Liffey

A+ A A-

Què passarà amb la frontera Nord-Sud en cas de Brexit?

Què passarà amb la frontera Nord-Sud en cas de Brexit? Frontera entre la República i el Nord / Google Maps

Avui el Regne Unit vota si vol continuar formant part de la Unió Europea i un dels socis que hi pararà més atenció serà la República d'Irlanda, que és l'únic que té frontera terrestre amb el Regne Unit (a banda del cas espanyol amb Gibraltar), més concretament amb Irlanda del Nord. En cas que guanyi el Brexit tot apunta que hi hauria canvis rellevants als actualment solitaris passos fronterers i un dels més vistosos podria ser el control de passaports.

La línia divisòria entre la República i el Nord va ser una frontera “clàssica” durant 70 anys, des de la independència del Sud l'any 1923 fins a l'entrada en vigor del Mercat Únic l'any 1993. La primera administració que va erigir barreres als passos fronterers va ser l'Estat Lliure d'Irlanda a fi d'assolir la independència fiscal respecte el Regne Unit i obtenir ingressos per a finançar la seva activitat. Paradoxalment, malgrat que el Sud volia una Irlanda unida, aquesta política duanera va consolidar la frontera.

En ser una illa no va ser gaire difícil muntar una xarxa de duanes als ports més importants de la zona administrada pel govern del Sud i controlar tot el que entrava o sortia del territori però els 430 km de frontera terrestre amb el Nord, des del Carlingford Lough (Comtat de Louth) fins al Lough Foyle (Comtat de Donegal), sí que van suposar més complicacions.

La decisió d'implementar les duanes es va prendre el febrer del 1923 i van entrar en servei l'1 d'abril, curiosament el dia de les bromes, deixant molt poc de temps a la gent i empreses per adaptar-s'hi. Qui passava pel punt fronterer havia de declarar què transportava i pagar un aranzel, l'import del qual depenia del valor de la mercaderia. Hi havia lliure moviment de persones però els escorcolls eren habituals a fi d'evitar el contraban.

L'efecte de la nova frontera sobre l'activitat econòmica no va ser gens positiu perquè va suposar un augment de costos, de temps de transport per l'espera a la duana i molta confusió. L'1 d'abril també era Diumenge de Pasqua i no hi va haver gaire activitat transfronterera però després de Setmana Santa van començar la congestió i les cues. El comerç entre comtats veïns a banda i banda també se'n va ressentir així com els històrics lligams socials, forjats durant segles.

De tota manera, en alguns aspectes en què al principi havien sorgit situacions kafkianes, com que en el tram de 13 km de la línia de tren entre Clones (Comtat de Monaghan) i Cavan es creuava la frontera sis vegades, va prevaldre el sentit comú i el control només es feia al primer punt fronterer.

Així doncs, en cas de Brexit es podrien tornar a repetir els problemes del 1923, tant a nivell econòmic com social, a banda de tornar a oficialitzar la frontera, que actualment es percep únicament pel canvi en la qualitat de l'asfalt de la carretera, que reflecteix la inversió feta, o no, per l'autoritat local de torn, i pels rètols indicant els límits de velocitat en km/h al Sud o milles/h al Nord.

Font: Cormac Moore via The Journal.ie

URL curta: bit.ly/29064nF

 

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.