Liffey

A+ A A-

Responent a una pregunta parlamentària feta pel portaveu de Justícia de l'opositor Fianna Fáil, Niall Collins, la ministra del ram, Frances Fitzgerald, va informar que actualment hi ha unes 113.000 ordres d'arrest pendents d'execució segons el Pulse System, el programa informàtic utilitzat per la policia. En escoltar la resposta Collins va alertar que amb dades com aquesta era difícil que els ciutadans confiessin en el sistema judicial.

La ministra Fitzgerald va reconèixer el problema però com a fet positiu va destacar que s'havia reduït la xifra des d'inici d'any, quan hi havia 122.000 ordres d'arrest pendents. També va voler tranquil·litzar els ciutadans assegurant que la Garda se centra en els casos més seriosos i que la majoria de les ordres pendents estan relacionades amb delictes menors com l'impagament de multes. També va recordar que el problema va ser heretat del govern anterior, del Fianna Fáil, i que això passa a tots els països d'Europa.

Font: The Journal.ie

URL curta: ves.cat/l_ra

Publicat a Societat

A l'administració pública hi ha moltes pràctiques que daten de fa molt de temps i la Garda n'és un bon exemple, no només per ocupar els mateixos edificis que utilitzava la policia durant el període sota administració britànica sinó també per l'ús de tècniques més pròpies de l'era predigital, o dels anys vint del segle passat, com agafar les empremtes dactilars sucant el dit a la tinta i després posant-lo sobre un paper.

Fa vuit anys la Garda va començar a implementar un sistema digital gastant-se 23 milions d'euros, l'Automated Fingerprint Identification System (AFIS), però actualment només una de cada tres comissaries disposa d'un terminal amb aquest sistema que està enllaçat amb el quarter general del cos al Phoenix Park (Dublin 15); a més, hi ha l'agreujant que algunes d'aquestes comissaries són les que més feina tenen.

Els problemes derivats de la manca de terminals són diversos i hi inclouen el fet que molts dels agents més joves de la Garda no saben prendre les empremtes correctament; això fa que s'hagi de repetir el procés amb el conseqüent retard en les investigacions o processos judicials. També hi ha el problema de la manca de compatibilitat amb d'altres policies europees a l'hora d'arrestar algú en un cas d'ordre de cerca i captura internacional.

El tema de les empremtes va sortir a l'informe sobre les males pràctiques a la Garda, molt crític amb la manera de fer del cos policial, mostrant la seva sorpresa pel fet que encara s'utilitzés la tècnica de la tinta i pel baix nombre d'arrestats a qui se li pren empremtes dactilars, només un 30%, percentatge molt més baix que a la resta de policies europees.

Aquesta no és la primera vegada que la tecnologia aplicada a les empremtes digitals és notícia i és que, fa uns anys, un estira-i-arronsa entre personal policial i civil a l'Oficina d'Immigració va fer que els terminals romanguessin fora de servei durant tres anys.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/l_hb

Publicat a Tecnociència

La ministra de Justícia, Frances Fitzgerald, té la intenció de demanar al proper Comissari en Cap de la Garda si seria factible de crear un web on tots aquells que hagin presentat una denúncia puguin saber com va la investigació i si els malfactors són jutjats. Aquest sistema ja funciona amb èxit en cinc districtes policials del Regne Unit mitjançant la web segura TrackMyCrime que, evidentment, només ensenya la informació de cada cas a la part denunciant.

Fitzgerald creu que seria una bona idea però que en cap cas hauria d'anar en detriment de les maneres més tradicionals de comunicació entre la policia i el qui ha estat víctima d'un delicte. També el senador independent Ronan Mullen ha fet una crida a crear aquest sistema i és que massa sovint les víctimes reben poca informació sobre el seu cas.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/l-sb

Publicat a Societat
Dimecres, 17 de setembre 2014 00:00

Civils al control de passaports

Els passatgers que arribin a la Terminal 1 de l'aeroport de Dublin i hagin de passar pel control de passaports ja no es trobaran amb membres de la Garda sinó que hauran d'ensenyar la documentació a un dels 80 membres de personal civil que els substituiran; per a la Terminal 2 està previst el desplegament cap a final del 2015. Segons la ministra de Justícia, Frances Fitzgerald, aquesta mesura té l'objectiu de treure agents de policia de despatxos o oficines i de posar-los a patrullar pel carrer.

Font: RTÉ

URL curta: scur.cat/5D3B3B

Publicat a Despatxos
Dimarts, 16 de setembre 2014 00:00

Joves reclutes a la Garda

Ahir va començar el període d'instrucció per als nous reclutes de la Garda que acaba amb cinc anys de moratòria en la contractació de personal arran de la contenció de la despesa al sector públic. Els 100 alumnes, 82 homes i 18 dones, van rebre la visita de la comissària interina, Noirín O’Sullivan, i de la ministra de Justícia, Frances Fitzgerald. Un aspecte que destacava entre els reclutes era la joventut: les edats van dels 20 fins als 33 anys essent els més nombrosos els de 21, 23 i 25 anys. Un 10% de les places estan reservades a parlants de gaèlic, que seran destinats a les Gaeltachtaí; actualment molts policies destinats a aquestes zones no parlen la llengua de manera fluïda i això ha generat queixes entre els residents.

Font: Irish Independent

URL curta: scur.cat/JYZPAH

Publicat a Despatxos
Dijous, 28 d'agost 2014 00:00

Nous reclutes a Templemore

Per primera vegada en més de cinc anys l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) veurà arribar nous reclutes després que la prohibició de contractar personal al sector públic hagi deixat la Garda sota mínims. La primera part del procés de selecció va ser un gran èxit de convocatòria i van rebre's més de 24.000 candidatures però només 100 començaran el curs el mes vinent. A banda de la legislació i de les pràctiques d'investigació policial, també els ensenyaran a fer servir la porra i a conduir a gran velocitat; en total 32 setmanes d'aprenentatge. Al campus hi ha diverses instal·lacions esportives que permetran als reclutes de mantenir (o guanyar) la forma.

Font: Newstalk

URL curta: scur.cat/2AZCZM

 

Publicat a Despatxos

La Garda ha estat la riota de l'Europol després que un/a treballador/a d'una casa de barrets d'Amsterdam trobés en una de les habitacions una maleta que contenia un ordinador portàtil, documents i una insígnia que identificava el propietari del material com a membre de An Garda Síochána. La maleta va ser entregada a la policia holandesa i posteriorment a l'Europol, que la va enviar mitjançant valisa de seguretat al quarter general de la Garda al Phoenix Park de Dublin.

Segons informa el diari Sunday World, l'agent de la Garda implicat en els fets ja ha estat identificat i és un policia amb molta experiència però de moment encara no se l'ha interrogat. L'investigació que durà a terme la Garda hauria d'aclarir com es va poder perdre la maleta i si tant als documents com a l'ordinador portàtil hi havia informació confidencial.

No és la primera vegada que la Garda perd material pels llocs i per exemple al 2008 uns documents amb adreces de membres de bandes criminals de Dublin va ser robada d'un cotxe i això va fer que molts malfactors haguessin de fugir de casa per tal d'evitar problemes. O l'any 2010, un inspector va ordenar a un subordinat de fer unes fotocòpies d'uns documents que s'havien d'enviar a la fiscalia i en lloc de fer-les a l'oficina va anar a una copisteria del centre de Dublin, on un dels treballadors va trucar a un criminal que apareixia als documents.

Font: Irish Independent

URL curta: scur.cat/58PEHX

 

Publicat a Societat

Després d'uns mesos amb Noirín O'Sullivan fent de Comissaria en Cap provisional en substitució del dimitit Martin Callinan, que va ser pressionat a deixar el càrrec el mes de març arran de diversos escàndols que no va saber gestionar prou bé, la ministra de Justícia Frances Fitzgerald ha anunciat l'inici del procés de selecció per al cap de la Garda que, per primera vegada, està obert a candidats exteriors del cos policial.

Fitzgerald ha informat que el seu departament treballa amb agències internacionals de selecció d'executius i és que un dels objectius que s'ha marcat el govern després de les diverses polèmiques causades per la forta endogàmia a la Garda és que qui ostenti el comandament de la força de l'ordre sigui algú independent que aporti aire fresc i estigui net de disputes internes. També se li encarregarà la tasca de reformar i renovar la institució així com d'establir una Autoritat Policial que descentralitzi una mica el poder de decisions.

Qui ja ha anunciat la seva candidatura és Noirín O’Sullivan, que durant els seus 4 mesos al càrrec ja ha dut a terme alguns canvis en el que es considera un intent de guanyar punts per ocupar aquesta feina de manera permanent. En cas de ser nomenada Comissària en Cap, això se sabrà a final d'any, seria la primera dona a ostentar aquest càrrec.

Font: Irish Times

URL curta: scur.cat/54JLE5

 

Publicat a Societat

Fins ara si els integrants d'un cotxe patrulla volien engegar la sirena, els llums i anar a una velocitat per sobre del límit per arribar més ràpid a una emergència havien de demanar permís a un superior però a partir de l'u de juliol aquesta pràctica passarà a la història amb l'entrada en vigor d'un nou sistema que permetrà la Garda d'actuar lliurement.

Nogensmenys, per poder fer-ho els conductors d'un cotxe patrulla hauran d'haver completat un curs de conducció a gran velocitat; qui no hagi fet el curs i superi el límit de velocitat permesa s'enfrontarà a la pèrdua de punts de carnet i a ser jutjat.

Això no ha agradat gens als membres de la policia que patrullen en cotxe perquè a no ser que hagin fet el curs estaran en inferioritat de condicions davant dels delinqüents o tardaran més temps en arribar al lloc d'una emergència. A més, les places per fer el curs són limitades i això provocarà que durant un temps hi hagi molts policies que no podran córrer.

Font: Herald

URL curta: ves.cat/lwo0

 

Publicat a Societat

Si no n'hi havia prou amb la prohibició implementada a partir de l'any 2009 de contractar nous treballadors al sector públic, fet que ha provocat que el nombre d'efectius de la Garda s'apropi perillosament al llindar dels 13.000 membres, considerat el mínim per poder oferir un servei amb garanties, ara la situació podria empitjorar arran de la implementació d'un programa de baixes temporals incentivades.

En una circular enviada als agents de baix rang el passat 7 de març s'ofereix un pagament de 12.000 euros anuals durant tres anys a aquells que s'agafin un descans de la feina de policia, període durant el qual podran treballar en qualsevol altra activitat. El període de tres anys començaria el mes de febrer vinent.

Aquesta mesura no ha agradat gens als comandaments superiors perquè creuen que, actualment, els recursos ja són massa escassos i una desbandada podria complicar encara més les coses puix que malgrat que amb la fi de la moratòria de contractació enguany hi haurà 300 nous reclutes, podria ser que el nombre d'agents que sol·licitin la baixa per tres anys sigui molt més elevat que no pas els agents entrants, sobretot aquells que passin per dificultats econòmiques i vegin la possibilitat de fer una altra feina però alhora cobrar els 12.000 euros a l'any.

Font: Herald  

URL curta: ves.cat/jCF3

Publicat a Societat