Liffey

A+ A A-
Dijous, 19 de juliol 2012 00:00

Benestar Social al punt de mira de l’FMI

El sistema de subsidis del departament de Benestar Social és en el punt de mira del Fons Monetari Internacional (FMI) que el considera massa generós en alguns aspectes com les prestacions d’atur i els beneficis per cada fill. El cap de la missió de l’FMI a Irlanda Craig Beaumont ha dit que els aturats han de tenir un incentiu per buscar feina i acceptar les ofertes de treball que hi hagi disponibles independentment de si els agraden o no; segons Beaumont el nivell actual dels subsidis no ajuda gens en aquest sentit. Pel que fa al benefici per fills ha dit que no haurien de ser universals, el rep tothom sigui quina sigui la seva renda disponible, perquè hi ha moltes famílies que podrien passar perfectament sense rebre’l.

Font: Irish Independent

Publicat a Despatxos

Malgrat les amenaces de vaga per part dels treballadors de les oficines de Benestar Social en cas que es retiressin els vidres de seguretat que els separen dels sol·licitants o receptors de subsidis, la ministra del ram Joan Burton no es farà enrere i s’espera que a final d’any ja hi hagi 14 oficines sense vidres de protecció. La idea bàsica és eliminar les barreres físiques i que els ciutadans se sentin més propers al personal de Benestar Social.

En algunes oficines “calentes” com la de Kings Inns (Dublin 1) i Tallaght (Dublin 24) no hi haurà vidre en els taulells de la recepció o d’informació però es mantindran en aquells on algú pugui tenir una reacció agressiva en escoltar un funcionari dient que li han suspès el subsidi o que no té dret a rebre’l. A més, s’incrementaran les càmeres de vigilància i els botons d’emergència per avisar els agents de seguretat quan algú s’escalfi.

Font: Irish Independent

Publicat a Societat
Dissabte, 30 de juny 2012 01:00

Beneficis socials segons la renda

En el sistema de Benestar Social irlandès hi ha dos tipus de subsidis: les “allowances”, que van en funció dels recursos econòmics del sol·licitant i els “benefits”, que són universals, iguals per a tothom independentment de la renda. És en els “benefits” on el govern podria estudiar canvis perquè una família amb uns ingressos molt elevats no és molt lògic que li paguin un subsidi per cada fill o que a un pensionista ric li paguin part de la factura de la llum o vagi en transport públic gratuïtament. Aquesta idea ha sorgit a partir d’uns documents de la Comissió Europea en relació a l’ajuda financera rebuda per Irlanda però el portaveu Amadeu Altafaj ja ha dit que si hi ha retallades en els subsidis serà perquè el govern de Dublin així ho ha decidit i no se’n podrà culpar Brussel·les.

Font: Irish Examiner

Publicat a Despatxos

La idea del govern de treure els vidres de seguretat de les oficines de Benestar Social per tal d’incrementar el contacte amb els sol·licitants de subsidis i donar una imatge de proximitat no ha agradat gens als funcionaris del departament que són molt sovint víctimes de la gent que perd els estreps quan escolta la frase “your payment has been suspended” o quan li diuen que no compleix amb les condicions per a rebre un subsidi determinat. A més, la prova pilot es vol fer en oficines “calentes” o "disaster zone" com la de Tallaght (Dublin 24) i la de Kings Inns (Dublin 1).

Les històries d’incidents i amenaces dirigides als empleats són diverses:

- Un home que va escampar benzina per una oficina i va amenaçar amb encendre-la.

- La policia informant els treballadors sobre guerres entre bandes perquè els membres d’una o altra no coincideixin a la mateixa hora i hi hagi brega.

- Escopinades al vidre de protecció o llençament d’objectes.

- A un home que anava a l’oficina de Damastown (Dublin 15) li han prohibit l’entrada després que volgués rebentar una porta de seguretat i només es pot comunicar amb l’inspector de Benestar Social per escrit.

En algunes oficines del Regne Unit s’ha provat de fer el mateix però ara s’han tornat a instal·lar vidres de protecció perquè el model de “proximitat” no ha funcionat. En cas que Benestar Social tiri endavant la prova pilot alguns treballadors han amenaçat amb una vaga com a mesura de protesta i és que socialment està acceptat que hi hagi un vidre de protecció com ja passa als bancs o a les oficines de correus.

Font: Irish Independent   

Publicat a Societat

L’Institut de Recerca Econòmica i Social (ESRI) ha hagut de retirar un informe en què assegurava que la majoria d’aturats estaven millor vivint dels subsidis de Benestar Social que no pas treballant. Les xifres no tenien cap sentit i per exemple, als qui treballaven se’ls incloïen despeses com el dinar, potser pensant que els aturats no dinen o dinen gratis; en total, el fet d’anar a treballar incrementava les despeses uns 10.000 euros anuals.

Després de l’allau de crítiques aquest think-tank del govern s’ha vist obligat a retirar l’informe assegurant que cal revisar-lo i que només era un document de treball inacabat en què el contingut era únicament la visió que tenien alguns investigadors socials, no de l’ESRI. Hi ha qui pensa que aquesta és una estratègia per crear un corrent d’opinió generalitzat que demani reduir els imports dels subsidis.

Aquest assumpte ja ha estat tractat d’altres vegades i s’ha arribat a la conclusió que només en casos molt especifics es tenen més ingressos sense treballar. El departament de Benestar Social ha afirmat que a la majoria de gent que cobra subsidi li sortiria molt més a compte tenir feina i ha afegit que el 75% dels aturats només reclamen un subsidi de com a màxim 188 euros setmanals.  

Font: Newstalk

Publicat a Economia

La darrera entrega en el serial del frau a Benestar Social és el d’una dona de Tallaght (Dublin 24) que durant 14 anys va cobrar una mitjana de 500 euros setmanals del subsidi per als qui cerquen feina; en aquest import s’hi inclou el subsidi del seu marit i els complements per tenir 6 fills. La dona no treballava però els diversos comptes bancaris al seu nom tenien unes xifres astronòmiques amb ingressos per un valor total de 1.25 milions d’euros realitzats durant el període 1992-2010. Globalment el frau va ser de 229.000 euros que ja ha tornat però aquest gest no ha evitat una condemna de 3 anys de presó, la pena màxima per a aquests casos i que servirà, segons el jutge, per a enviar un clar missatge cap als defraudadors.

Font: Newstalk

Publicat a Despatxos

Una nova llei que entrarà en vigor properament obligarà les mares solteres a dir qui és el pare de la criatura i a fer constar el seu nom al certificat de naixement. Segons la ministra de Benestar Social Joan Burton, la base de la legislació és el dret de tot ciutadà a saber qui són els seus pares i alhora evitar que dues persones que siguin família però que no ho sàpiguen puguin relacionar-se sentimentalment.

Actualment hi ha 4.000 certificats anuals on no hi ha el nom del pare i les dues raons principals d’aquest fet són: la creença que dient qui és el pare es perdrà el subsidi pagat pel departament de Benestar Social destinat a mares solteres i l’altre és el temor que, en parelles separades, el pare obtingui automàticament el dret d’accés al seu fill. De tota manera hi haurà execpions per als casos en què la mare no sàpiga qui és el pare o si hi ha cap risc en cas que se sàpiga el nom del pare.

Font: Newstalk

Publicat a Societat

Segons les darreres dades disponibles del CSO, 439.299 persones estaven apuntades al Live Register a finals de febrer. Això suposa un increment d’1.7% respecte fa un any però una disminució de 10.000 persones des del màxim històric d’agost/setembre del 2010. L’Associació Irlandesa de les PIME demana al nou govern polítiques d’ocupació efectives basades en crear ocupació i no en pagar subsidis.

Font: Irish Times 

Publicat a Despatxos

La minstra de Benestar Social Joan Burton ha presentat un ambiciós pla que renovarà totalment les atrotinades oficines de Benestar Social, algunes de les quals daten dels anys seixanta i que enfonsen encara més la moral dels qui hi van a demanar un subsidi. Un altra novetat serà l’ampliació de l’horari d’atenció al públic i la integració a les oficines dels treballadors del servei de col·locació, que canvia el nom de FÁS per Solas.

El que es pretén amb aquesta mesura és integrar dos elements que, si bé estan força relacionats, actualment es gestionen per separat: els subsidis i la recerca de feina. Aquest model imita el que ja existeix a països com França, Anglaterra i Austràlia i la idea bàsica és que el dia que un nou aturat va a reclamar el subsidi és el mateix dia que comença la seva recerca de noves oportunitats de feina.

Els que no estaran tan contents són els 700 empleats del FÁS (o Solas) que han estat treballant en oficines molt modernes amb tot tipus de comoditats i que en un primer moment, abans que no es renovin totes les oficines de Benestar Social, hauran d’anar a llocs amb un ambient dels anys 60. Fa uns mesos els seus beneficis socials ja van ser motiu de polèmica i és que els dos anys anteriors a la jubilació tenien 70 dies de festa anuals per anar acostumant-se a la seva futura nova vida.

Font: Irish Independent

Publicat a Societat

El govern està demamant préstecs mensuals per valor de 127 milions d’euros per poder pagar els subsidis de Benestar Social tot i que la previsió per a final d’aquest any, de 1.500 milions, millorarà respecte als dos anys anteriors en què es va necessitar 3.320 milions. El 28 de maig del 2010 el fons estatal on van a parar les cotitzacions de la Seguretat Social va entrar en dèficit per primera vegada des del 1997. D’altra banda continuen els descobriments de frau i 874 persones han vist cancel·lat el subsidi per tenir fills; la majoria no van respondre a les cartes enviades pel departament de Benestar Social i molt probablement ja no resideixen a Irlanda.

Font: Irish Independent

Publicat a Despatxos