Liffey

A+ A A-

Diuen que l'amor etern dura fins que s'acaba però Irish Water, la controvertida empresa pública que s'encarrega de tot allò relacionat amb la distribució de l'aigua i que des de la seva creació ha estat una font inesgotable de polèmica, sembla que durarà per sempre; potser no la companyia com a tal però si el fet d'haver de fer pagar al consumidor en funció del seu consum. Fins fa un any l'aigua per a particulars havia estat sufragada via impostos generals.

Però com que després de les eleccions del passat 26 de febrer Irish Water ha estat un dels punts insalvables en les negociacions entre els històricament antagònics Fine Gael, partidari de mantenir les coses tal com estan, i Fianna Fáil, partidari de suprimir el rebut de l'aigua, la companyia va sol·licitar assessorament jurídic independent. La resposta va arribar ahir i diu que, amb la llei europea a la mà, Irlanda està obligada a fer pagar pel consum d'aigua i no es pot fer enrere.

De tota manera, la majoria dels partits fins ara a l'oposició han restat credibilitat a l'assessorament. En aquest sentit, un portaveu del Fianna Fáil ha assegurat que la directiva europea no obliga Irlanda a fer pagar pel consum d'aigua i que troba paradoxal que Irish Water ho accepti tan ràpidament quan va posar en dubte la resolució de l'Eurostat quan va determinar que era una empresa estatal a causa de la seva dependència al finançament públic.

Per la seva banda, Lynn Boylan, eurodiputada del Sinn Féin, ha acusat Irish Water de filtrar la informació interessadament a fi de condicionar l'agenda política del moment i és que si l'assessorament fos correcte, el Fianna Fáil es trauria del damunt la llosa que suposa la seva promesa electoral de suprimir Irish Water i podria pactar amb el Fine Gael adduint que la seva promesa no és possible.

Font: Irish Examiner

URL curta: bit.ly/1M0PST5

Publicat a Política

Un recurs fàcil de tots els partits, a excepció del Fine Gael i del Labour, a l'hora de guanyar vots durant la passada campanya electoral era dir que en cas de guanyar abolirien Irish Water, l'empresa pública de gestió de l'aigua que des de la seva creació a mitjan 2013 ha estat un serial inacabable d'episodis polèmics que no només han deteriorat la seva pròpia imatge corporativa sinó també la dels dos socis de govern que la van crear, el Fine Gael i el Labour.

Ara, amb el resultat de les eleccions a la mà sembla que qualsevol opció per formar govern passa pel Fianna Fáil, que tot i haver quedat segon es perfila com a peça clau puix que el conservador Fine Gael difícilment podrà pactar amb els partits minoritaris o els independents, ambdós de caire majoritàriament esquerrà. I entre les promeses electorals del Fianna Fáil hi havia la d'abolir la taxa de l'aigua, considerant-ho una línia vermella per a qualsevol negociació.

Així doncs, s'ha obert el debat sobre què fer amb Irish Water i de moment sembla que el tema més candent és què passa amb la gent que ha pagat. Hi ha opinions de tot tipus però el que ha quedat clar per boca de tots és que no es tornarà els diners a ningú, un fet considerat injust per alguns perquè es penalitzaria la gent que ha complert amb la seva obligació.

Un altre problema generat per aquesta situació d'incertesa és que molt probablement, a partir d'ara, els ingressos de la companyia patiran una important davallada perquè ningú no voldrà pagar si creu que després s'abolirà la taxa, sense reembors i amb amnistia per als qui no hagin pagat res, la meitat de la clientela segons dades facilitades, a comptagotes i gens clarament, per Irish Water.

Per la seva banda, el sindicat SIPTU ha sortit en defensa dels treballadors de l'empresa, que fins ara han estat més notícia per demanar augments de sou i bonificacions dia sí i dia també més que no pas per qualsevol altra cosa, alertant que desmantellar la companyia tindria un cost de 7.000 milions d'euros.

URL curta: bit.ly/1p2fXqE

Publicat a Política

Tot i l'esforç per tal de maquillar les xifres el boicot a Irish Water continua sent força estès i segons la companyia estatal de l'aigua, un 55% de la clientela ha pagat la segona factura un cop acabat el període de facturació; al final del primer període de facturació, és a dir, el de la primera factura, només havia pagat un 44%.

De tota manera les diferents xifres, en termes relatius i absoluts, anunciades per Irish Water no són gaire clares i ahir al matí, durant una entrevista al programa de ràdio Morning Ireland, el diputat de l'Aliança Contra l'Austeritat, Paul Murphy, va explicar amb diversos càlculs que amb la informació facilitada per Irish Water les xifres no s'aguantaven per enlloc i que els que no han pagat cap de les dues factures són un 52%.

D'altra banda, el departament de Benestar Social ja ha pagat la reducció de 100 euros a uns 810.000 habitatges. Aquesta reducció es paga a tots els clients d'Irish Water que la sol·licitin independentment de si han pagat les factures o no, per la qual cosa hi haurà gent que haurà rebut els 100 euros sense haver pagat res.

Font: The Journal.ie i Irish Independent

URL curta: ves.cat/mgdQ

Publicat a Societat

El fiasco total que ha estat el serial Irish Water des de la seva creació tindrà un nou capítol cap a final d'octubre quan el departament de Benestar Social comenci a pagar la bonificació dels 100 euros a tots els clients de la companyia de l'aigua que així ho sol·licitin. El més surrealista de tot plegat és que malgrat les desenes de milions d'euros gastats en consultors tot s'ha fet d'una manera tan destralera que serà possible que els 100 euros els puguin rebre fins i tot aquells que no hagin pagat cap factura que, fins fa unes setmanes, n'eren més de la meitat.

A fi de curar-se en salut i d'intentar evitar ser la riota de tot el país i de mig Europa, el ministre de Medi Ambient, Alan Kelly, que va heretar la patata calenta de Phil Hogan, actual comissari europeu d'Agricultura, ha amenaçat amb tots els mals i plagues possibles els qui no paguin però per contra reclamin la bonificació. Kelly ha dit que els que vagin de llestos al final hauran de pagar més i que les penalitzacions no pararan d'acumular-se, àdhuc descomptant-ho tot del salari o de qualsevol subsidi o pensió.

Per reclamar la bonificació hi ha temps fins al 8 d'octubre i s'haurà de donar el número de la Seguretat Social (PPS Number) així com el compte bancari. S'espera que els 100 euros s'hagin pagat a tots els sol·licitants cap a final d'octubre.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/mfpj

Publicat a Societat
Dilluns, 17 d'agost 2015 00:00

Sí hola, truco d’Irish Water

Fa unes setmanes Irish Water va informar que la morositat en el pagament de la seva primera factura, la corresponent al primer trimestre d'enguany, superava el 50%, tant en nombre absolut de factures com en import, i malgrat assegurar que era un bon inici és evident que ha estat un fiasco, com qualsevol cosa relacionada amb aquesta companyia. Ara Irish Water ha confirmat que ha començat a trucar a la clientela per recordar que tenen un deute pendent i oferir un pla de pagament en cas que la raó per no pagar sigui estar passant per una situació de dificultat econòmica. Els primers a rebre la trucada són els que 21 dies després d'haver rebut la segona factura encara no han pagat ni la primera.

Font: The Journal.ie

URL curta: ves.cat/mfkH

Publicat a Despatxos

Ja feia unes setmanes que el govern irlandès esperava la resposta de l'Eurostat i finalment l'Agència Europea d'Estadística ha determinat que Irish Water és una empresa pública. La base de la decisió és que fins ara, i a mig termini, Irish Water rebrà més del 50% dels seus ingressos via transferències estatals, sobretot arran de l'alta morositat que ha patit la companyia amb la primera factura, que no han pagat ni la meitat dels clients.

A més, l'Eurostat assegura que fins i tot cobrant totes les factures seria inviable sense ajuda estatal i també critica la deducció de 100 euros per família, una mesura de cara a la galeria que ha fet decantar encara més la decisió per a considerar Irish Water una empresa pública.

Així doncs, el deute públic haurà d'incloure els 500 milions d'euros de deute que ja acumula Irish Water i no es preveu que el govern se'n pugui desempallegar fins com a mínim l'any 2020. Michael Noonan, ministre d'Economia, va assegurar ahir que la decisió de l'Eurostat no canviava res i que no afectaria la confecció del Pressupost 2016, en què s'espera que hi hagi mesures electoralistes a pocs mesos de les eleccions, previstes per a la primavera vinent.

Noonan també va desmentir el rumor que apuntava a l'abolició de la companyia perquè que es consideri una empresa pública ha estat la cirereta del pastís a una llarga seqüencia de decisions errònies i fiascos que han malmès molt la imatge del govern, que no pot aprofitar per a treure pit malgrat la palpable recuperació econòmica.

URL curta: ves.cat/me-7

Publicat a Economia

La setmana passada van fer-se públiques les dades sobre la recaptació obtinguda per Irish Water amb relació a la facturació del primer trimestre i malgrat que el govern hagi assegurat que ha estat un bon inici, en línia amb les expectatives, només haver cobrat el 43% de les factures o el 46% de l'import total facturat suposarà que la companyia hagi de demanar préstecs per un valor de 550 milions d'euros a diversos bancs privats a un interès més alt del previst.

A principi d'any Irish Water va negociar amb els bancs un tipus d'interès molt competitiu, al voltant de l'1,75%, però la disminució del flux d'ingressos per morositat farà que el tipus d'interès augmenti. Des de l'any 2013 el deute de l'empresa no ha parat de créixer i a final del 2014 ja s'enfilava fins als 300 milions d'euros, 250 corresponents al 2013 i 50 més al 2014. Els diners van provenir del Fons de Reserva de Pensions (NPRF) a un interès del 2,5%.

Per tal de fer la història més rocambolesca les agències estatals poden demanar préstecs a l'Agència Nacional de Gestió de Tresoreria (NTMA) a un interès de l'1% però com que el govern vol mantenir Irish Water fora de la comptabilitat nacional va finançar la creació i els primers anys de l'empresa amb un préstec de l'NPRF, és a dir, a un 2,5% d'interès. I ara es preveu que el préstec dels bancs privats atreguin un interès encara més alt.

Amb tot, entre el nivell de despesa descontrolat i la manca d'ingressos, s'espera que el deute de la companyia arribi als 1.000 milions d'euros i si l'Eurostat determina que Irish Water depèn dels fons públics el govern no tindrà cap més remei que incloure el deute de l'empresa com a deute públic.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/me5i

Publicat a Economia

Feia unes quantes setmanes que els detractors més aferrissats d'Irish Water demanaven a la companyia que fes pública la xifra de clients que han pagat la primera factura i és que un percentatge de pagament baix confirmaria el suport popular a la seva croada, sovint, una mica radical.

Ara, amb les xifres a la mà, s'evidencia que una cosa és inscriure's i l'altra pagar perquè, si bé al voltant d'un 80% dels habitatges van emplenar el formulari d'inscripció, només un 43% de les factures han estat pagades i en termes de recaptació només s'ha arribat al 46% de l'import total facturat corresponent al primer trimestre.

Aquesta morositat podria fer perillar la viabilitat econòmica de l'empresa perquè segons s'ha calculat, li caldrien uns 271 milions d'euros anuals, o 66,8 milions d'euros trimestrals, per tal de sobreviure sense rebre fons estatals; així doncs, els 30,5 milions recaptats en factures del primer trimestre són totalment insuficients perquè Irish Water pugui autofinançar-se. En aquest sentit, si requerís rebre diners públics per funcionar, a banda dels diners avançats fins ara abans de començar a cobrar als consumidors, l'empresa seria inclosa als llibres de comptabilitat estatal augmentant el deute públic.

Des de la seva creació Irish Water ha anat acumulant polèmiques de tot tipus, tant pel seu cost com pels diversos fiascos i errors. Malgrat tot, el departament de Medi Ambient ha relativitzat les xifres i ha dit que això és força habitual a l'inici de qualsevol empresa d'aquest tipus, sobretot per manca de coneixement entre els qui han de pagar atès que fins ara l'aigua per als particulars era de franc.

URL curta: ves.cat/me1V

Publicat a Economia

El fet d'encarregar-se del cobrament d'un bé de primera necessitat que fins ara havia estat gratuït atorgava a Irish Water uns quants números al sorteig per determinar quina és l'empresa menys valorada d'Irlanda però si a això s'hi afegeix la sèrie de polèmiques en què s'ha vist involucrada la companyia no és d'estranyar que una enquesta de la Reputation Agency on hi ha una classificació amb 100 empreses li assigni la primera plaça.

L'enquesta combina quatre indicadors emocionals (confiança, estima, admiració i bones sensacions) i set de reputació (lideratge, productes i serveis, innovació, gestió, ambient laboral, rendiment i ciutadania) amb un resultat final que va del zero al cent, essent cent el millor. Doncs bé, Irish Water només obté 9.3 punts sobre 100 i la segona pitjor és Bank of Ireland, això sí, a una gran distància, amb 43.3 punts, i és que el fiasco d'Irish Water és molt difícil d'igualar. Tanquen el top 5 el banc AIB (43.6), la casa d'apostes Ladbrokes (45.8) i Eircom (46.7).

A l'altre extrem de la classificació, és a dir, les més ben valorades, hi ha Google (84.4), Boots (81.6) i Kellogg's (81). A destacar Ryanair que, tot i no figurar entre les deu primeres s'hi acosta, premiant el canvi radical d'actitud envers la clientela endegat per la companyia dirigida per l'exmalvat Michael O'Leary.

En el serial Irish Water el darrer capítol ha estat enviar les factures i un llibret en què a les instruccions de com pagar hi ha un error al número de compte bancari, fet que ha obligat l'empresa a afegir-hi un fulletó informatiu avisant d'aquesta circumstància.

Font: The Journal.ie

URL curta: ves.cat/mdJb

Publicat a Economia

El govern no pot desempallegar-se del fantasma Irish Water ni en termes de comptabilitat nacional i malgrat que teòricament la nova companyia que gestiona la distribució i el cobrament de l'aigua havia de ser semipública, és a dir, que no havia de figurar als comptes públics ni el seu deute ser públic, de moment continuarà sota el paraigua estatal fins que no arribi la decisió de l'Eurostat, l'Oficina Europea d'Estadística, que s'espera que emeti el veredicte final a la tardor.

Que sigui pública o semipública depèn de la seva capacitat de finançar-se per si sola i pel que s'ha vist fins ara sembla difícil que els 10.000 milions d'euros que es calcula que necessitarà per tal de mantenir i millorar la xarxa de distribució els obtingui mitjançant el cobrament pel consum d'aigua. Al principi les tarifes es van calcular de manera que Irish Water pogués autofinançar-se però en haver-se rebaixat per calmar el rebuig social contra el govern ara això no sembla tant evident.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/mdve

Publicat a Economia