Liffey

A+ A A-

El proper 10 de juny l'ajuntament de Cork serà l'escenari d'un acte on es parlarà sobre l'onada de solidaritat catalana envers Terence MacSwiney, l'alcalde de la ciutat detingut pels britànics l'agost del 1920 al mateix edifici de l'ajuntament i que va morir a la presó londinenca de Brixton després de 74 dies de vaga de fam.

La relació entre Catalunya i Irlanda durant el convuls procés d'independència irlandès serà un dels temes estrella del seminari dedicat a MacSwiney i que comptarà amb la presència de participants d'ambdós països, entre ells el nét de l'homenatjat, Cathal MacSwiney Brugha, professor emèrit del Univesrity College Dublin.

Segons John Borgonovo, investigador a la UCC, la vaga de fam de MacSwiney va atraure un gran interès per part de la premsa internacional, sobretot la dels llocs amb un fort sentiment independentista com era i és el cas de Catalunya, des d'on van enviar-se missatges de condol i on van celebrar-se trobades per solidaritzar-se amb Irlanda.

El seminari està organitzat conjuntament pel departament d'Història de la UCC, el departament d'Espanyol, Portuguès i Estudis Llatinoamericans de la mateixa universitat i el Diplocat.

Font: Irish Examiner

URL curta: ow.ly/Yzooz

Publicat a Política

Aquest dissabte passat va arribar a Dublin de la mà de l'editor, escriptor i periodista santcugatenc JR Armadàs la novel·la negra “Els crims nostrats”, un recull de dotze històries de terror escrites per gent que ha mirat moltes pel·lícules, que té molta imaginació o que té traumes personals que no ha pogut resoldre malgrat que els fets passessin fa molt de temps.

La presentació va tenir lloc, com no podria ser de cap altra manera essent a Irlanda, en un pub i era difícil de determinar què era més negre, si la cervesa Guinness o les històries del llibre.

Una de les característiques principals del llibre és que, com el títol així ho indica i com una portada amb un ganivet clavat a la muntanya de Montserrat il·lustra, els crims tenen lloc en ambients que a la majoria de catalans els són molt familiars i qualsevol lector podria veure's reflectit en algun dels protagonistes atès que la majoria són, en principi, gent normal i corrent.

Que una de les primeres presentacions a l'estranger s'hagi fet a Dublin no ha estat cap casualitat i és que de les dotze històries n'hi ha tres d'escrites per persones vinculades amb la capital irlandesa en haver-hi viscut durant un temps en el passat; es tracta del mateix Armadàs, de la Roser Cabré i del Sergi Marzabal.

El llibre ha estat publicat per Edicions Xandri, una editorial “artesanal” fundada l'octubre del 2014 per JR Armadàs i un amic amb l'objectiu de resituar al centre de la cultura l'interès per la lectura i el consum de llibres. La seva recepta és apostar per autors i obres amb dificultats d'accés a un mercat editorial hipercomercialitzat, sense renunciar a la qualitat i a les bones històries.

GALERIA DE FOTOS a sota

URL curta: ves.cat/megK

Publicat a Cultura

Segona meitat de setmana carregada d'activitats de la comunitat catalana de Dublin amb doble ració: la celebració de Sant Jordi el dijous al vespre i arrossada popular a Wicklow el dissabte 25.

Pel que fa a Sant Jordi, una celebració que ha estat força habitual a Dublin de fa uns anys, la trobada serà a partir de les set de la tarda al Sweetman Pub (1-2 Burgh Quay), un lloc antigament anomenat Messrs Maguire i on fa uns anys les festes dels avui ja “veterans” eren un escàndol. Seguint la tradició s'haurà de dur un llibre embolicat, nou o de segona mà. Per a les noies hi haurà roses, pagades pels organitzadors, que acceptaran pintes a canvi.

També se celebrarà el sorteig d'un exemplar del llibre “La cicatriu de la mare”, de l'escriptor i periodista santcugatenc Joan Ramon Armadàs, que fa uns anys va viure a Irlanda, més concretament a Bray (Comtat de Wicklow).

I el dissabte 25, arrossada popular al pub Ballyknockan Inn de Valleymount (Comtat de Wicklow) amb una paella de marisc i una altra de carn fetes per la Teresa, una valenciana que aquell dia tindrà, literalment i metafòrica, la paella agafada pel mànec.

El preu per persona és de 20 euros (o 12 per la canalla) i s'hi inclou arròs, carn a la brasa i amanida. La beguda anirà a banda tot i que els preus del pub, amb vistes al llac de Blessington, són força raonables. Qui no tingui cotxe o en tingui però hi vulgui anar a l'estil excursió amb l'escola hi haurà un autocar que sortirà del centre de Dublin a les 11 del matí i tornarà a les 6 de la tarda; preu: 15 euros anar i tornar.

La reserva es pot fer via PayPal al compte del This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. . Els beneficis aniran a parar als Castellers d'Irlanda.

URL curta: ves.cat/mdkc

Publicat a Cultura

De fa unes setmanes alguns parcs del centre de Dublin com Saint Stephen's Green o els Iveagh Gardens han començat a veure torres humanes de la mà dels Castellers d'Irlanda, que de mica en mica van consolidant la capital irlandesa com a plaça castellera amb les seves construccions de tres pisos a l'espera d'atraure més gent i poder començar a pensar en el quart pis.

La trobada es fa gairebé cada dissabte i els qui han format part de colles castelleres a Catalunya o Mallorca expliquen els principis bàsics a la resta, sobretot en temes com pujar, fer la pinya, aguantar la construcció o envoltar-la per si de cas. L'activitat està oberta a tothom qui hi vulgui participar i normalment, després del neguit inicial, n'hi ha uns quants que s'adonen que tenen fusta de casteller.

Fins ara, la majoria de dies el temps ha acompanyat però el dia que no sigui així s'ha pensat de llogar un local gràcies als beneficis obtinguts a l'exitosa primera calçotada popular d'Irlanda, celebrada el 14 de març, que també serviran per a pagar una assegurança.

L'assaig dura unes dues hores i es fan torres i pilars, de 2 i 3 pisos; un cop finalitzat els castellers van cap a un pub a menjar alguna cosa i a beure una pinta tot parlant d'organitzar d'altres activitats relacionades amb la cultura catalana.

GALERIA DE FOTOS a sota

URL curta: ves.cat/mcKg

Publicat a Cultura

No era una empresa fàcil atesos els inconvenients logístics de dur calçots des de Catalunya fins al centre de Dublin i la cara del cuiner davant de les diverses caixes de calçots com preguntant-se “què m'han portat aquí?” no presagiava res de bo però la primera calçotada popular d'Irlanda va ser un èxit total amb unes 75 persones, la majoria catalanes però també gent d'altres països amb algun vincle amb Catalunya.

La vetllada va tenir lloc al Dicey's Bar de Harcourt Street (Dublin 2) a partir de les tres de la tarda, un lloc i hora modificats respecte a la proposta inicial perquè l'èxit de convocatòria així ho va requerir. Mentre es feien els calçots els assistents van petar la xerrada fent unes pintes i mirant el partit de rugbi del Sis Nacions entre Irlanda i Gal·les, amb victòria pel Quinze del Drac, que fa perdre a Irlanda la possibilitat de guanyar el Grand Slam.

Un cop fets tots els calçots els comensals van entaular-se i van començar a endrapar-los, cadascú utilitzant la seva tècnica i el seu estil, acompanyats de salsa romesco. De segon plat es podia triar entre bistec, pollastre i hamburguesa, amb patates fregides, i és aquí on es va percebre la magnífica organització, anant a demanar en grup (taula per taula), sense aglomeracions i essent servits ràpidament. Després es va continuar la tertúlia a cada taula i els més culers van poder mirar l'Éibar-Barça a les pantalles de televisió.

Els beneficis de la calçotada aniran a parar als Castellers d'Irlanda, que es volen professionalitzar una mica, sobretot en temes de local d'assaig, i és que després de fer-ho a l'aire lliure a Saint Stephen's Green (Dublin 2) diversos dissabtes la Garda ja té la colla en el punt de mira.

GALERIA DE FOTOS a sota

URL curta: ves.cat/mcyv

Publicat a Societat

ACTUALITZACIÓ: canvi de lloc, serà al Dicey's -> 21-25 Harcourt Street, Dublin 2. Més info AQUÍ.

Fa uns anys qui volia fer una calçotada havia d'anar a algun lloc al voltant de Valls (l'Alt Camp) però darrerament la cosa s'ha estès per tot el territori català i restaurants de qualsevol comarca n'organitzen cada cap de setmana quan n'és temporada. Ara, però, aquesta moda anirà encara més lluny i el dissabte 14 de març arribarà a Dublin de la mà del Dani Orta, un català resident a la capital irlandesa de fa molts anys i que a la prèvia del 9N ja va organitzar un sopar amb productes de la terra.

La Primera Calçotada Popular d'Irlanda se celebrarà a partir de les 13h30 al Badbobs, situat a 37 Essex Street East de Temple Bar (Dublin 2) 15h al Dicey's, 21-25 Harcourt Street (Dublin 2), i a banda de calçots també hi haurà carn. El preu és de 20 euros per adult o 12 per als nens i els beneficis aniran a parar als Castellers d'Irlanda, colla de la qual Orta és un dels administradors. A fi de reservar plaça es pot pagar via PayPal a l'usuari This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. o en efectiu demà dissabte 7 durant l'assaig dels castellers a Saint Stephen's Green (Dublin 2) a partir de les onze del matí.

URL curta: ves.cat/mcfe

Publicat a Societat

Els catalans residents a Dublin i rodalia tindran l'oportunitat de participar el proper divendres 7 de novembre a un sopar organitzat amb motiu del 9N i que tindrà un alt contingut de la terra, no només per un dels organitzadors, el Dani Orta, català establert a la capital irlandesa des del 1999, sinó també pel menú i l'horari, les 9 del vespre, fet que permetrà de no haver de sopar a l'hora de berenar...

Què hi haurà de menú? Xoriço Gubeen amb botifarra i mongetes cannellini, arròs amb conill i crema catalana; tot ben regat amb vins catalans de primera importats per a l'ocasió. El preu per persona és de 35 euros i inclou una copa de cava a la recepció.

També està programada la primera actuació en públic del Castellers d'Irlanda que, d'altra banda, continuen cercant gent interessada en unir-se a la colla, amb o sense experiència. I tot i que encara no hi ha res confirmat, també hi podria actuar algun grup musical català.

El Dani Orta i uns bons amics seus, un de cuiner i un altre d'empresari, estan organitzant una sèrie de sopars temàtics al Busyfeet & Coco Café a South William Street (Dublin 2). En el marc d'uns Pop-up Dinners repartits per tot Irlanda han estat al Taste of Dublin, al Restaurant Wuff d'Smithfield (Dublin 7) i fa una setmana van ser al Coolbawn Quay, a Tipperary.

En Johan van der Merwe (Chef Johan), de molt bona reputació, ha treballat a restaurants d'una estrella Michelin. Podeu fer un cop d'ull a la seva web www.foodstyle.ie i a www.saltoftheearthfood.net, també el seu Facebook Salt of the Earth Food i Twitter @saltoftheearthf

Depenent de la gent que quedi fora del primer sopar, només hi ha 48 places disponibles, es podria fer un segon sopar el dia següent, és a dir, el dissabte 8.

URL curta: ves.cat/l-P6

Publicat a Societat

Durant la concentració del passat 30 de setembre al GPO d'O'Connell Street (Dublin 1) per protestar contra la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de suspendre la Llei Catalana de Consultes i el decret de convocatòria es va decidir que durant els caps de setmana fins a la cita del 9N es muntaria una taula on s'informaria a les persones interessades en el procés sobiranista.

Ahir va ser el primer dia i l'èxit va ser total. Segons els organitzadors, en només 3 hores van recollir-se 112 signatures que serviran per a acompanyar un escrit dirigit al ministre d'Afers Estrangers irlandès perquè mostri el seu suport a un procés radicalment democràtic com és el català.

A banda d'explicar tot el que passa a Catalunya també es van respondre preguntes i dubtes i es va repartir material informatiu sobre la consulta i Catalunya editat per la Generalitat, l'ANC (tant la nacional com la d'Irlanda) i el Catalan Council of Ireland.

Actualització 19/10/2014: atès que les signatures s'havien d'entregar abans d'un dia concret la seva recollida va acabar diumenge 19 d'octubre. A destacar l'interès entre els vianants i el coneixement del cas català, fet impensable fa uns anys.

URL curta: ves.cat/l08c

Publicat a Política

L'última decisió d'un dels bucs insígnia del caspofranquisme més tronat va obligar la comunitat catalana de Dublin a manifestar-se per enèsima vegada davant de l'emblemàtic GPO d'O'Connell Street (Dublin 1), el mateix lloc on durant els Fets de Pasqua del 1916 va proclamar-se la República d'Irlanda ignorant la legalitat britànica, i malgrat que la convocatòria mitjançant les xarxes socials va fer-se d'urgència el mateix matí, les estelades van fer-se veure a l'artèria més important de Dublin.

L'acte va durar més d'una hora durant la qual els participants van comentar l'actualitat formulant diverses teories sobre el que pugui passar en el futur i amb la conclusió generalitzada que tard o d'hora s'acabarà votant i que l'única opció del govern espanyol és amenaçar i bordar.

També es va acordar que, atès que el tema genera força interès entre els irlandesos, s'aprofitaria la gran afluència de gent que passa per davant del GPO per muntar una paradeta amb informació sobre el procés sobiranista.

GALERIA D'IMATGES a sota

URL curta: ves.cat/l0Nh

Publicat a Societat
Dimarts, 30 de setembre 2014 10:00

Tots al GPO

Avui a les 7 de la tarda tots els catalans de Dublin i rodalia estan convocats davant del GPO d'O'Connell Street (Dublin 1) per exigir la celebració d'un referèndum en el que els ciutadans de Catalunya puguin decidir el futur polític de la seva nació. Es demana d'anar-hi vestit amb samarreta groga i dur estelades i senyeres així com pancartes a favor del referèndum i de la democràcia.

RECORDA: avui 30 de setembre a les 7 de la tarda davant del GPO.

URL curta: ves.cat/l0Lx

Publicat a Despatxos