Liffey

A+ A A-

Qui prestava calers a tort i a dret en els anys del boom?

Qui prestava calers a tort i a dret en els anys del boom? Uns centimets de res per a salvar els bancs / Foto: Liffey

Una de les causes de la desbocada espiral de preus que va patir el mercat immobiliari va ser la facilitat de crèdit als bancs irlandesos, que donaven una hipoteca a qualsevol que entrés a l'oficina i que prestaven diners a especuladors que pensaven que la bombolla no esclataria mai però... sí, va esclatar i va enfonsar l'economia de tot el país fins al punt d'haver de demanar ajuda internacional mitjançant un rescat que va servir principalment per a salvar el sistema bancari.

Ara, sis anys després del decret que garantia els diners dipositats en qualsevol banc irlandès, el Parlament ha creat una comissió per tal d'investigar què va passar durant la primera dècada d'aquest segle, centrant-se sobretot en el període 2001-2008, i ha demanat tots els detalls sobre la relació entre el volum d'hipoteques i les bonificacions pagades als directius de les entitats, que són AIB, Bank of Ireland, EBS, Permanent TSB i el liquidador de l'Irish Nationwide i de l'ex-Anglo Irish Bank.

Aquestes entitats tenen fins al 8 de gener per a presentar al·legacions i fins al 8 de febrer per a presentar la informació requerida, en què destaca: quins van ser els 10 directius de cada banc que més van cobrar, quins van ser els agents immobiliaris encarregats de valorar immobles que van cobrar més de 25 milions d'euros pel seu servei, una anàlisi detallada de les accions o opcions sobre accions lligats al volum d'hipoteques i els noms dels membres del comitè de cada banc que havia de controlar l'exposició al risc de l'entitat.

Nogensmenys, malgrat que la investigació serà extensa i llarga, diuen que durarà un mínim de sis mesos, hi ha qui pensa que no se'n traurà l'aigua clara i que no s'arribarà a cap conclusió. Molt probablement es repartirà la culpa entre tots i el qui acabarà pagant la festa una altra vegada serà el contribuent en forma de despeses milionàries d'advocats i jutges com ja ha passat en d'altres investigacions d'alta volada com el Mahon Tribunal, encarregat d'investigar una trama de corrupció entre polítics i empresaris que l'any 2008 va provocar la dimissió de Bertie Ahern del càrrec de Taoiseach.

A més, sembla que algunes parts implicades no tenen cap intenció de col·laborar com és el cas del Banc Central Europeu; tant Mario Draghi com el seu predecessor, Jean-Claude Trichet, s'han negat a declarar davant la comissió adduint que no hi tenen cap obligació.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/mang

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.