Liffey

A+ A A-
Divendres, 03 de febrer 2017 00:00

Més civils a la Garda

Uns individus que es passen unes quantes setmanes aprenent a l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary), amb el cost associat a la formació, han de treballar al carrer vetllant per la seguretat ciutadana i no en un despatx; aquest és el parer de la direcció de la Garda, que d'ara fins al 2021 vol augmentar el nombre de civils dels 2.000 actuals fins als 4.000. D'altra banda, també vol augmentar els efectius dels 12.900 membres actuals fins als 15.000, a banda de 2.000 reservistes. Això s'aconseguirà gràcies al fet que els nous reclutes, uns 800 anuals, superen els que es jubilen o marxen, uns 300.

Font: Iris Independent

URL curta: bit.ly/2kXAY7B

Publicat a Despatxos

Fa unes setmanes Irlanda es va salvar de l'anarquia quan després d'unes maratonianes negociacions les dues parts en conflicte, govern i representants dels gardaí, van arribar a un acord in extremis de millora salarial, fet que va suposar l'anul·lació de la vaga prevista per a quatre divendres de novembre. El fet de tenir un pla B gens fiable va obligar el govern a cedir a la pressió i l'augment salarial dels agents de policia farà augmentar 50 milions d'euros anuals les despeses de plantilla, un diners que hauran de sortir d'algun lloc.

A partir del 2018 no hi hauria d'haver cap problema però per al 2017 la cosa no està tan clara. Dels 50 milions d'euros hi ha una partida de 25 milions assignats al departament de Justícia després que s'hagi modificat el Pressupost 2017. Per a la resta, 25 milions més, s'haurà de fer mans i mànigues entre els diversos departaments i agències estatals, que ja han rebut una comunicació de Justícia demanant-los que cerquin pels racons i calaixos per veure si troben uns calers que servirien per a pagar l'augment de sou de la policia.

Font: Irish Examiner

URL curta: bit.ly/2gQYt0q

Publicat a Economia

Amb la recuperació econòmica els treballadors del sector públic amb més poder de disrupció han començat a mobilitzar-se i s'ha confirmat el temor del govern que es produís un efecte dominó. Els primers van ser els conductors de tramvia i després els de l'autobús; en cap dels dos casos no van aconseguir el seu objectiu inicial però sí que tindran un augment salarial, fet que ha animat altres col·lectius a amenaçar amb una vaga.

En aquest sentit ara són els 10.500 agents rasos (rank and file) de la Garda els que han convocat quatre aturades per al mes de novembre, més concretament per als dies 4, 11, 18 i 25; la vaga començaria a les 7 del matí d'aquests dies i acabaria a les 7 del matí de l'endemà. La cosa aniria in crescendo i per al 21 d'octubre s'ha convocat una vaga “administrativa”, que consistiria en no utilitzar el sistema PULSE, que és on hi ha tots els fitxers de la Garda sobre delictes i malfactors; per al 28 d'octubre ja no es faria cap tasca administrativa.  

De moment, com sempre passa en aquests casos, sembla que això és només una mesura de pressió però si tira endavant la República d'Irlanda es podria trobar sense policia. A més, com a darrer recurs i malgrat que essent uns 2.000 no podrien substituir els agents rasos, s'havia pensat en els agents de rang superior, com sergents i inspectors, que deixarien la butaca del despatx per trepitjar el carrer. Tanmateix, ara també han anunciat que s'afegiran a la vaga.

Per la seva banda, Frances Fitzgerald, ministra de Justícia, ha mostrat la seva decepció perquè els representants sindicals no han respost a la seva invitació de negociar i trobar una solució. Fitzgerald recorda que qualsevol demanda d'augment salarial ha de tenir en compte la restricció pressupostària actual i l'esforç fet per tots.

Font: RTÉ

URL curta: bit.ly/2eeF8UI

Publicat a Societat
Divendres, 07 d'octubre 2016 00:00

La Garda ja no atrau tants candidats

Quan l'any 2013 la Garda va convocar un procés de selecció per a 300 noves places, el primer des del 2008 arran de la moratòria en la contractació al sector públic, hi va haver 24.000 persones que van presentar la seva candidatura; el passat mes de gener hi va haver 17.000 candidats per a 600 places. Tanmateix, les històries aparegudes als mitjans sobre les condicions laborals, sobretot amb relació a salari, horari i desplaçaments, han fet que ser garda jo no interessi tant i per a les 800 places del darrer procés de selecció, amb data límit al 29 de setembre, només s'hi han presentat 5.200 candidats.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2cWc58E

Publicat a Despatxos

La moratòria en la contractació de personal al sector públic arran de la crisi va fer que els efectius de la Garda comencessin a minvar i és que els que es jubilaven o deixaven el cos no eren substituïts; el resultat de tot plegat ha estat que, ara, malgrat que de fa dos anys ja s'ha tornat a contractar nous agents, hi ha 1.400 policies menys dels que hi havia l'any 2010 i no s'arriba als 13.000 efectius, la xifra que es considera el llindar per sota del qual no es pot oferir un servei de qualitat.

Nogensmenys, la situació hauria de canviar radicalment durant els propers anys segons ha anunciat Frances Fitzgerald, la ministra de Justícia, amb uns processos de selecció que faran que l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) estigui plena a vessar de candidats, 800 a l'any; així doncs, s'espera que al 2020 la Garda disposi de 15.000 policies.

La data límit per a presentar candidatura és el 29 de setembre i la Comissària en Cap, Nóirín O'Sullivan, ha fet una crida a persones de col·lectius que actualment són minoritaris a la Garda, com dones i estrangers, a unir-se al cos a fi que la policia sigui un fidel reflex de la societat irlandesa d'avui.

Font: RTÉ

URL curta: bit.ly/2c36D4P

Publicat a Societat
Dimecres, 27 d'abril 2016 00:00

La sirena amb permís

L'Associació de Policies (GRA) fa una trobada anual i aprofita per plorar una mica sobre les dificultats que els membres de la Garda es troben mentre fan la seva feina. Enguany la trobada es fa a Kerry i ja han començat les queixes: a destacar el fet que els nous graduats sortits de l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) no poden fer servir la sirena o a anar a més velocitat de la permesa pels senyals de trànsit a no ser que se'ls autoritzi a fer-ho després de demanar permís als superiors. Això implica que en cas d'emergència només tenen dues opcions: saltar-se les normes o tardar una mica més a arribar al lloc on se'ls requereixi.

URL curta: bit.ly/1SqLtJU

Publicat a Despatxos

Després dels atemptats a l'aeroport de Brussel·les d'ara fa un mes la Garda va decidir d'intensificar la vigilància als aeroports del país, sobretot al de Dublin, considerat l'objectiu més probable en cas que algun grup terrorista volgués atemptar a Irlanda perquè és el lloc on es causaria un impacte més gran i més disrupció.  

Durant les darreres setmanes la vigilància s'ha dut a terme mitjançant unitats visiblement armades amb pistoles i fusells, un fet al que la majoria d'irlandesos no estan gens habituats puix que la Garda que patrulla pels carrers no duu armes de foc. Així doncs i a fi de no generar alarma entre els usuaris de l'aeroport, s'ha demanat als policies que amaguin les armes i que no vesteixin jaquetes dels grups d'intervenció especial.

Que la Garda dugui armes de foc o no és un debat que apareix de tant en tant i s'espera que sigui un dels temes estrella de la trobada anual de policies que durant els propers dies se celebrarà al comtat de Kerry. Un altre tema que es debatrà serà el salarial, sobretot amb relació a la diferència del 22% entre el que cobren (de menys) els nous graduats d'ara i el que cobraven inicialment els que van entrar al cos abans de la moratòria de contractar funcionaris en vigor durant cinc anys.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/1XV8aGf

Publicat a Societat

Un dels efectes més visibles dels cinc anys de moratòria en la contractació de nous policies va ser el tancament de moltes comissaries a la Irlanda rural, sobretot les que rebien menys denúncies, i això ha fet que les bandes de malfactors, sabent que en la majoria de casos els seus actes quedarien impunes, hagin campat alegrement per molts comtats generant una gran preocupació entre pagesos i ramaders.

Així doncs, amb la fi de la moratòria i la represa de l'activitat a l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) molts tenien l'esperança de veure com els nous reclutes eren desplegats pels comtats més apartats dels centres urbans però, amb les dades de la Garda a la mà, sembla que els trets van per d'altres contrades.

En aquest sentit, 94 dels 99 nous graduats de la Garda han estat destinats a la província de Leinster, és a dir, Dublin i rodalia. La capital se n'ha endut 46, el comtat de Meath 10, el de Louth 8 i els de Longford, Laois, Offaly, Kildare, Wexford i Kilkenny 5 cada un. A la província de Munster n'hi han destinat 5, tots al comtat de Waterford. A Connacht i Ulster no res.

Els comtats on hi ha hagut més estupefacció amb el repartiment han estat els tres de la província de l'Ulster sota administració irlandesa, és a dir, Cavan, Donegal i Monaghan, que no veuran ni un sol nou recluta malgrat que són comtats amb un alt volum d'activitat delictiva per part de contrabandistes que fan negoci aprofitant la gran permeabilitat de la frontera entre la República i Irlanda del Nord.

De tota manera això podria canviar properament arran de la difícil situació sorgida de les passades eleccions legislatives en què qualsevol dels dos partits majoritaris, el Fine Gael i el Fianna Fáil, necessiten el suport d'uns quants diputats independents, molts d'ells de la Irlanda rural i abonats a la coneguda com a “política de parròquia” que, a canvi de donar-los suport, exigiran més presència policial als seus districtes electorals.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/1VL6vE8

Publicat a Societat

Després de cinc anys amb una moratòria en la contractació de personal al sector públic el gener del 2014 va anunciar-se una convocatòria de noves places a la Garda; entre l'alta taxa d'atur i el bon salari que històricament han tingut els qui treballen a la policia va fer que més de 24.000 candidats hi enviessin la sol·licitud. Des de llavors s'han graduat 685 policies i ara n'hi ha 150 en formació.

De tota manera l'alegria de veure nous graduats sortint de l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) no ha durat gaire i segons l'Associació de Gardes (GRA), ja hi ha hagut tres agents formats recentment que han abandonat el cos policial adduint raons econòmiques i és que amb el salari anual inicial de 23.171 euros n'hi ha que han de fer un esforç titànic per tal d'arribar a final de mes.

Malgrat que de moment només ho han deixat tres, es preveu que amb la recuperació econòmica i l'augment dels salaris a la majoria de sectors hi hagi més desercions; en aquest sentit, un nou graduat que ha participat en una enquesta de la GRA ha assegurat que preferiria treballar al Tesco emplenant prestatges que no pas de policia. També hi ha l'agreujant de veure la diferència salarial existent amb els que van entrar a la Garda abans de la crisi -l'any 2008 s'hi entrava cobrant 27.100 euros-, un factor que els nous reclutes troben molt injust i desmoralitzant.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/1MBMngF

Publicat a Economia
Dimecres, 13 de gener 2016 00:00

23.000€ per als nous gardaí

L'any passat l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) va tornar a rebre candidats destinats a formar part de la Garda després d'uns anys de moratòria en la contractació de funcionaris; el 2015 n'hi van anar 550 i enguany se n'esperen uns 600. Tanmateix, els qui es graduïn i s'incorporin al cos policial tindran una salari inicial de només 23.171 euros, un import 10% inferior al del 2009, que molts consideren molt baix. Això podria fer abaixar la moral i de retruc la qualitat del servei; a més, s'han suprimit els 4.000 euros en concepte de complement de lloguer. Al PSNI, la policia nord-irlandesa, un agent acabat de graduar cobra uns 32.000 euros.

Font: Irish Examiner

URL curta: ow.ly/WZSh4

Publicat a Despatxos
Page 1 of 6