Liffey

A+ A A-
Divendres, 27 de maig 2011 19:43

AIB comprarà el banc hipotecari EBS per 1 euro

Segons el ministre d’Economia Michael Noonan, AIB i EBS han arribat a un acord per fusionar les dues entitats en una de sola, que es convertirà en un dels dos pilars del nou sistema bancari irlandès. L’altre pilar serà el Bank of Ireland.

AIB pagarà 1 euro per EBS, que deixarà de ser un banc-mútua i es dirà EBS Limited. Donat que les dues entitats estan virtualment nacionalitzades s’ha decidit aquest preu simbòlic perquè no tindria sentit que l’Estat pagués una gran quantitat de diners per una entitat de la qual ja n’és el propietari.

Aquesta era la idea des que al mes de març es van fer els tests d’estrès i el procés de fusió es preveu que estigui enllestit el proper 1 de juliol. Les dues entitats mantindran les seves marques i els seus clients.

Font: The Journal.ie

Publicat a Economia

Després d’haver pagat 216 milions d’euros fa tres anys i mig per obtenir el 49.9% de les accions del banc búlgar Bulgarian American Credit Bank, AIB va vendre la seva participació per 100.000 euros. L’anunci de la venda es va fer el mes passat però probablement per la vergonya de reconèixer que l’aventura búlgara ha estat un negoci ruïnós, no es va dir ni el preu ni el comprador.

Ahir es va saber aquesta informació en ser facilitada per la compradora, Tsvetelina Borislavova, antiga accionista minoritària del CIBank, entitat búlgara subsidiària del belga KBC i alhora parella del primer ministre Boyko Borisov.

A més de dir que havia comprat les accions propietat d’AIB també va dir el preu, que va deixar en ridícul les paraules pronunciades pel director general d’AIB fa tres anys i mig, Eugene Sheehy, quan va afirmar que aquesta inversió formava part de l’estratègia del banc d’adquirir i invertir en negocis a un preu raonable i en mercats de gran creixement . Els bancs búlgars han estat dels més afectats per la crisi immobiliària global.

Font: Irish Times

Publicat a Economia

Segons Michael Somers, un dels directors del banc AIB, el límit salarial imposat pel govern ha fet que molts candidats a director executiu declinessin l’oferta de treball i preferissin altres feines, sobretot al sector privat on es paga més o a Londres on es viu una nova expansió en el sector financer.

Fins aquí tot seria normal si no fos perquè el límit salarial imposat pel govern és de 500.000 euros anuals més altres beneficis socials. Això suposa cobrar més del doble que el Taoiseach i 28 vegades més que el salari mínim, que és de 8.65 euros l’hora (serien 18.000 euros anuals).

Somers va parlar recentment amb el departament d’Economia per saber si podia sobrepassar el límit però de moment des del govern es creu que hi ha molts professionals competents que podrien fer la feina per aquest salari i fins i tot per menys.

Font: Irish Examiner

Publicat a Economia

Segons una enquesta sobre el sector bancari realitzada entre empresaris i alts executius, el banc AIB és el que genera més desconfiança i amb diferència, malgrat que en els temps de bonança econòmica va ser el banc amb més volum de negoci i que el ministre d’Economia, Michael Noonan, l'ha designat com un dels dos pilars del nou sistema bancari irlandès juntament amb el Bank of Ireland.

Un 45% dels enquestats van dir que desconfiaven més d’AIB; Permanent TSB i Ulster Bank s’emporten un 9% cada un; National Irish Bank un 8%; Bank of Ireland un 6% i ACC un 3%. Aquestes xifres vénen donades pel grau de coneixement de les entitats entre els enquestats i és per això que AIB té un percentatge molt alt, amb l’excepció del Bank of Ireland que obté un percentatge molt baix pel nombre de clients que té, probablement perquè és l’únic que encara no ha estat nacionalitzat.

Darrerament han anat sorgint notícies sobre la mala gestió feta per la majoria de bancs a l’hora de prestar diners a qualsevol que es presentés a una oficina o a promotors immobiliaris que creien que la bombolla immobiliària duraria per sempre i que ara, en alguns casos concrets, deuen fins a 3.600 milions d’euros.

Font: Irish Independent

Publicat a Economia

El passat mes de juliol AIB va alertar que el límit salarial imposat pel govern a qui exercís la funció de director general seria un problema a l’hora de trobar algú amb la capacitat i la formació requerides per la feina i que els candidats sondejats per l’entitat bancària havien declinat l’oferta per poc atractiva. Es veu que amb 500.000 euros anuals n’hi ha que no en tenen ni per pipes.

Ara, responent a una pregunta del portaveu en afers econòmics de l’opositor Fianna Fáil, el ministre d’Economia Michael Noonan ha dit que han rebut una sol·licitud del banc per eliminar el límit però que això suposaria una desviació de la norma i que 500.000 euros són més del doble del salari del Taoiseach. Segons Noonan, aquesta remuneració hauria de ser més que suficient per trobar un candidat adient pel banc que és propietat del contribuent irlandès atès que l’Estat té el 99.8% de les accions.

Font: RTÉ

Publicat a Economia

24 hores després d'haver afirmat que no passaria la recent baixada del tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE) als seus clients ara el banc AIB se n'ha desdit i diu que sí que ho farà, passant del 3.25% al 3%. No és que siguin les germanetes de la caritat però tenint en compte que l'Estat té més del 99% de les accions la reunió d'ahir entre el govern i els bancs ha desencallat la situació.

Malgrat que la majoria dels altres bancs havien passat la rebaixa als seus clients el tres grans d'Irlanda (AIB, Bank of Ireland i Ulster Bank) no ho van fer, cosa que va fer enfurismar tant el govern com els partits de l'oposició fins i tot demanant l'acomiadament dels directors d'AIB, que és l'únic dels tres bancs amb majoria estatal. En el cas d'aquest darrer banc la raó adduïda era que no havia apujat el tipus quan ho va fer el BCE l'estiu passat i a més, el seu 3.25% era el més baix d'Irlanda.

També ha fet efecte l'amenaça del Tánaiste (viceprimer ministre) Eamon Gilmore de demanar al Financial Regulator si era delicte no passar la rebaixa del BCE. Així doncs, els 50.000 clients d'AIB amb una hipoteca d'interès variable respiren alleujats sobretot quan properament s'anunciaran els pressupostos per a l'any que ve en què es preveuen més retallades de benestar social com les ajudes per pagar els interessos de la hipoteca.

Font: Irish Examiner       

Publicat a Economia
Dissabte, 15 de febrer 2014 08:00

Desestimen liquidar AIB

L'Alt Tribunal ha desestimat la demanda d'Eddie O'Leary, propietari d'un pub de Cork, de liquidar el banc AIB per l'impagament d'un suposat deute de 40.380 euros contret als anys noranta i del 2001 al 2003 arran d'un error a l'hora de calcular l'interès dels comptes que el demandant tenia a l'entitat bancària. L'any passat O'Leary va demanar al banc que li pagués el deute però com que això no va succeir l'home s'ha agafat al peu de la lletra la legislació, que diu que hom pot demanar la liquidació d'una empresa en cas que no pugui pagar un deute. El jutge, a banda de desestimar la demanda, ha titllat l'acció d'O'Leary com un abús de procés i un intent de d'avergonyir el banc.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/i6qG

Publicat a Despatxos

Primer va ser Ulster Bank amb un problema en l’actualització de transaccions automatitzades amb 600.000 afectats durant més 3 setmanes, després AIB fent una valoració creditícia errònia de 12.000 clients durant 4 anys i ara Permanent TSB (PTSB) s’ha afegit al festival amb un error informàtic que, a diferència dels dos primers, va beneficiar els seus clients.

Durant els mesos de gener i febrer del 2009 tots aquells que tenien una hipoteca amb PTSB i volien canviar de renda fixa a renda variable -més baixa gràcies a l'abaratiment del preu del diner- no eren penalitzats; la notícia va anar corrent de boca a orella i quan el banc va descobrir l’error ja havia perdut uns 33 milions d’euros.

D’altra banda, el mateix banc va anunciar la setmana passada que durant el primer semestre d'aquest any havia tingut unes pèrdues de 566 milions d’euros. En principi aquests resultats haurien de millorar en el futur quan es divideixi l'entitat en tres unitats, una de les quals serà un banc amb actius tòxics que hauria de permetre a les altres dues, banca al detall i gestió d’actius, d’obtenir beneficis.

Font: The Journal.ie

Publicat a Economia

AIB va informar erròniament l’Irish Credit Bureau (ICB), el registre de valoració creditícia utilitzat pels bancs a l’hora de decidir si concedeixen un préstec o no, sobre la capacitat de pagament de 12.000 dels seus clients. Segons el banc, la majoria d’afectats són clients que tenien problemes per pagar quan tocava.

Les dades requerides per l’ICB són el nombre de mesos d’endarreriments però AIB comptava el nombre d’impagaments, amb la qual cosa alguns clients que havien de pagar setmanalment però que per qualsevol motiu no ho feien fins a final de mes podien acumular, erròniament, fins a 4 mesos malgrat haver pagat els endarreriments setmanals a final de mes, és a dir, que en realitat no acumulaven cap mes de retard.

El problema, descobert el mes de maig per dos clients que van mirar les seves dades detalladament, ha durat 6 anys i l’Agència de Protecció de Dades ha mostrat el seu malestar perquè el banc ha tardat sis setmanes a resoldre el problema. AIB s’ha disculpat i s’ha compromès a fer-se càrrec dels 6 euros que costa emetre un nou informe creditici, ara amb la informació correcta.

Font: Evening Herald    

Publicat a Economia
Diumenge, 05 d'agost 2012 00:01

An Post oferirà els serveis bancaris d’AIB

Amb la desbandada general en algunes zones d’Irlanda dins del pla de reorganització que té l’objectiu d’estalviar i tornar a tenir beneficis, AIB ha arribat a un acord amb l’empresa pública de serveis postals An Post perquè ofereixi tots els seus serveis als clients que es quedin sense oficina. Algunes transaccions com treure diners o pagar rebuts s’han pogut fer en les 1.100 post offices des de fa més de 10 anys però ara també es podran portar xecs i fer transferències.

Aquest acord representarà un impuls econòmic per a la xarxa d’oficines d’An Post que, segons el sindicat de carters i el president de l’entitat, té la tecnologia necessària per a oferir tots els serveis d’una oficina bancària i que només l’any passat ja van gestionar més de 3 milions de transaccions d’AIB. Un informe de la consultora Grant Thornton va revelar que l’ús de les oficines de correus per a serveis financers podria generar un estalvi de 4.4 milions d’euros als bancs en un període de 5 anys.

Però l’alegria d’An Post per aquest increment de feina no és compartit per tothom i els clients afectats ja han anunciat mobilitzacions en contra del tancament massiu d’oficines d’AIB que en algunes zones, com a Limerick, suposarà abaixar la persiana a 8 sucursals; a l’oest de Cork es tancaran dues oficines i no en quedarà cap. Per la seva banda Permanent TSB va anunciar fa uns dies el tancament de 16 oficines i de moment no té plans de negociar res amb An Post.

Font: Irish Independent

Publicat a Economia