Liffey

A+ A A-
Josep Arnau

Josep Arnau

Home casat per l'església catòlica i pare de família. Empleat en una entitat financera i responsable d'Irlanda Decideix.

Website URL: http://joseparnau.bloc.cat

En un país de pluja

Dijous, 24 de febrer 2011 11:04 Publicat a Opinió

Vaig venir a viure a Irlanda fa quasi sis anys. Inicialment vaig venir-hi tot llençant-me a l’aventura, per a una estada curta per tal de millorar l’anglès i encara hi sóc. Una gran part de l’any la passo a Dublín, capital irlandesa on visc i treballo. Començo la jornada laboral en una entitat financera a les 7:30 del matí i a les 4 de la tarda ja sóc al cotxe de camí cap a casa. Això sí, conduint per l’esquerra. Tot i viure en una illa he aprofitat aquests darrers sis anys per a viatjar bastant, tant per Irlanda com també estant a quasi tots els països d’Europa i a uns quants més dels altres continents. Aquest és un dels avantatges de viure a Irlanda, la facilitat de poder viatjar.

Irlanda és un país força peculiar. Encara recordo fa vora un any quan va sortir la darrera guia de viatges Lonely Planet sobre Irlanda on recomana les principals atraccions turístiques d’aquest país. L’atracció turística número u? Era el pub. Seguida en segon lloc per la ciutat de Dublín. Tot i que si algún cop veniu de vacances a Irlanda, per a conèixer l’Irlanda real us aconsello de debò visitar la resta de l’illa. Tot i ser un país petit, l’illa té força llocs meravellosos a visitar. En tercer lloc? La música tradicional.

Irlanda és un país on el temps canvia cada cinc minuts, on tranquil·lament podem veure les quatre estacions en un dia qualsevol, país de núvols, vent i de pluja abundant. Altres tòpics que són ben veritat? Els irlandesos normalment són una gent força acollidora i oberta amb els estrangers, també són prou coneguts pel seu sentit de l’humor i entendre un irlandès parlant en anglès, especialment al principi, no és pas fàcil. Per exemple, el primer cop que vaig visitar Irlanda va ser per passar-hi un estiu fa uns nou anys, convivint amb una família irlandesa. Vivia amb una parella local, ella era de Dublín i ell d’Irlanda del Nord, concretament d’Armagh. Una de les coses que em va sobtar va ser que em costava bastant d’entendre el que deia el marit quan parlava. Al cap d’uns dies, fins i tot l’hi vaig comentar a la dona els problemes que tenia en entendre’l i em va comentar: No et preocupis pas, si quan anem a comprar ben sovint ens passa que tampoc l’entenen aquí.