Liffey

A+ A A-

Es presenta en societat la Casala Catalana d’Irlanda

Es presenta en societat la Casala Catalana d’Irlanda Imatge corporativa de la Casala Catalana d'Irlanda / Foto: Casala Catalana

Demà a la tarda es presentarà oficialment la Casala Catalana d'Irlanda a l'exclusivíssim saló Fitzpatrick & Fitzgibbon de l'hotel Shelbourne, el luxosíssim establiment situat a Saint Stephen's Green (Dublin 2). El llarg i costerut camí recorregut per arribar a la materialització del casal ha fet que l'equip directiu hagi volgut llençar la casa per la finestra i hagi organitzat una presentació en societat amb molta pompa; fins i tot s'espera que hi assisteixin alguns representants diplomàtics de països "amics".

Les reunions i trobades per muntar un casal han durat més de tres anys i és que la diversitat política i social dels que hi han participat ha dificultat molt les coses; una diversitat que queda clarament reflectida amb la presència d'un ampli ventall de fauna molt nostrada que va des de tietes convergents a cupaires radicals passant per un que va assegurar que a qualsevol enquesta sempre tria l'opció “No sap / No contesta”.

També hi ha diversitat geogràfica amb els casos extrems d'un alt executiu d'una multinacional nord-americana que viu a l'exclusiva zona de Foxrock (Dublin 18) i una au pair que viu a Finglas West (Dublin 11). La noia va tardar una bona estona a convèncer els altres que sí, que era veritat, que vivia a Finglas West, tot i que a la zona hipster del barri.

Als temes més espinosos de les reunions i que han requerit més temps per arribar al consens, com el lloc exacte on s'havia de col·locar les comes, s'hi ha d'afegir coses menys importants com si escriure un himne per al casal o agafar himnes ja existents. Entre les opcions debatudes hi va haver la d'agafar la Internacional o l'Estaca de Lluís Llach, això sí, en gaèlic.

Un membre de la Penya Blaugrana, encara eufòric per la nit del PSG, va proposar d'agafar l'himne del Barça canviant la paraula Barça per Éire, "Tot el camp" per "Tota l'illa", "Són molts gols que hem cridat" per "Són moltes pintes que hem begut" i "Blaugrana al vent" per "Verd blanc taronja al vent". De moment, el tema de l'himne continua sense estar resolt.

El nom de l'entitat també va ser una font de discussió i finalment, amb la majoria dels assistents cansats de la tabarra donada pels qui ho feminitzen tot, es va acabar acceptant d'anomenar-la Casala en lloc de Casal. La feminització també afectarà el nom dels càrrecs i la persona que presideixi la Casala serà sempre la Presidenta independentment que sigui un home amb barba i amb fesomia de mascle Alfa.

El secretisme ha estat clau a l'hora d’evitar la ingerència estrangera, amb intents descarats d'infiltració per part d'un agent anomenat MacGallo, i les reunions més importants s'han dut a terme en una sala que hi ha sota del soterrani d'un pub de Temple Bar (Dublin 2) propietat d'un gran amic de la causa catalana, Paddy McCarron.

De fet, aquesta sala era tan secreta que ni ell mateix se'n recordava que existia i va ser el seu pare, de gairebé 100 anys i un dels primers estiuejants a Salou quan només hi havia quatre cases, qui li va recordar que el seu avi li havia parlat d'una cambra secreta utilitzada pels Anti-Treaty durant la Guerra Civil.

La primera reunió en aquesta sala va ser molt rocambolesca; no hi havia entrat ningú des del 1922 i hi havia algun diari de l'època explicant batalles entre els Pro-Treaty i els Anti-Treaty. També hi havia tres “pilotetes” metàl·liques amb les quals un dels reunits, membre del sector cupero-saltimbanqui, va començar a fer jocs malabars; al cap d'una mitja hora, l'única persona que havia fet la mili s'hi va apropar i va descobrir que allò eren unes granades de mà.

Es va fer baixar el propietari i l'home va trucar histèric a la policia. Una unitat d'artificiers de l'exèrcit va desplaçar-se fins al pub i es va haver de desallotjar tot Temple Bar, una cosa que no va agradar gens als milers de turistes, alguns ja força carregats de cervesa, que hi havia pels pubs.

El descontentament va anar in crescendo fins al punt que es va haver d'avisar els antiavalots de la Garda, que van acabar repartint llenya a tort i a dret. Entre les corredisses, els efectes de l'alcohol i els antiavalots "on fire" algunes de les imatges que es van poder veure foren molt còmiques, com tres borratxos panxabirra fugint corrents fent ziga-zagues sense xocar entre ells o un grup de dones que participaven en un comiat de soltera quedant amb els alts talons atrapats entre les icòniques llambordes que hi ha a la zona.

Així doncs, demà presentació oficial al Shelbourne Hotel i per als propers dies ja s'ha preparat una acció de protesta contra l'expulsió de Francesc Homs del Congrés de Diputats espanyol. En aquest sentit s'ha decidit de tallar el trànsit a O'Connell Bridge un dia feiner en hora punta; el dia s'ha de concretar, s'anunciarà per WhatsApp el dia abans, però de ben segur que Dublin quedarà paralitzada i tothom coneixerà la injustícia que se li ha fet al Quico.

URL curta: bit.ly/2nHnfQL

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.