Liffey

A+ A A-

La bona acollida que ha tingut la retolació bilingüe al Tesco del Galway Shopping Centre ha fet que el gegant britànic dels supermercats estudiï la possibilitat d'augmentar la presència del gaèlic als 146 establiments que té repartits arreu de la República i que, actualment, es limita a escriure la paraula “Fáilte” (benvinguts) a l'entrada i “Slán Abhaile” (bon viatge) al final del tiquet de compra.

La botiga de Galway, situada a Headford Road, ha fet de conillet d'Índies des de l'estiu passat quan a banda de la retolació bilingüe també va crear una caixa on els clients poden ser atesos en gaèlic i la majoria de les seves comunicacions, tant internes com amb la clientela, van passar a escriure's en ambdues llengües. Fins i tot el conegudíssim lema de la casa, “Every little helps”, ha estat traduït: “Tugann an rud is lú cunamh”.

Segons el cap de la botiga de Galway, Denis McCarthy, quan hom passeja pels passadissos de l'establiment es pot escoltar part de la clientela parlant gaèlic i els treballadors, molts dels quals són polonesos, s'han apuntat massivament a les classes de llengua ofertes per l'empresa.

El proper pas de Tesco en l'àmbit nacional podria ser modificar el programa informàtic de les caixes self-service per tal d'incloure-hi l'opció del gaèlic com ja passa a Gal·les des de fa 6 anys, en aquest cas en gal·lès.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/jAWh

Publicat a Societat

De l'1 al 17 de març se celebra la “Seachtain na Gaeilge” (la Setmana del Gaèlic, tot i que dura més de dues setmanes), que pretén promure l'ús de la llengua autòctona mitjançant actes en tots els àmbits de la vida diària. De cara a la galeria també s'hi apunta el Parlament que, un dia a l'any, anuncia que el debat entre diputats serà en gaèlic malgrat que a l'hora de la veritat sorgeixen unes mancances d'escàndol. De tota manera s'hi pot parlar gaèlic qualsevol dia de l'any, tot i que gairebé ningú no ho fa.

Enguany el debat ha coincidit amb la tradicional desbandada ministerial de Saint Patrick's en uns viatges eufemísticament anomenats “missions comercials” arreu del món però que en alguns casos fan la impressió de ser unes vacances amb totes les despeses pagades pel sofert contribuent i això ha reduït la probabilitat que algú del govern pogués respondre en gaèlic.

L'únic que va quedar-se de guàrdia com a representant del govern va ser Richard Bruton, ministre d'Ocupació, Empresa i Innovació, que va disculpar-se per no constestar en irlandès adduint que no dominava suficientment la llengua per a respondre d'una manera acurada, fet que li va suposar rebre crítiques (en gaèlic) per part dels qui sí que la parlen amb fluïdesa.

Aengus Ó Snodaigh, diputat del Sinn Féin, va ser un dels més incisius i va retreure al ministre Bruton que el govern no pogués repondre en gaèlic ni el dia que s'acorda  de fer-ho en aquesta llengua. Ó Snodaigh també va titllar d'insultant el fet que Jimmy Deenihan, ministre de la Gaeltacht, no sàpiga parlar gaèlic afirmant que no era culpa de Deenihan sinó del govern de nomenar-lo ministre.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/jsPq

Publicat a Política

El Lá Mór na Gaeilge (Gran Dia del Gaèlic) va aplegar ahir a la tarda pel centre de Dublin entre 5.000 i 10.000 persones, segons les fonts, xifra que es pot considerar un èxit de participació si hom té en compte que a Irlanda manifestar-se al carrer és una cosa poc habitual i és que la gent prefereix queixar-se via smartphone a Twitter o als diaris digitals des de la comoditat del sofà de casa. Els participants van arribar d'arreu del territori i hi havia representades associacions i moltes gaelscoileanna (plural de gaelscoil, escola on s'ensenya en gaèlic).

El motiu principal de la manifestació d'ahir era d'exigir al govern el compliment de la Llei de Llengües, que diu que els parlants de gaèlic (els “gaeilgeoirí”) tenen dret a ser atesos en aquesta llengua en les seves gestions amb l'administració pública. Actualment això no només no es compleix en els departaments o agències estatals situades arreu del territori sinó tampoc a les de les gaeltachtaí on, en principi, tots els funcionaris haurien de saber parlar gaèlic.

Julian de Spáinn, secretari general de l'entitat Conradh na Gaeilge, organitzadora de l'acte, va afirmar que als gaeilgeoirí se'ls ha acabat la paciència amb la manera com són tractats per l'Estat i que continuaran fent campanya entre els representants polítics fins a assolir la igualtat de drets. Per diumenge vinent hi ha un acte programat a Connemara i el 12 d'abril serà el torn de Belfast puix que en aquest tema el govern nord-irlandès, per difícil que sembli, és encara pitjor que el de Dublin.

Tot i que no era el tema de la manifestació, el debat real que hauria de desencallar el poc ús del gaèlic és la manera com s'ensenya a les escoles i és que en lloc d'utilitzar-se el mateix mètode que a la majoria de llengües, és a dir, que els estudiants puguin parlar-lo fluidament en situacions quotidianes, l'ensenyança del gaèlic es basa en passar-se 14 anys memoritzant poesia i cançons que, en el dia a dia, no serveixen de res i que són oblidats al cap de poc temps.

URL curta: ves.cat/i7i5

Publicat a Societat

El proper 15 de febrer la ciutat de Dublin parlarà gaèlic i és que als defensors de la llengua irlandesa se'ls ha acabat la paciència amb la política lingüística dels successius governs irlandesos, que han aconseguit el que els normands i britànics no havien estat capaços de fer en 800 anys i han convertit el gaèlic en una llengua residual que només es parla a les gaeltachtaí de Connemara, Donegal i Kerry.

El darrer episodi del serial ha estat la dimissió del Coimisinéir Teanga (Comissari Lingüístic) cansat de la deixadesa del govern per tal de garantir els drets dels parlants de gaèlic, sobretot a l'hora de fer gestions amb l'administració pública. De tota manera no és només el govern de Dublin el blanc de les crítiques sinó que també hi ha l'executiu nord-irlandès, acusat pel Consell d'Europa de blocar qualsevol avenç del gaèlic a l'escola i a la justícia.

L'acte de dissabte, que té com a lema “Lá Mór na Gaeilge” (el Gran Dia del Gaèlic), ha estat convocat per l'entitat cultural Conradh na Gaeilge i començant a les 14h recorrerà el centre de Dublin des del Garden of Remembrance (Parnell Square, Dublin 1) fins a la seu del Parlament. Hi haurà actuacions musicals dels grups Kila, Seo Linn i Na Fíréin així com activitats per als més petits com pintar-se la cara.

URL curta: ves.cat/iXZc

Foto original

Publicat a Cultura
Dijous, 05 de desembre 2013 00:00

Dimiteix el Comissari Lingüístic

Seán Ó Cuirreáin va anunciar ahir la seva dimissió com a Comissari Lingüístic adduint la manca de voluntat del govern a l’hora d’implementar una legislació que promogui l’ús del gaèlic i protegeixi els drets dels seus parlants en les seves relacions amb l’Estat. Ó Cuirreáin va ser nomenat l’any 2004 i va ser el primer a ocupar aquest càrrec, que té l’objectiu de controlar el compliment de la Llei de Llengües Oficials per part de l’administració pública. El comissari va fer un símil amb la sortida del programa d'ajuda de la troika i va dir que ara que Irlanda ha recuperat la seva sobirania econòmica seria paradoxal que perdés la seva sobirania lingüística.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/hzY2

Publicat a Despatxos

Un informe de l’inspector escolar en cap per al període 2010-2012 revela que hi ha mancances a l’hora d’ensenyar matemàtiques i gaèlic, tant a l’escola primària com a la secundària. El detallat informe conclou que un quart de les classes d’aquestes dues assignatures tenien un nivell de qualitat insatisfactori.

L’estudi va dur-se a terme mitjançant inspeccions a classe, de vegades per sorpresa, i amb un qüestionari enviat a 67.000 pares de 800 escoles sobre la impressió que tenien de l’ensenyament rebut pels seus fills. Que hi hagi un problema amb les matemàtiques podria sobtar però ningú no es sorprèn amb el gaèlic atès que els alumnes irlandesos l’estudien durant 14 anys i al final del període escolar no el saben parlar.

La manera com s’ensenya el gaèlic és una font inesgotable de discussió i malgrat que tothom està d’acord que el mètode emprat durant dècades no funciona, el govern no canvia res, condemnant la llengua a l’ostracisme. Bàsicament, no s’ensenya com qualsevol altra llengua sinó que els alumnes es dediquen a memoritzar poemes, textos i cançons per després deixar-ho anar a l’examen, oblidant-ho tot al cap d’unes setmanes.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/hqNF

Publicat a Societat

El govern irlandès ha decidit de canviar el sistema de puntuació de la funció pública i a partir d’ara els candidats a les oposicions o els funcionaris que optin a una promoció ja no obtindran un 6% addicional pel fet de parlar gaèlic. Segons el ministre de Despesa Pública i Reforma, Brendan Howlin, el canvi s’ha introduït perquè el “bonus” del 6% és una anomalia i no ha aconseguit l’objectiu de fer augmentar la competència en gaèlic de l’administració pública.

Howlin ha afirmat que hi ha millors maneres d’assegurar-se que hi hagi funcionaris destinats a les Gaeltachtaí o a tasques on és necessari parlar gaèlic que siguin lingüísticament competents i ara, en lloc d’un bonus del 6% es reservaran un 6% de les places per als qui parlin irlandès; també s’implementaran jurats a fi de verificar el nivell dels candidats.

Com sol passar quan es canvia alguna cosa que pot afectar la situació de la llengua les entitats que defensen el gaèlic han criticat la mesura perquè no s’ha presentat cap pla alternatiu. El problema ve de lluny quan a mitjan anys setanta del segle passat es va suprimir l’obligatorietat per als funcionaris de saber gaèlic i des de llavors els successius governs han tingut una política molt erràtica que ha convertit el gaèlic en una llengua gairebé virtual.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/hqDO

Publicat a Societat

El poc interès mostrat per l’actual executiu irlandès a l’hora d’implementar el pla de 20 anys dissenyat per l’anterior govern del Fianna Fáil a fi de millorar la situació del gaèlic ha estat criticat per Conradh na Gaeilge -entitat que promou la llengua autòctona-, per l’impulsor del pla l’any 2010 -l’exministre d’Afers Gaèlics Éamon Ó Cuív-, i pel Sinn Féin.

Entre d’altres queixes hi ha petits detalls com no anomenar les agències governamentals de nova creació amb un nom gaèlic, és el cas d’Irish Water, rebutjar la proposta que els taxis només duguin el cartell “Tacsaí”, adoptar la toponímia anglesa per al nou sistema de codis postals o la reducció del pressupost destinat a entitats que treballen a les gaeltachtaí* com Udaras na Gaeltachta o la subvenció a mitjans de comunicació com el canal de televisió TG4 o el diari Gaelscéal.

Ó Cuív, conegut per haver muntat uns bons sidrals amb la seva llei sobre topònims, també ha denunciat que la majoria de professors d’escola primària no són capaços de mantenir una conversa en gaèlic o que els nous vaixells de l'Irish Navy han deixat de tenir noms femenins en llengua irlandesa i s'ha passat a  batejar-los amb noms d'autors que escrivien en anglès, és el cas de la patrullera LÉ Emer que serà substituïda per la LÉ Samuel Beckett.   

Font: RTÉ

* Zones on es parla majoritàriament gaèlic.

URL curta: ves.cat/hnbS

Publicat a Política
Diumenge, 01 de setembre 2013 00:00

Pocs traductors de gaèlic a la UE

Stadas, un grup que defensa del gaèlic, va queixar-se al Síndic de Greuges europeu perquè el web del Parlament no té versió en llengua irlandesa i va acusar la institució de violar diverses normes i principis legals. Per la seva banda, una portaveu de la Unió Europea va assegurar que la manca de versió en gaèlic era causada per la poca disponibilitat de traductors i va remarcar que els processos de selecció on es demana aquesta llengua generen molt poc d'interès; per exemple, aquest estiu van publicar-se dues ofertes d'ajudants de secretari i només van rebre la resposta de 26 persones. Un portaveu de l'Oficina de la UE a Dublin ha afirmat que abans de rebre la queixa d'Stadas ja havien començat a treballar en la versió gaèlica del web i que actualment és en construcció.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/hlvA

Publicat a Despatxos
Dimecres, 07 d'agost 2013 00:00

Stormont passa de les llengües

El govern britànic ha criticat el govern nord-irlandès per no haver-los enviat cap informació amb relació a les llengües minoritàries que es parlen al territori, és a dir, el gaèlic i l’Ulster Scots, amb la qual cosa no s’enviarà a la Unió Europea cap dada sobre Irlanda del Nord. El departament de Cultura d’Stormont ho ha justificat dient que va enviar un document sobre l’ús i la promoció de les dues llengües al govern però que la divisió que hi ha en aquest aspecte entre nacionalistes i unionistes va fer que no s’arribés a cap acord. Tot allò relacionat amb la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries és competència del govern nord-irlandès.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/hjLN

Publicat a Despatxos