Liffey

A+ A A-

Engega el Cens 2016 amb la distribució dels formularis

Engega el Cens 2016 amb la distribució dels formularis Enda Kenny durant el llançament del Cens 2016 / Foto: CSO via Twitter

Enda Kenny, Taoiseach en funcions, va engegar ahir acompanyat per dues àvies centenàries el Cens 2016, un recompte organitzat per l'Oficina Central d'Estadística (CSO) i que té dos objectius: comptar quanta gent hi ha a la República d'Irlanda la nit del 24 d'abril i quina és la realitat sòcio-econòmica del país; aquest segon aspecte, considerat una gran i detallada radiografia de la població, s'utilitza a l'hora de planificar i determinar les polítiques del govern.

Així doncs, des d'ahir, els gestors del cens, anomenats “enumerators”, repartiran els formularis a tots els habitatges de la zona que tinguin assignada i a mesura que es vagin trobant amb els residents els preguntaran quan els aniria bé de repassar el formulari, resoldre dubtes o corregir errors.

Tothom qui estigui a la República la nit del cens, tant si s'és un turista hostatjat en un hotel com si s'està de visita a casa d'uns amics, està obligat a emplenar el formulari amb informació verídica. Qui no ho faci podria rebre una multa de fins a 25.000 euros i al cens anterior hi va haver cinc persones que van ser denunciades. Les dades globals es desgranen al cap d'uns mesos però per a les dades privades s'ha d'esperar 100 anys.

Les preguntes del cens d'enguany són les mateixes que les del 2011 i només hi ha un petit canvi a la secció referent a l'estat civil: les parelles de fet (civil partnership) del mateix sexe tindran una casella concreta però els matrimonis homosexuals no hauran de fer cap menció sobre la seva orientació sexual i marcaran la casella “Casat” (married), la mateixa que la dels matrimonis heterosexuals.

La història del cens a Irlanda es remunta a l'any 1813, quan es va fer el primer recompte, tot i que va ser al segon, que va tenir lloc l'any 1821, quan l'esdeveniment va començar a fer-se regularment cada deu anys, conjuntament a Irlanda i al Regne Unit. L'any 1911 es va fer el darrer cens “britànic” a Irlanda i el convuls període de la Guerra d'Independència i de la Guerra Civil va provocar que no se'n fes cap més fins al 1926.

El 30 de juny del 1922, en plena Guerra Civil, l'incendi de l'edifici de les Quatre Corts (The Four Courts, Dublin 7), que allotjava la seu de l'Oficina d'Arxius Públics, va convertir en cendra tota la informació referent als censos de 1821, 1831, 1841 i 1851, així com els arxius de l'Església d'Irlanda (anglicans). Les dades dels censos posteriors, des del 1861 fins al 1891, ja no existien perquè les autoritats les havien destruïdes un cop s'havien analitzat.

El primer cens després de la independència es va fer l'any 1926, repetint-se al 1936 i al 1946. A partir de llavors la periodicitat va ser de 5 anys fins al 1971, any a partir del qual l'organització del cens va esdevenir una mica errant (1979, 1981, 1986, 1991, 1996, 2002). Tanmateix, des del 2006 s'ha respectat la periodicitat de 5 anys. 

URL curta: bit.ly/1Zudt0s

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.