Liffey

A+ A A-

En els darrers dies el Taoiseach Enda Kenny ha insistit a demanar al líder del Sinn Féin Gerry Adams que faci un comunicat reconeixent el seu passat com a membre de l’IRA com ja ha fet el viceprimer ministre nord-irlandès Martin McGuinness. Kenny creu que, d'acord amb tot el que ha llegit i escoltat, Adams va ser membre de l’organització i del seu Consell Armat (army council).

Adams, diputat al Dáil pel comtat de Louth, sempre ha negat la seva vinculació amb l’Exèrcit Republicà Irlandès i sospita que els actuals atacs de Kenny contra la seva figura són una cortina de fum per cobrir la crisi permanent entre els dos socis de govern, el Fine Gael (FG) i el Labour (LAB), sobretot arran de la darrera enganxada: la dimissió de la secretària d’Estat de Salut Roisín Shortall (LAB) per desavinences amb el ministre de Sanitat James Reilly (FG).

Font: Irish Times

Publicat a Política

Els 9 rètols de benvinguda a Irlanda del Nord que el Servei de Carreteres nord-irlandès ha plantat en diversos punts fronterers entre la República d’Irlanda i els comtats de Tyrone i Fermanagh no han agradat gens al diputat del Sinn Féin per Fermanagh i Tyrone Sud, Phil Flanagan, que ha protestat dient que la gent no necessita aquest rètols i que els diners s’haurien d’haver gastat en millorar les carreteres i el transport públic.

La resposta unionista ha vingut de la mà d’Alastair Ross, membre del DUP (Democratic Unionist Party) que forma govern amb el Sinn Féin al parlament d'Stormont, que ha defensat l’erecció dels rètols per a indicar a la gent, sobretots als turistes, que han entrat a Irlanda del Nord i ha acusat els republicans de voler amagar la frontera.

De moment dos dels rètols han estat tombats però una portaveu del Servei de Carreteres ja ha dit que els tornaran a posar ben aviat malgrat que aquest tipus de panells informatius han estat desaconsellats per l’Agència de Turisme d’Irlanda del Nord. I els que no vulguin caldo en tindran dues tasses i encara en posaran més, concretament als comtats d'Armagh i Down, que són els altres dos comtats que tenen frontera amb la República. 

Font: Irish Independent

Foto original

Publicat a Política

Un estudi realitzat per la Queen’s University de Belfast ha revelat que tots aquells que hagin estat testimonis de la violència per motius polítics durant la seva infància tenen una taxa de suïcidis més alta. Les dades recollides en els darrers quaranta anys mostren que els nascuts entre 1969 i 1978, una de les èpoques més negres a la zona amb violents episodis com el Bloody Sunday o el Bloody Friday, són els més propensos a suïcidar-se.

Una altra dada que revela l’estudi és que el pas d’una situació de violència a una de pau ha resultat en un augment de la taxa, que s’ha doblat des que es va signar l’acord de pau de Divendres Sant l’any 1998, passant dels 8.6 suïcidis per cada 100.000 habitants als 16 l’any 2010. Segons Mike Tomlison, el professor encarregat de fer la recerca, aquest fet s’atribueix a una sèrie de factors socials i psicològics com l'aïllament social o una pobra salut mental derivats d’haver patit el conflicte.

Font: Irish Independent

Foto original

Publicat a Societat
Dissabte, 14 de juliol 2012 00:00

Ardoyne agafa el relleu violent de Drumcree

Si fa uns anys la desfilada orangista de Drumcree Hill, als afores de Portadown, era una de les que generava més aldarulls, ara és la d’Ardoyne (nord de Belfast) la que és notícia cada any pels enfrontaments entre els manifestants republicans i la policia, que hi desplaça una gran quantitat d’efectius. El balanç de la desfilada de dijous va ser d’uns 20 policies ferits i 4 persones detingundes de 18, 22, 24 i 41 anys.

Segons la policia nord-irlandesa (PSNI), molts participants no passen de 15 anys i algunes de les accions es podrien considerar com a intent d’assassinat. Els fets es van produir poc després de la desfilada de l’Orde d’Orange i van consistir en el llançament d’objectes com còctels molotov, ampolles, pedres i la crema de diversos vehicles. La rèplica de la policia va ser en forma de canons d’aigua i bales de plàstic.

Durant els disturbis de juliol de l'any 2010 el jove català Roger Jorro va ser detingut i posteriorment condemnat a una pena de quatre anys de presó que compleix al centre penitenciari de Magilligan (Comtat de Derry). La seva experiència entre reixes, els seus pensaments i opinions sobre política es poden seguir a través del seu web www.lockedup.cat

Font: RTÉ

Foto original

Publicat a Política

Al voltant del 12 de juliol, l’aniversari de la Batalla del Boyne, és l’època en què l’Orde d’Orange celebra les seves desfilades que històricament han acabat en incidents al seu pas per zones catòliques però les normes imposades per la Comissió de Desfilades (Parades Commission) han significat una pacificació d’aquests actes com es va veure ahir a Drumcree, als afores de Portadown (Comtat d’Armagh), tot i que això no vol dir que tothom ho accepti de bon grat.

La desfilada de Drumcree Hill era una de les que generava més aldarulls durant els anys noranta, sobretot quan a la tornada des de l’Església d’Irlanda (anglicana) fins al centre de la ciutat els orangistes passaven per la zona catòlica de Garvaghy Road. Des que el 1998 la Comissió de Desfilades va dictaminar que no podia passar per aquesta zona la situació ha millorat i només hi ha moments de tensió quan els participants passen pel costat del cordó policial que barra el pas a Garvaghy Road.

Ahir, uns 50 membres de l’Orde d’Orange van desfilar sota la pluja amb la seva parafernàlia de colors carbassa i negre i van desafiar l’ordre de la Comissió d’abandonar l’església abans de dos quarts de tres de la tarda. Durant els parlaments també van assegurar que continuarien la protesta de cada diumenge fins que els seus drets (passar per Garvaghy Road) siguin restablerts.

Font: Irish Times

Foto original

Publicat a Política
Divendres, 06 de juliol 2012 00:00

El PSNI investigarà el Bloody Sunday

La policia nord-irlandesa (PSNI) obrirà una investigació sobre el Bloody Sunday, els fets succeïts a Derry el dia 30 de gener del 1972 en què tretze* persones van morir a mans de l’exèrcit britànic mentre participaven en una marxa a favor dels drets civils de la comunitat catòlica a Irlanda del Nord. Aquest tràgic capítol dels "Troubles" ja va ser investigat durant 12 anys per Lord Saville, que va concloure que cap de les víctimes anava armada i va descriure l’acció com a injustificada i injustificable; el premier britànic David Cameron va demanar disculpes als familiars de les víctimes. El PSNI ja ha alertat que la investigació, que involucrarà uns 30 detectius, podria durar 4 anys.

Font: Newstalk

* Una catorzena víctima va morir mesos després a causa de les ferides

Publicat a Despatxos

El promotor immobiliari nord-irlandès Tom McFeely ha vist revertida la seva bancarrota per l’Alt Tribunal de Londres perquè, segons la jutgessa Sonia Proudman, no es pot anar per diferents jurisdiccions per tal de trobar les millors condicions per declarar-se personalment en fallida, estratègia coneguda com a turisme de bancarrota i amb Seán Quinn, l’home que havia estat considerat el més ric d’Irlanda, com un dels casos més coneguts.

El més curiós és que McFeely, nascut a Derry i exmembre de l’IRA, va participar en la vaga de fam de principi dels anys 80 a la presó de Maze passant 53 dies sense menjar i en la que van morir alguns dels participants com Bobby Sands però ara ha apel·lat a la seva condició de ciutadà britànic per poder declarar-se en bancarrota al Regne Unit, on els deutes queden prescrits al cap de només un any a diferència d’Irlanda on n'han de passar 12.

McFeely ha estat notícia darrerament pels problemes estructurals i de seguretat d’algunes de les seves promocions, sobretot la de Priory Hall al nord de Dublin que no compleix amb la normativa contra incendis i els veïns porten més de mig any fora dels seus habitatges sense saber si podran tornar-hi.

Font: Irish Times

Publicat a Política

Polèmica al Dáil durant la intervenció del ministre de Justícia Alan Shatter mentre presentava una proposició que pretén estendre la legislació antiterrorista. Per il·lustrar la necessitat d’ampliar la llei actual Shatter va començar a anomenar incidents de diversa gravetat relacionats amb activitats terroristes que s’han produït darrerament, sobretot a Irlanda del Nord.

Entre d’altres llocs va anomenar Londonderry referint-se a Derry, cosa que va crear cert malestar entre els presents al parlament i va convertir la qüestió en trending tòpic a Twitter. El nom de la segona ciutat nord-irlandesa ha estat de sempre un motiu de controvèrsia però la majoria d’irlandesos l’anomenen Derry perquè el britànic Londonderry, a més de no tenir cap base històrica, té una forta connotació política lligada al conflicte entre republicans i unionistes.

El nom prové del gaèlic Doire, que vol dir roureda.

Font: Irish Independent

Publicat a Política

Nou capítol en el serial dels problemes derivats de la simbologia britànica a Irlanda del Nord ara amb el gegant, britànic, dels supermercats, Tesco. L’empresa s’ha sumat a les celebracions del jubileu de la reina d’Anglaterra per commemorar el seu 60è aniversari de regnat però per no ferir sensibilitats ha decidit fer les coses de manera diferent segons el territori.

Tesco va decidir que als seus establiments d’Anglaterra, Escòcia i el País de Gal·les els empleats lluirien una xapa de color blau amb un dibuix d’una corona de diamants i la frase “Celebrating the Diamond Jubilee”. A causa d’una confusió o error les caixes amb les xapes també van arribar a Irlanda del Nord i fins i tot alguns dels treballadors al supermercat de Limavady van posar-se’l en haver obert la caixa abans de rebre l’ordre de retornar-la.

Les reaccions no s’han fet esperar i diversos diputats unionistes han criticat Tesco per la mesura, que consideren que és una manera de discriminar els treballadors nord-irlandesos en relació als seus col·legues dels altres territoris i assegurant que la xapa no hauria ofès ningú. També han criticat Tesco de qui han dit que va d’empresa britànica però que renuncia a celebrar aquest esdeveniment tant important per a tots els britànics.

Per la seva banda Tesco s’ha defensat dient que a Irlanda del Nord volen fer les coses de manera diferent perquè hi ha temes sensibles que no existeixen en altres llocs i part dels empleats i clients no tenen res a celebrar. Així doncs han decidit afegir-se a la campanya de l’Oficina de Turisme i celebraran el Gran Estiu Nord-irlandès.

Font: Belfast Telegraph 

Foto de la xapa

Publicat a Política

El tribunal amb nom de cervesa, Smithwick* que és el cognom del jutge que el presideix, ha demanat més temps per poder escoltar més testimonis i reunir més proves que li permetin redactar l’informe final. Aquest tribunal establert l’any 2005 investiga la presumpta col·laboració de la policia irlandesa amb l’IRA en l’emboscada que va costar la vida a dos membres del RUC (l’antic nom de la policia nord-irlandesa, ara s’anomena PSNI) a prop d’un pas fronterer amb Irlanda del Nord el mes de març del 1989 just després d’haver fet una visita a la comissaria de la Garda a Dundalk (Comtat de Louth).

En principi l’informe hauria d’haver estat publicat el passat novembre però el ministre de Justícia Alan Shatter va aprovar una extensió de 6 mesos. Durant les sessions de l’Smithwick Tribunal hi han passat tot tipus de personatges, com membres de les dues policies (Garda i PSNI) i membres dels serveis secrets tant d’Irlanda com del Regne Unit, que s’han contradit els uns amb als altres explicant històries rocambolesques molt sovint fregant el deliri.

Font: Irish Times

* Pronunciat "Smithick" sense la w

Foto original

Publicat a Societat