Liffey

A+ A A-
Divendres, 29 de setembre 2017 00:00

AIB i PTSB no pagaran impostos durant 2 dècades

Fa uns dies AIB va anunciar que no pagaria impostos durant els vint anys vinents i ahir, davant d'una comissió parlamentària, va ser PTSB qui va anunciar el mateix, amb l'única diferència que, segons els seus càlculs, en seran 21. Ambdues entitats utilitzaran el mateix mecanisme comptable per tal de no pagar impostos durant dues dècades; aquest mecanisme consisteix a utilitzar les pèrdues dels anys anteriors per a contrarestar els beneficis futurs, el que en termes comptables es coneix com a actiu per impost diferit (deferred tax asset).

Quan l'any 2008 el govern va haver de salvar uns quants bancs, entre ells AIB (controlant el 99,9% de les accions) i PTSB (75%), el llavors ministre d'Economia, Brian Lenihan (Fianna Fáil), va derogar aquesta normativa a fi d'evitar que els bancs aprofitessin les seves pèrdues multimilionàries per no pagar impostos en el futur, però l'any 2013, el ministre Michael Noonan (Fine Gael) la va tornar a introduir.

Amb tot, Shane O'Sullivan, director d'Operacions a PTSB, va recordar que aquest mecanisme s'utilitza a tots els sectors i no únicament als bancs. Per la seva banda, Pearse Doherty, portaveu d'Economia del Sinn Féin, va denunciar el canvi fet l'any 2013 pel govern de coalició del Fine Gael i el Labour, que suposa una important pèrdua d'ingressos per a l'Estat.

Font: The Journal.ie  

URL curta: bit.ly/2fCI9Ba

Publicat a Economia
Dimarts, 13 de juny 2017 00:00

AIB, entre 3,90 i 4,90 euros

Michael Noonan, ministre d'Economia, ha anunciat que el 23 de juny el govern posarà a la venda el 25% de les accions d'AIB, del 99,9% que en controla des que hi va injectar uns 21.000 milions d'euros a fi d'evitar-ne la fallida. El preu de sortida estarà entre els 3,90 i els 4,90 euros per títol i tenint en compte que s'oferiran uns 679 milions d'accions, els ingressos haurien d'estar entre 2.648 i 3.327 milions d'euros. Els interessats hauran d'invertir-hi un mínim de 10.000 euros i fer-ho mitjançant un corredor de borsa autoritzat, amb qui hauran de tenir un compte obert com a molt tard el dia 16 de juny. Aquest preu per acció situa el valor total del banc entre els 10.600 i els 13.300 milions d'euros.

Font: Newstalk

URL curta: bit.ly/2rovYYy

Publicat a Despatxos

Durant les setmanes vinents el govern posarà a la venda el 25% de les accions d'AIB, del qual en controla un 99,9% després d'injectar-hi gairebé 21.000 milions d'euros via ampliació de capital a fi d'evitar-ne la fallida quan va esclatar la crisi, i l'equip directiu del banc ha començat a promocionar el retorn de l'entitat als mercats a inversors potencials, corredors de borsa i analistes financers.

Entre els avantatges que s'anuncien hi ha el fet que el banc no hauria de pagar impostos durant molts anys, fins a trenta segons el nivell de beneficis. Això és degut a la legislació fiscal, que permet utilitzar les pèrdues d'anys anteriors per a contrarestar els beneficis futurs, el que en termes comptables es coneix com a actiu per impost diferit.

Actualment, a AIB aquest actiu és de 3.000 milions d'euros, un import que va anar creixent en línia amb les pèrdues multimilionàries generades durant els anys més durs de la crisi. De tota manera, com a actiu va fer que al balanç de l'entitat la diferència entre actius i passius no fos tan gran i això va estalviar el govern d'injectar-hi encara més diners.

Fa anys els bancs només podien utilitzar el 50% de les pèrdues per crear aquest actiu diferit però l'any 2014, el govern, a fi d'alleujar la situació de les empreses amb més problemes i fer-les viables a llarg termini, va suprimir aquesta restricció.

Amb tot, per a l'any 2016 AIB ha declarat un benefici abans d'impostos de 1.900 milions d'euros i ha proposat de pagar un dividend de 250 milions d'euros, que anirà a parar gairebé integrament a les arques públiques.

Font: The Journal.ie

URL curta: bit.ly/2rSM9B7  

Publicat a Economia

La millora de la situació econòmica en el sector bancari irlandès, que majoritàriament ha deixat els números vermells, ha fet que el govern cregui que és el moment de començar a recuperar una part dels diners que va injectar-hi fa uns anys a fi de salvar algunes entitats de la fallida. L'ajuda va suposar la nacionalització dels grans bancs irlandesos, a excepció del Bank of Ireland, on la participació estatal va quedar-se al voltant del 30%.

Malgrat les protestes d'alguns sectors de la població, no només els anticapitalistes radicals, de destinar diners públics a salvar unes entitats que van enganxar-se els dits després d'haver donat crèdit a tort i a dret pensant que la bonança seria eterna, a Irlanda el rescat no va consistir a regalar diners a la banca sinó que es va fer via ampliació de capital.

El cas d'AIB, del qual l'Estat en controla un 99,9% de les accions, l'any 2010 s'hi va injectar 21.800 milions d'euros i ara el govern vol posar-ne a la venda un 25%, tant a inversors institucionals com a particulars. S'espera que l'operació de venda comenci aquest mes o al juny i suposi uns ingressos d'entre 2.500 i 3.000 milions d'euros per a la tresoreria estatal.

Per als particulars s'ha posat dues condicions: s'haurà de fer una inversió mínima de 10.000 euros i s'haurà de tenir un compte amb empreses de corredoria de borsa designades pel govern; de moment ja hi ha els brokers Goodbody, Davy i Investec, tot i que properament se n'hi afegiran més. Amb el mínim de 10.000 euros es vol evitar una gran atomització de l'accionariat.

El preu de compra serà el mateix per a tothom i no hi haurà descomptes ni ofertes per als empleats del banc; a més, no es cobrarà cap comissió per transacció als particulars, a fi de rebre el mateix tracte que els institucionals. La quantitat que vagi a cada tipus d'inversor dependrà de la demanda en el mercat de particulars i no hi haurà límit en el nombre d'accions a comprar.

Les accions es vendran sense bonus ni res per l'estil a fi d'evitar la repetició de les pèrdues amb la sortida a borsa d'Eircom, que s'oferia un bonus als qui mantinguessin les accions durant un cert temps i molts van esperar al venciment per rebre el bonus, però en aquell moment el preu de l'acció havia baixat tant que hi van perdre diners, malgrat el bonus.

Font: Irish Independent 

URL curta: bit.ly/2pb79D5

Publicat a Economia

Amb l'esclat de la crisi econòmica l'any 2008 el govern va haver de salvar de la fallida la majoria de bancs irlandesos però a diferència d'altres països, en què les ajudes als bancs van ser en forma de préstecs que en alguns casos no es tornaran mai, la injecció de diners va fer-se mitjançant una ampliació de capital, per la qual cosa el govern va passar a ser propietari de gairebé el 100% de les accions, a excepció del Bank of Ireland, l'únic dels grans que no va ser totalment nacionalitzat.

Ara, amb la recuperació econòmica, que ha suposat una reducció del nivell de morositat i de provisions per deutes de dubtós cobrament, alguns dels bancs nacionalitzats tornen a tenir uns sucosos beneficis, fet pel qual el govern ha començat a pensar en la seva privatització i fer calaix.

El que té tots els números de ser el primer a tornar a mans privades és AIB, que l'any passat va tenir un benefici abans d'impostos de 1.700 milions d'euros i que enguany té previst de pagar 250 milions d'euros en dividends, una circumstància, la de pagar dividends, que no es donava des del 2008. Tenint en compte que l'Estat en controla un 99,9% la majoria del dividend anirà a parar a les arques públiques.

L'any passat ja s'havia pensat de començar a privatitzar-lo però unes condicions del mercat desfavorables, amb crisis bancàries a Alemanya i Itàlia i el Brexit, ho van desaconsellar. Ara però, sembla que és el moment idoni i al maig o al juny el govern podria vendre's accions per valor d'uns 3.000 milions d'euros, un 25% del total, començant a recuperar així els 21.000 milions d'euros que hi va injectar l'any 2008.

Font: Newstalk i Irish Examiner 

URL curta: bit.ly/2lGeoNA

Publicat a Economia

Després d'uns anys acumulant pèrdues multimilionàries arran de l'esclat de la bombolla immobiliària i amb un gran nombre de deutors, que van enganxar-se els dits especulant a tort i a dret, declarant-se en bancarrota en no poder retornar els diners prestats, ara sembla que la banca irlandesa, igual que l'economia, ha començat a agafar embranzida i els números han deixat de ser de color vermell.

Un exemple que il·lustra aquesta tendència és AIB, un banc que va haver de ser rescatat pel govern amb una injecció de 21.000 milions d'euros. Tanmateix, a diferència d'altres països on també es va fondre el sistema bancari però on les ajudes estatals van ser a fons perdut, a Irlanda els diners aportats pel govern van ser destinats a comprar accions via ampliació de capital i a la subscripció de deute emès pels bancs. En el cas d'AIB això va suposar que el govern passés a controlar el 99,8% dels títols, és a dir, que va ser una nacionalització de facto tot i que no va involucrar-se en la gestió.

Ahir el banc va presentar el seu resultat econòmic per al primer semestre del 2016 i va revelar un benefici abans d'impostos d'uns 1.000 milions d'euros; en aquesta xifra s'hi inclou la venda de la seva participació a Visa Europe i la reducció de la provisió per deutes que en principi creia incobrables; a destacar també la reducció dels deutes de dubtós cobrament, que han passat dels 18.000 milions d'euros en el moment àlgid dels impagaments, l'any 2013, a 11.300 milions actualment.

A més, AIB pagarà 1.800 milions d'euros a l'Estat en retornar una part del deute comprat durant el rescat de l'entitat. També hi ha una bona notícia per als 3.000 clients que, erròniament, no se'ls havia permès de tenir una hipoteca amb un interès variable i ara, AIB, seguint les instruccions que el Banc Central va emetre al desembre, els tornarà a posar en interès variable (tracker mortgage).

Font: RTÉ 

URL curta: bit.ly/2azYsM2

Publicat a Economia

S'ha acabat la crisi, la República d'Irlanda s’ha classificat per a l'Eurocopa 2016, tot és gresca i xerinola i sembla que els errors del passat no han servit per a aprendre la lliçó. Així doncs, l'entitat AIB, potser arran de l'eufòria desfermada per haver començat a tornar el deute contret amb l'Estat a l'inici de la crisi per tal de no fer fallida, ha estat al centre de la polèmica pels seus préstecs als afeccionats irlandesos que vulguin seguir els nois de verd l'estiu que ve.

En aquest sentit AIB ofereix préstecs de 1.000 fins a 30.000 euros perquè no manqui de res a tots aquells que facin el periple per França; els diners s'haurien de tornar en un termini d'entre un i cinc anys a un interès de gairebé el 10%. Tot i que aquests tipus de préstecs, per a imports petits a tornar en poc temps, són més habituals a les Credit Union, AIB s'ha embarcat en una espiral prestatària que ha fet saltar les alarmes a l'Associació de Consumidors d'Irlanda (ICA).

L'ICA ha demanat al Banc Central que posi una mica d'ordre a fi d'evitar que es repeteixi la història de diner fàcil que va dur el país a la fallida. Per a un responsable de l'organització de consumidors, fer un viatge que tingui un cost de 30.000 euros és més propi d'haver guanyat un premi més que no pas d'unes vacances que hom s'ha de pagar de la seva butxaca.

Per la seva banda AIB ha assegurat que totes les sol·licituds han de passar l'anàlisi de crèdit habitual i ha anticipat que la majoria de préstecs estaran a la banda baixa de l'escala d'imports. Al web del banc anuncien que la sol·licitud es pot fer online i que la resposta es rep en un període de tres hores.

Font: Newstalk

URL curta: ow.ly/W3jyV

Publicat a Economia
Dissabte, 07 de novembre 2015 09:00

AIB comença a tornar els diners del seu rescat

El Mecanisme Únic de Supervisió (MUS), un invent que ha permès al Banc Central Europeu de controlar totes les entitats bancàries de la Zona Euro, ha donat el seu vistiplau a AIB per a començar a retornar els diners que li va prestar l'Estat irlandès l'any 2009 a fi de no fer fallida, 20.800 milions d'euros en total. La injecció de diners va ser en forma de compra d'accions ordinàries via ampliació de capital, preferents i deute.

Des de llavors el banc forma part del nombrós grup d'entitats nacionalitzades, atès que l'Estat és propietari del 99% de les accions, però el govern s'ha mantingut al marge de la gestió i només ha alçat la veu en comptades ocasions, com quan va obligar el banc a limitar el salari del director general a 500.000 d'euros anuals.

Aquest vistiplau del MUS és per a retornar 3.300 milions d'euros i el primer pagament, que tindrà lloc en els propers dies, serà per un import de 1.700 milions; servirà per a redimir una part de les accions preferents emeses l'any 2009. D'aquí a uns mesos es farà un segon pagament, de 1.600 milions d'euros, relacionat amb títols de deute. Ambdues operacions hauran d'obtenir l'aprovació de la Junta d'Accionistes, que serà un simple tràmit puix que el govern té la majoria de les accions.

Font: Newstalk i The Journal.ie

URL curta: ves.cat/mgtt

Publicat a Economia

L'Estat hi va haver d'injectar 21.000 milions d'euros per evitar-ne la fallida -actualment en controla un 99,8%- però al llarg de la crisi a AIB no s'han estat de res i sembla que la cosa no ha canviat. Ara l'entitat ha sol·licitat a l'ajuntament de Dublin un permís d'obres per remodelar l'entrada del Bankcentre, el quarter general que l'entitat té al barri de Ballsbridge (Dublin 4).

Segons un portaveu del banc, l'objectiu de la remodelació és de facilitar l'accés a la clientela i assegura que estan molt conscienciats amb el seu cost. El més destacat del projecte és un baldaquí, és a dir, un cobert sostingut per columnes, que protegirà de les inclemències del temps tots els qui vagin cap a l'oficina central.

Font: Irish Independent

URL curta: scur.cat/DK6PLA

Publicat a Economia

AIB va anunciar que retallarà la plantilla en 2.000 persones, en principi mitjançant baixes voluntàries, el mateix dia que feia públic que durant el 2010 va perdre 10.400 milions. Després de saber-se aquesta informació les accions del banc van baixar un 12% fins als 22 cèntims, si bé l’Estat irlandès controla el 92% del banc.

AIB ja va acomiadar 900 treballadors el 2009 i 400 el 2010. El futur per sortir endavant estarà molt influenciat per la marxa de l’economia irlandesa. Altres accions a prendre seran vendre actius de divisions no essencials i basar-se en aquells negocis que donen un benefici més alt.

Les pèrdues han estat causades principalment per la crisi immobiliària amb 13.000 milions de crèdits incobrables, alguns dels quals seran transferits a la NAMA. A més, la competència entre bancs per captar dipòsits ha fet que la taxa d’interès fos superior.

Font: RTÉ

Publicat a Economia
Page 1 of 3