Liffey

A+ A A-

Tot i que no s'haurà de pagar fins a l'1 de gener ahir va començar el període de facturació pel consum d'aigua i les llars del país ja han rebut el “pack” per inscriure's com a clients d'Irish Water, l'ens públic que gestionarà la distribució de l'aigua i el seu cobrament. També s'han fet públiques les tarifes, exempcions, quantitat gratuïta, etc.

Irish Water també ha anunciat que qui no enviï el formulari de registre haurà de pagar una penalització de 424 euros. El problema és que aquest import és inferior als 483 euros que haurà de pagar una família formada per quatre adults, per exemple, una parella amb dos fills majors d'edat, amb la qual cosa els sortiria a compte ignorar Irish Water i pagar la penalització.

La Comissió Reguladora de l'Energia (CER) coneix aquest fet però se n'ha rentat les mans assegurant que això ho ha de gestionar Irish Water que, per la seva banda, ha reconegut que hi ha la possibilitat d'abusar del sistema de tarifes però tot i així ha recomanat inscriure's al registre. Fins que no hi hagi instal·lat un comptador, ara només en tenen un terç del total d'habitatges de la República, la tarifa es determinarà en funció del nombre de residents i la seva edat.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/l0Qw

Publicat a Economia

El fet d'haver de pagar pel consum d'aigua a partir del quart trimestre d'enguany no agrada gens als soferts ciutadans, que han vist com amb la crisi econòmica es reduïa el seu nivell d'ingressos mentre augmentava la pressió fiscal, i a això s'hi ha d'afegir tota una sèrie de polèmiques generades des del primer dia de la creació de l'ens públic que gestionarà tota la distribució i el cobrament de l'aigua: Irish Water.

A banda de les desenes de milions d'euros gastats d'una manera gens clara en consultors externs així com les bregues entre veïns i brigades de treballadors que es dediquen a instal·lar comptadors d'aigua, ara s'hi ha de sumar el darrer capítol del llarg serial: l'enviament erroni de cartes a persones propietàries de diversos habitatges que constitueix una violació de la Llei de Protecció de Dades.

Segons ha reconegut Irish Water, fa uns dies l'empresa va enviar 6.329 cartes a destinataris erronis amb informació d'altres propietaris entre la que s'incloïa diverses dades personals. La companyia ha explicat que l'adreça i les dades eren correctes però que es van enviar als anteriors propietaris; l'error només afecta els habitatges que han canviat de propietari recentment.

Irish Water va adonar-se de l'error el passat 4 de setembre i va informar immediatament l'Oficina de Protecció de Dades (DPC) a banda de posar-se en contacte amb els afectats i demanar-los disculpes, per la qual cosa la DPC ha determinat que es va actuar correctament. Irish Water ha començat a enviar cartes a uns dos milions d'habitatges amb informació que els residents hauran de confirmar; tot per poder començar a cobrar l'aigua a partir del gener.

Font: Irish Times

URL curta: scur.cat/Y9B8CJ

Publicat a Societat

La Commission for Energy Regulation (CER), ens que s'encarrega de gestionar la tarifació del subministrament d'energia com electricitat o gas i ara també aigua, ha presentat la seva proposta de preus i exempcions per quan Irish Water comenci a cobrar pel consum d'aigua a partir del quart trimestre d'enguany tot i que el primer pagament no s'haurà de fer fins al gener.  

El govern havia anunciat que la factura mitjana anual per a una família de 2,7 membres seria de 248 euros basant-se en un consum anual de 140.000, dels quals 30.000 serien de franc a banda dels 38.000 litres també gratuïts per cada menor de 18 anys resident a l'habitatge. Tanmateix, sembla que la CER considera que els menors es dutxen més ràpid del que el govern creia i ha rebaixat el límit exempts fins als 21.000 litres anuals. Amb tot, la mitjana per litre d'aigua serà de mig cèntim però amb una bona combinació de casa amb molts menors i poc consum podria rebaixar-se fins als 0,24 cèntims.

Aquesta tarifació, però, no s'aplicarà a tothom des del primer moment perquè quan entri en vigor encara hi haurà molts habitatges sense tenir instal·lat el comptador. Durant aquest període de transició es cobrarà segons el nombre de residents: des de 88 euros per un adult vivint sol fins a 292 euros per 5 adults. Aquesta tarifa plana continuarà aplicant-se en aquells habitatges on no sigui possible instal·lar un comptador, com és el cas dels blocs d'apartaments.

Font: RTÉ

URL curta: scur.cat/A3PF4J

 

Publicat a Economia

De moment encara no se sap quina serà la tarifació del consum d'aigua un cop se'n comenci a cobrar el seu consum, només s'ha donat de manera indicativa un import anual mitjà de 240 euros per família, però Irish Water, l'empresa que s'encarregarà de la distribució i cobrament, vol maximitzar els seus ingressos fins al punt que podria crear problemes higiènics a les famílies més primmirades a l'hora de controlar la despesa.

L'única dada que s'ha conegut és la quota anual d'aigua de franc de la que disposarà cada habitatge, 30.000 litres (uns 82 litres al dia), als que s'hi haurà de sumar 38.000 litres per cada menor de 18 anys. Tanmateix Irish Water ha demanat que es redueixi la quota dels menors a 21.000 litres, per la qual cosa només podrien fer una dutxa ràpida i anar al lavabo una vegada al dia.

Si amb això no n'hi hagués prou ara Irish Water també vol que la quota gratuïta, coneguda en anglès com “allowance”, es calculi diàriament, és a dir, que l'aigua per sota dels 82 litres que no es consumeixi un dia es perdi i no es pugui compensar un altre dia.

Això ha generat malestar al Servei de Salut perquè hom creu que s'incentivaria la gent a no seguir les normes més bàsiques d'higiene com dutxar-se i rentar-se les mans o les dents; un altre problema podria sorgir en cas que la gent decidís d'utilitzar aigua de pous, que podrien estar contaminats, per tal de no sobrepassar la quota, fet que podria fer augmentar els casos de gastroenteritis.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/lG0e

 

Publicat a Societat

Sembla que durant les darreres setmanes tot allò relacionat amb l'aigua i el sector públic és una font inesgotable de polèmica i si Irish Water ha centrat l'actualitat amb despeses d’escàndol en consultors i salaris, ara és l'ajuntament de Dublin el que també s'apunta al festival havent destinat, durant l'any 2012, 134.000 euros en aigua potable per als seus treballadors.

D'aquest import 37.000 euros van destinar-se a ampolles d'aigua individuals i 97.000 a aigua per als 248 dispensadors repartits arreu de les oficines municipals, 190 dels quals agafen aigua de les canonades i la filtren i 58 utilitzen aigua envasada. Les ampolles rebudes pels bombers van tenir un cost total de 17.000 euros.

El regidor municipal Mannix Flyn ha definit la despesa d'escàndol i ha recordat que l'aigua que surt de l'aixeta és potable, per la qual cosa no hi ha cap excusa per gastar-se tots aquests diners.

Font: Herald

URL curta: ves.cat/iMJ3

Publicat a Economia

El ministre de Comunicacions, Pat Rabbitte, ha culpat la troika del desgavell d'Irish Water, l'empresa semiestatal creada fa poc més d'un any i que ja té un llarg serial de despropòsits arran dels milions d'euros gastats en consultors, la contractació de funcionaris jubilats que van cobrar una bona paga quan van deixar de treballar i els sous d’escàndol i els bonus dels treballadors, de fins a un 15% i malgrat la prohibició del govern.

Com que la majoria dels que han estat col·locats a Irish Water, o Irish Waste com ja se la comença a conèixer, provenen de partits polítics o hi tenen afinitats, només alguns membres del govern han criticat amb la boca petita la gestió de l'entitat, l'imatge de la qual ha estat percebuda pels contribuents com que res no ha canviat a la corrupta administració pública irlandesa on els de sempre fan i desfan a la seva voluntat.

Segons Rabbitte, la pressió exercida per la troika per tal que l'Estat comencés a fer pagar l'aigua als particulars ha fet que algunes coses s'hagin hagut de fer a corre-cuita, en només 18 mesos, generant tot tipus d’ineficiències que s’haurien pogut evitar si el marge de temps hagués estat més gran.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/iKml

Publicat a Política

Tot i ser una empresa de nova creació, Irish Water, que ha assumit la gestió de la distribució i cobrament de l'aigua potable a la República substituint les 34 administracions locals que ho feien fins ara, ja és al centre de la polèmica pels 50 milions d'euros gastats en consultoria en un cas que és un déjà vu al sector públic irlandès, on la concessió de contractes a amics o contactes és el pa de cada dia.

En el cas d'Irish Water es va decidir que seria una filial de l'empresa semiestatal del gas Bord Gáis, recentment venuda a un grup energètic britànic, per tal d'estalviar costos aprofitant la infraestructura ja existent en sistemes informàtics, gestió d'actius, facturació i d'altres funcions habituals a qualsevol gran organització comercial, però sembla que no ha estat així.

La polèmica va sorgir la setmana passada quan John Tierney, director general d'Irish Water i exgerent de l'ajuntament de Dublin, va informar que des de la creació de l'entitat fins ara s'havien incorregut costos en concepte de consultoria per un import de 50 milions d'euros. Irish Water ho ha justificat dient que aquesta despesa suposarà d'estalviar-se més de 2.000 milions d'euros en els propers 8 anys.

La crida a donar explicacions ha estat unànime i demà una representació d'Irish Water compareixerà davant del Comitè de Comptes Públics que, per fer la història més rocambolesca, està presidit per John McGuinness, un diputat del Fianna Fáil que durant la seva època ministerial va gastar-se centenars de milers d'euros en la renovació del seu despatx.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/itvq

Publicat a Economia

En un primer moment s’havia decidit que els blocs d’apartaments no tindrien comptadors d’aigua perquè la seva instal·lació seria massa cara i tècnicament problemàtica però ara Irish Water, l’empresa semiestatal filial de Bord Gáis que s’encarregarà de la distribució de l’aigua, i el departament de Medi Ambient ho estudiaran amb detall.

De moment faran una sèrie de proves i en funció del resultat decidiran què fan. Tanmateix, la inclusió de blocs d’apartaments en el sistema de comptadors podria allargar el procés d’instal·lació un any perquè la configuració de les canonades de cada bloc varia molt segons la data de construcció o del tipus d’edificació i s’hauria d’estudiar cas per cas.

La idea inicial que als apartaments es pogués cobrar una tarifa plana seguint uns barems determinats com el nombre de persones que hi visquessin ha generat dubtes perquè un cop establert l’import fix a pagar els residents no tindrien cap incentiu a estalviar aigua. El que sí que ja s’ha decidit és que la quantitat mínima exempta de pagament anirà en funció del nombre de residents i no de la superfície de l’habitatge.

El programa de comptadors preveu d’instal·lar més d’un milió d’unitats d’aquí a final del 2016 a un ritme de 27.000 al mes i es crearan uns 1.400 llocs de treball. De moment, des que van començar els treballs a final d'agost, ja se n’han instal·lat uns 6.500 als comtats de Kildare, Kerry, Meath i Wexford. La setmana vinent començaran a Dublin.

Font: Herald

URL curta: ves.cat/hoBj

Publicat a Societat

El govern ha atorgat el contracte de servei al client d’Irish Water, empresa pública filial de Bord Gáis que centralitzarà la gestió de la distribució d’aigua a la República, substituint les administracions locals, a Abtran. Aquesta empresa amb seu a Cork va ser fundada fa 16 anys i actualment té 1.100 treballadors que ara augmentaran amb 400 persones més, les 100 primeres a final de juny.

A banda de tenir com a clients a diverses multinacionals també ha treballat per al govern; el darrer exemple és la gestió per a Hisenda de les trucades sobre a la taxa de la propietat malgrat que en aquest cas s’ha vist esquitxada per un incident quan un treballador va demanar les dades bancàries a 11 persones que havien trucat i després va intentar fer unes compres per internet.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/gxQW

Publicat a Economia
Dissabte, 29 de desembre 2012 00:00

El call centre d’Irish Water cap a Limerick

El ministre d’Economia, Michael Noonan, ha anunciat que el centre d’atenció telefònica d’Uisce Éireann (Aigua d'Irlanda), l’empresa pública filial de la gasista Bord Gáis que gestionarà el cobrament del consum d’aigua, serà a Limerick i donarà feina a 400 persones. Noonan, que és de Limerick, va avançar alguns detalls com la ubicació del centre a la zona de Raheen, més concretament a l’antiga fàbrica que DELL va abandonar en traslladar la producció a Polònia deixant sense feina a 2.000 persones. Els primers 100 llocs de treball es crearan durant l’any vinent i la resta estaran tots coberts a mitjan 2014. La gestió del call centre anirà a càrrec d’una empresa privada i tot indica que serà Fexco, companyia amb base a Killorglin (Comtat de Kerry) que treballa amb Bord Gáis des del 2008.

Font: Irish Examiner

Publicat a Despatxos