Liffey

A+ A A-

L’Alcatraz irlandès és envaït per milers de visitants

L’Alcatraz irlandès és envaït per milers de visitants Vista d'ocell d'Spike Ireland / Foto: Fortress Spike Island via FB

Els sis milions d'euros invertits pel Cork County Council i Fáilte Ireland, entitat que promociona el turisme a Irlanda, han donat el seu fruit i Spike Island ha esdevingut un important punt d'atracció de visitants. A l'illa hi ha 26 guies turístics que ensenyen els racons més interessants i tenebrosos del lloc, una cosa molt típica d'Irlanda, on sempre s'intenta posar un punt místic i fantasmagòric a tot.

Segons el seu director, John Crotty, aquest mes d'agost ja hi han passat més de 10.000 persones, que haurien pogut ser més si no fos per les limitacions de transport que suposa tenir només un ferri que traslladi els visitants del port de Cobh cap a l'illa; Crotty espera que l'any que ve n'hi hagi dos, que uneixin l'illa amb d'altres ports de la zona. Properament també es potenciarà les visites escolars, d'empresa i com a lloc per a celebracions de tot tipus.

Spike Island és coneguda com l'Alcatraz irlandès perquè, a banda de ser una illa en una badia, durant diverses èpoques va fer de presidi, començant cap a la centúria del 1600 quan el fortament odiat Oliver Cromwell hi va retenir uns presoners reialistes abans d'enviar-los cap a Bermuda; l'any 1779 s'hi va erigir un fort a causa de la confusió sorgida per la Guerra d'Independència dels Estats Units i l'edificació va reforçar-se l'any 1793 pel temor a una invasió francesa arran de la guerra franco-britànica.

L'any 1804 van començar els treballs de construcció de Fort Mitchell, una ciutadella que encara avui domina l'illa i que, amb 202.343 metres quadrats (50 acres), és una dels més grans del món. A la dècada dels quaranta i cinquanta del segle dinou el Fort va ser convertit en presó a causa del gran augment de la delinqüència, sobretot robatoris, que va provocar la Gran Fam.

Cap al 1851 hi havia uns 2.300 presos, essent la més poblada de l'Imperi Britànic, i les condicions de les cel·les era molt dolentes, amb amuntegament de gent i transmissió de tot tipus de malalties; així doncs, no és d'estranyar que el centre tingués una taxa de mortalitat del 12%, la més alta de tots el penals de l'imperi.

A banda de delinqüents, 40.000 dels quals van ser enviats a Austràlia entre el 1791 i el 1851, la zona també va ser un punt de sortida d'emigració massiva durant la Gran Fam i és calcula que des del port de Cobh van abandonar Irlanda uns 2,5 milions de persones.

Tot i la independència, d'acord amb el Tractat Anglo-Irlandès del 1921, l'illa va romandre en mans britàniques però al 1938, amb la signatura d'un nou tractat i malgrat les reticències dels ocupants, l'illa va passar a mans irlandeses, que hi van tenir un destacament militar fins al 1979.

Font: Irish Examiner

URL curta: bit.ly/2beNYRT 

Foto original

Media

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.