Liffey

A+ A A-

El Parlament d’Irlanda seguirà el procés català

El Parlament d’Irlanda seguirà el procés català El conseller Raül Romeva a l'Smock Alley Theatre / Foto: Liffey

Catalunya va ser present ahir al Parlament d'Irlanda gràcies a la invitació d'un grup de diputats i senadors que han format una comissió de seguiment del procés català i que si bé encara no s'ha constituït oficialment, en un primer moment farà les reunions i mantindrà contactes de manera informal, té l'objectiu d'informar el Parlament de tot el que passi a Catalunya i fins i tot d'organitzar debats sobre el tema en seu parlamentària.  

L'acte, que va comptar amb la presència de representants de diversos partits polítics i d'independents així com alguns membres de la comunitat catalana a l'illa, va començar amb una breu presentació a càrrec de Trevor Ó Clochartaigh, senador del Sinn Féin, que va donar la benvinguda als assistents en gaèlic i en anglès i que va explicar la intenció de convertir l'“Oireachtas (Parlament) Friends of Catalonia” en un grup de caràcter oficial.

Després va passar la paraula a Raül Romeva, conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya, que es va definir com a representant del govern català i que va fer una introducció sobre Catalunya en diversos àmbits com superfície, economia, inversió estrangera, llengua pròpia, immigració i diversitat; tot per il·lustrar, en definitiva, que Catalunya era un país normal com n'hi ha molts.

Feta la presentació com a país va passar a explicar el procés que viu Catalunya remarcant en tot moment que allò no era una qüestió d'independència sí o independència no sinó que era una qüestió de compromís democràtic, assegurant en aquest sentit que estaven preparats per a perdre el referèndum.

Romeva va ser molt crític amb l'actitud de l'Estat espanyol i la seva negativa permanent a negociar; com a exemple va recordar que abans d'haver anat a Madrid a principi d'aquesta setmana amb una oferta ja havien rebut una resposta negativa. També va denunciar la manca de divisió de poders i la judicialització d'un assumpte que és polític i no legal, recordant tots els representants escollits a les urnes, com Carme Forcadell, alcaldes i regidors, que han rebut advertiments i que fins i tot han hagut d'anar al jutjat.

De tota manera, Romeva va assegurar que el procés anirà endavant i que se celebrarà un referèndum perquè així ho exigeix el mandat popular, com s'ha demostrat mitjançant eleccions, manifestacions massives i en diverses enquestes, que sempre mostren que entre un 75% i un 80% de la població catalana vol que se celebri un referèndum. Així doncs, Romeva va deixar clar que el referèndum és una cosa que passarà i que Europa hi hauria de reaccionar.

El conseller va voler remarcar que el procés no anava contra ningú sinó que és el mecanisme perquè la gent pugui decidir el seu futur i va assegurar que no tenien res contra Espanya com a país sinó contra l'Estat espanyol. Romeva va acabar la seva intervenció agraint al Parlament d'Irlanda d'haver-li ofert l'oportunitat de parlar.

Després va començar la ronda de preguntes.

- Per què la Unió Europea va acceptar la desmembració de l'URSS però es mostra reticent amb les independències de Catalunya i Escòcia? Romeva va respondre que la UE volia acollir els països que fugien del jou soviètic i també per raons econòmiques, atès que un dels principis bàsics de la UE és que és un mercat i una ampliació suposa engrandir aquest mercat.

Pel que fa al tema Escòcia, Romeva va assegurar que era un molt bon exemple per a Catalunya, tant per ser un referèndum pactat amb acceptació del resultat com pel fet que Escòcia hagués romàs, en qualsevol cas, a la UE.

Això és el que va demanar per a Catalunya, un referèndum pactat, que seria el millor escenari; de tota manera, va assegurar que un referèndum a Catalunya seria legal, com així ho van determinar recentment 600 juristes, recordant que no és un assumpte de legalitat sinó de política i és per això que la UE mai no ha dit que no es pugui votar. També va recordar que Espanya, si vol expulsar Catalunya de la UE, primer l'hauria de reconèixer i després necessitaria la unanimitat de tots els socis, un fet força improbable.

- Quins països recolzen Catalunya? Romeva va explicar que hi ha tres grups de països: els que temen la independència de Catalunya per risc de contagi al seu territori en regions amb una situació similar; els països que hi tenen simpatia per diversos motius però que no ho diuen per prudència i el grup que temen la independència de Catalunya però que l'acceptarien perquè són radicalment democràtics. Segons el conseller, en tots els casos impera el pragmatisme i ningú no s'hi pronunciarà fins que passi.

- Quin percentatge de probabilitat hi ha que el govern espanyol s'avingui a negociar? Romeva, a partir del que s'ha vist fins ara, es va mostrar molt pessimista afirmant que la porta sempre està tancada i que a Madrid estan disposats a parlar de qualsevol cosa menys del referèndum. De tota manera el conseller va alertar que no esperaran per sempre i que si no reben una resposta durant els propers dies ben aviat s'anunciarà una data i una pregunta.

- Valoració sobre la persecució judicial per voler comprar urnes. Romeva va dir que no s'estava jutjant un fet sinó una intenció, atès que de moment només s'ha anunciat un concurs públic per a la compra d'urnes, que es podrien fer servir per a moltes altres votacions. El conseller va tornar a remarcar que allò era un problema democràtic, no judicial, i va recordar que Andalusia té les seves pròpies urnes sense que ningú hagués dit res.

- Què és l'”Oireachtas Friends of Catalonia”? El senador Trevor Ó Clochartaigh va explicar que és un grup informal però que properament intentaran d'oficialitzar-lo, tot dependrà de la resposta dels altres partits que, de moment, sembla que hi han mostrat el seu interès fins al punt que es podria debatre sobre Catalunya en alguna de les dues cambres del Parlament.

- Situació del català i comparació amb el País Basc. Romeva va afirmar que el català era una part molt important de la identitat catalana, tot i que al país s'hi parlaven més de 300 llengües. De tota manera, el conseller va explicar que malgrat ser una llengua amb uns deu milions de parlants, el més important per a un idioma era tenir un estat al darrere i va recordar el cas del català al Parlament Europeu, on no és oficial perquè l'Estat espanyol no ho vol. Això fa que molts catalans que no tindrien cap problema a formar part d'Espanya sentin que no poden ser espanyols sent catalans.

Pel que fa al País Basc, Romeva va recordar que allò que es deia que sense violència es podia parlar de tot ara amb el procés català ha resultat ser fals.

Després de cloure l'acte alguns dels assistents van fer-se una foto a l'exterior de l'edifici. Posteriorment Romeva va reunir-se amb Gerry Adams i la que tothom apunta com a successora seva al capdavant del Sinn Féin, Mary Lou MacDonald.

La resta de la comitiva va fer via cap a l'Smock Alley Theatre on, a partir de dos quarts de set, va tenir lloc una recepció en una sala amb finestres d'estil gòtic que tenien forta semblança arquitectònica amb el Palau de la Generalitat. Hi va haver vins i cava del país així com canapès. També una mica de música amb violí de la mà de dos joves intèrptrets fills d'un català i d'una irlandesa que van interpretar dues cançons, una de catalana (la Polca d'Ours) i una altra... d'irlandesa.

Durant la recepció tant Romeva com els membres de la delegació de la Generalitat a Londres, amb Sergi Marcén al capdavant, van despatxar amb les forces vives dels catalans d'Irlanda com el Casal Català, els Patufets Verds, ANC Irlanda, ANC Irlanda del Nord i els Castellers d'Irlanda i a l'hora dels discursos es va destacar la relació d'amistat entre ambdós països, que ara s'hauria d'enfortir amb el grup de seguiment al Parlament. També es va aprofitar l'ocasió per donar a conèixer la delegació a Londres tot demanant que els catalans d'Irlanda se la fessin seva malgrat la distància. 

GALERIA DE FOTOS a sota

URL curta: bit.ly/2qhHFAw

1 comentari

  • Joan Pau

    Molt bon article, Marc. Molt bona feina! ;)

    Report Joan Pau Dijous, 25 de maig 2017 12:01 Comenta

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.