Liffey

A+ A A-

Després de servir pintes des del 1905 el popular pub Jack Nealon, situat en un edifici d'estil victorià a Capel Street (Dublin 7), abaixarà la persiana per darrera vegada el 17 d'abril acatant així l'ordre donada per Oaktree, el fons voltor dels Estats Units propietari de l'immoble. Fins ara l'edifici ha estat llogat als qui regenten el pub però els responsables del fons voltor volen recuperar-lo per a altres menesters i al seu projecte no hi figura el pub.

Segons Andrew Vysidalko, mànager del local durant els darrers nou anys, tothom està traumatitzat per l'anunci de tancament perquè el negoci sempre ha rutllat molt bé, fins i tot en els anys més foscos de la crisi quan altres establiments tancaven. Una altra conseqüència és que els nou treballadors del pub aniran a l'atur.

L'establiment té una nombrosa i fidel clientela formada per gent que treballa o estudia a la zona, com els advocats que van a The Four Courts o els estudiants d'una escola internacional que hi ha a la vora. A més, les seves tres plantes li han permès d'esdevenir un lloc de reunió de diversos col·lectius, com uns criadors de canaris o uns practicants de ball de música blues.

Malgrat que la crisi ja s'ha oblidat i Irlanda ja fa temps que té uns indicadors econòmics molt positius, aquesta història és una herència de l'esclat de la bombolla. L'edifici era propietat d'un dels cowboys del boom, Bernard McNamara, que va enganxar-se els dits l'any 2008 havent de traspassar tota la seva cartera d'actius i passius, inclosa la hipoteca de l'edifici on hi ha el Nealon's, a la NAMA, el banc públic d'actius tòxics.

L'any passat la NAMA va començar a vendre les seves millors joies i molts dels compradors van ser fons voltors, que van aprofitar que la venda es feia en grans lots i els petits inversors no podien accedir-hi. En el cas del Nealon's el valor global dels lots posats a la venda sota el nom de Project Ruby i Emerald va ser de 4.700 milions d'euros.

Font: The Irish Times

URL curta: bit.ly/2nru5ZC

Publicat a Economia

La recuperació econòmica és un fet a Dublin i en menor mesura en altres ciutats com Cork, Limerick, Waterford i Galway però encara no ha arribat a la Irlanda rural, que continua agonitzant i buidant-se de jovent que marxa cap a altres llocs a la recerca d'oportunitats que no troben a casa. Així doncs, la despoblació d'algunes zones i l’enduriment de la legislació respecte al límit d'alcoholèmia per als conductors ha fet que molts pubs hagin hagut de tancar.

Nogensmenys, per als pubs rurals que encara resisteixen no tot està perdut i encara hi ha esperança. En aquest sentit, Paddy Burke, senador del Fine Gael, ha demanat al ministre de Transport, Shane Ross, que acceleri la legislació en matèria de cotxes sense conductor a fi que els habitants de les zones rurals puguin anar a fer unes pintes al pub, com havien fet abans, sense haver-se de preocupar pel tema conducció. Segons Burke, ja hi ha uns quants països on aquest tipus de vehicle està a punt de ser introduït a la xarxa viària.

Font: RTÉ

URL curta: bit.ly/2kqBW81

Publicat a Tecnociència
Divendres, 23 de desembre 2016 00:00

Hisenda avisa els pubs

El dia de Nadal és un dels pocs de l'any en què els pubs romanen tancats i això es nota clarament per Sant Esteve, que és un dels dies en què es fa més calaix. La gran afluència de clientela és aprofitada per alguns establiments, que cobren entrada, una pràctica no gaire habitual la resta de l'any, i Hisenda ha alertat que els diners de les entrades també entren al còmput per calcular els impostos a pagar. Així doncs, avisa que, malgrat confiar en la honestedat de la majoria de pubs, utilitzarà mètodes analítics a fi d'enxampar els defraudadors, que corren el risc d'haver de pagar multa i interessos.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2hODESI

Publicat a Despatxos

El pub on hi ha l'ambient més desenfrenat de Dublin, el Copper Face Jacks, Coppers pels amics, va fer ahir 20 anys i com no podia de ser de cap altra manera ho va celebrar amb una festa d'aniversari marca de la casa, és a dir, sense prohibicions (no holds barred).

El Coppers, situat a Harcourt Street (Dublin 2), és considerat la Sodoma i Gomorra de la capital irlandesa i un model d'èxit empresarial, com ho prova el fet d'haver obtingut un benefici de 5 milions d'euros l'any passat tot i no formar part de cap gran grup de lleure; de fet, el gestiona la mateixa família que el va fundar, liderada per un expolicia.

El pub és tota una icona per als de fora de Dublin (els “culchies”) que per alguna raó o altra s'han de mudar cap a la capital i sol ser el lloc triat per a fer el passatge ritual d'arribada a la gran ciutat. Hi ha tot tipus de gent però sobretot hi abunden estudiants, infermeres i policies, que són oficis que en molts casos requereixen la mudança cap a Dublin.

El moment àlgid del Coppers és a l'estiu quan, durant l'All Ireland de hurling i de futbol gaèlic, molts dels seguidors dels comtats que el cap de setmana juguen el seu partit al Croke Park hi van, aprofitant que, en principi, tenen més llibertat d'acció que no pas al pub del seu poble, on qualsevol fregament o mirada acaba essent element de safareig l'endemà.

També és el lloc de celebració, tant de l'equip guanyador com del perdedor, de les finals de l'All Ireland al setembre. En aquest sentit, l'any 2011, a l'hora del parlament després de la victòria a la final de futbol contra Kerry, el capità dublinès, Bryan Cullen, va acabar el discurs cridant “Ens veiem al Coppers!”. 

URL curta: bit.ly/1MwJi78

Publicat a Societat

En el tradicional ambient de mascle celta àvid de beure grans quantitats de cervesa que hi ha als pubs de tota la vida, el fet de demanar una mitja pinta, o “glass”, no està ben vist i encara que per a alguns pugui semblar una ximpleria, molt sovint aixeca les sospites dels que hi ha al pub, a no ser que la beguda sigui per a una dona. Fins i tot hi ha pubs on és més cara la mitja pinta (282 ml) que no pas la pinta (564 ml).

Tanmateix, la situació podria canviar si s'estén la pràctica iniciada pel pub Simon Lambert & Sons, situat a la ciutat de Wexford. L'establiment ha posat fil a l'agulla per tal d'acabar amb aquest “problema” i les mitges pintes se serveixen en un got que és com el d'una pinta però que està tallat per la meitat de manera vertical, és a dir, que literalment és una mitja pinta però que si es mira per la banda “normal” sembla que sigui una pinta. Així doncs, el nou got de disseny podria fer desaparèixer les sospites, evidentment, sempre que es posi el got estratègicament.

URL curta: ow.ly/X37st

Foto original

Publicat a Societat

Hi ha gent que va als programes de televisió a presentar el seu llibre i hi ha turistes que vénen a Irlanda pels pubs; això és el que revela una enquesta realitzada per l'empresa de màrqueting iReach. La mostra la formaven 500 turistes provinents dels Estats Units, Alemanya, el Canadà, França i el Regne Unit amb un 54% de respostes afirmant que el factor més important que van tenir en compte a l'hora de decidir-se per Irlanda era poder visitar un pub.

Pel que fa a la impressió que tenen els turistes dels irlandesos tres de cada cinc enquestats van assegurar que la manera de ser de la gent de l'illa la feia diferent als altres països amb un 90% afirmant que els autòctons els havien alegrat les vacances. I els qui no pensen en l'alcohol ho fan en un altre tòpic: un 20% va dir que associava Irlanda amb prats d'herba verda.

L'enquesta s'ha dut a terme en conjunció amb la campanya “Support your Local” (Dóna suport al teu pub), que pretén ressaltar la importància que té el sector en el turisme. En aquest sentit la Federació de Pubs ha aprofitat per carregar contra els impostos que graven les begudes alcohòliques (31% per a la cervesa, 64% per al vi i 68% per al whiskey) alertant que són una amenaça per a la competitivitat i l'ocupació.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/mfod

Publicat a Societat

Durant el Tubridy Show d'ahir a l'emissora de ràdio 2fm va tornar a confirmar-se la fama de Sodoma i Gomorra que té la discoteca (nightclub) Copper Face Jacks, situada a Harcourt Street (Dublin 2), amb la lectura d'una carta anònima en què una dona del comtat de Laois buscava l'ajuda de tot el país per trobar el Seán, un home del comtat d'Armagh amb qui va passar una nit boja fa molt de temps; fruit d'aquella nit va néixer un nen que ja té onze anys.

Segons explica la carta llegida per Ryan Tubridy, la trobada va tenir lloc el dissabte 2 d'agost del 2003, just el dia abans del partit de futbol gaèlic entre Laois i Armagh. Cadascú hi va arribar amb els seus respectius amics però se'n van separar, acabant la nit al Bewley's Hotel de Ballsbridge (Dublin 4). L'endemà al matí van acomiadar-se i allà va acabar-se la història. La dona assegura que no vol reclamar res, atès que està casada i és feliç, però que li faria gràcia retrobar el pare del seu fill.

El Copper Face Jacks és el lloc de Dublin on la gent va a lligar descaradament i l'època més calenta és a l'estiu, quan els seguidors dels comtats que juguen partits de l'All Ireland al Croke Park hi van a passar una bona estona aprofitant que no estan tan controlats com ho estarien al seu poble. Bàsicament, és un lloc molt freqüentat per gent de fora de Dublin, els coneguts popularment com a “culchies”, que seria l'equivalent irlandès al català “ser de comarques”.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/meUa

Publicat a Societat

Ahir va abaixar la persiana el Loafers, el primer pub gai que va obrir a Irlanda, més concretament l'any 1983, deu anys abans que es despenalitzés l'homosexualitat i això va el va convertir en un refugi per als membres del moviment LGBT, un col·lectiu que en aquella època vivia en la marginació causada per la presència arreu d'un conservadorisme endèmic a la catòlica societat irlandesa.

Segons el mànager, Ted O'Connell, el motiu del tancament és que el banc propietari de l'immoble situat al Douglas Street de Cork el vol vendre sense inquilins tot i que reconeix que la crisi també s'ha notat durant els darrers anys i la xifra de negoci s'ha reduït entre un 35 i un 40% des que fa sis anys va començar a administrar el pub. O'Connell afirma que és un fet general i és que els gais han començat a anar als pubs tradicionals a fi d'evitar la sensació de gueto.

Curiosament, el tancament arriba tres setmanes abans de la celebració del referèndum sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe, per la qual cosa en cas de victòria del “Sí”, que O'Connell consideraria com un homenatge al Loafers, la celebració s'haurà de fer en un altre lloc. Preguntat si el Loafers tindrà continuïtat en un local nou O'Connell respon que caldrà esperar i veure què passa.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/mdDF

Publicat a Societat

En una època en què molta gent no deixa de mirar la pantalla del seu mòbil, alguns indrets que havien estat grans centres socials com el pubs han començat a deixar de ser-ho però encara hi ha esperança gràcies a un pub de Loughrea (Comtat de Galway), el Whiskey Joe's, que aquest vespre a partir de les vuit farà una prova pilot prohibint l'ús del mòbil.

Segons explica a Facebook el propietari, Gary Kilcar, aquesta mesura té l'objectiu d'encoratjar la clientela a conversar i és que de tant en tant, quan la feina li ho permet, fent una mirada a la gent que hi ha a l'altra banda de la barra s'adona que el mòbil és un dels millors invents de la història però en certes ocasions també pot esdevenir-ne un dels pitjors.

A fi de facilitar la feina als clients a l'hora de complir amb la “llei”, el pub posarà a disposició de les colles d'amics una caixa metàl·lica i si poden aguantar 30 minuts sense demanar accés al mòbil tindran una beguda de franc.

Font: Newstalk

URL curta: ves.cat/maM6

Publicat a Tecnociència

Luc Heymans, un belga rodamón que actualment viu a Kells (Comtat de Meath), va quedar astorat del preu del vi a Irlanda, en gran part pels impostos que el graven, i va decidir d'obrir una botiga, Make Your Wine, que podria revolucionar la venda de vi a l'engròs per a ocasions com casaments o altres celebracions en què els organitzadors no volen deixar-se una bona part del pressupost en beguda.

El sistema, del que n'hi ha milers de botigues al Canadà, consisteix en importar el vi encara no fermentat, per d'aquesta manera evitar els impostos, i vendre'l al client. A partir d'aquest moment hi ha dues opcions per al procés de fermentació: que el client se l'emporti a casa en un barril (de color blanc a la foto) i el fermenti allà o que el deixi a la botiga.

Un cop acabada la fermentació, que dura entre quatre i vuit setmanes segons la qualitat que es desitgi, el client va a la botiga i s'enllesteixen els detalls finals com el tipus d'ampolla o l'etiqueta. Posteriorment el comprador s'emporta el vi cap a casa i el deixa reposar durant un temps.

Cada barril dóna per a entre 28 i 30 ampolles i el preu mínim és de 4 euros per cada una, que equivaldria a una ampolla de 10 euros en una botiga de venda d'alcohol (off-licence). Segons Heymans, l'estalvi és quantiós per a grans comandes i posa com a exemple una parella de nuvis a qui va produir 150 ampolles per 670 euros quan en un off-licence els n'havien demanat 2.300.

Heymans, que produeix vi des de fa molts anys, té un centenar de varietats de vins i no hi afegeix cap producte químic, fet que, segons el belga, evita de tenir ressaca l'endemà. I si al client no li agrada el seu vi el productor assegura que li torna els calers, tot i que de moment no s'ha donat el cas.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/l0TT

Foto original

Publicat a Tecnociència
Page 1 of 4