Liffey

A+ A A-

James Madden, meteoròleg especialitzat en previsions a llarg termini que treballa per a l’empresa Exacta Weather, ha dit que Irlanda i la Gran Bretanya s’haurien de preparar per un altre hivern com els dos anteriors, és a dir, molt freds i amb nevades generalitzades. Va arribar-se a temperatures que no s’havien enregistrat en més de 40 anys.

Les causes principals d’aquest refredament són una alteració dràstica del flux del corrent del Golf (corrent “càlid” que fa que els hiverns a Irlanda siguin molt més suaus del que seria normal per la latitud de l’illa), l’erupció dels volcans islandesos i la poca activitat solar. Aquestes causes afecten sobretot els països del nord, que són els més exposats a qualsevol canvi de temperatura del corrent del Golf.

Tenint en compte que moltes vegades no encerten ni la previsió per al dia següent, el servei meteorològic irlandès es mostra reticent a fer pronòstics a llarg termini i els seus col·legues britànics han considerat que tenen més credibilitat si resten calladets després de predir estius de barbacoa o hiverns suaus i que en realitat fos a l’inrevés.

Font: Irish Examiner

Publicat a Tecnociència

Si bé el 3 de juny la temperatura a Carlow va arribar als 25.5 graus i a finals del mateix mes la gent es banyava a Sandycove (sud de Dublin) fent que tots els irlandesos s’imaginessin un temps de somni, les coses no han anat així i l’estiu del 2011 haurà estat un dels més frescos que es recorden.

Analitzant detalladament per mesos el juny va ser el més fresc en 40 anys, el juliol en 50 i l’agost en 25 (quan el 1986 Irlanda va veure’s afectada per les restes de l’huracà Charley). Malgrat la fresca no ha estat un dels estius més plujosos i els litres d’aigua comptabilitzats estan per sota la mitjana.

En xifres concretes la mínima va ser enregistrada a Mullingar (Comtat de Westmeath) amb 2.7 graus i la temperatura mitjana durant el mes de juliol a l’aeroport de Dublin va ser de 13.8 graus, la més baixa des dels 13.1 de 1965. A nivell nacional les màximes diürnes han estat al voltant dels 15 i 17 graus.

Font: Irish Independent

Publicat a Tecnociència

Diuen les previsions a mig termini que el cru hivern no tardarà molt en arribar i que les primeres nevades podrien caure fins i tot a l’octubre, bàsicament una repetició encara més avançada de l’hivern passat en què hi hagué dos llargs episodis de nevades i gelades de més de dues setmanes de durada, el primer començant el 27 de novembre.

El departament de Medi Ambient, avançant-se als esdeveniments (ndlr, cosa inèdita en aquest país), ha fet pública una bateria de 62 recomanacions per combatre els problemes generats pel fred; la més curiosa, que de tan curiosa sembla una broma, és que la gent compri barbacoes d’un sol ús per si hi ha talls d’electricitat i no es pot escalfar el menjar a la cuina.

D’altra banda, el servei meteorològic ha anunciat que les restes del Katia, huracà de categoria 2 que ja s’allunya de Bermuda i creua l’Atlàntic, arribaran a Irlanda el proper dilluns i afectaran sobretot l’oest i el nord de l’illa amb unes ràfegues de vent de 135 km/h, si bé els primers efectes començaran a notar-se a partir de diumenge a la nit.

Font: Belfast Telegraph

Publicat a Tecnociència
Divendres, 30 de setembre 2011 00:00

Finalment arriba l'estiu

El dimecres passat va ser el dia més càlid de l'any i també el més càlid de final de setembre des que es prenen dades a l'estació meteorològica del Phoenix Park, inagurada l’any 1881, que va enregistrar una temperatura màxima de 25.5 graus com a conseqüència de les altes pressions i els vents dels sud-oest. Cal dir que no ha estat igual a tot Irlanda i a la zona de Cork i Kerry no han tingut un temps gaire assolellat, circumstància que preocupa poc als habitants de Dublin.

Però com totes les coses bones, aquest Indian summer acabarà d’aquí a poques hores quan es retirin les altes pressions que han estat desviant les pertorbacions provinents de l'Atlàntic cap a altres latituds i masses de núvols escombrin Irlanda d’oest a est durant el cap de setmana, això sí, les temperatures continuaran molt suaus a excepció de les mínimes nocturnes que rondaran els 7 graus. De moment, queda lluny la previsió a mig termini d’un hivern gèlid amb nevades fins i tot a l'octubre anunciada a l'agost.

Font: Irish Independent

Publicat a Tecnociència

Segons Met Éireann, Dublin va tenir un dels mesos de juny més assolellats que es recorden i un període de sis dies seguits amb més de 14 hores i mitja de sol va suposar batre un récord que feia 71 anys que durava; a l’aeroport de Dublin el nombre d’hores de sol durant tot el mes va ser de 210 i el de Cork va ser el que va tenir més hores de sol en un sol dia amb 15,8 el 4 i el 7 de juny.

Aquest temps assolellat i sec va ser general a tot Irlanda però, paradoxalment, les temperatures van romandre una mica per sota de la mitjana essent el juny més fresc a Dublin dels darrers 11 anys. Tanmateix hi va haver puntes de calor com la del 8 de juny a Newport (Comtat de Mayo) en què el termòmetre va enfilar-se fins als 25.4 graus.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/g6uG

Publicat a Tecnociència

Males notícies les que arriben del Servei Meteorològic Britànic, el Bristish Met Office que, després que dels darrers set estius sis fossin més humits que la mitjana, amb premi especial per al del 2008, ha arribat a la conclusió que l’oceà Atlàntic és al mig d’un estrany cicle meteorològic que incrementa la probabilitat de pluja durant l’estiu.

La predicció de deu estius humits es basa en l’ocurrència d’aquest cicle, anomenat “oscil·lació multidecenal de l’Atlàntic”, als anys cinquanta i principi dels seixanta del segle passat així com a la dècada dels vuitanta del segle XIX. Segons el professor Stephen Belcher, de la Universitat de Reading (Regne Unit), el canvi climàtic podria haver accelerat el cicle tot i que encara és massa aviat per a arribar a aquesta conclusió.

El cicle meteorològic ve determinat, en part, per la manera en què l’atmòsfera de l’Atlàntic nord intercanvia la calor entre les masses d’aigua calenta i freda; quan el contrast entre les dues masses és en lloc molt específic de l'oceà, pot influenciar el corrent de jet* i determinar-ne la seva direcció, és a dir, quina zona afectarà.

Font: Irish Independent

* Els corrents en jet (en anglès jet stream) són un conjunt de corrents d'aire fixes de gran diàmetre que envolten la Terra en els hemisferis nord i sud i que la recorren a gran velocitat, situats a prop de la tropopausa. Els avions les utilitzen per estalviar combustible i volar més ràpidament (Font: Wikipedia).

URL curta: ves.cat/gSmx

Publicat a Tecnociència
Diumenge, 05 de maig 2013 00:00

Poca crema de protecció solar

El clima poc assolellat que pateix Irlanda ha fet que hi hagi gent que no pensi mai en la crema protectora i que, fins i tot quan fa sol, un 62% dels enquestats cregui que no cal posar-se’n perquè no és tant fort com als països mediterranis on van de vacances. Això sí, quan van a una destinació de sol la utilitzen massivament i segons un estudi publicat en la presentació del Mes de Conscienciació del Melanoma, un 36% dels enquestats no utilitzen mai protecció a Irlanda però la cosa canvia quan van a l’estranger, on se’n posen un 92%.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/fMOi

Publicat a Despatxos

Un cop acabat el mes de gener les dades de Met Éireann han confirmat que, pel que fa a Dublin, el mes passat va ser el més gris de tots els geners des del 1964 i a l’observatori del Casement Aerodrome, situat al sud-oest de la capital, només van comptabilitzar 25 hores de sol en tot el mes. També va ser el que més dies de pluja va tenir des del 1980 i el que més litres va recollir dels cinc darrers geners.

A la resta de l’illa les coses tampoc van anar gaire bé i per exemple, al comtat de Kerry van comptabilitzar-se 26 dies de pluja; a la majoria del territori va ploure més del que sol ser habitual amb l’excepció d’algunes zones centrals (Midlands) i del nord-oest.

Pel que fa a les temperatures la sort va estar molt repartida i va venir donada per la lluita entre dues masses d’aire, una de freda provinent de l’est i una altra de calenta provinent de l’oest, que van fer que a la costa nord i est fes més fred que no pas al sud i a l’oest. El xoc de les dues masses van provocar nevades a llocs poc elevats i fins i tot es van poder veure flocs de neu al centre de Dublin.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/cDJr

Publicat a Tecnociència

Met Éireann ja fa dos dies que al final de la seva predicció per als propers dies acaba amb un “més enllà de dimarts la situació és molt incerta”. El que sí que saben és que fins llavors farà força fred i àdhuc diumenge, dilluns i dimarts, podrien caure ruixats que en algun moment serien de calabruix (o neu granulada), sobretot a l'Ulster i a la costa est. La incògnita és saber quin temps farà a partir de dimecres i hi ha qui diu que, de moment, Met Éireann no vol anunciar cap gran nevada per por d’equivocar-se.

La situació és força semblant a la del febrer de l’any passat: una massa d’aire molt fred provinent de l’est es troba amb una massa humida d’aire càlid provinent de l’Atlàntic i on es produeixi el xoc de masses es on caurà la gran nevada. Normalment és a la Gran Bretanya atès que sobre Irlanda, en estar situada més a l’oest, sempre s’acaba imposant la massa càlida i no hi neva.  

Publicat a Tecnociència

Després que els darrers 6 anys hagi estat un frec a frec en la competició d’estiu més plujós des que es prenen dades, éssent el del 2008 el guanyador, un gurú de la meteorologia originari de Nova Zelanda i que és una de les cares més conegudes del Canal Seven australià ha donat un bri d’esperança als soferts ciutadans irlandesos anunciant un estiu 2013 de tipus mediterrani.

Ken Ring, el gurú, ja va predir l’onada glacial provinent de l’Àrtic que va afectar Irlanda el desembre del 2010 i basa la seva predicció en la lluna, el sol i les marees. Nogensmenys, els irlandesos hauran de patir força durant l’hivern, que preveu plujós, però a la primavera la cosa millorarà i fins i tot ja ha avançat els períodes que farà bo: del 16 al 25 d’abril, del 12 al 25 de maig i del 17 al 25 de juny.

La traca final i apoteòsica arribarà els mesos  de juliol i agost quan hi haurà temperatures de 30 graus, en el que podria ser un revival de l’estiu mediterrani del que va gaudir Irlanda l’any 1995. Al setembre també farà bon temps però sense tanta calor.  

Font: Irish Independent

Publicat a Tecnociència
Page 1 of 3