Liffey

A+ A A-

Segons un estudi de l’Irish Nightclub Industry Association (INIA) sobre el sector dels nightclubs (discoteques), un 25% d’aquest tipus de locals ha hagut de tancar a causa de la crisi però sobretot pels costos de les llicències. Malgrat que els irlandesos gasten de mitjana uns 2.000 euros anuals en alcohol, l’administració cobra 410 euros per cada ni d’obertura i això al cap de l’any suposa una gran despesa.

El director general de la INIA, Barry O’Sullivan, afirma que aquest fet es tradueix en una pèrdua d’uns 2.500 llocs de treball a temps parcial i demana una rebaixa en el cost de les llicències. Si no, els tancaments continuaran en el futur amb encara més aturats.

També calcula que si es baixés el preu de 410 a 200 euros per nit es crearien uns 330 llocs de treball a temps complet. El que passa és que en un principi el govern deixaria d’ingressar uns 12.2 milions però després obtindria més ingressos en impostos sobre alcohol, salaris, beneficis, etc.

A més, els nightclubs obren ara 2.7 nits a la setmana quan el 2007 ho feien 4.2 nits i això suposa una reducció d’ingressos i la possible pèrdua de clientela quan hi va i es troba que el seu local habitual està tancat i no hi torna.

Reportatge sobre pubs tancats

Font: Irish Independent 

Publicat a Economia

L’Associació de Marxants de Vi d’Irlanda (VFI) ha engegat una campanya que pretén reforçar el costat més social dels pubs i intentar d’aquesta manera donar un tomb a la situació de caiguda lliure en la que es troben les vendes. Es calcula que el volum de negoci ha disminuït un 25% en els darrers tres anys.

Bàsicament el que proposen és fer molts més actes socials com pub quizzes, nits temàtiques, cinema i qualsevol activitat que animi la gent a entrar al pub. Malgrat que des de sempre un pub ha estat com un club social, les noves generacions ho veuen més com un lloc per anar-hi el cap de setmana. Una altra cosa important és formar la plantilla per oferir un servei de qualitat.

Una enquesta de la VFI ha revelat que de moment els propietaris de pubs només han pres mesures de tipus econòmic com intentar reduir les factures de la llum, reduir les hores d’obertura i alhora els costos laborals i baixar el preu de la beguda i el menjar. Les dades de l’VFI també diuen que part del negoci que han perdut els pubs l’han guanyat els off-licence, les botigues autoritzades a vendre begudes alcohòliques.

Font: Irish Examiner

Publicat a Economia

La crisi econòmica ha fet que el poder adquisitiu de molts irlandesos hagi minvat i com a conseqüència d’això el negoci de molts pubs, sobretot en zones rurals, hagi disminuït de manera alarmant mentre que els costos s’han mantingut o fins i tot han augmentat.

Segons Paul O’Grady, expresident de l’Associació de Marxants de Vi, entre un 20 i un 25% del pubs del comtat de Galway hauran de tancar l’any que ve en no poder renovar el permís per vendre alcohol. Per obtenir-lo s’ha de presentar un document anomenat Tax Clearance Certificate que és emès per Hisenda conforme els afers fiscals d’una empresa o persona estan al dia.

Com a molt podran sol·licitar un Tax Clearance Certificate provisional si arriben a un acord amb Hisenda per pagar els impostos fraccionadament però si la situació no millora hauran de tancar definitivament. Abans de la crisi quan un pub tancava podia vendre la llicència fàcilment a un preu molt alt perquè anaven molt buscades, sobretot per supermercats de les grans ciutats, però ara es paga molt menys.

Durant els darrers anys les zones rurals d’Irlanda han vist tancar centenars de pubs; les causes principals han estat la disminució del nombre d’habitants i una major conscienciació de no conduir sota els efectes de l’alcohol, en part gràcies a l’augment dels controls policials.

Font: Connacht Tribune

Publicat a Economia

El preu que demanen pel mític pub de Phibsboro que dóna nom a la cruïlla entre North Circular Road, Prospect Road i Phibsboro Road exemplifica d’una manera clara la gravetat de la crisi immobiliària que viu el país després que la bombolla esclatés a principi del 2008 i que ha afectat pubs que feien diners a mansalva durant el Celtic Tiger.

Dels 4.2 milions d’euros que van pagar pel John Doyle’s el 2006 ara en demanen 850.000 euros, després que l’Irish National Bank no rebés cap oferta posant un preu de venda d'1 milió. Aquest preu és fins i tot més baix que les 900.000 lliures (1.14m €) que van pagar-se per aquest pub a principi dels noranta durant les acaballes de la crisi econòmica anterior.

L’edifici data del 1860 i la part de la façana de la planta baixa va ser construïda amb el granit que va sobrar de la Saint Peter’s Church, que és molt a la vora. És força habitual trobar treballadors de la veïna de Mountjoy Prison i com a clients més coneguts va tenir l’escriptor Brendan Behan i el botxí de la presó Albert Pierrepoint, de qui diuen que quan venia a Dublin “per feina” anava a prendre un whiskey doble abans de practicar una execució a la forca.

Font: Irish Independent

Publicat a Economia

Els pubs d’Irlanda només poden servir alcohol si tenen la llicència que Hisenda emet anualment i que és vàlida de l'1 d’octubre fins al 30 de setembre, però per obtenir-la cal estar al dia en el pagament d'impostos i és aquí on molts pubs s'han trobat amb un problema atès que els seus ingressos s'han vist reduïts pel descens de negoci derivat de l'enduriment de les lleis que han rebaixat el límit d'alcoholèmia per als conductors i la venda d'alcohol en supermercats a preus molt baixos.

Així doncs, els pubs que tinguin endarreriments amb els Revenue Commissioners només tenen dues opcions: o continuar servint alcohol sense llicència o tancar la paradeta. El problema és general arreu del país però es nota sobretot a les zones rurals on a més dels problemes anteriorment esmentats s'hi ha de sumar el despoblament.

Per exemple, a l'oest de Limerick, el diputat Niall Collins ha dit que ha rebut moltes trucades de propietaris de pubs amb problemes per renovar la llicència i l'única sortida possible seria negociar amb Hisenda un pagament d’impostos a terminis. Al juliol i avançant-se als esdeveniments, l’expresident de l’Associació de Marxants de Vi Paul O'Grady ja va avisar que entre un 20 i un 25% del pubs del comtat de Galway haurien de tancar.

Font: Irish Independent

Publicat a Economia

Segons informa l'Associació de Cervesers d'Irlanda a partir de la compil·lació de les dades de les cinc empreses distribuidores més importants de la República, durant els darrers 7 anys han desaparegut més de 400.000 barrils de cervesa o cidra. Cada barril té un cost d'uns 100 euros i això fa que la broma per als pubs o distribuidors afectats s'enfili fins als 40 milions d’euros. Les dades no detallen si els barrils van ser robats o es van perdre.

L'acer inoxidable de molt bona qualitat del que estan fets els barrils i el fet que molt sovint estiguin amuntegats fora dels pubs facilita la feina dels malfactors a la recerca de metall, que són un dels maldecaps més importants del sector, no només pel cost de reemplaçament sinó també per la venda perduda dels barrils que encara eren plens.

Fins ara ja s'han celebrat judicis per robatoris de barrils i els pubs han començat a implementar mesures de seguretat conjuntament amb la divisió de la Garda que s'encarrega d'investigar els robatoris relacionats amb el metall.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/izwf

Foto original

Publicat a Societat

El pub crawl de Nadal, pràctica que consisteix en anar a 12 pubs diferents a prendre-hi una pinta, ha començat a estar prohibit en alguns establiments perquè els propietaris creuen que l’augment d’ingressos no compensa el fet que els participants, a més de tenir ganes de passar-ho bé i anar amb jerseis de temàtica nadalenca i banyes de cérvol, acabin generant problemes d’ordre públic tant a dins dels pubs com al carrer.

Entre els responsables de pubs les opinions són diverses i van des dels que ho prohibeixen completament fins als qui ho accepten però només si és a primera hora de la tarda. Això és així perquè després de diverses pintes molts ja van tocats i la llei prohibeix de servir alcohol a algú que vagi borratxo, amb la qual cosa no fan negoci i corren el risc de trifulga en cas que algú no es prengui bé el fet que no li serveixin alcohol.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/hI1-

Publicat a Societat

Els preus desorbitats dels anys bojos del Celtic Tiger, amb la meitat dels pubs venuts durant el 2007 superant els 6 milions d’euros (per pub), van fer que el desembarcament britànic en aquest sector hagués de posposar-se però, ara, sembla que aprofitant que els preus estan a mínims històrics, el preu mitjà actual és de 800.000 euros per pub, hi ha algun grup de l'altra banda del Mar d'Irlanda que ha decidit de començar a invertir.

La primera cadena britànica en fer el pas ha estat JD Wetherspoon, propietària de més de 800 pubs al Regne Unit i que va abandonar el seu pla d’establir-se a Irlanda fa deu anys però que recentment ha obert dos pubs al sud de Dublin; el pla d'expansió preveu d’obrir-ne trenta més arreu del país en un període d’entre cinc i deu anys. L’empresa calcula que entre el 50% i el 60% de la facturació provindrà del menjar, una assignatura pendent a molts pubs de Dublin on no tenen menú de migdia.

La crisi dels pubs a Irlanda ja fa anys que dura, sobretot a les zones rurals, i és que tot i que els irlandesos són dels que més alcohol beuen entre els països de l’OCDE, amb 11,6 litres d’alcohol pur a l’any, la recessió ha fet que molts hagin canviat el pub per l’off-licence o el supermercat, que actualment comptabilitzen el 60% del volum de negoci.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/hrPr

Publicat a Economia

El canvi d’hàbits a l’hora de consumir alcohol a causa de la crisi ha provocat que els pubs cada vegada ho tinguin més difícil per sobreviure i és que força gent prefereix anar a comprar les begudes alcohòliques a un establiment autoritzat, un off-licence, per després consumir-les a casa que no pas anar al pub. Les conseqüències d’això han estat el tancament de centenars de pubs i la pèrdua de milers de llocs de treball.

Així doncs i amb els ulls posats en el Pressupost 2013, l’Associació de Propietaris de Pubs va proposar al departament d’Economia que introduís un impost del 15% sobre la venda de begudes alcohòliques als off-licence o supermercats. Fins i tot van presentar un càlcul de l’import que es podria recaptar basat en les dades de l’Oficina Central d’Estadística per al 2011: per a unes vendes totals de 1.600 milions d’euros s’haurien recaptat uns 240 milions.

Com era d’esperar, els possibles damnificats, els off-licences, no han tardat a reaccionar i han explicat que la seva situació no és, ni de bon tros, de flors i violes. Segons explica el portaveu de la National Off-Licence Association, només en els darrers 4 anys han tancat 75 empreses i s’han perdut 3.000 llocs de treball.

Tanmateix, tot apunta que el govern no farà cas ni als uns ni als altres i apujarà l’impost sobre tot l’alcohol independentment d’on es vengui, pubs, off-licences o supermercats.

Font: Irish Times

Publicat a Economia
Divendres, 23 de novembre 2012 00:00

Torna el glamour a la nit de Dublin amb el nou Odeon

Des d'ahir al vespre, després d'haver romàs tancat des del febrer, la reobertura del pub Odeon ha fet recuperar el glamour a la nit de Dublin gràcies, sobretot, al milió d’euros invertit per fer-li un rentat de cara i modernitzar-lo una mica amb l'objectiu de tonar a atraure la multitud de "clubbers" que l’omplia tots els caps de setmana des que va obrir a final dels noranta fins a la primera meitat de la dècada passada.

El problema d’aquest local, situat a l’antiga estació de ferrocarril de Harcourt Street (Dublin 2), va ser que el seu art déco va anar quedant-se antiquat amb el pas dels anys i malgrat ser un lloc molt ampli i agradable, amb una barra llarguíssima on poques vegades s’havia de fer cua per demanar, va anar perdent clientela ja abans de l'inici de la crisi i només s’omplia el dissabte i cap a última hora.

El seu propietari, Paul Keaveney, també responsable d’altres locals emblemàtics com el Dakota i el 4 Dame Lane, assegura que la decoració ha patit un canvi radical i ara és més intimista i alhora variable, a diferència de l’anterior que era igual per a tot el local i més aviat semblava la sala d’estar d’una casa georgiana.

Font: Evening Herald

Foto original

Publicat a Societat