Liffey

A+ A A-

Amb l'esclat de la bombolla immobiliària i la fallida econòmica de la majoria de bancs, que van haver de ser salvats per l'Estat injectant-hi diners via ampliació de capital, la que havia de ser la flamant nova seu de l'Anglo Irish Bank, el primer a caure, va romandre com un esquelet durant uns quants anys il·lustrant clarament el desastre que va posar fi als anys bojos del Celtic Tiger; això sí, l'humor no hi va mancar i a la tanca de protecció algú hi va escriure un irònic “S'accepten donatius” (foto).

De tota manera, la necessitat del Banc Central de tenir la majoria de la seva plantilla sota un mateix sostre va fer que aquesta estructura situada a la zona de les Docklands, a North Wall Quay (Dublin 1), tingués una nova oportunitat. I ara, després d'una inversió de 140 milions d'euros en què s'ha mirat fins al darrer detall, el lloc ha canviat totalment de cara i només manquen els darrers retocs abans que hi arribi el gruix de la plantilla del regulador financer.

Una de les paradoxes de la nova seu del Banc Central és que, malgrat que un dels elements més identificatius d'un banc són les monedes i els bitllets, a l'edifici no hi haurà ni un duro, totes les transaccions, com pagar al restaurant, es faran mitjançant targeta. Tampoc hi haurà cap reserva amb feixos de bitllets al soterrani com sol ser habitual en molts bancs centrals. Ni un cèntim.

URL curta: bit.ly/2l4QX3n

Publicat a Economia

Un operari va retirar de la façana les lletres de l’Anglo Irish Bank en l'edifici que ocupa el banc a Saint Stephen’s Green. Era la darrera presència visible després de treure les lletres de les oficines de Belfast, Cork, Galway, Limerick i Waterford.

L’Anglo Irish Bank, conegut com a Anglo, va ser el primer banc en ser nacionalitzat pel govern irlandès per evitar, primer la fallida del banc i després per frenar un possible efecte dominó amb la resta de bancs.

La causa de la fallida va ser una molt mala gestió per part dels directors que no va poder superar la crisi immobiliària i l’impagament de moltes hipoteques i préstecs que estaven avalats per accions que van perdre tot el seu valor. Ara s’ajuntarà amb el banc hipotecari Irish Nationwide Building Society (també salvat pel govern) però de moment no se n’ha fet públic el nom.

La resta de bancs no han estat oficialment nacionalitzats però sí tècnicament. Per exemple, el govern controla un 90% de les accions d’AIB i un percentatge semblant a la resta de bancs. Els diners surten de l’ajuda de la UE i del Fons Monetari Internacional.

Font: Independent

Publicat a Economia

L’Irish Bank Resolution Corporation, conegut popularment pel seu antic nom d’Anglo Irish Bank (Anglo pels amics), ha anunciat unes pèrdues abans d’impostos de 101 milions d’euros per als primers sis mesos de l'any. Malgrat tot, aquesta xifra és una millora considerable comparat amb els 8.200 milions de pèrdues durant el mateix període de l’any passat.

També s’ha reduït la xifra de préstecs de dubtós cobrament de 4.700 milions a 1.000. Fins a dia d’avui, aquest banc, que va ser el primer en ser nacionalitzat, ha rebut una injecció de capital de 29.300 milions d’euros a costa del contribuent i segons el seu director general, ja no suposa cap perill per al sistema bancari irlandès.

Font: RTÉ

Publicat a Economia

L’Anglo Irish Bank, la primera entitat financera que va ser nacionalitzada pel govern a causa de la crisi bancària, va gastar centenars de milers d’euros en festes per als treballadors i els clients fins i tot pocs dies abans que entrés en vigor la garantia de dipòsits bancaris (setembre del 2008) o que fos rescatat (gener del 2009).

El 5 de setembre del 2008 el banc va organitzar una festa per a uns 600 treballadors a la Mansion House de Dublin que va costar 80.000 euros, 24.000 dels quals en begudes per als assedegats empleats que van ballar al ritme d’una orquestra que tocava en directe.

El llavors director general David Brumm va organitzar ell mateix la festa, anomenada “Retorn a l'escola per trencar la fatalitat”, per pujar la moral a la plantilla. En un correu enviat als treballadors deia “Estimat company, les borses baixen. Diuen que l’economia ha entrat en recessió. Ha plogut tot l’estiu. S’han acabat les vacances. Això és l’Anglo així que només hi ha una cosa a fer: festa!”.

Per Nadal van tornar a entonar l’”aquí que no falti de res!” i poques setmanes abans de la nacionalització van celebrar tres festes per als treballadors a Dublin, Londres i Boston amb un cost total de 272.000 euros i 229.000 en unes altres tres festes per als clients, a més de 87.000 euros en vi i vals bescanviables.

Durant els anys anteriors el banc ja va tenir despeses fora de lloc com entrades per anar a veure els equips més importants de la Premier League, patrocini de campionats de golf (gastant-se 200.000 euros en pilotes) i un contracte de deu anys en entrades per als partits de rugbi a l’Aviva Stadium (140.000 euros).

Font: Irish Times

Publicat a Economia

Després que el novembre passat el govern pagués uns 715 milions d'euros avui venç un altre termini, en aquest cas de 1.250 milions que aniran a parar a la butxaca de les entitats inversores que van comprar deute sense garantia (unsecured debt) a l'Anglo Irish Bank, el primer banc en ser nacionalitzat a fi d'evitar-ne la fallida.

Com ja va passar al novembre els partits de l'oposició i diverses plataformes ciutadanes han demanat que no es pagui perquè el govern no té cap obligació de fer-ho atesa la manca de garantia del deute que, a més, implica un tipus d'interès superior per compensar el risc. De tota manera, l'executiu d'Enda Kenny seguirà les instruccions precises de la troika comunitària que ha estat de visita a Dublin durant els darrers dies i pagarà.

Per intentar fer entrar en raó els partidaris de l’impagament, fet que en anglès és conegut com to burn the bondholders (cremar els titulars del deute), s'ha llençat un missatge apocalíptic dient que cap banc europeu no prestaria diners als bancs irlandesos malgrat que actualment tots els préstecs provenen del Banc Central Europeu. Fins i tot el ministre de Transport Leo Varadkar va dir diumenge que seria com si caigués una bomba sobre Dublin.

Entre els inversors que cobraran avui i segons un document de Picasa hi ha: BanSabadell Inversión, Caixa Catalunya Gestió i Invercaixa Gestión.
Llista completa          

Publicat a Economia
Divendres, 07 de febrer 2014 00:00

La banca comença a retre comptes amb la justícia

Dimecres passat va començar al Tribunal de Justícia un dels diversos judicis que se celebraran durant els propers mesos, o fins i tot anys, relacionats amb les males pràctiques a l'antic Anglo Irish Bank, posteriorment rebatejat amb el nom d'Irish Bank Resolution Corporation i que va ser liquidat pel govern. L'Anglo Irish Bank va ser la primera entitat bancària a ser nacionalitzada, la tardor del 2008, a fi d'evitar-ne la fallida.

El primer capítol del serial té com a protagonistes tres antics executius del banc, Seán FitzPatrick (foto), Pat Whelan i Willie McAteer, acusats d'aconsellar fraudulentament un selecte grup d'inversors de l'establishment irlandès conegut com a Maple 10 i a la família de l'exmagnat Seán Quinn a l'hora de comprar accions del banc.

A fi de posar els no entesos en situació, el catedràtic d'Economia a la University College Cork, Seamus Coffey, va explicar com funcionava la pràctica coneguda com a Contracte per Diferències (CDF) i per fer-ho fàcil va dir que era com apostar per un cavall però sense ser-ne el propietari.

Aplicat a les accions el CDF no requereix cap inversió sinó que és com apostar per les accions sense pagar res; si les accions pugen el guany és la diferència però, en la mateix lògica, si baixen l'inversor ha de pagar la diferència respecte al preu inicial (no pagat) i en el cas de Seán Quinn va ser això darrer.

Quinn va fer una gran aposta a l'Anglo Irish mitjançant CDF's fins al punt de controlar el 24% de les accions però el preu va passar dels 17,53 euros al juny del 2007 fins als 4 euros al juliol del 2008, fet que va suposar que Quinn hagués de demanar un préstec al banc per fer front a les pèrdues en espera que el preu tornés a pujar.

Aquest préstec destinat a fer veure que allà no passava res més els intents per part dels acusats d'entabanar possibles compradors per adquirir les accions de Quinn és el que es jutja en aquest primer judici.

URL curta: bit.ly/2aJ9Cen

Publicat a Economia

Durant els propers dies s’enviarà una notificació a 1.500 persones amb la proposta de fer de jurat durant el judici on es jutjarà els exdirectius de l’Anglo Irish Bank, rebatejat com a Irish Bank Resolution Corporation i actualment en liquidació, Seán FitzPatrick, William McAteer i Pat Whelan, acusats de 16 delictes d’ajuda fraudulenta a diversos inversors per comprar accions del banc al juliol del 2008.

El jutge Martin Nolan espera que unes 500 persones respondran afirmativament; el procés de selecció començarà el proper 10 de gener i el judici una setmana després. Amb el canvi a la Llei de Jurats, que va entrar en vigor el passat mes de juliol, es permeten jurats de 15 membres per a judicis que durin més de dos mesos i el de l’Anglo es preveu que sigui llarg.

El nombre habitual de persones que formen part d’un jurat, els “jurors”, sol ser de 12 però si el judici és molt llarg es corre el risc que per qualsevol motiu alguns dels jurors deixin de participar-hi. El problema rau en què depenent del nombre de baixes el judici s’hauria de suspendre i posteriorment tornar a començar des de l’inici amb els nous membres del jurat.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/hrWi

Publicat a Societat

Ahir era la data límit per poder presentar ofertes de compra de deute contret amb l’Irish Bank Resolution Corporation (IBRC), que està en procés de liquidació després que així ho aprovés el parlament fa uns mesos en una sessió nocturna d’urgència. L’IBRC és el nom actual de l’Anglo Irish Bank, entitat que forma part de la història d’Irlanda en haver estat el primer banc a ser nacionalitzat arran de la crisi econòmica actual.

Al deute posat a la venda, que té un valor total d'uns 3.500 milions d'euros i que només és una petita part de tots els diners que li deuen al banc, no s’hi inclouen hipoteques o préstecs personals sinó que són diners prestats a empreses. El més curiós del cas és que hi ha deutors que podrien comprar el seu propi deute en cas que presentin una oferta i sigui la millor, és a dir, que el preu de compra sigui el que més s’apropa a l’import del deute.

Així doncs, per a les empreses que puguin comprar el seu propi deute per un import inferior a l’import del préstec que encara deuen suposarà a la pràctica que retornaran el préstec però pagant menys; la diferència seran pèrdues per al banc que aniran a càrrec del contribuent. Entre d’altres empreses i segons s’ha filtrat a internet hi ha TV3, Racing Post, Topaz i Arnotts.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/hoVr

Publicat a Economia
Divendres, 28 de juny 2013 00:00

Subhasta del mobiliari de l’Anglo Irish

Probablement el contribuent irlandès no recuperarà els 30.000 milions d’euros que ha injectat a l’Anglo Irish Bank, o al que queda del banc atès que està en liquidació i té un nom diferent (Irish Bank Resolution Corporation), però aquest dissabte a partir del migdia s’intentarà recuperar uns calerons amb la subhasta del mobiliari que hi havia a les oficines. L'acte tindrà lloc a Citywest (oest de Dublin) i en total hi haurà uns 200 lots en els que s’hi inclouen taules, escriptoris, cadires i butaques; hi haurà objectes que es subhastaran individualment i d’altres, com conjunts de taula i cadires, que aniran en un lot. No hi haurà preu de reserva (preu mínim de sortida).

Font: Herald

URL curta: ves.cat/gXFi

Publicat a Despatxos

Semblava que el serial de l'Anglo Irish Bank, el primer banc irlandès que va haver de ser nacionalitzat pel govern a fi d'evitar-ne la fallida, no donaria gaires més sorpreses però les converses telefòniques entre dos executius de l'entitat, John Bowe i Peter Fitzgerald, fetes públiques ahir pel diari Irish Independent han causat una gran consternació al contribuent irlandès, que ja ha injectat uns 30.000 milions d'euros al banc.

En una de les converses, datades al setembre del 2008, Bowe li explica a Fitzgerald que necessitarien uns 7.000 milions d'euros immediatament i quan Fitzgerald li demana com ha calculat la xifra Bowe respon, literalment, “amb el cul” (picked it out of my arse). A més, Bowe li diu a Fitzgerald que el cost total serà molt més alt però que seria millor informar el Banc Central de la situació real d'una manera esglaonada per tal de no crear alarma.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2aD0g5V

Publicat a Economia
Page 1 of 3