Liffey

A+ A A-

Ahir va abaixar la persiana el Loafers, el primer pub gai que va obrir a Irlanda, més concretament l'any 1983, deu anys abans que es despenalitzés l'homosexualitat i això va el va convertir en un refugi per als membres del moviment LGBT, un col·lectiu que en aquella època vivia en la marginació causada per la presència arreu d'un conservadorisme endèmic a la catòlica societat irlandesa.

Segons el mànager, Ted O'Connell, el motiu del tancament és que el banc propietari de l'immoble situat al Douglas Street de Cork el vol vendre sense inquilins tot i que reconeix que la crisi també s'ha notat durant els darrers anys i la xifra de negoci s'ha reduït entre un 35 i un 40% des que fa sis anys va començar a administrar el pub. O'Connell afirma que és un fet general i és que els gais han començat a anar als pubs tradicionals a fi d'evitar la sensació de gueto.

Curiosament, el tancament arriba tres setmanes abans de la celebració del referèndum sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe, per la qual cosa en cas de victòria del “Sí”, que O'Connell consideraria com un homenatge al Loafers, la celebració s'haurà de fer en un altre lloc. Preguntat si el Loafers tindrà continuïtat en un local nou O'Connell respon que caldrà esperar i veure què passa.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/mdDF

Publicat a Societat

En una època en què molta gent no deixa de mirar la pantalla del seu mòbil, alguns indrets que havien estat grans centres socials com el pubs han començat a deixar de ser-ho però encara hi ha esperança gràcies a un pub de Loughrea (Comtat de Galway), el Whiskey Joe's, que aquest vespre a partir de les vuit farà una prova pilot prohibint l'ús del mòbil.

Segons explica a Facebook el propietari, Gary Kilcar, aquesta mesura té l'objectiu d'encoratjar la clientela a conversar i és que de tant en tant, quan la feina li ho permet, fent una mirada a la gent que hi ha a l'altra banda de la barra s'adona que el mòbil és un dels millors invents de la història però en certes ocasions també pot esdevenir-ne un dels pitjors.

A fi de facilitar la feina als clients a l'hora de complir amb la “llei”, el pub posarà a disposició de les colles d'amics una caixa metàl·lica i si poden aguantar 30 minuts sense demanar accés al mòbil tindran una beguda de franc.

Font: Newstalk

URL curta: ves.cat/maM6

Publicat a Tecnociència

Luc Heymans, un belga rodamón que actualment viu a Kells (Comtat de Meath), va quedar astorat del preu del vi a Irlanda, en gran part pels impostos que el graven, i va decidir d'obrir una botiga, Make Your Wine, que podria revolucionar la venda de vi a l'engròs per a ocasions com casaments o altres celebracions en què els organitzadors no volen deixar-se una bona part del pressupost en beguda.

El sistema, del que n'hi ha milers de botigues al Canadà, consisteix en importar el vi encara no fermentat, per d'aquesta manera evitar els impostos, i vendre'l al client. A partir d'aquest moment hi ha dues opcions per al procés de fermentació: que el client se l'emporti a casa en un barril (de color blanc a la foto) i el fermenti allà o que el deixi a la botiga.

Un cop acabada la fermentació, que dura entre quatre i vuit setmanes segons la qualitat que es desitgi, el client va a la botiga i s'enllesteixen els detalls finals com el tipus d'ampolla o l'etiqueta. Posteriorment el comprador s'emporta el vi cap a casa i el deixa reposar durant un temps.

Cada barril dóna per a entre 28 i 30 ampolles i el preu mínim és de 4 euros per cada una, que equivaldria a una ampolla de 10 euros en una botiga de venda d'alcohol (off-licence). Segons Heymans, l'estalvi és quantiós per a grans comandes i posa com a exemple una parella de nuvis a qui va produir 150 ampolles per 670 euros quan en un off-licence els n'havien demanat 2.300.

Heymans, que produeix vi des de fa molts anys, té un centenar de varietats de vins i no hi afegeix cap producte químic, fet que, segons el belga, evita de tenir ressaca l'endemà. I si al client no li agrada el seu vi el productor assegura que li torna els calers, tot i que de moment no s'ha donat el cas.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/l0TT

Foto original

Publicat a Tecnociència

Dijous passat la clientela de 38 pubs de la zona de Dublin van poder beure la seva pinta habitual amb un descompte del 30%, és a dir, el preu que pagarien si l'alcohol no es gravés amb cap impost especial. Aquesta iniciativa és la manera de protestar pel tractament que rep el sector i alhora intentar pressionar el govern dies abans de la presentació del Pressupost 2015 (el “Budget”), prevista per al 14 d'octubre.

Gravar el consum d'alcohol és una mesura molt fàcil per augmentar els ingressos de l'Estat atès que anar al pub a fer una pinta forma part de la vida social irlandesa. Tanmateix, en algunes ocasions és contraproduent perquè la gent consumeix menys, o ho fa a casa, i alguns pubs han de tancar; es calcula que n'hi ha hagut uns 2.000 que han abaixat la persiana des de l'inici de la crisi, sobretot en l'àmbit rural però també a les grans ciutats. Fins i tot els turistes citen el preu de les begudes alcohòliques com una de les possibles raons per no visitar Irlanda.

Amb tot, la Licensed Vintners Association, que agrupa bona part dels pubs del país, va enviar un document al ministre d'Economia, Michael Noonan, demanant que en el proper pressupost general no s'apugi l'impost que grava l'alcohol i fins i tot que reverteixi l'augment de 10 cèntims per pinta inclòs en el pressupost anterior.

Cada vegada que s'anuncien pujades en els impostos que graven l'alcohol hi ha aglomeracions als punts de venda perquè les noves taxes entren en vigor a la mitjanit del dia de l'anunci i alguns anys l'increment ha estat d'un euro per ampolla de vi.

Font: Herald

URL curta: ves.cat/l0FJ

Publicat a Economia

Les velles institucions del barri de Ballymun (Dublin 9 i 11) van caient una a una i si fa uns mesos l'anunci de tancament del local de Tesco va precipitar el final del centre comercial aquest cap de setmana ha estat el pub The Towers el que ha abaixat la persiana; el nom li venia dels 7 blocs d'apartaments en forma de torres de 15 pisos que van ser construïts al barri als anys seixanta del segle passat, dels quals només en queda un a l'espera de ser enderrocat. 

Un cop servides les darreres pintes 20 persones van anar a l'atur. La majoria sabien que el pub tancaria però no s'esperaven que la cosa anés tan ràpid i molts se'n van assabentar via Facebook o per telèfon; una d'elles feia 41 anys que hi treballava. Al centre comercial només hi queden 19 establiments que aniran tancant properament.

L'edifici, que queda al costat del centre comercial, ha estat comprat per l'ajuntament per un preu indeterminat mitjançant RSM Farrell Grant Sparks, que ha gestionat el concurs de creditors després que l'empresa que gestionava el pub, Knockalena, no pogués fer front als deutes.

The Towers era conegut per ser un lloc amb una clientela de tipus “dur” i era un pub on no hi entrava qualsevol. Al seu historial hi havia diversos fets delictius relacionats amb la droga com l'assassinat d'Eamon O'Reilly, el gener del 1998, o l'intent fallit d'acabar amb la vida de David “French” Lynch l'octubre del 2006; tanmateix, el van assassinar en un altre lloc mesos més tard. També ha aparegut a la sèrie de televisió d'RTÉ “Love/Hate” i de fet hi continuarà sortint aquesta propera temporada.

Font: Herald

URL curta: scur.cat/2PA9HL

Publicat a Economia

La cadena de pubs britànica JD Wetherspoon va obrir fa poques setmanes el seu primer establiment a la República, més concretaent el pub Three Tun Tavern a Blackrock (sud de Dublin), i pretén obrir-ne fins a trenta durant els propers anys. De moment ja s'ha assegurat la compra d'un pub a Cork, un a Dún Laoghaire (DLRCC) i un altre a Swords (nord de Dublin).

De tota manera, a banda de comprar pubs en zones poc cèntriques com ha fet fins ara, Wetherspoon també voldria fer un cop d'efecte per tal de fer-se conèixer i és per això que hi ha rumors que apunten al pub The Church, situat en una antiga església anglicana, desamortitzada des de mitjan anys noranta.  

L'església St Mary's, a la cruïlla entre els carrers Jervis i Mary (Dublin 1), va ser construïda entre els anys 1697 i 1702. L'Església d'Irlanda (anglicans) la va desamortitzar l'any 1981, després va ser utilitzada per l'església ortodoxa grega, posteriorment per una acadèmia de dansa i finalment per una botiga de pintures i decoració. Pots veure el reportatge sobre esglésies desamortitzades a Dublin aquí.

Amb tants canvis d'inquilins va anar deteriorant-se fins que l'any 1996 la va comprar John Keating, que després de fer-hi una inversió d'uns 15 milions d'euros va convertir-la en un pub molt bonic, tot i que també va tenir els seus detractors que ho van considerar una manca de respecte. L'any 2007 va tornar a canviar de mans en comprar-la Brendan Flynn.

Durant els gairebé 300 anys que va “exercir” d'església va tenir alguns parroquians força famosos com el dramaturg Seán O'Casey o un dels líders de la rebel·lió del 1798, Wolfe Tone, que hi va ser batejat i que dóna nom a la plaça que hi ha al costat on antigament hi havia un cementiri; de fet, encara hi ha làpides com a objectes decoratius, unes en forma de rajola i les altres en forma de mur.

Un altre fet curiós és que l'any 1761 s'hi va casar Arthur Guinness, el fill del fundador de la fàbrica de cervesa més coneguda d'Irlanda, i és aquí on podrien sortir espurnes perquè Wetherspoon no té intenció de vendre Guinness als seus establiments d'Irlanda per desavinences en el preu amb Diageo, l'empresa propietària de la marca.

Font: Liffey i Irish Times

URL curta: scur.cat/XC5D6Z

Foto original

 

Publicat a Economia

Com a reclam publicitari durant el Mundial del Brasil molts pubs anuncien ofertes de cervesa de franc o a preu reduït si es compleixen una sèrie de condicions com, per exemple, que un equip concret marqui durant els primers 10 minuts o que l'autor del gol sigui un jugador determinat.

En principi les ofertes estan dissenyades per a fer augmentar el consum sense que això suposi una pèrdua per al pub però durant la semifinal entre Alemanya i el Brasil de dimarts passat a un pub de Galway, el Róisín Dubh (Rosa Negra), la cosa se'ls va escapar de les mans. L'oferta era que per cada gol que marqués Alemanya la pinta d'Erdinger baixaria 50 cèntims, dels 4 euros inicials, i el mateix per al Brasil amb una pinta de cervesa Brahma.

Amb el primer gol d'Alemanya van aparèixer els primers somriures i bromes entre les 150 persones que hi havia al pub però amb el festival de gols posterior a la mitja part la pinta d'Erdinger anava a 1,50 euros, per la qual cosa va ser la triomfadora de la nit amb unes 200 pintes venudes; les darreres, després del setè gol, a només 50 cèntims. Segons explica el propietari, Greg Healy, ningú no va demanar Brahma, ni després que el preu baixés 50 cèntims amb el gol de l'honor del Brasil.

Per a la semifinal de dimecres entre l'Argentina i els Països Baixos hi va haver la mateixa oferta però amb pintes de Heineken per cada gol dels holandesos; en aquesta ocasió, però, el preu no va baixar en tota la nit. Per a la final de diumenge es repetirà l'oferta d’Erdinger tot i que Healy espera que el partit sigui més igualat i no es repeteixi un resultat semblant al de dimarts.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/lFEh

Foto original

 

Publicat a Esports

Wetherspoon obrirà dimarts vinent, després d'una inversió de 2,38 milions d'euros, el seu primer pub a la República, més concretament a Blackrock (sud de Dublin), en l'inici del seu desembarcament a la banda sud de l'illa aprofitant que el preu de venda dels pubs és força baix, res a veure amb el dels anys bojos del Celtic Tiger que, de tan desorbitats, van fer posposar l'aposta de Wetherspoon per Irlanda. El grup Wetherspoon és una cadena molt important al Regne Unit, on gestiona uns 800 pubs.

Tot i que el pub de Blackrock, anomenat The Three Tun Tavern, donarà feina a unes 60 persones, sembla que a molts residents de la població no els fa gaire gràcia perquè el veuen poc irlandès i a més, ofereix uns preus molt baixos, fet que sol destruir llocs de treball en d'altres pubs.

Per si amb tot això no n'hi hagués prou el Three Tun Tavern no tindrà Guinness; segons Eddie Gershon, portaveu de Wetherspoon, el preu al que Diageo els vol vendre la cervesa és massa alt per a la política de preus baixos de l'empresa. Tanmateix, qui vulgui beure cervesa negra irlandesa podrà demanar una Beamish o una Murphy, ambdues produïdes a Cork per la casa Heineken, a banda de cerveses locals fetes artesanalment.

Font: The Journal.ie

URL curta: ves.cat/lxFP

Foto original

 

Publicat a Societat

Després d'uns anys durant els quals comprar un pub no era considerat una bona inversió ara sembla que la recuperació econòmica ha tornat a despertar l'interès pel negoci del lleure nocturn i RSM Farrell Grant Sparks, que actua com a administrador concursal de Capital Bars, ha posat en venda quatre dels pubs més icònics de Dublin per un preu global de 13,5 milions d'euros.

La joia de la corona és el Cafe en Seine de Dawson Street (Dublin 2), una icona dels anys bojos del Celtic Tiger, amb un preu de sortida de 3,5 milions d'euros i que encara conserva bona part de la fama com a referent de la vida social dublinesa a més de fer un bon calaix durant el cap de setmana. També hi ha el Howl at the Moon, a Lower Mount Street (Dublin 2), de 1.100 metres quadrats i amb un preu d'1,5 milions d’euros.

Completen el lot els dos pubs de la comunitat LGBT de la capital irlandesa, The George, autèntic buc insígnia del col·lectiu, i The Dragon, ambdós situats al cèntric South Great George Street (Dublin 2). El preu de venda de cada un és de 3,5 milions d'euros.  

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/liSI

 

Publicat a Economia

Segons un estudi de l’Irish Nightclub Industry Association (INIA) sobre el sector dels nightclubs (discoteques), un 25% d’aquest tipus de locals ha hagut de tancar a causa de la crisi però sobretot pels costos de les llicències. Malgrat que els irlandesos gasten de mitjana uns 2.000 euros anuals en alcohol, l’administració cobra 410 euros per cada ni d’obertura i això al cap de l’any suposa una gran despesa.

El director general de la INIA, Barry O’Sullivan, afirma que aquest fet es tradueix en una pèrdua d’uns 2.500 llocs de treball a temps parcial i demana una rebaixa en el cost de les llicències. Si no, els tancaments continuaran en el futur amb encara més aturats.

També calcula que si es baixés el preu de 410 a 200 euros per nit es crearien uns 330 llocs de treball a temps complet. El que passa és que en un principi el govern deixaria d’ingressar uns 12.2 milions però després obtindria més ingressos en impostos sobre alcohol, salaris, beneficis, etc.

A més, els nightclubs obren ara 2.7 nits a la setmana quan el 2007 ho feien 4.2 nits i això suposa una reducció d’ingressos i la possible pèrdua de clientela quan hi va i es troba que el seu local habitual està tancat i no hi torna.

Reportatge sobre pubs tancats

Font: Irish Independent 

Publicat a Economia