Liffey

A+ A A-

Durant els darrers anys del Celtic Tiger sortien promocions immobiliàries de sota de les pedres però quan va esclatar la bombolla, a principi del 2008, milers d'habitatges que haurien d'haver complert el somni de moltes persones van quedar a mig fer, deixant el paisatge arreu del territori ple d'urbanitzacions fantasma il·lustrant perfectament el desastre.

En el moment àlgid del fenomen, l'any 2010, hi havia gairebé 3.000 urbanitzacions inacabades, moltes de les quals totalment abandonades sense cap tipus de protecció contra els elements o l'acció dels vàndals. Així doncs, l'administració va haver d'assumir-ne la propietat mitjançant el traspàs dels actius i passius dels promotors en bancarrota cap a la NAMA, el banc públic d'actius tòxics.

Ara, després d'uns anys en què de mica en mica l'administració local ha anat arreglant-los, segons les dades del departament d'Habitatge, la xifra d'urbanitzacions fantasma s'ha reduït fins a les 420, una reducció del 85% respecte al 2010. En alguns casos els immobles han estat inclosos al parc d'habitatge social.

En l'eliminació dels "ghost estates" destaca el South Dublin County Council, una de les quatre administracions locals del comtat de Dublin, que ha estat la primera a declarar-se lliure d'urbanitzacions fantasma.  

Font: The journal.ie

URL curta: bit.ly/2o23MJu

Foto original

Publicat a Economia

Fa temps que Irlanda va deixar enrere la crisi i ja s'han començat a veure algunes coses que recorden els anys bojos del Celtic Tiger, quan les transaccions immobiliàries o d'adquisició d'empreses per uns quants milions d'euros eren el pa de cada dia. Ara, després d'uns anys en què el més habitual ha estat comprar immobles a preu de ganga, sobretot mitjançant subhastes, sembla que torna el boom i les transaccions multimilionàries.   

Una mostra d'aquest retorn al temps del Celtic Tiger és la venda de l'edifici One Spencer Dock, a la zona dels Docklands (Dublin 1), a la inversora londinenca AGC Equity Partners per 242 milions d'euros. L'immoble va ser acabat l'any 2007, té nou pisos, 21.000 metres quadrats i des de llavors ha estat ocupat per la consultora Price Waterhouse Coopers, que hi té 1.800 treballadors. El contracte de lloguer venç l'any 2032 i genera 11,8 milions d'euros anuals al propietari.

El del One Spencer Dock va ser un dels molts exemples que van il·lustrar l'esclat de la bombolla immobiliària l'any 2008, amb l'empresa propietària fent fallida i amb l'edifici passant a mans de la NAMA, el banc públic d'actius tòxics. Ara, en una transacció a quatre bandes amb els dos administradors nomenats pel banc tòxic, Ernst & Young i Davy Real Estate, i dos agents immobiliaris, Savills i CBRE, ha estat venut als britànics.

Hi ha qui diu que aquesta és la primera d'una llarga llista d'adquisicions que es duran a terme properament arran del Brexit i és que amb la manca d'oficines que hi ha a Dublin més el possible trasllat de multinacionals de Londres cap a Dublin fan de la capital irlandesa un lloc molt interessant per als inversors, una aposta segura. 

URL curta: bit.ly/2b0W3IE

Publicat a Economia

Arran de l'esclat de la bombolla immobiliària i de la crisi econòmica la construcció d'habitatges ha estat sota mínims i això ha fet que ara, amb la recuperació, hi hagi una greu manca d'habitatge que posa en perill la inversió estrangera atès que en cas d'expandir les operacions a Irlanda, sobretot a Dublin, molts expatriats ho tindrien molt difícil per trobar allotjament i aquest és un factor que les multinacionals tenen en compte.

Així doncs, sempre són molt benvinguts els anuncis de grans promocions immobiliàries com les de la zona de Cherrywood (sud de Dublin), on es construiran 3.000 habitatges, dos grans parcs i un centre comercial que donarà feina a unes 1.000 persones. El projecte va començar a prendre forma l'any 2014, de la mà de la promotora immobiliària nord-americana Hines, i ara el Dún Laoghaire County Council, l'administració local que havia d'atorgar el permís urbanístic, hi ha donat el seu vistiplau.

En aquesta zona ja hi havia previst de construir-hi habitatges fa uns anys però la crisi ho va aturar tot; de fet, la prolongació de la línia verda del Luas, iniciada l'any 2007, va fer-se pensant en la gran quantitat d'habitatges que s'hi havien d'aixecar però fins ara, aquest tram final de la línia té diverses parades fantasma enmig del no-res i d'altres on no hi puja gairebé ningú, una situació que hauria de canviar amb els 30.000 residents que s'espera que visquin a les noves promocions.

URL curta: bit.ly/2apLo81

Publicat a Economia

Una de les causes de la desbocada espiral de preus que va patir el mercat immobiliari va ser la facilitat de crèdit als bancs irlandesos, que donaven una hipoteca a qualsevol que entrés a l'oficina i que prestaven diners a especuladors que pensaven que la bombolla no esclataria mai però... sí, va esclatar i va enfonsar l'economia de tot el país fins al punt d'haver de demanar ajuda internacional mitjançant un rescat que va servir principalment per a salvar el sistema bancari.

Ara, sis anys després del decret que garantia els diners dipositats en qualsevol banc irlandès, el Parlament ha creat una comissió per tal d'investigar què va passar durant la primera dècada d'aquest segle, centrant-se sobretot en el període 2001-2008, i ha demanat tots els detalls sobre la relació entre el volum d'hipoteques i les bonificacions pagades als directius de les entitats, que són AIB, Bank of Ireland, EBS, Permanent TSB i el liquidador de l'Irish Nationwide i de l'ex-Anglo Irish Bank.

Aquestes entitats tenen fins al 8 de gener per a presentar al·legacions i fins al 8 de febrer per a presentar la informació requerida, en què destaca: quins van ser els 10 directius de cada banc que més van cobrar, quins van ser els agents immobiliaris encarregats de valorar immobles que van cobrar més de 25 milions d'euros pel seu servei, una anàlisi detallada de les accions o opcions sobre accions lligats al volum d'hipoteques i els noms dels membres del comitè de cada banc que havia de controlar l'exposició al risc de l'entitat.

Nogensmenys, malgrat que la investigació serà extensa i llarga, diuen que durarà un mínim de sis mesos, hi ha qui pensa que no se'n traurà l'aigua clara i que no s'arribarà a cap conclusió. Molt probablement es repartirà la culpa entre tots i el qui acabarà pagant la festa una altra vegada serà el contribuent en forma de despeses milionàries d'advocats i jutges com ja ha passat en d'altres investigacions d'alta volada com el Mahon Tribunal, encarregat d'investigar una trama de corrupció entre polítics i empresaris que l'any 2008 va provocar la dimissió de Bertie Ahern del càrrec de Taoiseach.

A més, sembla que algunes parts implicades no tenen cap intenció de col·laborar com és el cas del Banc Central Europeu; tant Mario Draghi com el seu predecessor, Jean-Claude Trichet, s'han negat a declarar davant la comissió adduint que no hi tenen cap obligació.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/mang

Publicat a Economia

A partir de l'any vinent les administracions locals podran gravar anualment els propietaris de solars no urbanitzats amb un 3% del valor de mercat del terreny. Aquesta mesura, coneguda com a “utilitza'l o paga”, té l'objectiu de pressionar els promotors immobiliaris a construir habitatges, sobretot ara que la demanda supera amb escreix l'oferta, i alhora evitar la mala imatge de molts solars que acumulen tot tipus de deixalles.

En principi aquesta penalització hauria d'acabar amb la pràctica actual de comprar un terreny i especular-hi esperant el millor moment per a construir-hi o vendre'l, fent que de vegades passin uns quants anys i el lloc es degradi essent un focus de brutícia i insalubritat. Això és el que va demanar l'ajuntament de Dublin l'any passat atès que el problema és força estès al centre de la ciutat.

Altres mesures de la proposició de llei, que s'aplicarà en poblacions de més de 3.000 habitants, són la impossibilitat per part del promotor de “comprar” a l'administració local la possibilitat d'evitar l'obligació de reservar un 20% de les promocions a habitatge social o la possibilitat de revocar el permís urbanístic si es demostra que no hi ha cap intenció de començar a construir; actualment hi ha un marge de 5 anys abans no caduca el permís de construcció.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/l0Yd

Publicat a Economia

A diferència de la majoria dels països europeus on la disminució de l’activitat en el sector de la construcció ha estat d’un 1.8% de mitjana, Irlanda no aixeca cap i el 2010 hi hagué un descens del 33% respecte l’any anterior.

A més, la despesa del sector públic en infraestructures, que històricament havia estat un refugi en èpoques de crisi, ha estat tallada en sec i això agreuja el problema. Però amb l’estoc d’edificis buits que es van construir durant el període de bogeria total entre el 2004 i el 2007, construir-ne de nous no solucionaria res.

D’altra banda, el mercat d’habitatges continua en caiguda lliure i a Dublin els preus han baixat gairebé un 15% en un any. Si es comparen els preus actuals amb els màxims que es van arribar a pagar l’any 2007 el descens és del 53%.

Si tenim en compte la incertesa del mercat laboral i el poc crèdit que poden donar les entitats bancàries, no es preveu que la situació millori en un futur proper i els únics que en trauran un benefici són els que tenen estalvis i participen en subhastes a preu de ganga.

Font: Irish Independent

Publicat a Economia

Les dades de l’Oficina Central d’Estadística confirmen que a Irlanda hi ha dos mercats immobiliaris diferenciats: Dublin, on els preus han pujat un 10.6% durant el període de 12 mesos acabat a final d’agost, i la resta del territori, on els preus han baixat un 2.6%. De tota manera a Dublin els preus actuals són el 51% dels que hi havia al moment àlgid del boom fa 6 anys.

La pujada a Dublin s’explica perquè la demanda supera l’oferta i és que d'ençà el 2008 no s’ha construït gairebé res malgrat que les famílies continuen tenint la necessitat de viure en algun lloc. Una altra dada que confirma la poca activitat entre els venedors és que bona part dels habitatges que canvien de mans són arran de la mort del propietari.

Tanmateix, la NAMA, el banc públic d’actius tòxics, té uns 10.000 habitatges en estoc disponibles per posar-los a la venda immediatament i el govern ha assegurat que els posarà al mercat si veu que comença a gestar-se una nova bombolla immobiliària. D’altra banda, fora de Dublin els preus continuen baixant a causa de la gran quantitat d’habitatges buits, sobretot en urbanitzacions fantasma, i per l'estat de l'economia, que només sembla que es recuperi una mica a la capital.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/hnMk

Publicat a Economia

Molts d’aquells “cowboys” que durant els anys bojos del Celtic Tiger formaven part de la jet-set irlandesa però que amb l’esclat de la bombolla van enganxar-se els dits continuen practicant el turisme de bancarrota, pràctica que consisteix en declarar-se en fallida al Regne Unit o als Estats Units per d’aquesta manera lliurar-se de qualsevol deute al cap de només 12 mesos.

Que els megadeutors irlandesos sol·licitin ser declarats en fallida en d’altres jurisdiccions ve donat pel fet que a Irlanda no es podrien alliberar del deute contret majoritàriament amb entitats financeres que prestaven milions a cabassos sense cap mena de control fins al cap de 12 anys, per la qual cosa qualsevol ingrés que hom tingui, despeses de subsistència a banda, va a pagar als creditors.

La seva fat ha estat dispar: Seán Quinn, el qui va ser l’home més ric d’Irlanda, va ser declarat en fallida a Belfast però més tard van revocar la decisió en considerar que el seu centre d’interès era a la República d’Irlanda i no al Regne Unit; el mateix li va passar a l’exmembre de l’IRA i participant a la vaga de fam de principi dels 80 Tom McFeely.

Un que ha tingut més sort ha estat el promotor immobiliari Bernard McNamara que, en haver estat declarat en fallida a Londres, s’alliberarà del seu deute de 1.500 milions d’euros el proper 2 de novembre.  

Font: Evening Herald

URL curta: ves.cat/eyp2

Publicat a Economia
Dijous, 04 April 2013 00:00

Dos mercats immobiliaris

Les dades dels diversos webs on es publiquen anuncis de venda d’habitatge comencen a dibuixar un escenari immobiliari amb dos mercats clarament diferenciats: el de Dublin i el de la resta d’Irlanda. A Dublin el preu s’ha incrementat un 0.5% durant els darrers 12 mesos, fet que no succeïa des de l’any 2007 i és que la demanda de cases familiars comença a superar l’oferta atès que des que va iniciar-se la crisi s’ha construït molt poc a la capital. Una història ben diferent són les zones rurals, on els preus han continuat baixant durant l’últim any. A nivell global el descens ha estat del 9.8% segons myHome.ie i un 6.6% segons Daft.ie.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/erbt

Publicat a Despatxos
Dilluns, 11 de febrer 2013 00:00

Gangues a Eyre Square de Galway

Durant els anys bojos del Celtic Tiger Galway no va ser cap excepció a la resta d'Irlanda i pagar preus astronòmics per qualsevol propietat era una cosa ben normal. Transcorreguts gairebé cinc anys des de l’inici de la crisi immobiliària el panorama és del tot diferent i 27 propietats, 18 habitatges i 9 locals comercials, que en el moment àlgid del boom van vendre’s per 130 milions d’euros ara tenen un preu de 12 milions. Els immobles estan situats a la cèntrica Eyre Square i Forster Street, una de les zones amb més afluència de la ciutat en ser al costat de l’estació de tren i autobusos.

Font: Galway City Tribune

URL curta: ves.cat/cOmN

Publicat a Despatxos
Page 1 of 4