Liffey

A+ A A-

El rebut de l'aigua per a particulars va ser suspès primerament durant un any arran de la pressió popular i un cop passat aquest període de temps va ser suprimit definitivament. De tota manera, la història d'Irish Water ha estat, des del seu inici, una successió de polèmics episodis que ha continuat malgrat la supressió del rebut, principalment amb relació als clients que havien abonat algun import a la companyia, que va emetre cinc rebuts.  

En aquest sentit, el govern havia de decidir si tornava els diners a qui havia pagat i finalment així serà, tot i que, segons ha reconegut el Taoiseach Leo Varadkar, en alguns casos no serà gens fàcil per motius com defunció, mudança o cases compartides en què es va repartir el cost entre persones que potser ja no viuen al mateix lloc. Varadkar ha assegurat que els reemborsaments es començaran a efectuar a partir de la tardor i que la majoria dels que van pagar haurien d'haver cobrat abans de Nadal.

En total el govern haurà de tornar uns 170 milions d'euros, amb imports que aniran dels 200 euros, per a persones que viuen soles i van pagar els cinc rebuts, a 325 euros per a famílies amb més integrants.

Un altre problema és la bonificació (water grant), és a dir, els 100 euros que el departament de Benestar Social va abonar a tots aquells que es van inscriure com a clients d'Irish Water independentment de si havien pagat o no el rebut de l'aigua. Es calcula que 190.000 habitatges van aprofitar aquesta escletxa derivada del fet que la facturació i la bonificació van ser gestionades separadament per Irish Water i Benestar Social, respectivament.

En principi, el govern preferiria que tothom tornés aquests 100 euros a Benestar Social però sembla que això suposaria un autèntic maldecap logístic i legal, per la qual cosa, probablement no es demanarà i el govern haurà regalat 100 euros a cada habitatge que es va inscriure a Irish Water.

Font: The Irish Times

URL curta: bit.ly/2t9Lt8k

Publicat a Economia
Dijous, 13 April 2017 11:00

Adéu al rebut de l'aigua

Ara fa un any el Fianna Fáil va decidir de no entorpir la formació d'un govern del Fine Gael a condició que se suspengués el rebut de l'aigua durant un any i que un cop passat aquest període de temps s'estudiessin diverses opcions; ara, després de 10 dies d'estira-i-arronsa entre els dos mateixos partits, finalment s'ha abolit el rebut. Tanmateix, s'ha acordat de penalitzar els que malgastin aigua, uns 70.000 habitatges segons les dades dels comptadors ja instal·lats. Als qui van pagar els rebuts emesos per Irish Water abans de la suspensió se'ls tornarà els diners.

URL curta: bit.ly/2o941mJ

Publicat a Despatxos

Des de la seva creació Irish Water ha estat un serial de polèmics episodis que ha costat un dineral al contribuent, tant en despeses de consultoria com en la implantació de comptadors d'aigua que no serviran de res puix que, arran de la pressió popular, s'ha acabat abolint el rebut de l'aigua. Així doncs, la companyia, que durant l'època en què enviava el rebut a la clientela tenia un escandalós índex de morositat, depèn totalment del pressupost públic.

De tota manera, malgrat la difícil situació financera per la qual passa, sembla que Irish Water torna a ser Hollywood i donant una ullada a algunes de les seves despeses es pot veure que la cultura de pagar bonificacions i exagerats beneficis socials als treballadors torna a ser la norma després que s'aturessin l'any 2014, quan les protestes dels ciutadans contra l'empresa van arribar al seu punt àlgid.

Segons ha pogut saber el Sunday Independent a partir de la Llei de Transparència, Irish Water ha tornat a pagar bonificacions a tots els seus 675 empleats, a una mitjana de 5.000 euros per barba. Altres beneficis socials han estat el pagament d'una assegurança mèdica que costa uns 5.000 euros per a 11 alts executius i un instructor de fitness que ha costat 22.328 euros i les classes del qual eren obligatòries per a tota la plantilla en compliment de la normativa de salut i seguretat laboral.

A la companyia hi ha 32 treballadors que cobren més de 100.000 euros anuals i l'any passat es va comprar un cotxe valorat en 41.998 euros per al director general, Jerry Grant; a 8 executius se'ls paga 10.500 euros anuals per al manteniment del seu cotxe.

Font: Irish Independent 

URL curta: bit.ly/2oU5eBP

Publicat a Economia

Una de les condicions del Fianna Fáil per no entorpir en la formació d'un nou govern per part del Fine Gael va ser l'eliminació del rebut de l'aigua, que havia estat implementat pel govern seguint les directrius de la troica quan Irlanda va haver de rebre ajuda financera internacional a fi d'evitar la fallida.

En principi més que una eliminació va ser una suspensió temporal a veure què passava en el futur però, de moment, sembla que el rebut de l'aigua trigarà un temps a arribar, sobretot ara que hi ha recuperació econòmica i que les finances estatals no estan tan malament. 

Ara, però, el problema és decidir què passa amb la gent que va pagar el rebut i una comissió parlamentària que ha estudiat el tema recomanarà que es tornin els diners als qui van pagar, això sí, descomptant el subsidi de 100 euros que es va pagar a tot aquell que el va sol·licitar, fins i tot als que no havien pagat res. En cas de retornar els diners, descomptant el subsidi, l'Estat hauria de pagar uns 100 milions d'euros.

URL curta: bit.ly/2lQU7HO

Publicat a Societat

Amb la supressió “temporal” del rebut de l'aigua s'ha iniciat el debat sobre què s'ha de fer amb els que han pagat les factures emeses per Irish Water i hi ha opinions per a tots els gustos, des dels que diuen que s'ha de tornar els diners als qui van complir amb la seva obligació fins als que diuen que aquí no es torna ni un cèntim; en aquest darrer cas hi ha Simon Coveney, ministre d'Habitatge i Medi Ambient, que ha assegurat que els diners recaptats ja se'ls han gastat en una altra banda.

Amb tanta polèmica, de fet Irish Water ha estat un polèmic serial amb infinitat d'episodis ben galdosos ja des del moment en què es va parlar de crear-la, la gent s'ha oblidat dels comptadors d'aigua que es van començar a instal·lar l'agost del 2013 a l'exterior dels habitatges arreu de la República. Actualment, segons Irish Water, hi ha instal·lats 873.000 comptadors dels 1,4 milions previstos inicialment.

Al principi el cost total d'instal·lació es preveia que fos de 431,6 milions d'euros i l'any 2014, al més pur estil irlandès, la xifra va augmentar fins als 539 milions però, ara, amb els treballs aturats a l'espera de saber si finalment s'haurà de pagar pel rebut de l'aigua, la xifra facilitada per Habitatge i Medi Ambient és de 465 milions d'euros, amb 880.000 comptadors instal·lats; la reducció del cost total previst rau en el fet que de moment no s'instal·laran els 170.000 comptadors pendents.

Així doncs, el malbarat de diners públics fet l'any 2002 amb la compra de 7.500 màquines de votació electrònica, anomenades “e-voting machines”, podria semblar un joc de nens comparat amb la broma dels comptadors d'aigua. En aquella ocasió el cost va ser d'uns 55 milions d'euros i només es van utilitzar de manera experimental en tres districtes electorals a les eleccions generals del 2002 i al segon referèndum sobre el Tractat de Niça.

Curiosament, l'any 2012, Phil Hogan, membre del Fine Gael, llavors ministre de Medi Ambient i ara comissari europeu d'Agricultura, va posar a la venda les e-voting machines tot denunciant que allò havia estat un autèntic malbarat de diner públic fet pel Fianna Fáil; el comprador va ser una empresa de reciclatge. Tanmateix, just un any després va ser el mateix Hogan el ministre que va iniciar el projecte d'instal·lació de comptadors d'aigua, una broma amb un cost més de 8 vegades superior a les màquines de votació electrònica que tant va criticar.

Font: The Journal.ie

URL curta: bit.ly/2h8wdq7

Publicat a Política

Després del llarg període de vacança estival el Parlament ha tornat a l'activitat i ho ha fet recuperant els temes que van quedar pendents fa uns mesos, com l'abolició del rebut de l'aigua. En aquest sentit, el Sinn Féin ha presentat una moció demanant que tant l'aigua com la infraestructura de distribució es sufragui mitjançant impostos generals, bàsicament, com es feia fins abans de la creació de la polèmica i controvertida Irish Water.

Si es fa un cop d'ull a l'hemeroteca, sobretot durant la campanya electoral del mes de febrer passat però també un cop celebrats els comicis, es pot veure com el Fianna Fáil demanava l'abolició del rebut de l'aigua i aquesta va ser una de les línies vermelles a l'hora d'abstenir-se per tal de permetre al Fine Gael de formar govern amb diversos diputats independents.

Tanmateix, per aquelles coses de la política i per la tendència dels partits a diferenciar-se els uns dels altres, ara el Fianna Fáil votarà en contra de la moció del Sinn Féin, és a dir, que està a favor d'abolir el rebut de l'aigua però vota en contra de l'abolició. El Fianna Fáil ha justificat la seva posició afirmant que primer vol que la comissió parlamentària creada per estudiar el tema dictamini el curs a seguir.

Per la seva banda, el Sinn Féin ha aprofitat la contradicció per riure's una mica del Fianna Fáil, a qui li disputa l'electorat amb conviccions més republicanes, tot acusant-los de partidistes i de tornar a la seva vella política de l'ambigüitat, una estratègia que sempre li ha donat un gran rèdit. Fins i tot la diputada Louise O'Reilly ha bromejat dient que el Fianna Fáil té més posicions que el Kama Sutra.

Font: Irish Examiner

URL curta: bit.ly/2dt30oX

Publicat a Política
Dimarts, 12 de juliol 2016 00:00

Irish Water fa aigües

Si el nivell de morositat amb la factura d'Irish Water ja era força alt abans de les eleccions, ara la cosa ja ha sortit de mare després de la supressió del rebut de l'aigua, que va ser una de les línies vermelles per al Fianna Fáil a l'hora de facilitar el camí al Fine Gael per formar govern. Un cop anunciada la supressió, per a un període inicial de nou mesos, i sabent que no es retornarà els diners a aquells que hagin pagat, la recaptació pels rebuts referents al primer trimestre del 2016 enviats a la clientela entre abril i maig s'ha reduït un 45% respecte al trimestre anterior  i ha estat de 18,3 milions d'euros. Segons les dades de la companyia, 989.000 clients han pagat entre una i cinc factures i 14.000 clients han pagat per primera vegada durant aquest darrer cicle de facturació.

Font: RTÉ

URL curta: bit.ly/29tzKbf

Publicat a Despatxos

Malgrat que el seu futur ja era força incert abans de les eleccions, en ser l'abolició del rebut de l'aigua una de les promeses electorals de tots els partits de l'oposició, Irish Water va renovar el passat 29 de febrer, tres dies després dels comicis, el contracte de lloguer de la seva seu corporativa a la Colville House, situada a Talbot Street (Dublin 1).

Un portaveu de la companyia ha confirmat que va arribar-se a un acord amb els propietaris el passat 29 de febrer i que el departament de Medi Ambient no hi va tenir cap paper ni tampoc es va consultar Alan Kelly, el ministre del ram, atès que la renovació del contracte de lloguer era un afer intern de l'empresa. La durada del nou contracte és de deu anys i tindrà un cost total de 16 milions d'euros.

El portaveu ha assegurat que la renovació només tres dies després de les eleccions no té res a veure amb el futur incert de la companyia sinó que va coincidir que el contracte anterior, signat ara fa 29 mesos, acabava el 28 de febrer, per la qual cosa s'havia de prendre una decisió, que va ser aprovada pel consell d'administració d'Ervia, la casa matriu.

Que Irish Water actuï com si no passés res és força habitual i al març va convocar 46 places per a posicions sènior. A més, la companyia encara no ha publicat les dades de cobrament del rebut corresponent al primer trimestre d'enguany, quan ho hauria d'haver fet fa tres setmanes, una circumstància que fa pensar que la majoria de clients no ha pagat perquè sap que no hi haurà penalització per a qui no pagui i als que sí que ho facin no se'ls tornarà els diners.

Font: Irish Examiner  

URL curta: bit.ly/1T84HpU

Publicat a Societat

El serial d'Irish Water va començar malament, pel fet de fer pagar per un bé que fins llavors es finançava via impostos generals i per les desorbitades despeses en consultors externs, i ha anat empitjorant al llarg del temps amb una seqüència d'episodis que no només han afectat la imatge de la companyia de l'aigua sinó també la del govern de coalició entre el Fine Gael i el Labour, durament castigat a les eleccions celebrades el passat 26 de febrer.

Durant la campanya electoral el manteniment o no del rebut de l'aigua va ser un dels temes principals i tots els partits van deixar clara quina era la seva posició sobre el futur d'Irish Water: els dos socis de govern, que l'havien creada, defensaven de no canviar res; per contra, el Fianna Fáil i el Sinn Féin en defensaven l'abolició.

Amb l'enrevessat resultat sorgit de les eleccions, sense cap majoria clara, tot passava per una gran coalició entre els dos partits majoritaris i alhora antagònics, el Fine Gael i el Fianna Fáil. L'escull principal de les negociacions va ser Irish Water, considerada una línia vermella per a ambdues formacions arran de les respectives promeses electorals. Finalment, el Fine Gael ha cedit i ha arribat a un acord amb el Fianna Fáil, que suposarà la supressió del rebut de l'aigua; a canvi, el Fianna Fáil facilitarà un govern en minoria del Fine Gael.

Tanmateix, els maldecaps amb Irish Water no s'han acabat sinó que fins i tot augmentaran en els propers dies pel dilema sobre com actuar amb els que han pagat i els que no. Les dues opcions que hi ha sobre la taula són:

-  Tornar els diners als que han pagat: es calcula que només s'ha cobrat 140 milions d'euros, és a dir, la meitat de l'import total facturat. Aquesta opció la defensa el Fine Gael, principalment perquè fins al darrer moment ha demanat als ciutadans de pagar el rebut assegurant que no s'aboliria res. El problema podria derivar de la dificultat a l'hora de retornar els diners tot i que hi ha una petita escletxa al sistema bancari i els que hagin pagat en les darreres vuit setmanes via domiciliació bancària poden demanar al banc que cancel·li l'operació.

- Anar al darrere dels que no han pagat: aquesta opció seria força més difícil perquè l'import del deute seria d'un màxim de 260 euros, molt per sota del que la llei estableix com a mínim per començar un procediment legal. Defensant aquesta opció hi ha el Fianna Fáil.

URL curta: bit.ly/26yESDi

Publicat a Política

Diuen que l'amor etern dura fins que s'acaba però Irish Water, la controvertida empresa pública que s'encarrega de tot allò relacionat amb la distribució de l'aigua i que des de la seva creació ha estat una font inesgotable de polèmica, sembla que durarà per sempre; potser no la companyia com a tal però si el fet d'haver de fer pagar al consumidor en funció del seu consum. Fins fa un any l'aigua per a particulars havia estat sufragada via impostos generals.

Però com que després de les eleccions del passat 26 de febrer Irish Water ha estat un dels punts insalvables en les negociacions entre els històricament antagònics Fine Gael, partidari de mantenir les coses tal com estan, i Fianna Fáil, partidari de suprimir el rebut de l'aigua, la companyia va sol·licitar assessorament jurídic independent. La resposta va arribar ahir i diu que, amb la llei europea a la mà, Irlanda està obligada a fer pagar pel consum d'aigua i no es pot fer enrere.

De tota manera, la majoria dels partits fins ara a l'oposició han restat credibilitat a l'assessorament. En aquest sentit, un portaveu del Fianna Fáil ha assegurat que la directiva europea no obliga Irlanda a fer pagar pel consum d'aigua i que troba paradoxal que Irish Water ho accepti tan ràpidament quan va posar en dubte la resolució de l'Eurostat quan va determinar que era una empresa estatal a causa de la seva dependència al finançament públic.

Per la seva banda, Lynn Boylan, eurodiputada del Sinn Féin, ha acusat Irish Water de filtrar la informació interessadament a fi de condicionar l'agenda política del moment i és que si l'assessorament fos correcte, el Fianna Fáil es trauria del damunt la llosa que suposa la seva promesa electoral de suprimir Irish Water i podria pactar amb el Fine Gael adduint que la seva promesa no és possible.

Font: Irish Examiner

URL curta: bit.ly/1M0PST5

Publicat a Política
Page 1 of 5