Liffey

A+ A A-

La internacionalització del procés independentista ha fet que cada vegada més parlaments s'interessin pel cas català i en el cas d'Irlanda, un país amb moltes similituds històriques amb Catalunya, no en podia ser cap excepció. Així doncs, gràcies a la invitació de la diputada independent Maureen O'Sullivan, el col·lectiu “El Cas dels Catalans” ha pogut explicar la situació política catalana davant d'alguns representants polítics independents, del Sinn Féin i del Fianna Fáil.

L'acte, celebrat en una sala annexa al Parlament, a Kildare Street (Dublin 2), ha començat amb la diputada O'Sullivan donant la benvinguda a la delegació visitant, formada per unes quaranta persones i que ha estat acompanyada per alguns membres de la comunitat catalana a Irlanda així com del senador d'ERC per Tarragona Josep Rufà.

La intervenció catalana ha recordat els vincles més que centenaris amb Irlanda fent referència al “Message of Adherence to the Irish People”, el missatge de suport a la lluita dels irlandesos per aconseguir la seva plenitud nacional que l'any 1886 Josep-Narcís Roca i Farreras va enviar a Charles Stewart Parnell i que va ser signat per 6.000 persones.

Avui, 130 anys més tard, el mateix missatge ha estat entregat a Maureen O'Sullivan, de la mà del senador Rufà, en tres versions: català, anglès i gaèlic. Pel que fa a les signatures, com que ja han arribat a les 20.000 i aprofitant l'avenç tecnològic respecte al segle dinou, s'han inclòs en un llapis de memòria.

Pel que fa a la banda irlandesa, molt coneixedora del cas català, s'ha volgut recordar que Irlanda serà un aliat de Catalunya quan arribi el moment, com així ho ha assegurat Niall Ó Donnghaile, exalcalde de Belfast i membre del Senat irlandès. Ó Donnghaile, després de donar la benvinguda als presents en gaèlic, ha afirmat que actualment Catalunya és un referent per a les nacions que lluiten per la seva llibertat, com Irlanda del Nord, i que el partit republicà sempre serà un aliat dels catalans.

En el tema ajuda irlandesa a Catalunya la diputada O'Sullivan ha fet un símil amb Patrick O'Connell, el dublinès que va entrenar el Barça en el difícil període de la Guerra Civil i que amb els diners recollits durant una gira americana per Mèxic i Nova York va poder salvar el club de la desaparició. L'acte s'ha clos amb el Cant dels Segadors i després els participants han anat a fer un aperitiu a la irlandesa, és a dir, tè, cafè i galetes.

GALERIA DE FOTOS a sota

URL curta: bit.ly/2cLnV6K

Publicat a Política
Diumenge, 11 de setembre 2016 16:54

Els catalans de Dublin s’apunten a l'icònic GPO

Com cada mes de setembre els catalans de Dublin i rodalia s'han apuntat als actes de la Diada i ho han fet, com sempre, congregant una visible gernació que ha omplert de color groc, vermell i blau les columnes del GPO a O'Connell Street, tota una icona de la independència irlandesa. L'acte del GPO ha començat a les dues del migdia i ha congregat a més de 100 persones, que han desplegat una pancarta que deia “Llarga vida a la República Catalana” en anglès i gaèlic.

Durant la trobada hi ha hagut castells, de la mà dels Castellers d'Irlanda però que ha comptat amb l'ajuda d'alguns participants a l'acte, i s'ha interpretat els Segadors, l'Estaca i el Cant dels Ocells amb l'acompanyament de dos violinistes. Com sol ser habitual també s'ha cridat a favor de la independència.

Una hora abans, a la una del migdia, membres del Casal Català d'Irlanda han fet una ofrena floral a l'olivera situada a Cow's Lane de Temple Bar (Dublin 2), que des del novembre del 2013 homenatja els catalans que l'any 1714 van morir lluitant per les llibertats catalanes. Després de depositar la corona amb els colors de la senyera, s'ha llegit part del poema de Miquel Martí i Pol "Ara mateix" i s'ha cantat la cançó “País Petit” de Lluís Llach i els Segadors.

GALERIA DE FOTOS a sota

URL curta: bit.ly/2cmvOtr

Publicat a Societat
Dilluns, 05 de setembre 2016 00:00

Diada a Irlanda

Actes per la Diada a Irlanda:

Belfast - Botanic Gardens, a les 10h30

Dublin - GPO, a les 14h

Galway - 20 Sea Road, a les 15h

Com ja ha estat tradicional durant els darrers anys, la comunitat catalana de Dublin i rodalia farà un acte de reivindicació organitzat per l'ANC Irlanda. Enguany serà el mateix 11 de Setembre al GPO d'O'Connell Street (Dublin 1), tota una icona de la independència irlandesa, a partir de les dues del migdia i a banda de la manifestació en si, amb pancarta inclosa, hi haurà actuacions musicals en què s'interpretarà peces catalanes com el Cant dels Ocells i Els Segadors. També hi haurà els castells dels Castellers d'Irlanda. A un quart de quatre es farà via cap al pub The Dubliners (23 Westmoreland Street, Dublin 2), des d'on es seguirà la Diada a Catalunya mitjançant TV3.

URL curta: bit.ly/2ctUyUI

Publicat a Despatxos
Diumenge, 06 de desembre 2015 12:00

La panera de la Festa de Nadal en mans canàries

El pub Toners de Baggot Street (Dublin 2) va ser ahir l'escenari de la Festa de Nadal, organitzada pel Catalan Council of Ireland i que era la primera de la història. La trobada va aplegar unes cinquanta persones, la majoria residents a la capital irlandesa però també d'altres llocs com Cork i Dundalk (Comtat de Louth). A banda de catalans també hi havia parelles i amics irlandesos o d'altres llocs. I un canari, que va ser un dels protagonistes de la nit.

La música va anar a càrrec de Jaume Vidanes, el presentador del programa Electricitat a l'emissora gaèlica Raidió na Life, que va portar el seu ordinador i plats i va punxar les cançons més conegudes del rock català, algunes de principi dels noranta que van fer veure als més veterans que ja tenien una edat...

El moment més esperat de la nit va ser el sorteig, en què hi havia quatre premis secundaris en forma d'ampolles de vi i la “grossa”, una fantàstica panera amb productes de la terra que va anar a parar a mans del noi canari, de qui s'espera que a partir d'ara vagi pels llocs fent publicitat dels productes catalans.

GALERIA DE FOTOS a sota

URL curta: ow.ly/Vxu6l

Publicat a Societat
Divendres, 04 de desembre 2015 19:00

Festa de Nadal

El dissabte dia 5 de desembre els catalans de Dublin i rodalia celebraran una Festa de Nadal organitzada pel Casal Català d'Irlanda, que serà la primera de la història tot i que durant uns anys s'havia fet una trobada oficiosa anomenada “Pintes Nadalenques”. La celebració tindrà lloc al pub Toners de Baggot Street (Dublin 2) a partir de les 7 del vespre; hi haurà pica-pica de productes de la terra [catalana] i finger food, sorteig d'una fantàstica panera portada a Irlanda per a l'ocasió i sobretot molta gresca i xerinola. La música anirà a càrrec del DJ Jaume Vidanes, tota una icona del panorama radiomusical irlandès en català que cada divendres a les 0h presenta l'Electricitat a l'emissora en gaèlic Raidió na Life. Les entrades es poden comprar anticipadament mitjançant el compte del Catalan Council of Ireland a Paypal o durant la festa, a 7 i 10 euros, respectivament.

URL curta: ow.ly/Vvde2

Publicat a Despatxos
Diumenge, 06 de setembre 2015 20:35

Galway també apunta cap a la República Catalana

Galway ha afegit la seva fletxa apuntant cap a la Meridiana en un acte celebrat a la zona de l'Spanish Arch, just al tram final del riu Corrib; aquesta ha estat la segona acció d'aquestes característiques a la ciutat, essent la primera la de l'any passat, exactament el mateix dia, el 6 de setembre, a la zona del South Park. Tot i que la convocatòria s'havia fet a darrera hora l'assistència ha estat d'una vintena de persones, que han anat arribant esglaonadament des de poc abans de les tres de la tarda.

Un cop s'ha considerat que ja hi eren tots s'ha procedit a simular el que es farà l'11 de Setembre a Barcelona i després d'una sèrie d'instruccions s'ha format una fletxa amb banderes, globus de color groc i vermell i cartolines. Posteriorment s'ha desplegat la pancarta, estrenada el dia anterior a Dublin, en què un missatge bilingüe en anglès i gaèlic desitja una llarga vida a la República Catalana.

Finalment s'ha fet la degustació de productes casolans, una cosa que ja ha esdevingut un clàssic de les trobades reivindicatives a Galway, on tothom porta alguna especialitat de la casa; a destacar un pastís amb una estelada, lioneses, pastís de poma, brownies així com te, cafè i sucs.

Entre queixalada i queixalada s'ha parlat de política, sobretot del que pugui passar el 27S, i també s'ha comentat de muntar una paradeta en algun dels carrers més concorreguts de la ciutat per tal d'explicar el procés sobiranista als qui hi estiguin interessats. En aquest sentit es contactarà amb la “central” de Dublin, que ja ho va fer durant les setmanes anteriors al 9N i que va ser un èxit.

GALERIA DE FOTOS a sota

URL curta: ves.cat/mfyk

Publicat a Societat

Com ja va sent habitual en aquesta època de l'any els catalans residents a Dublin i rodalia s'han tornat a aplegar per tal de demanar la independència de Catalunya i per escalfar l'ambient, juntament amb la resta de comunitats catalanes a l'exterior, de cara a la Via Lliure cap a la República Catalana que se celebrarà a la Meridiana el proper 11 de Setembre.

Enguany, per raons d'espai a l'hora de construir la fletxa apuntant cap a l'avinguda barcelonina, l'acte s’ha fet a la banda sud de la ciutat, més concretament a la georgiana Merrion Square (Dublin 2), tota una novetat perquè fins ara sempre s'havia fet al GPO d'O'Connell Street (Dublin 1) i rodalia.

La trobada era a les 4 de la tarda i durant una bona estona s'han format grupets que s'han anat explicant les seves històries atès que n'hi ha que entre una cosa i una altra no es veuen gens; a destacar el retorn d'algunes velles glòries de la comunitat catalana a Dublin que ja fa temps que van marxar. En espera que arribés tothom s'ha aprofitat per a recaptar fons que es destinaran als diversos projectes catalans a Dublin; hi havia samarretes especials per a l'ocasió, brownies, coca de recapte i llibres.

Un cop ja havia arribat tothom s'ha procedit a formar la fletxa apuntant a la Meridiana amb estrena d'una pancarta nova que en anglès i en gaèlic desitjava una llarga vida a la República Catalana; també s'ha desplegat la pancarta del Catalan Council of Ireland amb una frase de Parnell referent a la llibertat de les nacions.

Després ha arribat l'hora dels parlaments, que han anat a càrrec de Montse Corregidor, d'Òmnium Cultural a Sant Feliu de Llobregat, i Sergi Marzabal, fundador del web Catalans a Dublin i actualment capitost del conglomerat Catalans al Món. Corregidor ha fet un discurs més emotiu i Marzabal ha advertit de les accions que pugui fer Espanya.

Finalment s'ha cantat els Segadors i com no podia ser de cap altra manera a Irlanda, s'ha començat un recorregut pels pubs de la zona.

Propera cita: demà diumenge a Galway, a l'Spanish Arch a les 3 de la tarda.

GALERIA DE FOTOS a sota

URL curta: ves.cat/mfwM

Publicat a Societat
Dijous, 03 de setembre 2015 00:00

Via Lliure a Galway

La Via Lliure cap a la República Catalana arribarà a terra irlandesa el dissabte 5 a Merrion Square (Dublin 2) però diumenge farà via cap a l'oest, més concretament cap a Galway, la ciutat de les catorze tribus, que comença a consolidar-se en aquest tipus d'esdeveniments després d'estrenar-se l'any passat amb un acte a la zona del South Park. La cita serà al cèntric Spanish Arch, situat a la part final del riu Corrib, a les tres de la tarda. Més info aquí.

URL curta: ves.cat/mfvH

Publicat a Despatxos
Dilluns, 31 August 2015 00:00

La Via Lliure passa per Dublin

El proper dissabte 5 de setembre a les 4 de la tarda tots els catalans de Dublin i rodalia així com tots aquells amics de la causa tenen una cita a la georgiana Merrion Square (Dublin 2), per on passarà la Via Lliure cap a la República Catalana en un acte organitzat per l'ANC Irlanda. Es demana als participants que vesteixin una samarreta creada per a l'ocasió que és a la venda per 10 euros i de la qual n'hi ha de dos colors, una blanca i una gris fosc; els diners recaptats serviran per a finançar diversos projectes catalans a Irlanda com el web Catalans a Dublin i els Patufets Verds. Després, al vespre, es farà un pub crawl per tal de celebrar el desè aniversari de Catalans a Dublin amb el retorn d'algunes velles glòries de la comunitat catalana a la capital irlandesa.

Més info a http://irlandaperlaindependencia.blogspot.ie/

URL curta: ves.cat/mfr-

Publicat a Despatxos

El proper 10 de juny l'ajuntament de Cork serà l'escenari d'un acte on es parlarà sobre l'onada de solidaritat catalana envers Terence MacSwiney, l'alcalde de la ciutat detingut pels britànics l'agost del 1920 al mateix edifici de l'ajuntament i que va morir a la presó londinenca de Brixton després de 74 dies de vaga de fam.

La relació entre Catalunya i Irlanda durant el convuls procés d'independència irlandès serà un dels temes estrella del seminari dedicat a MacSwiney i que comptarà amb la presència de participants d'ambdós països, entre ells el nét de l'homenatjat, Cathal MacSwiney Brugha, professor emèrit del Univesrity College Dublin.

Segons John Borgonovo, investigador a la UCC, la vaga de fam de MacSwiney va atraure un gran interès per part de la premsa internacional, sobretot la dels llocs amb un fort sentiment independentista com era i és el cas de Catalunya, des d'on van enviar-se missatges de condol i on van celebrar-se trobades per solidaritzar-se amb Irlanda.

El seminari està organitzat conjuntament pel departament d'Història de la UCC, el departament d'Espanyol, Portuguès i Estudis Llatinoamericans de la mateixa universitat i el Diplocat.

Font: Irish Examiner

URL curta: ow.ly/Yzooz

Publicat a Política
Page 1 of 4