Liffey

A+ A A-
Dilluns, 10 April 2017 00:00

Joe Brolly President

A final de l'any vinent se celebraran eleccions a la presidència de la República i ja comencen a sonar noms de candidats; a banda de polítics amb una llarga carrera sempre hi ha outsiders que són força coneguts per altres coses i que quan anuncien la seva intenció de presentar-se als comicis tothom pensa que és broma. El darrer cas ha estat el de Joe Brolly, exjugador de futbol gaèlic de Derry, que és molt conegut per les seves sortides de to, sobretot quan comenta els partits de futbol gaèlic a RTÉ i als mitjans de comunicació on escriu. Ahir, durant el programa matinal Yates on Sunday, de l'emissora Newstalk, va anunciar que es presentaria a les eleccions i que convertiria la residència presidencial en un hostal per als sense sostre.

Font: Newstalk

URL curta: bit.ly/2nYkPwy

Publicat a Despatxos

Aprofitant el viatge d'una setmana pels Estats Units que acabarà amb la tradicional trobada amb el president nord-americà a la Casa Blanca el dia de Sant Patrici, Enda Kenny ha anunciat des de Filadèlfia que el govern té la intenció d'organitzar un referèndum que, en cas d'aprovar-se, donaria vot a la diàspora irlandesa a les eleccions presidencials a la República d'Irlanda i en què també s'hi inclouria els ciutadans d'Irlanda del Nord.

Aquest vot exterior ja fa anys que és debat i ja va ser recomanat l'any 2013 per la Convenció Constitucional, un grup de ciutadans de tot tipus de classe i condició que es reuneixen de tant en tant per debatre i proposar possibles canvis a la Carta Magna. Ara sembla que l'assumpte s'ha accelerat després que el govern hagi reconegut la importància dels irlandesos que viuen a l'estranger, amb un ministre dedicat als afers de la Diàspora inclòs.

De moment no s'ha concretat cap calendari però sembla que el referèndum no se celebrarà durant el 2017, per la qual cosa probablement els irlandesos residents a l'estranger no podrien votar a les eleccions presidencials previstes per al 2018. Així doncs, les primeres eleccions amb la participació del vot exterior podrien ser les del 2025.

Durant el seu parlament a Filadèlfia, realitzat al Memorial de la Fam, també va demanar a Donald Trump que regularitzi la situació dels aproximadament 50.000 irlandesos que viuen als Estats Units de manera irregular. Aquesta és una vella reclamació dels successius governs irlandesos que sempre ha estat ignorada per Washington, independentment que a la Casa Blanca hi hagi hagut demòcrates o republicans. A més, ara, amb l'estricta política immigratòria de Trump no sembla que això hagi de canviar.

Font: RTÉ

URL curta: bit.ly/2mRg8Hn

Publicat a Política

El candidat independent a les presidencials d’octubre Seán Gallagher ha fet una crida a la resta de contrincants per arribar a un pacte i que en la propera campanya electoral no hi hagi cartells. També ha proposat un prospecte únic amb informació dels candidats que seria enviat utilitzant el mateix sobre als més de 3 milions d’irlandesos cridats a les urnes.

D’aquesta manera s’estalviaria una despesa innecessària en una època de retallades socials i és que cada candidat disposa d’un pressupost de 750.000 euros per a despeses electorals, que suposa una reducció de 250.000 respecte a les eleccions anteriors. De moment, però, Gallagher no ha rebut cap resposta.

Font: The Journal.ie 

Publicat a Política

El cap de files del Fianna Fáil Micheál Martin ha anunciat que el seu partit no presentarà cap candidat a les eleccions presidencials irlandeses que se celebraran el proper 27 d’octubre. Nogensmenys, no ha tancat la porta a donar suport a un candidat independent com ja va passar amb l’estrella de televisió Gay Byrne que finalment va declinar participar a la cursa cap a l’Áras an Uachtaráin (seu de la presidència de la República).

Després de la patacada electoral del mes de febrer, els nous dirigents del Fianna Fáil saben que els espera un camí llarg i difícil per tornar a fer-se amb la confiança dels electors que van donar l’esquena al partit a causa dels escàndols continuats i la nefasta gestió econòmica duta a terme pels governs de Bertie Ahern i Brian Cowen i que van portar Irlanda fins a l’extrem d'haver de demanar ajuda internacional.

L’ex-Taoiseach Ahern, en una demostració més de tenir molt poca vergonya, volia presentar-se perquè segons ell el càrrec li aniria perfecte però va ser ignorat i fins i tot criticat per alguns integrants del partit que volen girar full a una època negra de la qual Ahern n’és la cara més visible.

Font: Irish Independent 

Publicat a Política

Quan manquen poc menys de dos mesos per a les eleccions presidencials del 27 d’octubre, el candidat del Labour Michael D. Higgins encapçala les enquestes amb un suport del 32% dels enquestats seguit a una certa distància pel candidat del Fine Gael Gay Mitchell amb un 24%. Els altres candidats confirmats són els independents Mary Davis amb un 13% i Seán Gallagher amb un 11%.

La nota curiosa de la cursa electoral continua sent el senador David Norris que malgrat no presentar-se als comicis hi ha un 18% dels enquestats que diuen que el votaran. Norris va retirar-se quan encara no era candidat oficial per la polèmica sobre l’ús de paper amb la capçalera del senat irlandès demanant al govern d’Israel l’alliberament del seu ex, que estava empresonat per haver mantingut relacions sexuals amb un menor.

De moment, però, fa la sensació que la intenció de vot dels irlandesos podria canviar radicalment si d’aquí al 28 de setembre, data límit per poder presentar-se a les eleccions, sorgeix un candidat mediàtic com va passar amb el conegut presentador televisiu Gay Byrne que liderava les enquestes sense haver dit que es presentava; finalment, tot i disposar del suport del Fianna Fáil per ser nomenat candidat va declinar l’oferta.

També s’haurà de veure si el Sinn Féin posa un nom a les butlletes electorals (ballot paper) però primer hauria de rebre el suport d’alguns membres independents del parlament atès que no arriba al nombre mínim de 20 diputats i/o senadors que es necessiten per poder nomenar un candidat. 

Publicat a Política

Mirant el material de campanya utilitzat pel candidat confirmat pel Fine Gael Gay Mitchell i la precandidata independent Mary Davis hom se n’adona que tenen exactament el mateix eslògan i l’única diferència és una coma en lloc d’un punt. “PRIDE AT HOME, RESPECT ABROAD” per Mitchell i “PRIDE AT HOME. RESPECT ABROAD.” per Davis.

Evidentment ja han començat les investigacions per saber qui va ser primer però de moment no està molt clar i tothom escombra cap a casa. Segons els responsables de campanya de Davis, el 23 d’agost van acabar d’enllestir els cartells tot comprovant que l’eslògan no aparegués en cap lloc relacionat amb Mitchell. La web de Mitchell amb la frase compartida va anar online el 26 d’agost.

Així doncs, tot apunta que només es disposa de proves físiques des de finals d’agost però segons un portaveu de Davis, la precandidata ja va parlar d’aquest eslògan al mes de maig quan Mitchell encara no havia anunciat la seva candidatura. I Mitchell diu que havia parlat del “Pride Home. Respect Abroad” des de principi de juliol.

Pel que fa al significat de la frase, el que es pretén és aixecar la moral dels irlandesos i que recuperin l’orgull perdut per la humiliació d’haver rebut ajuda econòmica internacional (Pride Home) i que Irlanda torni a ser un país respectat a nivell mundial (Respect Abroad).

Fa unes setmanes, Seán Gallagher, un dels precandidats independents, va proposar de fer un fulletó electoral conjunt amb informació de cada candidat i enviar-lo dins d’un mateix sobre per estalviar costos, el que segurament no esperava era que fins i tot s’utilitzés el mateix eslògan, fet que en principi ni augmenta ni disminueix la despesa electoral.

Font: The Journal.ie 

Publicat a Política

Després de setmanes d’especulacions amb diversos possibles candidats que declinaven l'oferta de participar a les eleccions presidencials del 27 d’octubre, molt probablement serà Martin McGuinness qui posarà el seu nom a la butlleta electoral (ballot paper) sempre i quan el Sinn Féin pugui aconseguir el suport de com a mínim 3 diputats i/o senadors independents atès que el partit en té 17 (14 diputats i 3 senadors) i se’n necessiten 20 per nominar un candidat.

McGuinness, nascut a Derry fa 61 anys i una de les cares més conegudes en l’escena política a l’Ulster tant en els temps de més violència com en temps de pau, és actualment el viceprimer ministre del govern nord-irlandès presidit per Peter Robinson, càrrec que deixarà per poder dedicar tot el seu temps a la cursa cap a l’Áras (la residència oficial del president de la República).

Gerry Adams ha dit que McGuinness és la persona ideal per encapçalar una plataforma republicana centrada en els ciutadans i ha destacat la feina que ha fet durant el procés de pau a Irlanda del Nord. Si guanya, tindrà un xofer de la policia a fi d'evitar ensurts després de fer-se públic que els conductors del cotxe de McGuinness, que són membres del Sinn Féin, acumulen més trompades que la resta de xofers dels ministres nord-irlandesos junts.

De moment ja hi ha 4 candidats que han rebut el suport necessari: Gay Mitchell pel Fine Gael, Michael D. Higgins pel Labour i els independents Seán Gallagher i Mary Davis. També hi ha l’excèntric senador David Norris que continua arrossegant-se demanant suport als diputats independents després d’anunciar la seva retirada fa unes setmanes amb un serial que podria titular-se “ara sí, ara no”.

Publicat a Política

La cursa electoral per a les presidencials irlandeses s’ha escalfat de valent amb l’entrada en escena del viceprimer ministre d’Irlanda del Nord Martin McGuinness després que Gerry Adams fes pública la intenció del Sinn Féin de nominar McGuinness candidat i pel retorn de David Norris poques setmanes després d’abandonar la cursa per una polèmica en la utilització de paper oficial del senat.

Atès que el partit compta amb 14 diputats i 3 senadors, xifra inferior als 20 que es necessiten per nominar un candidat, va demanar-se a diversos diputats independents el seu suport i just un dia després de l'anunci d'Adams hi va haver 4 membres del Dáil que van secundar aquesta candidatura: Luke “Ming” Flanagan (pel districte electoral de Roscommon-Leitrim South), Finian McGrath (per Dublin North Central), Michael Healy-Rae i Tom Fleming (ambdós per Kerry South).

Michael Healy-Rae va ser al centre de la polèmica fa uns mesos després de saber-se que s’havien fet 3.636 trucades des d’un telèfon del parlament votant per ell en un programa de televisió on finalment va sortir guanyador. Amb ironia i sarcasme irlandesos ja s’ha fet broma sobre el tema i es diu que si Healy-Rae fos el responsable de la campanya de McGuinness i les votacions es fessin per telèfon, el candidat del Sinn Féin guanyaria per golejada. 

Publicat a Política
Dimecres, 21 de setembre 2011 00:00

La premsa irlandesa carrega contra McGuinness

Martin McGuinness, recentment nominat candidat pel Sinn Féin a les eleccions presidencials d’octubre, ja ha començat a rebre crítiques de totes bandes recordant-li el seu passat com un dels capitosts de l’IRA a Derry durant els “Troubles” (període de violència a Irlanda del Nord), en el que sembla ser que serà la tònica de la campanya electoral: tots contra McGuinness.

De moment, però, ahir va guanyar l’enquesta ràpida realitzada durant 10 minuts al programa de la ràdio pública RTÉ Radio1 dirigit pel periodista Joe Duffy. Els oients havien d’enviar un missatge de text amb el seu vot i el resultat va ser: McGuinness 28%, Norris 27%, Mitchell 12%, Davis 11%, Higgins 10%, Dana 6% i Gallagher 6%. Cal dir que tant Norris com l’eurovisiva Dana no són candidats, de moment.

En principi, McGuinness no tindria gaires possibilitats de guanyar les eleccions però als darrers comicis generals de febrer molta gent va votar el Sinn Féin i els candidats independents desencantada amb l’establishment oficial que sigui d’un partit o d’un altre sempre són els mateixos i mai no apliquen el que han promès o el que demanen als ciutadans, com estrènyer-se el cinturó mentre ells continuen cobrant tant com si són diputats com si ho deixen de ser.

I és en aquest descontentament en el que es basarà la candidatura de McGuinness, perquè després d’uns mesos amb el nou govern la gent comença a adonar-se que res no canvia i veuen amb indignació que la resposta del Taoiseach o el ministre de torn a qualsevol immoralitat heretada de l’executiu anterior, com el bonus de jubilació de 700.000 euros per a l’assessor governamental durant els darrers 10 anys Dermot McCarthy, és un “no hi podem fer res”. 

Publicat a Política
Dilluns, 26 de setembre 2011 00:00

Final d'infart per les nominacions

Si fins a la proclamació de Martin McGuinness com a candidat del Sinn Féin a les presidencials la precampanya només s’havia escalfat per l’afer Norris que va causar el seu abandonament temporal de la cursa cap a l’Áras, quan només manquen dos dies i mig per a la data límit de presentació de candidatures (dimecres 28 a les dotze del migdia) la cosa es preveu moguda.

D’una banda tenim el controvertit David Norris que veient que liderava les enquestes s’ha reenganxat a la cursa i només li falta el suport de 2 diputats i/o senadors per ser proclamat candidat després que el diputat independent Shane Ross li acabés donant suport pel bé de la democràcia; tot indica que ho aconseguirà perquè alguns diputats han dit que si només li’n falta un s'oferiran a signar els papers. Però n’hi ha més d'un amb la mateixa idea, és a dir, que Norris podria tenir el suport necessari però tots volen fer de salvadors aportant la darrera signatura.

L’eurovisiva Dana Rosemary Scallon no obtindrà el suport de 20 membres del parlament però podria obtenir el passi a través de l’altra fórmula, el suport de 4 city councils i/o county councils. Aquesta va ser la via per la qual van ser nominats els independents Mary Davis i Seán Gallagher que des que van obtenir el suport de 4 administracions locals han tingut una actitud molt diferent: Gallagher ha demanat que no li donin més suport i que nominin altres precandidats; en canvi Davis, que demana joc net als candidats, ha continuat demanant suport, no se sap si per lluïment personal o per impedir que hi puguin haver més competidors a la cursa.

Gay Mitchell, del Fine Gael, sabent que té poques possibilitats perquè els electors el veuen com el candidat de l’establishment, s’ha dedicat a atacar McGuinness ajudat pel ministre de justícia i defensa Alan Shatter tot recordant els episodis més foscos del seu passat com a membre de l’IRA Provisional. El laborista Michael D. Higgins no ha piulat darrerament conscient que si Norris no és proclamat candidat tindria moltes possibilitats de guanyar. 

Publicat a Política
Page 1 of 3