Liffey

A+ A A-

El govern no vol que li paguin milers de milions d’euros

El govern no vol que li paguin milers de milions d’euros Placa a l'exterior del Departament d'Economia / Foto: Liffey

Sembla que l'informe de la Comissió Europea sobre els afers fiscals d'Apple a Irlanda es farà públic aquesta setmana i tot apunta que la companyia de la poma haurà de pagar els milers de milions d'euros en impostos que hauria d'haver pagat durant els darrers anys si no hagués utilitzat un entramat d'empreses pantalla dissenyat a partir d'escletxes legals i amb l'administració irlandesa fent els ulls grossos que han fet que alguns anys, com el 2011, Apple només hagi pagat un 0,05% d'impost de Societats, quan la taxa oficial és del 12,5%.

Segons el banc d'inversions JP Morgan, l'import en impostos endarrerits a pagar per la multinacional nord-americana podria arribar fins als 19.000 milions d'euros, un import que surt de multiplicar els beneficis reals dels darrers deu anys per 12,5%, tot i que la xifra podria ser molt més baixa, tot dependria dels anys que la Comissió Europea decideixi de tirar enrere, que podrien ser entre tres, llavors serien uns 6.000 milions d'euros, i deu. ACTUALITZACIÓ 30/08/16 - Finalment són 13.000 milions d'euros.

Nogensmenys, el que podria ser una gran notícia per a qualsevol govern, sobretot si carrega un gran deute com és el cas a Irlanda, sembla que no ho serà tant per a l'executiu d'Enda Kenny que, de la mà de Michael Noonan, ministre d'Economia, ja ha assegurat diverses vegades que portarà una decisió "desfavorable" de la Comissió Europea als tribunals que calgui, és a dir, que no vol rebre ni un cèntim d'Apple. Així doncs, es podria donar la ridícula paradoxa que Europa digués que a Irlanda li deuen milers de milions d'euros i que el govern digués que no els vol.

Això s'explica perquè Apple és, segons al·lega Brussel·les, una de les diverses multinacionals amb seu a Irlanda que des dels anys noranta tenen un tracte fiscal molt favorable a canvi de donar feina a milers de treballadors al sector de l'alta tecnologia que, en aquest cas sí, paguen impostos com IRPF i cotitzacions a la Seguretat Social, a banda de generar activitat econòmica consumint en supermercats, restaurants, lleure, assegurances, benzina, etc.

L'assumpte és tant delicat que ni el Fine Gael ni l'opositor Fianna Fáil hi han volgut donar una resposta clara i sempre han fugit d'estudi dient que no hi havia cap tracte de favor, que tot era correcte. Això sí, ambdós partits reconeixen que un dictamen “advers” a Irlanda, és a dir, que es confirmi que l'empresa de Cupertino (Califòrnia) hauria d'haver pagat molts més impostos i que se l'hi ha donat una ajuda il·legal, afectaria la reputació del país en matèria fiscal, augmentant la percepció internacional que Irlanda és un paradís fiscal i posant en perill futures inversions, tant de les empreses que no podrien aprofitar-se de tractes favorables com de les que, per responsabilitat social, no inverteixen en països que són considerats paradisos fiscals.

La resolució de la Comissió Europea també podria afectar l'estabilitat del govern i és que alguns dels independents que en formen part ja han expressat la seva opinió; en aquest sentit el díscol John Halligan ha dit que cap empresa pot fer xantatge a un país i que si Apple deu diners a l'Estat que pagui i s'ha acabat la història, a banda de demanar que es destinin els diners a arreglar el Servei de Salut i a construir habitatge social. Un altre independent, Finian McGrath, li ha donat suport afirmant que “si Apple ha de pagar, que pagui. Punt final”.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2buwZcB

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.