Liffey

A+ A A-

El diputat del Sinn Féin Jonathan O’Brien ha demanat al govern que aixequi l’embargament de reclutar nous agents per tal de fer front al repunt de delinqüència que s'ha viscut darrerament. La idea ha guanyat força i és d’actualitat a causa dels diversos atracaments a oficines de correus i a vehicles blindats de transport de diners; també per les greus mostres d’incivisme abans, durant i després dels concerts al Phoenix Park de fa una setmana amb apunyalaments, violència, abús de l’alcohol i venda massiva i descarada de droga.

L’últim cas ha estat l’atracament d’un pub a Artane (Dublin 5) on la matinada de diumenge, a l’hora de tancar, tres desconeguts que anaven amb passamuntanyes i armats amb ganivets i martells van emportar-se una quantitat indeterminada de diners després d’intimidar els treballadors. O’Brien també proposa que per a les tasques administratives els policies siguin substituïts per personal civil.

Les retallades que han afectat la Garda han estat notícia durant els últims mesos i van en dos sentits: un és el tancament de comissaries que afecten sobretot les zones rurals i l’altre és la reducció del nombre de cotxes patrulla perquè molts vehicles que arriben al seu límit de quilometratge o tenen un accident que els deixa inservibles no són reemplaçats.

Font: The Journal.ie    

Publicat a Societat

321 cotxes de la divisió de trànsit de la policia, d’un total de 919, porten instal·lada una càmera que detecta la matrícula dels vehicles que hi ha en el seu camp visual i informa els agents en cas que hi hagi una matrícula sospitosa. Aquesta tecnologia, anomenada Reconeixement Automàtic de Número de Matrícula, funciona des del mes de març i ja s’ha posat diversos infractors fora de les carreteres a més de fer disminuir el nombre de robatoris de vehicles.

Font: Irish Independent

Publicat a Despatxos

El tribunal amb nom de cervesa, Smithwick* que és el cognom del jutge que el presideix, ha demanat més temps per poder escoltar més testimonis i reunir més proves que li permetin redactar l’informe final. Aquest tribunal establert l’any 2005 investiga la presumpta col·laboració de la policia irlandesa amb l’IRA en l’emboscada que va costar la vida a dos membres del RUC (l’antic nom de la policia nord-irlandesa, ara s’anomena PSNI) a prop d’un pas fronterer amb Irlanda del Nord el mes de març del 1989 just després d’haver fet una visita a la comissaria de la Garda a Dundalk (Comtat de Louth).

En principi l’informe hauria d’haver estat publicat el passat novembre però el ministre de Justícia Alan Shatter va aprovar una extensió de 6 mesos. Durant les sessions de l’Smithwick Tribunal hi han passat tot tipus de personatges, com membres de les dues policies (Garda i PSNI) i membres dels serveis secrets tant d’Irlanda com del Regne Unit, que s’han contradit els uns amb als altres explicant històries rocambolesques molt sovint fregant el deliri.

Font: Irish Times

* Pronunciat "Smithick" sense la w

Foto original

Publicat a Societat
Dimarts, 01 de maig 2012 06:00

Comencen els nous torns policials

En compliment de l’Acord del Croke Park i després de 40 anys amb el mateix sistema de torns la policia va començar ahir un nou sistema de torns que hauria de fer més eficient el servei, sobretot en els moments de més demanda com són les nits del cap de setmana. Alhora s’adaptarà a la disminució d’efectius fruit de la jubilació massiva d’agents sense ser reemplaçats a causa de la prohibició de contractar nous reclutes; s’ha passat de 14.400 efectius a principi del 2011 a 13.603 al març d’enguany.

Fins al moment els torns s’organitzaven en base a quatre unitats policials que treballaven en cicles de 8 hores i una de les unitats descansava. Ara el torns seran de 10 hores i l’hora d’inici no serà sempre la mateixa sinó que esglaonada; el cicle serà 6 dies de feina i 4 de festa amb una mitjana de 40 hores setmanals. D’aquesta manera es complirà amb la Llei Laboral del Temps de Treball.

Segons els sindicats policials, qquest nou sistema de torns no suposarà cap cost addicional ni afectarà el salari dels agents. Hi haurà un període pilot durant un any després del qual es farà un referèndum entre els policies perquè hi donin el vistiplau definitiu.

Font: RTÉ

Publicat a Societat
Dijous, 26 April 2012 06:00

Regalen dos GPS a la policia

Els residents de Dunderrow, a prop de Kinsale (Comtat de Cork), van regalar la setmana passada dos aparells GPS a la policia que els va instal·lar en dos cotxes patrulla. El GPS ha estat lleugerament modificat perquè hi apareixin totes les cases i masies de la zona i els agents han rebut classes de l’empresa GPS Ireland per saber-lo utilitzar correctament.

Aquesta mesura ha estat adoptada per tal de localitzar el lloc on se’ls necessita el més ràpid possible i poder lluitar contra les bandes de delinqüents. Alguns representants polítics han demanat que s’estengui a tots els cotxes de policia destinats a àrees rurals i s’ha proposat que el comtat de Cork sigui el lloc on es faci la prova pilot. Segons fonts del cos, hi ha molts agents que ja utilitzen GPS de la seva propietat mentre estan de servei.  

Font: Irish Examiner

Foto original

Publicat a Societat

L’exèrcit ha rebut 10.436 sol·licituds per a les 600 places ofertades en un procés de selecció que va generar certa polèmica a la policia que té prohibit contractar nous agents. Gran part dels aspirants s’han interessat per les 480 places a l’exèrcit de terra i n’hi ha hagut 101 que han enviat el currículum per formar part de la banda de música. Durant l’època de bonança allistar-se a l’exèrcit no era molt habitual però amb la crisi hi ha qui no té cap més opció; també l’exèrcit britànic ha notat un augment dels candidats irlandesos en els seus darrers processos de selecció.

Font: Irish Independent

Publicat a Despatxos

Una de les primeres mesures endegades pel govern irlandès per intentar reduir la despesa va ser la prohibició de contractar nous funcionaris a partir de la primavera del 2009 i això ha fet que alguns serveis públics se’n ressenteixin. És el cas de la policia que, entre aquesta prohibició i la jubilació de molts agents abans de la data límit del 28 de febrer d’enguany per no perdre part de la pensió, ha vist minvar el seu personal fins al punt que hi ha comissaries on no hi ha agents d’un cert rang.

Però l’anunci d’un procés de selecció a l’exèrcit en què s’ofertaven 600 places ha indignat encara més el cos policial que, per boca del president de l’Associació de Representants Policials Damien McCarthy, ha demanat al ministre de Justícia Alan Shatter si Irlanda estava en guerra. Aquesta pregunta no ha agradat gens a Shatter que ha dit que les dues forces, policia i exèrcit, no han estat mai en competència i que comentaris d’aquest tipus no s’haurien de repetir.

Per la seva banda, McCarthy ha dit que en cap moment ha volgut denigrar l’exèrcit a qui ha expressat el més sentit respecte. Ha acabat contestant-se a ell mateix dient que sí, que Irlanda està en guerra contra el crim.

Font: RTÉ

Publicat a Societat

Durant els propers tres anys uns 3.000 policies faran un curset de conducció a gran velocitat per tal d'acabar amb el sistema actual, anomenat "el permís del cap", en què el conductor només necessita el permís del cap superintendent per anar a gran velocitat. El fet que la majoria dels agents no hagi rebut cap formació al volant i tot depengui de l'habilitat de cadascú, provoca que cada any hi hagi moltes col·lisions on s'hi veuen implicats cotxes de la policia.

Aquesta alta sinistralitat ha fet que s'hagi donat una prioritat total a la implementació dels cursets després d'uns anys de retards, en principi haurien d'haver començat l'any 2009. Una altra mesura que s'està estudiant és la d'incloure com a requeriment per entrar al cos policial tenir carnet de conduir.

El problema de la sinistralitat no només és negatiu pel perill que pot suposar per a la integritat física de les persones sinó que també implica que el vehicle accidentat romangui fora de servei durant un temps. Això agreuja el problema de la disminució del parc mòbil fruit del contracte amb el constructor Ford que fa retirar els vehicles que han passat la barrera dels 300.000 km i que, en molts casos, no són reemplaçats a causa de les retallades.

Font: Irish Independent

Publicat a Societat
Page 6 of 6