Liffey

A+ A A-

Protesta contra la discriminació del gaèlic a la feina

Protesta contra la discriminació del gaèlic a la feina Protesta del col·lectiu Gael-Taca davant del pub de Cork / Foto: Gael-Taca via Twitter

Qualsevol incident en què el gaèlic sigui el protagonista genera un encès debat entre defensors i detractors de la que la Constitució irlandesa descriu com a primera llengua de la República i el darrer episodi d'aquest particular serial va esclatar dijous passat a la ràdio pública en gaèlic RTÉ Raidió na Gaeltachta quan Cormac Ó Bruic, un jove originari de la península de Dingle (Comtat de Kerry), va denunciar que li havien prohibit de parlar gaèlic a la feina.

Segons Ó Bruic, tot i que a la majoria dels clients del pub de Cork on treballava se'ls dirigia en anglès, a no ser que s'identifiquessin com a parlants de gaèlic, el seu cap li va dir que parlés només en anglès adduint que havia rebut queixes de la clientela perquè no entenien el que deia quan parlava gaèlic amb algú altre. En veure denigrada la seva dignitat Ó Bruic va decidir de deixar la feina.

Per la seva banda, el pub, anomenat Flying Enterprise, ha assegurat via xarxes socials que aquest afer no té res a veure amb el gaèlic sinó amb el fet que al pub hi treballen setanta persones de sis nacionalitats diferents i que per motius pràctics és millor que tothom parli anglès; també ha volgut recordar que no va fer fora el treballador, ni tenia la intenció de fer-ho, sinó que va ser Ó Bruic qui va decidir de marxar. De tota manera, les explicacions no han servit de gaire i el comunicat ha rebut com a resposta una gran quantitat de comentaris negatius.

La reacció de les entitats en defensa del gaèlic ha estat immediata i el col·lectiu Gael-Taca de Cork va manifestar-se davant del pub dissabte al migdia, lluint pancartes de denúncia (foto) i fent una crida a boicotejar l'establiment. També s'ha fet sentir la Lliga Gaèlica (Conradh na Gaeilge) que, de la mà del seu secretari general, Julian de Spáinn, ha demanat que es faci urgentment una llei que protegeixi els drets dels parlants de gaèlic al lloc de treball, remarcant que és difícil de creure que no es permeti a un empleat de parlar la llengua oficial de la República.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2cAJswz

Altres notícies d'aquesta secció: « Ampli suport per a una gaeltacht urbana a Galway

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.