Liffey

A+ A A-

Aquest matí, en nom del diari Liffey, del Catalan Council of Ireland i de la Societat de Beneficència dels Catalans de Dublin s'ha dipositat una corona de llorer a l'olivera que, en un carreró de Temple Bar (Dublin 8), homenatja tots els que van morir defensant la ciutat de Barcelona durant el llarg setge de 1713-1714. La corona, guarnida amb dues bandes amb la bandera catalana, duu una inscripció, en anglès i català, dedicada a tots els que han donat la seva vida per la llibertat de Catalunya.

L'olivera va ser donada per Bill Shipsey, lluitador pels drets humans arreu del món i gran amic de Catalunya, i va presentar-se en societat l'11 de novembre del 2013 de la mà del llavors alcalde de Dublin, Oisín Quinn, i del tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana. A l'estructura que fa de test hi ha una placa amb la inscripció “Viure Lliure” així com una dedicatòria als barcelonins del 1714.

Com que la formació de la V ja va dur-se a terme a l'agost (Dublin) i dissabte passat (Galway, Belfast i Cork), avui els catalans residents a Dublin estan convocats a l'Spire d'O'Connell Street (Dublin 1) a les 19h. Per a més informació clica aquí.

GALERIA DE FOTOS a sota

URL curta: bit.ly/2ruSDqK

Publicat a Societat

Aprofitant la celebració del Sopar Estellés, que en el marc de la trobada anual de l'Anglo Catalan Society (ACS14) va tenir lloc ahir al vespre a l'emblemàtic English Market, la ciutat de Cork no va faltar a la cita i també va fer la seva V. L'acte va ser multitudinari perquè a banda dels catalans residents a Cork i rodalia també hi havia els qui han vingut de fora per participar a l'ACS14.

La formació de la V ha estat un acte més dels molts que han tingut lloc aquests dies a Cork en el que es podria considerar com a “setmana catalana” i hi ha hagut debats sobre la situació política a Catalunya, història, cultura, poesia i música.

Després de recitar poemes d'Espriu i de Vicent Andrés Estellés es va procedir a formar la V dins del vestíbul de l’English Market que, en ser força estret, va dificultar l'acció. Posteriorment es va cantar els Segadors i tothom va sortir fora per fer-se una foto amb la pancarta.

GALERIA D'IMATGES a sota - Fotos de Núria Massot (7, 8 i 9), Francesc Domingo Espinosa (5 i 6) i Liffey

URL curta: ves.cat/mal1 

Publicat a Societat

La comunitat de catalans de Galway i de l'oest d'Irlanda ha volgut sumar-se als actes d'escalfament de motors de la propera Diada i s'ha aplegat per tal d'aportar la seva V a la causa. Aquesta ha estat la primera vegada que a la ciutat de les dotze tribus s'hi fa un acte d'aquestes característiques i és que el nombre de catalans residents a la zona és força més baix que a d'altres llocs com Dublin.

L'esdeveniment ha tingut lloc al South Park, a la zona de Claddagh i amb les icòniques cases de colors al fons, i ha comptat amb la presència de 24 persones, convocades mitjançant les xarxes socials. Després de formar la V han desplegat la pancarta bilingüe en anglès i gaèlic que ja ha esdevingut una icona de les manifestacions a favor de la independència de Catalunya a Irlanda.

Després de les fotos s'ha improvisat una taula amb menjar i beure a l'estil pícnic irlandès en la que destacava una coca esponjosa molt bona; també hi havia galetes, brioixos, cafè i te. Tot en un ambient molt distès, música de Lluís Llach de fons inclosa, en què s’ha parlat poc de política i molt de l'experiència de cadascú a Galway... o GalVVay.

GALERIA DE FOTOS a sota (Anna Soler Vila i Liffey)

URL curta: ves.cat/l0KM

Publicat a Societat
Dijous, 04 de setembre 2014 00:00

SuperdissaVte

Aquest proper 6 de setembre a Irlanda no serà dissabte sinó dissaVte i és que hi ha previstes 3 V's en tres llocs diferents que intentaran escalfar motors per a la gran V de Barcelona l'11 de setembre. El passat 23 d'agost va ser Dublin i ara hi ha tres ciutats més que han agafat el relleu:

- GALWAY: davant del GAA club, South Park, Claddagh, a les 12h30.

- BELFAST: al Kelly's Cellars al 30-32 de Bank Street a les 18h. Més info aquí

- CORK: a l'English Market a les 20h. En aquest cas coincidirà amb un sopar de l'Anglo Catalan Society, que durant aquests dies fa la seva trobada anual a Cork.

Inscripcions aquí

URL curta: scur.cat/20H7F7

 

Publicat a Despatxos

La comunitat catalana de Dublin i rodalia, juntament amb els irlandesos simpatitzants amb la causa, s'ha aplegat un any més al centre de Dublin per tal de reclamar, alguns la independència directament i d'altres una consulta que permeti als ciutadans de decidir el seu futur lliurement. 

En aquesta ocasió l'acte no s'ha fet lloc al lloc habitual, és a dir, davant del GPO d'O'Connell Street (Dublin 1), sinó que s'ha traslladat uns centenars de metres més al nord, concretament al Garden of Remembrance, un indret situat dins de Parnell Square on s'homenatja tots aquells que han donat la seva vida lluitant per la llibertat d'Irlanda.

Primer s'ha procedit a formar una V a les escales amb els participants vestint samarretes grogues i vermelles, sostenint pancartes petites i fent voleiar globus amb els colors de la bandera catalana. Posteriorment, atès que s'havia de tancar el recinte per motius aliens als catalans, els congregats han anat a la costat nord de la plaça per tal de desplegar la ja mítica pancarta bilingüe en anglès i gaèlic i cantar el repertori habitual que, de fet, ja s'havia cantat a les escales del Garden.

GALERIA DE FOTOS a sota

URL curta: scur.cat/B6P5FF

 

Publicat a Societat
Dijous, 15 de maig 2014 00:00

El Catalan Council reconegut

El Govern de Catalunya ha reconegut oficialment el Catalan Council of Ireland com a Comunitat Catalana a l'Exterior acabant d'aquesta manera amb un llarg període, des de la desaparició per inacció de l'Irish Catalan Society, en què hi havia hagut diverses iniciatives i intents per part de la comunitat catalana a Irlanda de formalitzar una entitat a l'estil dels casals però que per diversos motius només havia tingut una presència virtual. El Catalan Council pretén ser el punt de referència per als irlandesos interessats en Catalunya així com un punt de contacte amb la Generalitat i ja ha organitzat diversos actes com una xerrada de Vicent Partal o el concert de Pau Alabajos per Sant Jordi.

URL curta: ves.cat/kSY0

 

Publicat a Despatxos
Diumenge, 27 April 2014 08:00

Un Sant Jordi de luxe amb Pau Alabajos

La comunitat catalana de Dublin va celebrar Sant Jordi amb tres dies retard però això ho va compensar amb un concert que va tenir un convidat de luxe, el cantautor valencià Pau Alabajos. L'acte, organitzat pel Catalan Council of Ireland i la branca de l'ANC a Irlanda, va aplegar una seixantena de persones que van omplir la sala del pis de dalt de l'Stag's Head a Dame Lane (Dublin 2) i aquells qui ho van voler van poder emplenar el formulari de la campanya "Signa un vot". 

El de Torrent, com no podia ser de cap altra manera per a un valencià, va repartir llenya cantant unes quantes cançons reivindicatives contra la classe política, la corrupció, les retallades i les agressions a la cultura valenciana. Tanmateix, també va cantar cançons romàntiques del dia a dia i va recitar poemes, com “Isabel”, de Vicent Andrés Estellés, o el poema-cançó contra l'explotació laboral “Ais!” d'Ovidi Montllor.

El públic assistent, potser perquè era una mica d'hora, va mostrar-se força tímid al principi però va anar animant-se poc a poc, sobretot amb clàssics com “Al Vent” de Raimon (vídeo a sota) o “L'Estaca” de Lluís Llach que, llavors sí, va fer aixecar el públic de les cadires formant un cor de veus cantant la tornada.

El concert de Dublin s'emmarca en una gira que Alabajos fa per diverses ciutats europees; el divendres va ser a la biblioteca municipal de Cork i tot just acabat el concert de Dublin va agafar un avió cap a Londres. D'altra banda, ahir dissabte i en el marc del Cork World Book Fest, l'escriptor català Marc Pastor va parlar sobre la ciència ficció a la literatura catalana. 

URL curta: ves.cat/kmTN 

 

Publicat a Cultura

Divendres passat la Universitat de Cork va acollir el professor Andrew Dowling, de la Universitat de Cardiff, que amb la ponència 'A Turn to Secession in Catalonia' va oferir una perspectiva de la situació política, econòmica i social a Catalunya exposant les diferents causes que han portat al recent creixement pro-independentista.

Per tal d'entendre els orígens d'aquest creixent moviment independentista, l'Andrew Dowling va començar fent un recorregut pels principals canvis polítics, socials i econòmics que han contribuït als greuges percebuts pels catalans, posant èmfasi en la greu crisi econòmica junt amb la dissolució de l'Estatut per part del Govern espanyol.

Segons Dowling, el rebuig de l'Estatut d'Autonomia el 2010 va marcar un punt d'inflexió a Catalunya. La crisi econòmica que el va precedir va servir per accelerar un descontentament generalitzat ja existent i en creixement. Un dels canvis més evidents que va advertir va ser l'evolució de la senyera a l'estelada, sobretot del 2010 al 2012, període en què hi va haver un salt massiu en suport a la independència degut, segons afirmà, a una deslegitimització d'Espanya arran del col·lapse econòmic.

L'historiador va posar èmfasi que és la pressió social que està impulsant les accions de les elits polítiques des que el moviment independentista està a càrrec de les entitats cíviques, en lloc dels partits polítics. Va remarcar, per tant, la important tasca de l'ANC, sobretot en la mobilització de masses del 2012, i va especificar que els partits polítics estan perdent el control de la història política.

Segons Dowling, és molt estrany que hi pugui haver una secessió sense el suport internacional i afirmà que Espanya no acceptarà mai que Catalunya s'independitzi llevat que es trobi forçada a acceptar-ho per la UE. De totes maneres, va afegir que “si els catalans continuen empenyent, i segur que ho faran, ho aconseguiran”.

L'acte, amb uns quaranta assistents, va tenir una gran acollida tant entre estudiants i professors de la universitat, com entre catalans residents a Irlanda i públic en general. El gran interès del públic va generar un debat posterior ple de qüestions en què es va remarcar la importància de la llengua en tot aquest moviment, així com d’associacions com Súmate, es va debatre sobre “el problema catalán” i es va comparar amb la situació escocesa. Tot plegat, un debat molt interessant que es va allargar en un entorn més informal, seguint la tradició irlandesa.

URL curta: ow.ly/Xz01C

Publicat a Política

La sala llogada pels organitzadors -el Catalan Council of Ireland i l'ANC Irlanda- al Teacher's Club de Parnell Square (Dublin 1), amb capacitat per a 50 persones, va quedar petita per tal d'escoltar el recorregut del procés sobiranista català durant els darrers 9 anys de la mà d'un convidat de nivell, Vicent Partal, director de Vilaweb i un dels pioners del periodisme digital, que va anar desgranant un per un els punts més rellevants del camí fet per l'independentisme des del 2005 fins a l'actualitat i amb la vista posada al 9 de novembre.

La presentació del convidat va anar a càrrec de Dani Carles, membre del Catalan Council of Ireland, que va fer una breu introducció dels objectius d'aquesta entitat que pretén ser el punt de referència per a tots els irlandesos que vulguin obtenir informació sobre el procés sobiranista fora dels diaris tradicionals dels país que, tanmateix, tant a Irlanda com arreu del món, ja fa uns mesos que han començat a informar del tema d'una manera menys esbiaixada del que solia ser quan la crònica la feia el corresponsal a Madrid.

Partal va repassar el recorregut del procés des de la proposta de nou Estatut amb inici al 2005 i rebutjat al cap d'uns anys pel Tribunal Constitucional malgrat haver estat aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat al Congrés de Diputats espanyol, signat pel rei d'Espanya i aprovat en referèndum pel poble català, és a dir, la primera vegada que passava una cosa semblant.

Aquest rebuig, segons el director de Vilaweb, en què al primer article Catalunya va passar de ser una nació a ser una simple regió autònoma d'Espanya, juntament amb els atacs a l'escola en català i a la manca d'inversió en serveis i infraestructures, va fer obrir els ulls a molts ciutadans que malgrat que la manifestació del 10 de juliol del 2010 era a favor de l'Estatut, van manifestar-se reclamant la independència, crit que va ser unànime.

A tot això s'hi va sumar l'onada de consultes populars iniciades a Arenys de Munt el setembre del 2010 i que van anar multiplicant-se fins al punt d'arribar a més d'un milió de votants, fent veure a molts que fins llavors havien anat per separat, amb les típiques “capelletes de l'independentisme”, que units podrien arribar molt més lluny.

De tota manera el que va accelerar el procés va ser la creació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que va convocar una manifestació per a l'11 de setembre del 2012 que va desbordar les previsions essent un èxit total, gairebé inesperat uns mesos abans, amb més d'un milió i mig de persones pels carrers del centre de Barcelona.

En dos anys no només va canviar el nombre de manifestants sinó també l'actitud, que va passar del català emprenyat al català il·lusionat, alegre i combatiu de Vicent Andrés Estellés. Amb aquest èxit els partits polítics que d'una manera o altra defensaven posicions sobiranistes van voler comprovar si aquella majoria que es manifestava al carrer representava la població de Catalunya, fet que les eleccions del novembre del 2012 van confirmar amb una majoria de diputats pel dret a decidir.

L'11 de setembre del 2013 es va fer un pas de gegant en el procés amb la Via Catalana, no només per l'èxit de convocatòria sinó per l'organització logística i el fet que no hi haguessin incidents. També va quedar clar que allò era un moviment de base que empenyia els partits polítics i no a l'inrevés, a banda de demostrar el poder de convocatòria d'uns i altres; en paraules de Partal uns van posar gent del Voló fins a Vinaròs i els altres, fent referència a la manifestació espanyolista a la Plaça Catalunya el 12 d'octubre, del Corte Inglés a l'FNAC.

Partal, malgrat els dubtes d'alguns dels assistents a l'acte, va mostrar-se convençut que el dia 9 de novembre la gent podrà votar i que la imatge que van donar la majoria dels partits catalans, des de l'esquerra radical fins als demòcratacristians, anunciant conjuntament la celebració de la consulta va ser molt important. A més, el govern català ja ha començat a treballar en la creació d'estructures d'estat com la recentment inagurada Agència Catalana de Tributs.

En relació al resultat Partal va recordar que totes les enquestes donaven la victòria per al Sí-Sí i que en cas que això es confirmés després de la votació el govern espanyol estaria obligat a negociar. En cas contrari l'única alternativa seria la Declaració Unilateral d'Independència, després de la qual serien els països els qui s'haurien de començar a pronunciar. A més, l'opció Sí-No anirà perdent partiadris a mesura que es vagi demostrant que equival al No atès que el govern espanyol no negociarà res.

En referència al reconeixement internacional Partal va dir que els interessos econòmics serien cabdals i els països no podrien aguantar gaire temps sense reconèixer la nova realitat per tal de no posar en perill les inversions de les seves empreses a Catalunya, sobretot a l'àrea de Barcelona, i un cop un país reconeixés Catalunya hi hauria un efecte dominó.

Actualment, per diplomàcia i perquè no hi ha un escenari clar sobre la taula, els Estats no es pronuncien sobre la qüestió de manera pública però, a l'hora de la veritat i per higiene democràtica, n'hi haurà que reconeixeran Catalunya des del primer moment. També es va parlar de la legislació internacional que, amb el precedent de Kosovo, és clarament favorable als interessos de Catalunya.

Com en qualsevol debat independentista també es va parlar de l'actitud de l'Estat espanyol que, mitjançant diversos exemples, va demostrar-se contraproduent. Entre d'altres coses dir que no reconeixeran Catalunya però alhora demanar a la UE que l'expulsi, fet que implicaria reconèixer Catalunya com a subjecte polític; en cas de no reconeixement Catalunya no s'hauria de fer càrrec de cap part del deute espanyol, fet que agreujaria encara més la difícil situació de l'economia espanyola i finalment, els amics que Espanya ha estat fent darrerament amb qüestions com Gibraltar o amb la polèmica sobre les patents en què va menystenir Polònia.

Segons Partal, l'única opció que li queda al govern espanyol és d'acceptar la consulta i de fer una potent i convincent campanya pel No malgrat que els seus amics periodistes a Madrid, a l'estil dels diaris més llegits a la capital espanyola i intentant creure's les seves pròpies mentides, pensen que amb la suspensió de l'autonomia catalana i col·locant un govern titella a la Generalitat s'acabaria el problema.

També es va parlar del futur de l'Estat català amb una constitució, o constitucions, que haurien de ser un paper en blanc que permetés de construir un país nou des de zero on tot seria possible, fins i tot proposar coses com conduir per l'esquerra, i del tipus d'Estat on, de manera unànime, va quedar clar que havia de ser una república, sobretot tenint en compte la imatge actual de la monarquia espanyola.

Al torn de preguntes o comentaris es va parlar sobre el cens, si els catalans a l'estranger prodrien votar –Partal va dir que sí i que no es faria mitjançant les delegacions diplomàtiques espanyoles-, si Espanya podria enviar l'exèrcit –Partal va dir que amb els poc més de 100.000 homes que té l'exèrcit espanyol seria impossible controlar Catalunya, a banda que les comunicacions les controla l'OTAN i els tancs espanyols s'haurien de comunicar via Whatsapp-, o de com explicar el procés als irlandesos, molts dels quals i malgrat la similitud històrica entre Catalunya i Irlanda, no entenen per què els catalans volen esdevenir independents.

També es va parlar de la importància d'organitzacions de castellanoparlants com Súmate, amb el cas típic de l'avi que va arribar a Catalunya als anys seixanta però que malgrat sentir-se espanyol veu Catalunya com la terra dels seus néts i no té cap intenció d'enfrontar-s'hi; com a cas semblant va explicar l'exemple de Letònia on en el referèndum sobre si feien el rus llengua oficial els qui més van votar en contra van ser els russòfons perquè creien que això seria com enfrontar-se als seus néts.

En total més de dues hores en què va parlar-se de tot d'una manera molt distesa. Al final de l'acte Vicent Partal va signar exemplars del seu llibre "A un pam de la Independència" i un cop acabada la xerrada-debat, com no podia ser d'una altra manera a Irlanda, alguns dels assistents van anar al pub del Teacher's Club a continuar el debat al voltant d'unes pintes.

URL curta: ow.ly/YLqrs

Publicat a Política

Vicent Partal, director de Vilaweb i un dels pioners del periodisme digital, farà dues xerrades a Irlanda en el marc de la internacionalització del procés sobiranista català. L'acte, organitzat per la representació a Irlanda de l'ANC en col·laboració amb el Catalan Council of Ireland, tindrà lloc el proper 25 de febrer al Teachers Club (36 Parnell Square, Dublin 1) i començarà a les 18h30; l'entrada serà gratuïta. Un dia abans Partal farà una altra xerrada a Belfast (Réalta Civic and Social Space, 48 King Street, 18h30).

El director de Vilaweb explicarà el procés sobiranista català a una audiència irlandesa que, en general i malgrat tenir una història força semblant, no entén gaire les raons per les quals Catalunya vol assolir la independència. De tota manera, també cal dir que els irlandesos més interessats en política i més conscienciats amb el seu passat sí que saben què passa.

La conferència durà el títol “Catalonia: Inches away from independence” i es basarà en el llibre del mateix títol, però en català, escrit per Partal, “A un pam de la independència”, on s'explica l'embranzida que ha agafat el procés des del 2006, any en què es va començar a gestar el fracassat Estatut, així com l'experiència de l'autor en diversos processos sobiranistes a llocs com el Quebec, Escòcia o els Balcans. També s'hi inclouen les característiques ideals que Partal desitjaria per a una Catalunya independent.

URL curta: ves.cat/iXZf

Publicat a Política