Liffey

A+ A A-

Els atemptats de Dublin i Monaghan encara impunes

Els atemptats de Dublin i Monaghan encara impunes Monument en record de les víctimes dels atemptats a Talbot Street, Dublin 1 / Foto: Liffey

Aquest dissabte 17 de maig va fer-se un acte commemoratiu al monument de Talbot Street (Dublin 1) que recorda les 33 víctimes (o 34 si es compta el fill d'una dona en avançat estat de gestació) que van provocar les quatre bombes que fa quaranta anys van explotar, gairebé simultàniament, en tres indrets diferents de la capital i a Monaghan. A dia d'avui romanen impunes. 

Les tres bombes de Dublin van explotar amb només quatre minuts de diferència: la primera a les 17h28 a la confluència entre els carrers Parnell i Marlborough (Dublin 1) provocant 10 morts; la segona a les 17h30 a la cruïlla entre els carrers Lower Gardiner i Talbot (Dublin 1) causant 14 víctimes mortals; la tercera va explotar a les 17h32 a South Leinster Street (Dublin 2) causant dos morts; finalment, a les 18h58 va explotar la darrera bomba, en aquest cas a Monaghan, amb 7 víctimes mortals.

Els atemptats van deixar en estat de xoc tot el país i és que la violència sectària era una cosa que la majoria d'irlandesos associava amb Irlanda del Nord, essent aquesta cadena d'atemptats el capítol més mortífer de la història del conflicte. L'Ulster Volunteer Force va ser acusada de l'atemptat, i així ho va reconèixer la mateixa organització l'any 1993, però el que va causar més malestar va ser la sospita del govern irlandès que alguns dels responsables eren agents britànics i que les forces de seguretat del Regne Unit tenien coneixement de l'acció abans que tingués lloc.

Coincidint amb el 40è aniversari, els membres de Justice for the Forgotten, organització que aplega els familiars de les víctimes, ha anunciat que demandarà el govern britànic per tal de tenir accés als informes secrets que podrien confirmar la col·lusió de Londres amb els fets.

Per la seva banda, el govern irlandès, per boca del Taoiseach Enda Kenny i del Tánaiste Eamon Gilmore, ha assegurat que ha demanat a les autoritats del Nord i del Regne Unit que hom pugui accedir als informes classificats i es depurin responsabilitats. Tanmateix, les més de 300 persones ferides en els atemptats no han rebut cap ajuda de l'administració irlandesa per intentar de superar les seqüeles físiques i psíquiques dels atemptats.

URL curta: ves.cat/k1Oq

 

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.