Liffey

A+ A A-
Divendres, 02 de desembre 2011 00:00

Disculpa per no haver presentat un guardó britànic

Malgrat els 13 anys transcorreguts des de la signatura de l'Acord de Divendres Sant el 1998, les coses a Irlanda del Nord van a poc a poc i tot i els petits passos cap a la reconciliació entre catòlics i protestants, molt sovint es produeixen situacions en què es fa evident que encara queda un llarg camí a fer.

El darrer cas ha estat el protagonitzat pel joveníssim alcalde de Belfast Niall Ó Donnghaile, de només 25 anys i membre del Sinn Féin, que no va presentar la cerimònia d'entrega dels guardons Duc d'Edimburg (marit de la reina Elisabet d'Anglaterra) i en què una de les receptores era una cadet de l'exèrcit britànic de 15 anys. La seva decisió ha provocat una allau de crítiques i demandes de dimissió des dels partits unionistes i fins i tot unes 200 persones van manifestar-se davant de l'ajuntament.

L'alcalde s'ha disculpat dient que no volia ferir sensibilitats a cap de les dues comunitats i que no era la seva intenció d'ofendre ningú, sobretot a la noia i a la seva família, però que en una societat com la nord-irlandesa s'ha d'anar amb molt de compte a l'hora de tractar temes sensibles.

En el context polític actual a la part de l'Ulster sota administració britànica amb un govern de coalició entre republicans i unionistes que té ministres d'ambdós bàndols, és força habitual que passin aquestes coses i per exemple cap membre del costat republicà sol anar a veure la selecció nord-irlandesa per no haver d'escoltar l'himne britànic. Fa unes setmanes la ministra de Cultura va anar al Windsor Park però va ocupar el seu seient un cop finalitzada la interpretació del God Save the Queen.

Font: RTÉ 

Publicat a Política

La campanya publicitària de l'aigua amb gust de taronja que la marca francesa de begudes refrescants Volvic (Grup Danone) ha fet a Anglaterra i al País de Gal·les no es durà a terme a l'illa d'Irlanda, ni al Nord ni al Sud, a fi de no ferir sensibilitats entre els membres de la comunitat catòlica i per evitar que s'associï el producte amb el bàndol unionista.

Als pòsters de la campanya hi apareix una noia pèl-roja molt somrient i una ampolla; fins aquí tot correcte. El problema és el lema, “Orange and Proud” (Taronja i Orgullós/a), que si bé fa referència al gust de l'aigua i al fet de consumir una beguda diferenciada de la resta d'aigües, es podria malinterpretar, com si els consumidors estiguessin orgullosos de ser orangistes, és a dir, unionistes.

Com sol passar en aquests casos, la polèmica ha encès el debat entre els polítics, que sempre aprofiten aquestes notícies per a treure pit davant la seva parròquia. En aquest sentit, Tom Elliot, diputat unionista i reconegut orangista del comtat de Fermanagh, ha criticat la decisió de Volvic dient que no té cap sentit de creure que algú es pugui sentir insultat pel gust de l'aigua i que la correcció política s'ha dut massa lluny. Elliot ha recordat que hi ha moltes begudes amb marques o etiquetes de color verd i que això no suposa cap insult per als unionistes i protestants.

Un altre diputat unionista i orangista, Nelson McCausland, ha criticat el fet que encara no s'havia penjat cap pòster, per la qual cosa Volvic no ha pogut rebre cap queixa, a banda de considerar molt difícil d'entendre que algú pugui sentir-se ofès per una cosa així.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2bKxF0i

Publicat a Política

El tribunal de la Llibertat d'Informació del Regne Unit, un ens que s'encarrega de donar informació sobre l'administració pública a tot aquell qui ho sol·liciti, ha desestimat la demanda de l'historiador irlandès Barry Keane sobre alguns documents de fa més de 100 anys i que romanen sense desclassificar al departament d'Interior britànic (British Home Office).

El litigi va sorgir ara fa dos anys quan Keane feia recerca sobre diversos fets ocorreguts a Cork durant la Guerra d'Independència, més concretament de les massacres de protestants, i va descobrir que un informe anomenat “Paid Informants in Irish Secret Societies 1886-1910” no estava disponible. Aquest informe conté informació sobre la xarxa de confidents i informants a sou que l'exèrcit britànic tenia a Irlanda en aquella època i podria explicar què sabien de coses com els preparatius dels Fets de Pasqua.

La raó adduïda per no desclassificar els arxius és que els descendents dels implicats podrien ser víctimes de represàlies per part d'organitzacions republicanes. Keane ha dit sentir-se estupefacte per aquest raonament puix que la darrera persona mencionada a l'informe ja fa seixanta anys que va morir i perquè hi ha documents que daten de fa 127 anys.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/mfzo

Publicat a Política

Pocs dies després de ser nomenat alcalde de Dublin a l'independent Christy Burke ja li han començat a treure els draps bruts... bé, més que bruts en aquest cas serien cremats, més concretament una Union Jack que diversos simpatitzants del Sinn Féin, partit del que Burke va ser membre fins al 2009, van cremar l'any 1996. La foto ha estat penjada a Twitter pel Progressive Unionist Party (PUP) i hi apareix Burke aguantant el pal d'una bandera britànica en flames.

De tota manera l'alcade no se n'ha amagat i ha assegurat que no té cap intenció de demanar disculpes ni de penedir-se'n. En aquest sentit ha recordat que allò era una guerra, un conflicte que provocava sofriment a ambdós bàndols i que quan va adherir-se al moviment republicà creia –i continua creient- que en aquell context allò era el que s'havia de fer.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/lwNo

Foto original

Publicat a Política
Diumenge, 22 de juny 2014 00:00

Mor Gerry Conlon, un dels Quatre de Guildford

El costat fosc de la justícia britànica en relació amb el republicanisme irlandès torna a l'actualitat amb la mort de Gerry Conlon, un dels Quatre de Guildford que va passar 15 anys a la presó per un crim que no havia comès. Conlon, de 60 anys, va morir ahir a la seva casa de Belfast després d'estar malalt durant uns quants anys arran dels problemes heretats de la seva estada a la presó.

L'any 1975 Conlon, juntament amb tres persones més (Paul Hill, Carole Richardson i Paddy Armstrong), va ser condemnat a cadena perpètua per 33 càrrecs, entre assassinat i conspiració, relacionats amb l'atemptat perpetrat per l'IRA en un pub de Guildford (sud-oest de Londres) en què van morir quatre soldats britànics fora de servei i un civil, a banda de provocar 65 ferits. Una de les proves més importants presentades durant el judici va ser la confessió dels acusats tot i que es va fer sota tortura i maltractament.

El seu pare, Giuseppe, també va ser detingut, i condemnat a 12 anys de reclusió acusat falsament de tinença d'armament, juntament amb sis persones més –el grup conegut com a Maguire Seven- quan va anar a Anglaterra a veure el seu fill; va morir a la presó l'any 1980.

Tanmateix, les famílies i amics dels Quatre de Guildford van endegar una campanya per reclamar una revisió del cas i l'atenció que hi van parar els mitjans de comunicació va fer que l'any 1989 la Cort d'Apel·lació dugués a terme una investigació que acabaria amb l'anul·lació de la condemna i la posada en llibertat dels quatre innocents. La disculpa del govern britànic no va arribar fins l'any 2005 de la mà de Tony Blair.

Des de llavors Conlon va dedicar tots els seus esforços a fer campanya per la democràcia i la justícia arreu del món. El cas encara va agafar més volada amb la pel·lícula “En el nom del pare”, dirigida per Jim Sheridan i amb l'actor Daniel-Day Lewis interpretant el personatge de Conlon, basada en el llibre autobiogràfic de Conlon “Proved Innocent”.

URL curta: ves.cat/lvGY

 

Publicat a Política

Aquest dissabte 17 de maig va fer-se un acte commemoratiu al monument de Talbot Street (Dublin 1) que recorda les 33 víctimes (o 34 si es compta el fill d'una dona en avançat estat de gestació) que van provocar les quatre bombes que fa quaranta anys van explotar, gairebé simultàniament, en tres indrets diferents de la capital i a Monaghan. A dia d'avui romanen impunes. 

Les tres bombes de Dublin van explotar amb només quatre minuts de diferència: la primera a les 17h28 a la confluència entre els carrers Parnell i Marlborough (Dublin 1) provocant 10 morts; la segona a les 17h30 a la cruïlla entre els carrers Lower Gardiner i Talbot (Dublin 1) causant 14 víctimes mortals; la tercera va explotar a les 17h32 a South Leinster Street (Dublin 2) causant dos morts; finalment, a les 18h58 va explotar la darrera bomba, en aquest cas a Monaghan, amb 7 víctimes mortals.

Els atemptats van deixar en estat de xoc tot el país i és que la violència sectària era una cosa que la majoria d'irlandesos associava amb Irlanda del Nord, essent aquesta cadena d'atemptats el capítol més mortífer de la història del conflicte. L'Ulster Volunteer Force va ser acusada de l'atemptat, i així ho va reconèixer la mateixa organització l'any 1993, però el que va causar més malestar va ser la sospita del govern irlandès que alguns dels responsables eren agents britànics i que les forces de seguretat del Regne Unit tenien coneixement de l'acció abans que tingués lloc.

Coincidint amb el 40è aniversari, els membres de Justice for the Forgotten, organització que aplega els familiars de les víctimes, ha anunciat que demandarà el govern britànic per tal de tenir accés als informes secrets que podrien confirmar la col·lusió de Londres amb els fets.

Per la seva banda, el govern irlandès, per boca del Taoiseach Enda Kenny i del Tánaiste Eamon Gilmore, ha assegurat que ha demanat a les autoritats del Nord i del Regne Unit que hom pugui accedir als informes classificats i es depurin responsabilitats. Tanmateix, les més de 300 persones ferides en els atemptats no han rebut cap ajuda de l'administració irlandesa per intentar de superar les seqüeles físiques i psíquiques dels atemptats.

URL curta: ves.cat/k1Oq

 

Publicat a Política

La policia nord-irlandesa (PSNI) va arrestar ahir al vespre Gerry Adams després que el líder del Sinn Féin es presentés voluntàriament a una comissaria de Belfast a fi de ser qüestionat per la seva possible implicació en el segrest, assassinat i desaparició de Jean McConville al desembre del 1972.

Fins ara no hi ha hagut cap condemna en relació amb aquest cas però després que un jutge autoritzés l'entrega al PSNI d'unes gravacions enregistrades al Boston College, realitzades en el marc d'un projecte sobre el conflicte nord-irlandès i amb la promesa feta als participants que no es farien públiques fins que els protagonistes haguessin mort, el cas podria prendre una nova direcció i afectar a algunes figures del moviment republicà. En aquest sentit fa unes setmanes ja van arrestar el veterà Ivor Bell, de 77 anys, a qui també es relaciona amb aquest cas.

McConville, vídua i mare de deu fills, era una dona d'origen protestant convertida al catolicisme que vivia en un barri catòlic de Belfast i de qui es creia que passava informació a l'exèrcit britànic. L'IRA no va reconèixer el seu assassinat fins al 1999 i les seves restes mortals van ser descobertes per casualitat l'any 2003 a la platja de Shelling Hill, al comtat de Louth, fronterer amb Irlanda del Nord i d'on ara Gerry Adams és diputat al Dáil.

Poc abans de començar a declarar, Adams va recordar que mai no havia amagat la seva relació amb l'IRA però que no tenia res a veure amb el cas McConville i va denunciar que trobava sospitós que el cas sorgís en ple període electoral (hi ha comicis locals i europeus el proper 23 de maig). També Mary Lou MacDonald, número dos dels republicans i cara visible del partit a Dublin, va afirmar que la detenció s'havia dut a terme per tal de danyar la imatge d'Adams i del Sinn Féin.

URL curta: ves.cat/ktr6

Foto original

 

Publicat a Política

Com cada mes de gener la desclassificació de documents oficials datats trenta anys enrere fa sorgir a la llum pública tot tipus d’històries rocambolesques que expliquen els secrets dels governs irlandès i britànic. De vegades són ximpleries insignificants però d’altres són afers que en cas d’haver-se dut a terme haurien tingut un gran impacte a la societat.

Durant aquests dies s’han desclassificat els documents del 1983, entre els que destaca el pla estudiat pel govern de Margaret Thatcher per redibuixar la frontera entre la República d’Irlanda i el Nord. L'objectiu era de crear zones de població més homogènia i d’aïllar les dues parts enfrontades en aquella època considerada com els anys de plom dels Troubles en què la violència sectària entre catòlics i protestants era el pa de cada dia.

En un document de l’Oficina d’Irlanda del Nord preparat per un professor de la Queen’s University de Belfast es suggeria dividir la zona sota administració britànica en dues parts, una de les quals, amb uns 500.000 habitants i formada per àrees de Fermanagh, sud d’Armagh i bona part de la ciutat de Derry, passaria a formar part de la República; l’altra romandria al Regne Unit.

Una petita curiositat del pla és que Belfast Oest seria un enclavament catòlic, a l’estil de Berlin Oest, que formaria part de la República i que estaria envoltat d’un mur fent que, de facto, fos un gueto. Aquest enclavament va ser un dels factors més importants a l’hora de rebutjar el pla perquè hauria estat massa complicat de mantenir-hi la seguretat, tant al lloc en si com a una possible carretera d’accés des de la República.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/ifoo

Publicat a Política

El Sinn Féin (SF) va enviar una queixa formal a la BBC després que John O'Dowd, ministre nord-irlandès d’Ensenyament, fos etiquetat amb les sigles “SF IRA!” en un paper on s'indicava la posició d’O’Dowd al plató del programa de televisió Question Time. Aquestes sigles van ser utilitzades per grups unionistes durant els anys vuitanta i noranta en la seva campanya contra els membres del Sinn Féin i els seus familiars.

O’Dowd s'ha mostrat perplex pel fet que una institució del periodisme com la BBC utilitzi simbologia dels anys de plom del conflicte nord-irlandès, sobretot tenint en compte que ja fa 15 anys que va signar-se l’Acord de Divendres Sant. El ministre ha explicat que va anar al programa per questions de respecte i d’igualtat vers els ciutadans assegurant que abans de l’inici del programa li van ensenyar el plànol amb la ubicació de tots els convidats i només hi havia escrit “SF”.

Per la seva banda la BBC ha demanat disculpes per l’ofensa i ha reconegut que les paraules utilitzades eren ingènues i insensibles. Segons la cadena de televisió, la nota va ser escrita per un dels tècnics per al seu ús individual i de cap manera el programa Question Times aprova o autoritza aquests termes.

Font: Newstalk i RTÉ

URL curta: ves.cat/goBG

Foto original

Publicat a Política
Diumenge, 12 de maig 2013 00:00

Els "murs de la pau" aniran a terra

Peter Robinson i Martin McGuinness, primer ministre i viceprimer ministre del govern nord-irlandès, respectivament, han acordat d’enderrocar durant els propers 10 anys els eufemísticament anomenats “murs de la pau”. Aquests murs, uns 60 en total i que en alguns casos arriben als 5,5 metres d’altura, separen els barris més conflictius de les principals ciutats del Nord com Belfast, Derry i Portadown a fi d’evitar incidents entre catòlics i protestants. L’enderroc es durà a terme esglaonadament i es convidarà les dues comunitats a arribar a un acord per saber quina seria la millor manera de fer-ho. Nogensmenys, els aldarulls arran de la retirada de la bandera britànica de l’ajuntament de Belfast el passat desembre fan preveure que no serà fàcil.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/f4Fq  

Publicat a Despatxos
Page 1 of 4