Liffey

A+ A A-
Dilluns, 09 de desembre 2013 00:00

Els catalans de Dublin col·laboren amb la Marató

Una trentena de catalans residents a Dublin i rodalia van participar ahir a la caminada i pícnic organitzats pel Catalan Council of Ireland. L’acte va servir per a recaptar fons per a la Marató de TV3 que se celebrarà el proper cap de setmana i que enguany estarà dedicada a les malalties neurodegeneratives. 275 euros en total.

El recorregut total tenia 4,5 km i anava de l’obelisc Wellington fins a la Papal Cross, anar i tornar. El terreny de la zona és totalment pla però el fort vent va fer augmentar la sensació de fred i va afegir dificultat als qui anaven amb nens petits. Un cop arribats a la Papal Cross es va fer un pícnic i es va sortejar una panera amb productes tradicionals catalans.

URL curta: ves.cat/hD4U

Publicat a Societat
Dimarts, 12 de novembre 2013 00:00

Dublin dedica una olivera a la Barcelona del 1714

La ciutat de Dublin va sumar-se ahir als actes del Tricentenari dedicant una olivera, d'origen italià i tricentenària, a Barcelona com a homenatge a tots aquells barcelonins que van lluitar i morir durant el setge de tretze mesos que va patir la capital catalana per part de les tropes franco-castellanes i que va acabar l'11 de setembre del 1714.  

A l'acte, que va tenir lloc a la Cows Lane de Temple Bar (Dublin 8), hi van parlar l'alcalde de Dublin, Oisín Quinn, el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, i Bill Shipsey, lluitador pels drets humans arreu del món, gran amic de Catalunya i donant de l'olivera a la ciutat de Dublin l'any 2006.

L'alcalde Quinn va donar la benvinguda als representants municipals de Barcelona i va agrair la presència a tots els assistents, entre els que hi havia diversos regidors municipals del districte, representants del sector econòmic de la zona i càrrecs de l'ajuntament. Quinn va ressaltar la cooperació entre les dues ciutats, agermanades des del 1998, sobretot en l'àmbit econòmic, i va lloar la capacitat de Barcelona de superar les adversitats dels darrers 300 anys.

Després va ser el torn de Jaume Ciurana, que va fer un discurs on va destacar la connexió entre Catalunya i Irlanda a l'hora de lluitar per la llibertat utilitzant les paraules d’Espriu “Els homes no poden ser si no són lliures”. També va fer un repàs al dur i sagnant setge de Barcelona i de les conseqüències posteriors, com la prohibició de la llengua i l'abolició de les institucions.

Bill Shipsey va ser el darrer a parlar i el que va anar més ràpid, a més d'utilitzar un to més informal: primer va dir que estava molt orgullós com a fill d'un ramader de Derry que l'olivera estigués a Cows Lane (Carreró de les Vaques); després va desmentir, en broma, el rumor que deia que aquest acte no s'havia fet abans perquè l'alcalde Quinn, gran seguidor de l'Arsenal, volia que primer Cesc Fàbregas tornés a l'equip anglès; finalment va mostrar-se molt satisfet, com a originari de Derry però dublinès d'adopció, que l'olivera que va donar a la capital irlandesa servís per a homenatjar Barcelona, una ciutat que coneixia bé i on havia treballat en alguns projectes artístics.

Acabats els parlaments, Quinn i Ciurana van retirar la tela verda que cobria la placa i van fer-se unes fotos, tant davant de la placa com al banc que hi ha en un dels laterals del gran test on hi plantada l'olivera. A la placa hi ha una inscripció titulada “Viure Lliure” i una explicació sobre l'acte.

Fotos i vídeos AQUÍ

URL curta: bit.ly/20ZtbAL

Publicat a Societat
Diumenge, 08 de setembre 2013 00:00

La rebel Cork aporta un tram més a la Via Catalana

Si diumenge passat Dublin va tenir el tram O’Connell, els de Cork no volien quedar-se enrere, que per això se'ls coneix com “the rebels”. Així doncs, la segona ciutat de la República d’Irlanda, i primera de la República de Cork, va sumar-se a la Via Catalana aportant un tram de més de 50 persones que van aplegar-se a la cèntrica Grand Parade, just davant de la biblioteca municipal.

La metodologia va ser la mateixa que a Dublin: primer el grup es va reunir de manera força puntual i després de rebre les instruccions pertinents de l'organitzadora, la Núria, va començar a estirar-se en una fila d’un formant la cadena humana. Es van gravar dos vídeos amb tots els participants i posteriorment es van replegar una altra vegada per desplegar la pancarta, la mateixa que a Dublin, que duia el lema bilingüe en anglès i gaèlic “Catalunya, el proper Estat d'Europa”.

Lluint pancarta amb orgull davant dels ciutadans de Cork els participants van animar-se amb crits d'Independència i van cantar els Segadors. Finalment es va formar una rotllana per fer una fotografia panoràmica de 360 graus que podeu veure clicant a l'enllaç de sota, on hi trobareu fotos i vídeos de l'acte.

GALERIA D'IMATGES a sota: Núria Massot i Liffey 

VÍDEOS

URL curta: ves.cat/hl2f 

Publicat a Societat

Van passant els anys i els actes reivindicatius organitzats pels catalans de Dublin són cada vegada més multitudinaris. Ahir, davant d’un dels símbols de la independència d’Irlanda, el GPO d’O’Connell Street (Dublin 1), unes 300 persones, entre catalans, irlandesos i amics de la causa catalana, van unir les seves mans per formar una cadena humana.

Els concentrats van aplegar-se a la vorera central del carrer per tal de cantar els Segadors i el Cant de la Senyera sota la direcció de l’Albert, un advocat manresà resident a Dublin de fa molts anys gran afeccionat a la lírica. Posteriorment es va fer la cadena humana a dues bandes que anava des de la cruïlla amb Abbey Street fins a tocar de l’Spire i amb una pancarta que deia "Catalunya, el proper Estat d'Europa" en anglès i gaèlic.

Un cop acabada l’activitat principal i motiu de l’acte, els participants van creuar el carrer i van començar una sessió de càntics, alguns en forma d’himne, com els Segadors o l’Estaca, i altres fent referència a països veïns, això sí, molt educadament i sense paraules malsonants, demostrant que el civisme forma part del moviment independentista. L’acte va cloure amb un pilar de tres i l’anxaneta fent voleiar una estelada.

A destacar la presència del diputat Seán Crowe, portaveu del Sinn Féin en Afers Estrangers al parlament irlandès, que mitjançant les pàgines del diari An Phoblacht s’havia compromès a ser-hi. A més, havia fet una crida als simpatitzants del seu partit perquè donessin suport a l’acte.

Fotos i vídeos AQUÍ 

URL curta: ves.cat/hlyH

Publicat a Societat

Uns científics que han estudiat fòssils de cargols de diversos indrets d’Europa creuen que la similitud genètica entre els cargols irlandesos i els del Pirineu Oriental podria tenir l’explicació en una migració humana que hauria tingut lloc fa uns 8.000 anys de Catalunya cap a Irlanda. Aquesta similitud genètica també es dóna en d'altres espècies de la fauna i flora dels dos llocs.

Angus Davison, investigador a la universitat de Nottingham (Anglaterra), diu que s’ha arribat a aquesta conclusió perquè no hi ha continuitat genètica entre els cargols irlandesos i els dels països veïns com el Regne Unit. En canvi, sí que n’hi ha amb els catalans, per la qual cosa es creu que van arribar de la mà de l’home a través d’una migració.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/gTf2

Publicat a Tecnociència

Els Veïns de Dalt –o els nostres Veïns de Baix- dedicaran el programa d’avui a parlar d’Irlanda després d’estrenar-se ahir dedicant mitja hora a Portugal. Aquest espai, presentat per Eduard Pujol, pretén acostar la realitat dels 27 països de la Unió Europea enviant el nou Willy Fogg català, Biel Cadilla, a recòrrer el continent per tal de recollir sensacions que no es poden copsar a les notícies que arriben via mitjans de comunicació tradiconals.

Cadilla va trobar-se amb catalans que viuen a Dublin, de fa molt de temps o acabats d’arribar, va anar a Maynooth (Comtat de Kildare) a parlar amb una professora de català i va fer una entrevista amb l’eurodiputat Paul Murphy.

Un dels reptes més difícils que va viure durant la seva estada a Dublin i que, d’altra banda, va aguantar força bé, va ser fer un mà a mà a pintes amb el director del Liffey, que jugava amb un cert avantatge en portar molts anys a la capital irlandesa.

Un dels temes del que segurament es parlarà avui al Veïns de Dalt, com no podia ser de cap altra manera tractant-se d’Irlanda, serà el temps. A més, hi haurà l’agreujant que Cadilla va venir a gravar les entrevistes el passat més de gener que, segons Met Éireann, va ser el més gris des del 1964 (notícia).

La cita avui a RAC1 a les 15h a Catalunya o les 14h a Irlanda.

Escolta el programa AQUÍ

URL curta: ves.cat/gBIE

Publicat a Societat

En motiu de la celebració del Cork World Book Fest, que se celebra des de l'any 2005, i de la diada de Sant Jordi, el lectorat de català va convidar Isona Passola per presentar el seu nou projecte cinematogràfic, L'endemà. L'acte, celebrat el 27 d'abril a la Biblioteca de Cork, es va dur a terme gràcies a la col·laboració de l'Institut Ramon Llull, la Biblioteca Municipal i el Departament d'Estudis Hispànics de la Universitat de Cork.

La recentment nomenada Presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català, productora també de Pa Negre i directora del documental Cataluña-Espanya, va explicar l'èxit del procés de micromecenatge mitjançant el qual ha aconseguit els fons per desenvolupar el projecte i que ha entrat al rànquing mundial dels cinc projectes de crowdfunding que més diners han recaptat.

A més, va explicar al públic assistent el context políticosocial que motiva el treball i la voluntat de mirar al futur de Catalunya des de l'optimisme, intentant donar resposta als temes que més es qüestiona la gent a l'hora de formar un estat independent.

Isona Passola va ser presentada per Helena Buffery, responsable dels estudis catalans a Cork i Presidenta de l'Anglo-Catalan Society. A més, Eva Bru-Domínguez, investigadora postdoctoral al Departament d'Estudis Hispànics, va oferir un tast de cinema català contemporani. En aquesta intervenció, l'Eva va mostrar i analitzar determinades escenes cinematogràfiques relacionades amb la identitat i la memòria de Catalunya.

L'acte va tenir un gran èxit tenint en compte que al mateix temps l'equip local de rugbi, el Munster, jugava la semifinal de la copa d'Europa. Una vuitantena de persones van assistir a la biblioteca, interessades tant en el cinema català com en la situació actual que viu Catalunya, creant un debat posterior molt interessant amb la directora. La gran afluència de públic, que en finalitzar l'activitat va poder gaudir d'una degustació de productes catalans, va demostrar un cop més l'interès per la cultura catalana a Irlanda.

URL curta: ves.cat/fu2R

Fotos: Núria Massot - Més fotos a Facebook

Publicat a Cultura
Dimecres, 12 de setembre 2012 00:00

Els catalans fan el cop al simbòlic GPO

Emmirallant-se en la massiva manifestació de Barcelona, més d’un centenar de persones van concentrar-se davant de les columnes de la històrica General Post Office (GPO) d’O’Connell Street per anunciar la bona nova mitjançant una pancarta bilingüe de 5 metres que tenia per lema: Catalonia, the next State in Europe / An Chatalóin, an chéad Stát eile san Eoraip. El lloc no va ser triat per casualitat i és que va ser al GPO on durant l'Aixecament de Pasqua del 1916 es va proclamar la República d'Irlanda.

L’acte, organitzat per la plataforma Irlanda per la Independència de Catalunya amb la col·laboració logística del diari Liffey, va generar una gran expectació entre els vianants del carrer més important de Dublin fins al punt que la policia va haver de cridar l’atenció a les moltes persones que volien fer fotografies i que ocupaven part de la calçada. A banda del lema clar i anglès/irlandès també es van repartir uns fulletons informatius sobre la situació de Catalunya a tots aquells dublinesos o turistes que van interessar-se pel motiu de l’acte.

Després d’una hora i mitja sostenint la pancarta, alguns manifestants van anar cap al pub The Church on van fer-se diversos brindis per Catalunya i on un dels responsables de l’establiment va oferir unes safates de “finger food” de franc als assistents.

Fotos i vídeos AQUÍ

Publicat a Política
Dimecres, 05 de setembre 2012 00:01

Tots els catalans de Dublin convocats per a l’11S

ATENCIÓ: Aquesta notícia fa referència a l'11 de Setembre del 2012

La plataforma Irlanda per la Independència de Catalunya ha convocat tots els catalans residents a Dublin i rodalia a participar a la manifestació que tindrà lloc el proper 11 de Setembre a les 18h davant de la General Post Office (GPO) d’O’Connell Street (Dublin 1). El GPO és un dels edificis més simbòlics del procés d’emancipació irlandès del jou britànic i va ser aquí on es va proclamar la República d’Irlanda durant l’Aixecament de Pasqua del 1916.

No serà la primera vegada que en aquest lloc s’hi fa un acte relacionat amb Catalunya atès que el 24 d’abril del 2010 ja va celebrar-s’hi una consulta per la independència en què el "Sí" va obtenir el 93.7% dels vots. El 10 de juliol del mateix any i emmirallant-se en la gran manifestació de Barcelona, gairebé un centenar de persones, entre catalans residents a Irlanda, turistes i alguns irlandesos, van manifestar-se pel dret a decidir (foto).

Per a aquest proper 11 de Setembre des del diari Liffey es prega als participants decòrum, civisme, que no s’insulti països tercers i que es tingui una actitud distesa però sense extremismes per tal de projectar una imatge de serietat cap a la societat irlandesa dels qui volen una Catalunya sobirana.

Recorda: 11 de Setembre, a les 18h, davant del GPO.

Es passarà llista.

 

Publicat a Política
Page 4 of 4