic. Hem anat corrent a la biblio on hi ha una sala per gravar el telediari matinal. Tot ha anat perfecte i han deixat que els pares es quedessin. Quan ha començat l'horari escolar, el telediari s'ha retransmès a les aules. La profe ens ha felicitat pel bon treball que hem fet. 

Tot ha anat genial i a l'última classe ens han recordat la festa de demà. Ens han recordat que havíem de venir molt ben vestits i que l'escola acabava a les 3 de la tarda en comptes de les 5. Havíem d'estar allà a les 8 de la tarda, a la sala d'actes.

Evidentment, hem estat parlant tot el dia de la festa de la Jana. Diari tu mai tens son?, perquè jo... sí. Vull dormir. Et deixo per avui, però no et creguis que t'abandonaré. No, no i no! Demà t'explicaré com ens haurà anat la festa de principi de curs. Muaaa! Ciaooo!

URL curta: bit.ly/2tjMZo4

Publicat a Societat

Dimecres, 16 de setembre

Benvolgut diari,

Avui, com us vaig explicar ahir, hem quedat d'hora al matí per jugar al pati. Ha arribat molta més gent de la classe que ahir i hem estat jugant a ”polis i lladres”.

A l'última hora abans del pati, ha arribat la Shauna, la directora de l'equip de periodisme, i com sempre, ha aparegut enmig d'una classe. Però aquest cop ens ha salvat la vida. Ha aparegut a la classe de francès, però ha estat una de les classes més avorrides... i mira que això ja és dir!

Doncs mireu, la informació que ens portava avui ha estat... (repic de tambors).

Les meves amigues i jo hem sortit volant de la classe tan alegres que la Sara ha ensopegat amb una cadira. En arribar a la biblio, ens ha explicat que avui ja havíem de començar a escriure coses a les nostres seccions per demà imprimir el diari i poder-lo repartir.

En quant el telediari matinal ens ha dit que demà ja començàvem la Sara, la Jana i jo. Així que havíem d'estar allà a les 8 del matí per gravar i donar-lo a les 9. També ens ha donat idees per escriure a les seccions i com li havíem de fer arribar.

Tornant cap a la classe les meves amigues i jo hem pensat què escriuríem a la nostra secció. Llavors ha estat quan la Jana ha tingut una idea: li preguntaríem a la nostra tutora coses que passarien aquesta setmana. 

LA LLISTA DE COSES:

- Festa de principi de curs (divendres tarda)

- Cursa solidària (dissabte tarda)

Eren poques coses però ja podíem escriure la secció d'avui... per la propera, hauríem d'anar pensant en alguna cosa més!

Aaaaaraaaaa, tinc molta son i vaig a dormir. 

Adéuuuuu! Continuaré explicant-vos la meva vida!

P.D. Ja hem enviat la secció de demà. Ciaooo!

URL curta: bit.ly/2qUQSiv

Publicat a Societat

Dimarts, 15 de setembre

Benvolgut diari,

Ahir quan vam arribar a l'aeroport, vam quedar que arribaríem molt d'hora a l'escola. Us preguntareu per què, doncs fàcil, per poder jugar al pati abans d'entrar a l'escola. Hem jugat a fet i amagat. Passats uns minuts, han arribat uns quants nens de la classe i hem estat jugant fins a les 9 menys 5. I és que quan ha sonat el timbre, tots hem marxat volant cap a la classe.

A primera hora, com cada dimarts, hem tingut francès, però com sempre, la classe ha estat molt avorrida. Després, ha tocat anglès. Estàvem tan tranquils fent la classe quan, de sobte... ha arribat la directora de l'equip de periodisme, i a que ni us espereu què ha vingut a dir!? Doncs ens ha comunicat la gent que entrava a l'equip de periodisme.

ADVERTÈNCIA: Pot haver-hi Info que no us agradarà.

Les persones de la classe que havien estat admeses a l'equip eren: la Sara, la Jana, la Mary (una gran decepció) i una servidora!

També ens han dit que havíem d'anar a la biblio a l'hora del pati per repartir les seccions del diari i per decidir qui s'encarregaria dels telediaris dels matins. La Jana, la Sara i jo, òbviament que ho hem celebrat, però silenciosament perquè la nostra professora d'anglès és molt tiquismiquis amb el silenci a l'hora de classe i no ho hagués entès (de veritat, jo no entenc aquesta gent, són tan rarets :-) ).

Per suposat que a l'hora del pati hem anat corrent a la biblio, i ens hem quedat petant la xerrada fins que la directora de l'equip de periodisme ha aparegut “del no-res” i ha demanat silenci. Ha començat presentant-se, es deia Shauna. Després ens ha repartit les feines del diari: la Mary i en Max, la secció de moda; l'Àngela i en Jon, la secció d'esports; la Sara, la Jana i jo (havíem pregat per anar plegades) les notícies setmanals i, per últim, a la Jèssica li ha assignat la secció de passatemps i acudits.

Entre tots, ens dedicaríem a fer el telediari matinal, cada dia dues persones, i en el cas de la Jana, la Sara i jo, tres. Ha estat un dia molt xulo i sorprenent tant per a mi com per a les meves amigues, però els que després no s'ho podien ni creure han estat els pares.

Estimat diari, com sempre a aquestes hores, tinc molta son i demà he tornat a quedar amb les meves amigues ben d'hora. Així que demà continuaré explicant-te la meva vida! Adéu!!!

URL curta: bit.ly/2sk1yY2

Publicat a Societat

Dilluns 14 de setembre

Benvolgut diari,

Ahir la minidisco va estar molt, molt xula. Vam ballar, cantar, saltar i jugar. En tornar amb els pares a l'habitació, ens vam quedar adormides de seguida. Ni ens vam posar el pijama! 

Quan ens hem despertat eren les 10:00h i en 30 minuts tancaven el bufet. Així que ens hem vestit i preparat volant, però aquesta vegada els pares ja estaven tots llestos i a punt per baixar a esmorzar. Avui jo m'he agafat uns quants pancakes, un got de llet, un suc de taronja i una torrada amb Nutella. I encara tenia més gana. Però han tancat el bufet i ja no hem pogut agafar res més per menjar.

Després d'esmorzar hem anat a la piscina una estona per petició nostra. No obstant això, la remullada no ens ha durat gaire. Tot i que ja ens ho esperàvem, ens ha costat una mica sortir de la piscina. Però la cosa ha canviat quan ens han dit que sortíem en bici. Doncs sí, com ho sentiu, hem fet una sortida en bici. Hem estat 3 hores fent rodar els pedals fins que... la Sara ha cridat -Estic farta d'anar en bicicleta!- Aleshores ens hem parat.

Estàvem en un poble desconegut, perduts enmig de la Costa Brava. Ens hem posat a buscar un punt d'informació per saber a on érem i a quant estàvem de Cadaqués. Però quan per fi hem trobat el punt d'informació, la informació que ens han donat no ha estat massa bona.

Estàvem a Tamariu, a 3 hores amb bici de Cadaqués!! I havíem de tornar les bicicletes al lloc on les havíem llogat en 1 hora! Tot ben calculat per arribar bé a les 6:00h a l'aeroport i tornar els cotxes. 

Eren les 3:00h. La meva mare nerviosa ens ha donat molta canya perquè anéssim ràpides. En 2 hores ja havíem arribat a tornar les bicis, tot i que ens han cobrat més pel retard de la devolució. En arribar, els pares han pujat corrent a agafar maletes i ens han dit que mengéssim de pressa alguna cosa al bufet i que els esperéssim al costat de recepció. Amb moltes presses, hem sortit de l'hotel i hem agafat els cotxes, i òbviament, també els hem tornat més tard del previst, ja que hem trigat 30 minuts més per arribar a l'aeroport.

Anàvem amb molt retard, i hem facturat i arribat derrapant a l'avió. Ara ja hi som i fa una hora que volem, no gaire més. Però tinc molta son i vull dormir. Adéu, demà us faré cinc cèntims sobre el meu primer dia d'escola després d'un llarg pont a Catalunya. Ciao!!!!

URL curta: bit.ly/2q93GVZ

Publicat a Societat
Dimecres, 17 de maig 2017 00:00

Diari de la Mélodi: segon dia a l'hotel

Diumenge 13 de setembre

Benvolgut diari, 

Avui la Jana ens ha despertat a la Sara i a mi a les 7:00h, ens ha dit que podíem sortir a explorar l'hotel. Totes hem pensat en el mateix i la Sara ha estat la primera a actuar, ha agafat un paper i llavors ha escrit una nota als pares dient que marxàvem a explorar l'hotel.

Però quan ja estàvem vestides, netes i llestes, hem obert la porta i just en aquell moment una veu aguda que provenia de la part de l'habitació dels pares de la Sara ha preguntat:- Noies, on aneu?- nosaltres sense cridar li hem dit què era el que tramàvem i la mare de la Sara ens ha donat el permís de marxar a explorar però amb la condició que tornéssim a les 8:30h per poder anar a esmorzar i poder aprofitar el dia al màxim, cosa que feia falta per poder veure la Costa Brava o almenys una part d'ella.

Hem estat explorant l'hotel, i el que hem descobert ha estat un chiquiparc, un "Spa" pels pares, el connector de la platja de l'hotel, que per cert és molt maco, amb palmeres, sorra i unes quantes barques d'aquelles, de fusta blanca i blava. No hem arribat a la platja però calculo que està a una distància de 5 minuts. No hem pogut explorar gaire més pel poc temps que teníem.

En tornar a l'habitació tots els pares ja estaven vestits i preparats per baixar a esmorzar.

Els pares han comentat que demà la nostra escola (de Dublín) se l'havia agafat com a dia de lliure disposició. O sigui que no marxàvem avui, marxàvem demà a última hora! Dit això, les meves amigues i jo ens hem posat a cridar de contentes com estàvem. Hem baixat a esmorzar, ens hem assegut soles a una taula i ens hem menjat tot el bufet, bé potser exagero però moltíssim sí! En canvi, els pares han menjat molt poc en comparació.

Quan hem acabat, ens han deixat anar a la piscina mentre preparaven les motxilles, i nosaltres, com no!, hem sortit disparades aprofitant que ja portàvem el banyador.

La piscina era molt bonica i tenia tobogans. Hem estat mitja hora banyant-nos i quan han arribat el pares a buscar-nos, hem sortit volant de la piscina perquè no s'enfadessin...

Llavors hem anat al Cap de Creus i després a la platja que, per cert, era molt bonica i hem estat tot el matí allà.

Hem dinat a un restaurant molt a prop de la platja! Feien carn i ens ha semblat molt i molt bona. A la tarda hem visitat el poble i mentre sopàvem hem pogut veure el Barça.

Ara estic aquí amb la Sara i la Jana i estem esperant que siguin les 22:00h per poder sortir corrent a la mini-disco de l'hotel. Ostresss! Si són les 21:57h! Hem de marxar, demà continuaré explicant-vos els meus dies a la Costa Brava. ADÉU!!!

URL curta: bit.ly/2qpvQuF

Foto original

Publicat a Societat

Dissabte 12 de setembre

Benvolgut diari, 

Avui els meus pares m'han donat una gran sorpresa. En despertar-me, m'he trobat en un hotel, estirada en una habitació al costat de la Sara i la Jana. Halaaaaaaaa! A on era? Millor dit, on érem? Ràpidament he llevat les meves amigues i quan ens hem vist tancades en una habitació ens hem posat molt nervioses! Hem començat a pensar en on podíem ser i on podien ser els nostres pares.

La Jana ha tingut una gran idea: baixar al rebedor a veure si trobàvem algú. En baixar, li hem preguntat a un home si havia vist sis adults que anaven ben junts. Ell molt amablement ens ha contestat que sí, que havien anat cap a la piscina interior de l'hotel. Nosaltres, sense pensar-nos-ho, hem sortit corrent cap a la piscina.

La Jana ens ha preguntat si havíem sentit si els nostres pares havien dit alguna cosa sobre què teníem previst de fer aquest cap de setmana. Totes, sense cap mena de dubte, hem respost que no en teníem ni idea! Quan hem arribat a la piscina interior i hem entrat...... SORPRESA!!!!!!!! Ens han donat una sorpresa inimaginable, increïble, inigualable... bé, potser exagero una miqueta. Diguem que no ens ho podíem creure!

Els pares ens han explicat que el dia del berenar van estar pensant en un viatge. Els pares de la Sara tenien un viatge per a 9 persones que volien fer amb uns amics, però a aquests amics els havia sorgit un assumpte molt més important. Per això, els van oferir als nostres pares si volien marxar de viatge amb ells en comptes dels seus amics.

El que ens ha sorprès a la Jana, a la Sara i a mi, ha estat que hagin pogut decidir en tan poc temps que marxaven de viatge. I com no ens n'havíem assabentat!? La Jana els ha demanat que ho expliquessin tot des del principi fins al final. És un embolic TOTAL!!!!!!!!

Docs mireu: ahir van estar pensant en el viatge i van tenir tantes ganes de venir que van fer les maletes. També van pactar que seria sorpresa. Aquest matí a les 6 els pares ens han vestit procurant que no ens despertéssim. A les 8 del matí sortia l'avió des de l'aeroport de Dublín fins al de Girona.

I a que no sabeu on som!? SOM A CADAQUÉS! Estem en un hotel vora la platja. Bé, continuo explicant la història; han llogat un cotxe per família i han conduït fins a l'hotel. Eren qüestió de les 10 del matí quan ens han deixat a l'habitació. Han baixat i s'han pres un cafè al restaurant de l'hotel i aleshores li han dit al recepcionista que si preguntàvem per ells ens enviessin a la piscina interior; ha estat qüestió de temps que ens despertéssim i preguntéssim pels pares.

Ha estat un gran pla, i sobretot una gran sorpresa! A l'hora de dinar hem baixat a la platja a un lloc de paella i ens hem assegut els pares en una taula i nosaltres en una altra. El menjar estava boníssim. A la tarda hem visitat el poble i al vespre hem sopat a l'hotel. Ara la Sara i la Jana són aquí observant com escric i tenim tanta son que..... (m'he quedat adormida). Hola som la Jana i la  Sara, la Mélodi s'ha quedat adormida. O sigui, que demà us explicarà més coses. FINS DEMÀ!

URL curta: bit.ly/2qPMWTg

Foto original

Publicat a Societat
Page 1 of 2