Liffey

A+ A A-
Divendres, 07 d'octubre 2016 00:00

La Garda ja no atrau tants candidats

Quan l'any 2013 la Garda va convocar un procés de selecció per a 300 noves places, el primer des del 2008 arran de la moratòria en la contractació al sector públic, hi va haver 24.000 persones que van presentar la seva candidatura; el passat mes de gener hi va haver 17.000 candidats per a 600 places. Tanmateix, les històries aparegudes als mitjans sobre les condicions laborals, sobretot amb relació a salari, horari i desplaçaments, han fet que ser garda jo no interessi tant i per a les 800 places del darrer procés de selecció, amb data límit al 29 de setembre, només s'hi han presentat 5.200 candidats.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2cWc58E

Publicat a Despatxos

La moratòria en la contractació de personal al sector públic arran de la crisi va fer que els efectius de la Garda comencessin a minvar i és que els que es jubilaven o deixaven el cos no eren substituïts; el resultat de tot plegat ha estat que, ara, malgrat que de fa dos anys ja s'ha tornat a contractar nous agents, hi ha 1.400 policies menys dels que hi havia l'any 2010 i no s'arriba als 13.000 efectius, la xifra que es considera el llindar per sota del qual no es pot oferir un servei de qualitat.

Nogensmenys, la situació hauria de canviar radicalment durant els propers anys segons ha anunciat Frances Fitzgerald, la ministra de Justícia, amb uns processos de selecció que faran que l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) estigui plena a vessar de candidats, 800 a l'any; així doncs, s'espera que al 2020 la Garda disposi de 15.000 policies.

La data límit per a presentar candidatura és el 29 de setembre i la Comissària en Cap, Nóirín O'Sullivan, ha fet una crida a persones de col·lectius que actualment són minoritaris a la Garda, com dones i estrangers, a unir-se al cos a fi que la policia sigui un fidel reflex de la societat irlandesa d'avui.

Font: RTÉ

URL curta: bit.ly/2c36D4P

Publicat a Societat
Dimecres, 27 April 2016 00:00

La sirena amb permís

L'Associació de Policies (GRA) fa una trobada anual i aprofita per plorar una mica sobre les dificultats que els membres de la Garda es troben mentre fan la seva feina. Enguany la trobada es fa a Kerry i ja han començat les queixes: a destacar el fet que els nous graduats sortits de l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) no poden fer servir la sirena o a anar a més velocitat de la permesa pels senyals de trànsit a no ser que se'ls autoritzi a fer-ho després de demanar permís als superiors. Això implica que en cas d'emergència només tenen dues opcions: saltar-se les normes o tardar una mica més a arribar al lloc on se'ls requereixi.

URL curta: bit.ly/1SqLtJU

Publicat a Despatxos

Després dels atemptats a l'aeroport de Brussel·les d'ara fa un mes la Garda va decidir d'intensificar la vigilància als aeroports del país, sobretot al de Dublin, considerat l'objectiu més probable en cas que algun grup terrorista volgués atemptar a Irlanda perquè és el lloc on es causaria un impacte més gran i més disrupció.  

Durant les darreres setmanes la vigilància s'ha dut a terme mitjançant unitats visiblement armades amb pistoles i fusells, un fet al que la majoria d'irlandesos no estan gens habituats puix que la Garda que patrulla pels carrers no duu armes de foc. Així doncs i a fi de no generar alarma entre els usuaris de l'aeroport, s'ha demanat als policies que amaguin les armes i que no vesteixin jaquetes dels grups d'intervenció especial.

Que la Garda dugui armes de foc o no és un debat que apareix de tant en tant i s'espera que sigui un dels temes estrella de la trobada anual de policies que durant els propers dies se celebrarà al comtat de Kerry. Un altre tema que es debatrà serà el salarial, sobretot amb relació a la diferència del 22% entre el que cobren (de menys) els nous graduats d'ara i el que cobraven inicialment els que van entrar al cos abans de la moratòria de contractar funcionaris en vigor durant cinc anys.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/1XV8aGf

Publicat a Societat

Un dels efectes més visibles dels cinc anys de moratòria en la contractació de nous policies va ser el tancament de moltes comissaries a la Irlanda rural, sobretot les que rebien menys denúncies, i això ha fet que les bandes de malfactors, sabent que en la majoria de casos els seus actes quedarien impunes, hagin campat alegrement per molts comtats generant una gran preocupació entre pagesos i ramaders.

Així doncs, amb la fi de la moratòria i la represa de l'activitat a l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) molts tenien l'esperança de veure com els nous reclutes eren desplegats pels comtats més apartats dels centres urbans però, amb les dades de la Garda a la mà, sembla que els trets van per d'altres contrades.

En aquest sentit, 94 dels 99 nous graduats de la Garda han estat destinats a la província de Leinster, és a dir, Dublin i rodalia. La capital se n'ha endut 46, el comtat de Meath 10, el de Louth 8 i els de Longford, Laois, Offaly, Kildare, Wexford i Kilkenny 5 cada un. A la província de Munster n'hi han destinat 5, tots al comtat de Waterford. A Connacht i Ulster no res.

Els comtats on hi ha hagut més estupefacció amb el repartiment han estat els tres de la província de l'Ulster sota administració irlandesa, és a dir, Cavan, Donegal i Monaghan, que no veuran ni un sol nou recluta malgrat que són comtats amb un alt volum d'activitat delictiva per part de contrabandistes que fan negoci aprofitant la gran permeabilitat de la frontera entre la República i Irlanda del Nord.

De tota manera això podria canviar properament arran de la difícil situació sorgida de les passades eleccions legislatives en què qualsevol dels dos partits majoritaris, el Fine Gael i el Fianna Fáil, necessiten el suport d'uns quants diputats independents, molts d'ells de la Irlanda rural i abonats a la coneguda com a “política de parròquia” que, a canvi de donar-los suport, exigiran més presència policial als seus districtes electorals.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/1VL6vE8

Publicat a Societat

Després de cinc anys amb una moratòria en la contractació de personal al sector públic el gener del 2014 va anunciar-se una convocatòria de noves places a la Garda; entre l'alta taxa d'atur i el bon salari que històricament han tingut els qui treballen a la policia va fer que més de 24.000 candidats hi enviessin la sol·licitud. Des de llavors s'han graduat 685 policies i ara n'hi ha 150 en formació.

De tota manera l'alegria de veure nous graduats sortint de l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) no ha durat gaire i segons l'Associació de Gardes (GRA), ja hi ha hagut tres agents formats recentment que han abandonat el cos policial adduint raons econòmiques i és que amb el salari anual inicial de 23.171 euros n'hi ha que han de fer un esforç titànic per tal d'arribar a final de mes.

Malgrat que de moment només ho han deixat tres, es preveu que amb la recuperació econòmica i l'augment dels salaris a la majoria de sectors hi hagi més desercions; en aquest sentit, un nou graduat que ha participat en una enquesta de la GRA ha assegurat que preferiria treballar al Tesco emplenant prestatges que no pas de policia. També hi ha l'agreujant de veure la diferència salarial existent amb els que van entrar a la Garda abans de la crisi -l'any 2008 s'hi entrava cobrant 27.100 euros-, un factor que els nous reclutes troben molt injust i desmoralitzant.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/1MBMngF

Publicat a Economia
Dimecres, 13 de gener 2016 00:00

23.000€ per als nous gardaí

L'any passat l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) va tornar a rebre candidats destinats a formar part de la Garda després d'uns anys de moratòria en la contractació de funcionaris; el 2015 n'hi van anar 550 i enguany se n'esperen uns 600. Tanmateix, els qui es graduïn i s'incorporin al cos policial tindran una salari inicial de només 23.171 euros, un import 10% inferior al del 2009, que molts consideren molt baix. Això podria fer abaixar la moral i de retruc la qualitat del servei; a més, s'han suprimit els 4.000 euros en concepte de complement de lloguer. Al PSNI, la policia nord-irlandesa, un agent acabat de graduar cobra uns 32.000 euros.

Font: Irish Examiner

URL curta: ow.ly/WZSh4

Publicat a Despatxos

Durant els anys de crisi la Garda ha estat una de les organitzacions de l'Estat que més ha patit pel veto a la contractació de nou personal i els efectius han disminuït per sota dels 13.000 membres, el llindar considerat mínim a fi de poder oferir un servei amb condicions. La reducció de personal s'ha notat sobretot a les zones rurals, on s'han tancat desenes de comissaries.

Ara, un estudi dut a terme per Inspecció de la Garda ha conclòs que la situació hauria pogut ser millor i que al cos hi ha massa oficinista; segons l'estudi, uns 1.500 agents que actualment treballen en despatxos podrien patrullar pels carrers puix que la seva feina és purament administrativa i la podria fer personal civil. A més, l'estudi també recomana de canviar l'estructura organitzativa a fi de fer-la més eficient i poder alliberar 250 policies addicionals per a tasques de patrulla.

Font: Irish Examiner 

URL curta: ow.ly/VI6HN

Publicat a Societat

Una de les mesures incloses a l'Acord de Pau del Divendres de Pasqua era un programa d'intercanvi entre la Garda i el PSNI (la policia nord-irlandesa) amb estades d'agents d'un cos a casa de l'altre a fi de millorar les relacions i d'obtenir sinèrgies, sobretot en el control de la frontera, un lloc on sempre s'han dut a terme més activitats delictives que en d'altres llocs.

Però malgrat les bones paraules que els respectius ministres del ram fan regularment de la cooperació entre les dues organitzacions les estades han anat decreixent, tant en nombre com en durada. En aquest sentit, enguany només hi ha hagut dos sergents de la Garda i dos del PSNI que hagin fet l'intercanvi, que actualment només dura dues setmanes.

En els darrers deu anys hi ha hagut uns 170 intercanvis sobre uns efectius totals de 20.000 agents i si al principi les estades podien durar fins a sis mesos, el temps s'ha anat reduint, només dos mesos l'any 2010 i les dues setmanes d'ara. El rècord es va produir l'any 2010 amb 30 intercanvis; l'any passat no hi va haver cap Garda que anés al Nord.

Entre les diverses causes del poc interès hi ha que als participants no se'ls compta el temps passat a l'altra banda a l'hora de calcular la pensió o el tancament de comissaries a la zona fronterera. Amb tot, els més beneficiats són els contrabandistes, principalment de tabac i de benzina que, com denuncien alguns residents, campen alegrement davant l'absència de patrulles policials.

A destacar també que la Garda i el PSNI utilitzen sistemes informàtics i xarxa de telecomunicacions diferents, per la qual cosa la comunicació entre els dos cossos policials és més difícil ara que durant els anys de plom del conflicte nord-irlandès.

Font: Irish Independent

URL curta: ow.ly/OUnTs

Publicat a Societat
Dimecres, 26 de novembre 2014 00:00

La comissària en cap, de casa

De sempre la Garda ha estat considerat un ens molt endogàmic i el nomenament de Noirín O'Sullivan com a nova comissària en cap confirma aquesta circumstància. Després d'un procés de selecció en què hi han participat candidats estrangers, de fet tot apuntava que l'escollit seria de fora a fi d'aportar saba nova, el departament de Justícia ha anunciat que O'Sullivan ocuparà el càrrec de manera permanent; durant els darrers mesos, des de la dimissió de Martin Callinan al març, ja l'havia ocupat provisionalment. Amb tot, s'espera que amb la fi de la incertesa al capdamunt de la jerarquia policial la Garda pugui centrar-se en recuperar la imatge perduda arran de diversos escàndols com el dels punts de carnet de conduir esborrats de manera gens clara o les escoltes il·legals al Garda Ombudsman, entitat que s'encarrega d'investigar denúncies contra la policia.

Font: Newstalk

URL curta: ves.cat/l_yS

Publicat a Despatxos